.
.
.
.*...*...*.
.
.
.
* Societat Oberta 316*
.
· 2-D: Xerrada-debat a Sants: Plataforma per Catalunya i l'amenaça del feixisme avui
· 3 a 8-D: GeneraTech Barcelona
· 4-D: Festival Multimedia M·3Beta
.B.l.o.c..d.’.i.m.p.u.l.s.o.s..i..m.o.v.i.m.e.n.t.s..s.o.c.i.a.l.s.
T…..E…..R…..R.....E…..S….......B.….A…..I.….X.….E…..S……....D.....E…..L….…...L…..L.....O.....B…..R…..E…..G.....A…..T
.
.
Sumari
.
.
.-TVObert@-.
*
Dèficit Fiscal Català: JAUME VALLCORBA (14:50)
http://www.youtube.com/watch?v=MsF76b1XHUY
Dinero y Conciencia (1:49:10)
http://www.eoi.es/mediateca/video.php?PHPSESSID=248be24797ccbc8c9b1e63b743d9bdcc&videoid=308
II Concurs safeREC&PLAYsafe (7 vídeos)
http://www.masmorbomenosriesgo.es/videos.aspx
Bologna - Scontri in stazione e blocchi selvaggi: città paralizzata dalla rabbia degli studenti! (4:23)
http://www.youtube.com/watch?v=qjtkg31LzO8
What is the Mandelbrot set? (4:22)
http://www.youtube.com/watch?v=zFzxRBERaT4
El Crash Course
http://www.chrismartenson.com/crashcourse/espanol
El Crash Course Capítulo 16 - Las cuentas no cuadran (21:38)
http://www.youtube.com/watch?v=SFbB-tiD0CU
*
Societat Oberta
.
.
01/12/10
1. Es busquen persones interesades en crear una cooperativa d'educació per a la creació d'una escola lliure a Barcelona
2. Festival Multimedia M·3Beta
3. El Ministerio de Igualdad premia el cuento infantil con protagonistas lesbianas “La princesa Ana” de Luisa Guerrero
4. Comunicat de premsa amb motiu de la Celebració del “DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA LA INCINERACIÓ I PEL RESIDU ZERO” 1 DE DESEMBRE DE 20010
5. GeneraTech Barcelona
6. A NOI DELLA RIFORMA NON CE NE FREGA UN CAZZO.. VOGLIAMO CHE ESPLODA LA SOMMOSSA GENERALIZZATA .. OVUNQUE + Manifest dels estudiants francesos de Rennes
7. Conferència de John Paul Lederach: 'Transformant conflictes, construint la pau' + Pau Global 68
8. Aprender de 1975 para tomar impulso --y -- 100 AÑOS DE ANARCOSINDICALISMO - Jornada de celebración el 11 de diciembre, en el local de la CGT de Cornella + Manifestación: 2 años de la muerte de Hamid --y-- Recogida de firmas Derogación del art. 525 del Código penal y Apoyo a Leo Bassi, al Ateneo Republicano de Valladolid y al Rector de la Universidad de Valladolid
9. X ANIVERSARI LA HAINE A BARCELONA
10. Carta 4F
30/11/10
11. Aquesta setmana a la rimaia....
12. Xerrada-debat a Sants: Plataforma per Catalunya i l'amenaça del feixisme avui
27/11/10
13. Ateus de Catalunya
26/11/10
14. No a la Contrarreforma de las pensiones
15. Convocatòria!! CAPELLA a la facultat de sociologia
16. Comunicando
17. Article La Vanguardia
18. Robin Hood necessita la teva ajuda més que mai
25/11/10
19. Historias increíbles
20. Proposta d'activitats a Ponent (48)
* * * * *
1. Es busquen persones interesades en crear una cooperativa d'educació per a la creació d'una escola lliure a Barcelona
canamat en nombre de Esther & Raúl
miércoles, 01 de diciembre de 2010 17:22:49
Una escola sense Nadal i on es celebra l'1 de maig
Sense sexisme i amb conciència social
Sense abusos de poder i potenciant l'assamblea i valorant l'opinió dels nens i nenes.
On els nens i les nenes son persones
On es respecten totes les cultures i opcions de vida
Una escola basada en autors com: Ferrer i Guardia, Neil, Montessori, Loczy, Decroly
Sense el sectarisme i "l'animisme" de la pedagogia Waldorf, sino una escola totalment racionalista.
On no obligarien als teus nens a menjar, ni li portarien un policia a "la setmana dels oficis", tampoc se li posaria la televisió ni es penjaria un Pocoyó a la paret.
Ets pare-mare d'un nen/a de 0 a 6 anys i voldries portar el teu fill/a a una escola així? Ets Educador-a o simplement t'agradaria participar?
Escriu-nos!
marsorianovives@gmail.com
* * * * *
2. Festival Multimedia M·3Beta
rimaia en nombre de Annabea bea
miércoles, 01 de diciembre de 2010 16:14:31
Us convidem a la primera edició del Festival Multimèdia M·3Beta.
M-3 Studio és un projecte de cooperativa de treball de serveis informàtics i multimèdia basada en la utilització de programari lliure i la defensa del lliure coneixement.
Amb aquest festival d'art i tecnologia volem promocionar l'accés a l'oci gratuït i informacions d'interès públic sobre l'univers digital. Amb això volem projectar i dinamitzar - tan a la comunitat local com a moviments socials partidaris d'aquests ideals - la feina col·llectiva i autogestionada del M·3Studio.
DISSABTE 4 DE DESEMBRE:
19h. Presentació projecte M-3 Studio
20h. Performance teatral
20.30h. Creació multimèdia en viu
21:30 Cenador
23h. Projecció de curts [Hacktivisme]
24h. Dj + Vj [Electroexperimental, PsyDub, DnB, PsyTrance]
Un abrazo,
M·3Studio
* * * * *
3. El Ministerio de Igualdad premia el cuento infantil con protagonistas lesbianas “La princesa Ana” de Luisa Guerrero
ONG por la NO DISCRIMINACIÓN
data1 de desembre de 2010 13:20
El Ministerio de Igualdad premia el cuento infantil con protagonistas lesbianas “La princesa Ana” de Luisa Guerrero
El premio “Sal a escena contra la discriminación - 2010” en su sección de Teatro, que promueve el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, ha sido para “La princesa Ana”, de Luisa Guerrero, primer cuento infantil con protagonistas lesbianas escrito en lengua castellana.
Su adaptación teatral, a cargo de Eva Bedmar, fue estrenada el 2 de octubre en Madrid y combina en su puesta en escena la presencia de actores, títeres y divertidas canciones y coreografías.
«En todo cuento de princesas tiene que haber una rana
a la que dándole un beso se convierta en...
y aquí llegó el momento de cambiar la tradición.»
Para más información:
http://www.ong-nd.org/comunicados_nd/homosexualidad_y_la_infancia.html
Persona de contacto:
Eva Bedmar
Teléfono: 91 461 83 34
* * * * *
4. Comunicat de premsa amb motiu de la Celebració del “DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA LA INCINERACIÓ I PEL RESIDU ZERO” 1 DE DESEMBRE DE 20010
Valldelges.Net
miércoles, 01 de diciembre de 2010 12:53:22
Comunicat de premsa amb motiu de la Celebració del
“DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA LA INCINERACIÓ I PEL RESIDU ZERO” 1 DE DESEMBRE DE 20010
La Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges/Ecologistes de Catalunya, al costat de GAIA (Aliança global per Alternatives a la Incineració), us convida a sumar-vos a la 9è “DIA D’ACCIÓ GLOBAL CONTRA LA INCINERACIÓ I PEL RESIDU ZERO-2010 ” que se celebra el dia 1 de desembre de 2010.
Enguany el Dia d’Acció Global s’enfoca a exigir l’adopció d’estratègies de Residu Zero que generin llocs de treball, protegeixin el clima, la salut pública i les fonts de manteniment dels que viuen de la recuperació de materials.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que s’està celebrant a Cancún ( Mèxic), del 29 de novembre al 10 de desembre, el 10è aniversari de GAIA, així com també el pròxim 10è aniversari de la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, ens mouen a fer saber amb més solemnitat allò que és la nostra lluita de cada dia: conscienciar a la societat dels perills de la incineració pel que suposa de major dispersió d’uns contaminants que no desapareixen, que només es transformen, i que per un costat es concentren en nous residus i per altre es dispersen de manera quasi invisible amb un truc de mala prestidigitació, convertint-se en una amenaça greu a la salut de les persones.
D’una manera més solemne, avui, tornem a dir, juntament amb innombrables organitzacions d’arreu del món, que només la reducció de residus marcant l’horitzó del Residu Zero és la recepta contra l’empatx d’escombraries que pateix una societat basada en el consum.
Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges ( 938504660) (www.valldelges.net)
Entitat membre d’Ecologistes de Catalunya ( http://ecologistes.cat/)
i de GAIA (Global Alliance Incinerator Alternatives) (www.no-burn.org) (http://www.zerowasteeurope.eu/)
Joan Marc Simon (Coordinador de la
Xarxa Europea d’Alternatives a la
Incineració -www.no-burg.org- i de
Residu Zero -www.zerowasteeurope.eu)
afons@setmanaridirecta.info
Què és millor pel medi ambient, les emissions resultants de la producció d’un producte o les emissions resultants de la producció del mateix producte dues vegades? La resposta a aquesta pregunta tan simple ens permet entendre perquè la incineración agreuja el canvi climàtic: és impossible que cremar un residu que podria ser reciclat o reutilitzat sigui bo per lluitar contra l’escalfament global. Actualment, s’estima que un mínim del 50% dels residus que es cremen o s’envien a abocadors a la Unió Europea són reciclables (foe.co.uk/-resource/reports/gone_to_waste.pdf). Tot i que una incineradora convencional emet més CO2 per kWh que una central d’energia alimentada amb carbó, la indústria incineradora promou la incineració com a energia verda. Com pot ser? El truc consisteix a no comptar les emissions d’aquell CO2 provinent de carboni d’origen vegetal o carboni biogènic (bàsicament tot aquell carboni que no és d’origen fòssil), malgrat que tot el CO2 emès per una incineradora té el mateix efecte sobre l’atmosfera, independentment del seu origen. La trampa és considerable: la mateixa indústria incineradora, reunida al voltant de la Confederació Europea de Plantes d’Incineració (CEWEP), reconeix que el carboni biogènic representa fins a un 60% dels residus. Així doncs, ens estan amagant un 60% de les emissions.
La incineració i la salut
Més enllà de les emissions de CO2 i el canvi climàtic que provoquen les incineradores –nocives per la salut–, les plantes també cremen una barreja de residus que generen toxines que abans no existien al medi ambient. La directiva europea d’incineració (2000/76/EC) imposa la utilització de filtres per a furans, dioxines, metalls pesats i d’altres tòxics i, a països com Bèlgica o Àustria, s’han aconseguit reduir substancialmente aquest tipus d’emissions. Ara bé, a l’Estat espanyol, les emissions de les incineradores i determinada informació relacionada amb les primes a la incineració que reben no és gens transparent, mentre que, a Europa, aquesta informació és fácilmente accessible online. Els perills per la salut que impliquen les incineradores són innegables i no hi ha cap associació de metges que hagi avalat la utilització de la incineración des d’un punt de vista sanitari. Per exemple, no hi ha cap incineradora al món que pugui capturar les emissions de nanopartícules, les més petites i perilloses de les partícules fines que emeten les incineradores.
Cap a una estratègia de Residu Zero
El segle XXI només pot ser el segle de la sostenibilitat; l’alternativa és la fi de la civilització. La creixent escassetat dels recursos existents, combinada amb el creixent escalfament global, són uns dels símptomes que denoten la necessitat d’un canvi de model en la gestió dels recursos. La productivitat del treball ha augmentat centenars de vegades durant els darrers segles mentre que la productivitat dels recursos s’ha mantingut baixa, ja que se suposava que aquests recursos eren il·limitats. El món ha canviat. Avui dia, els recursos són escassos i la mà d’obra abundant i, per tant, cal que el nou model industrial posi més èmfasi en la productivitat dels recursos. Els residus són els recursos del futur i un signe no només d’insostenibilitat, sinó també de la ineficiència dels models de producción i consum actuals. La incineració és una tecnologia del segle XIX per gestionar un problema que ja no existeix: l’economia del futur no generarà residus, optimitzarà els productes i, quan arribin al final de la seva vida útil, seran reciclats i reintroduïts al cicle productiu. Tanmateix, encara hi ha qui continua proposant tecnologies del segle XIX per gestionar l’economia del segle XXI.
A FONS | LA FI DE LA INCINERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
-
És sorprenent que alguns estats, com l’Estat espanyol, donin primes a les incineradores per la seva producció d’’energia renovable’
-
pàg. 2 A FONS
Incineració i energia ‘verda’
Un combustible homogeni (sigui un litre de petroli, un quilo de paper o un quilo de bosses de plàstic) d’alt valor calorífic crema millor que un combustible heterogenia (una barreja de paper, plàstic, restes de menjar, vidre, metalls, etc.), on trobem parts humides i de baix valor calorífic. Si l’obtenció d’energia per mitjà de la combustión de combustible homogeni d’alt valor calorífic ja és ineficient (un cotxe amb motor d’explosió transforma un 30% de l’energia en moviment mentre que un cotxe elèctric en transforma més d’un 80%), l’obtenció d’electricitat amb la crema de residus té un rendiment encara més baix (com a màxim d’un 20%). Però, més enllà de l’alarmant ineficiència en la generació d’energia de les incineradores, des d’un punt de vista puramente energètic del cicle de vida dels productes, la incineració és una opció encara més destructiva que un abocador, ja que no recupera més d’una desena part de l’energia del residu. Això és degut al fet que, més Enya del valor calorífic del residu en si, hi ha la quantitat d’energia que s’ha emprat en el procés de producció i gestió del producte: des del punt de vista de conservació de l’energia, té molt més sentit evitar el residu (reducció, prevenció i reutilització) o reciclar-lo.
L’energia més verda és la que es conserva millor a través del cicle productiu o la que es produeix de forma més eficient. La incineració malgasta energia en ambdós casos. És sorprenent que alguns estats, com l’espanyol, donin primes a les incineradores per la seva producció d’energia renovable: 177 milions d’euros dels impostos de la ciutadania de l’Estat van servir per subvencionar l’energia produïda ineficientment per les incineradores (http://www.noburn.org/downloads/GAIA_When_EU_Waste_the_Climate.pdf).
Per què incineració?
Com pot ser que, al segle XXI, hi hagi gent que vegi la incineració com una solució i no com un problema? Una de les raons és la manca de comprensió per part de les autoritats públiques que els residus són i seran, cada dia més, els nostres recursos del futur. Des d’aquest punt de vista, el problema no és com desfer-se dels residus, sinó com reintroduir-los al nostre sistema productiu de cara a evitar l’extracció, el transport i la fabricació de productes nous. La recuperació energètica provinent de la crema de residus és simplement ridícula en comparació amb l’energia necessària per extraure, manufacturar i transportar un
producte nou.
Una altra raó –menys elegant– són els interessos econòmics lligats a la incineració. La partida més gran dels pressupostos de qualsevol municipi tendeix a ser la gestió de residus i, per tant, interessa que els residus existeixin, tot i que no sigui la solución més econòmica i/o ecològica. Una incineradora és una inversió de centenars de milions d’euros que una empresa privada no acceptaria mai si no anés lligada a un contracte de dues o tres dècades de durada. Durant aquest temps, el municipi està obligat a subministrar residus a la incineradora, encara que això vulgui dir reciclar menys o impedir la reducció de residus. L’oportunitat de negoci suculenta que això representa obre les portes a corruptelas diverses, com demostren les crisis de residus a Itàlia.
L’alternativa: Estratègia Residu Zero
Si canviem el xip i mirem els residus com a recursos limitats, l’ús dels quals hem d’optimitzar i racionalitzar, veiem que l’opció més favorable és la reducció (que implica un estalvi total d’energia i recursos), seguida de la reutilització (que implica l’estalvi de produir un producte nou) i del reciclatge (que permet recuperar gran part de l’energia i el material presents en el producte). Paradoxalment, el darrer pla Progremic de la Generalitat invertia un 80% dels recursos en la opció finalista que és la incineració. Segons l’Eurostat, el 75% de la ciutadania
europea pensa que separar la brossa per reciclar és la seva contribució més important a lluitar contra el canvi climàtic (/ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_322_en.pdf). Així doncs, com s’explica que les autoritats decideixin invertir el 80% dels recursos en incineradores, en lloc de promoure la prevenció, la reutilització i el reciclatge? Fer desaparèixer els residus ja no és una utopia. La pregunta no és com, sinó quan s’aconseguirà. L’estratègia de Residu Zero està calant arreu del món i, a Catalunya, recentment, s’ha creat un grup amb l’objectiu de maximitzar el reciclatge i minimitzar els residus. L’experiència demostra que reciclar un 75% dels residus és possible: a Flandes (Bèlgica), la regió europea capdavantera en la gestió de residus, no s’envia res als abocadors i només s’incinera un 25% dels residus municipals (i fins i tot s’estan plantejant com fer desaparèixer la incineració). Arribar a un 80% de reciclatge és possible i s’està duent a terme a diversos llocs del món. El 20% de residus restant, de moment, es pot estabilitzar biológicamente i es pot enviar a l’abocador de manera controlada, mentre es treballa per augmentar progressivament el reciclatge i reduir la generació de residus. L’estratègia Residu
Zero estableix que tot allò que no pugui ser reparat, reutilitzat, compostat o reciclat s’hauria de retirar progressivament dels mercats i hauria de ser substituït per productes sostenibles.
El futur de la incineració
El país que caigui en la trampa de la incineración no només està hipotecant els Diners de les seves contribuents, sinó també la capacitat productiva i de sostenibilitat del país. Un país que opta per la crema de residus també està optant per la dependència de l’exterior pel que fa a recursos –amb el perill que això comporta d’importació d’inflació–, per la insolidaritat respecte a generacions futures i per la contaminación de les generacions actuals. A més, mentre una incineradora destrueix recursos, una sistema de recollida selectiva, de reutilització, etc. pot aportar molta ocupació que no podrà ser deslocalitzada. Segons un estudi d’Amics de la Terra (http://www.foeeurope.org/publications/2010/More_Jobs_Less_Waste_Sep2010.pdf), a Europa, es podrien crear mig milió de llocs de treball nous si es reciclés el 70% dels residus. Països com Alemanya, Dinamarca i Holanda, que fins ara havien apostat per la incineració, s’han adonat que poden reciclar molt més del que creien possible i es troben que no tenen prou residus per subministrar a les seves incineradores. El dilema és: o bé tancar incineradores, com ha passat a Rotterdam (Holanda) i Anvers (Bèlgica), o bé incinerar residus que es podrien reciclar, com passa actualment en aquests països (i a Barcelona mateix). Flandes va ser la pionera a l’hora de prohibir la incineració de materials reciclables i a apujar els cànons a la incineració per incentivar el reciclatge. Holanda ha decretat una moratòria en la construcció de noves incineradores i Dinamarca se l’està plantejant. Alemanya ha d’importar dos milions de tones de residus l’any per satisfer la gana de les seves incineradores i evitar cremar residus reciclables i, per tant, també es planteja mesures dràstiques per reduir la incineración progressivament.
És incomprensible que les autoritats locals només vulguin copiar les males pràctiques de gestió de residus d’Europa. Per què no s’introdueixen cànons a la incineració i als abocadors? Per què no hi ha transparència en les emissions de les incineradores? Per què ens marquem com a límit reciclar un 50%, quan a Europa se supera el 70%? Quan es tracta de residus, el problema no és tècnic sinó polític. Anar més enllà en la reducció de residus i el reciclatge és factible, però només s’ha aconseguit quan hi hagut voluntat política per fer-ho i –també– quan la gent s’ha mobilitzat. L’èxit dels processos d’estratègia Residu Zero a Itàlia són fruit d’una mobilització social canalitzada cap a la creació de voluntat política. El canvi de paradigma no és només possible, és sobretot necessari .
-
Arribar a un 80% de reciclatge és possible i s’està duent a terme a diversos llocs del món
-
DIRECTA 206 • 24 de novembre de 2010
* * * * *
5. GeneraTech Barcelona
rimaia en nombre de Iris ...
miércoles, 01 de diciembre de 2010 11:37:21
GENERATECH BARCELONA: 3 - 8 DE DESEMBRE 2010
http://www.generatech.org/bcnfest
Generatech: És una iniciativa de Investigació-Acció que te com objectiu crear espais de coordinació i col·laboració entre associacions, col·lectius i persones per tal d'ampliar i defensar la lliure circulació de coneixements, experiències i tècniques en el camp de la reflexió i l'acció crítica sobre les relacions de gènere actuals.
Enguany l'esdeveniment es farà en diferents llocs físics de la ciutat amb la intenció de derivar per diferents espais de resistència i lluita de les formes de dominació i reproducció social en aquests àmbits.
Per això et convidem a participar a l'esdeveniment de trobada a Barcelona durant aquest pont:
Divendres: 3 de desembre
Ateneu Rebel: c/ Font Honrada 32-34
17:00-18:00 Presentació i inauguració de les jornades
18:00-20:00 Taula rodona "Despatologizació de la transexualitat: dret al propi cos"
20:00-22:00 Xerrada-debat "Privatització de la cultura: experiències de resistència en el capitalisme global"
Dissabte: 4 de desembre
Centre d'arts visuals Hangar: Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40
12:00-14:00 Taller de Stencils: Graffiti Digital amb GIMP
16.30 - 17.00 Presentació Revista "Caja Muda"
17.00-19.00 Taula rodona "Eines lliures per a l'activisme"
19:00-20:30 Nodes generaTech
20:30-22:00 Sopar Popular
22:00-22:30 Performace"Regresion"
22:30-23:30 Dj's amb música lliure
Diumenge: 5 de desembre
Centre d'arts visuals Hangar: Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40
16:30-17:00 Presentació de llibre "Capitalismo Gore"
17:00-19:00 Taula rodona "Tecnofeminisme: (des)generitzant el códi"
19:00-22:00 Tallers paral·lels
Taller Microsexes
Taller de Ràdio Lliure
22:30-23:30 Soparet + Performance
Dilluns: 6 de desembre
Associació Cultural Ningún Lugar: c/ Llacuna, 165 baixos
12:00-14:00 Taller BDSM
Universitat Lliure Rimaia Ronda de Sant Pau 12
17:00-18:00 Xerrada "Apropiació tecnològica amb satèlit"
18:00-19.30 Taula rodona:"Resistències al control de les ones"
20.00-22.00 Tallers paral·lels
Taller Sintetitzadors musicals GNU/Linux
Taller micromixer amb PureData
22:00-23:30 Performance: Tangu + Jam sesion tallers
Dimarts: 7 de desembre
Associació Cultural Ningún Lugar: c/ Llacuna, 165 baixos
12:00-15:00 Teatre-forum: "Eines teatrals: Anàlisi i acció"
Ateneu Rebel: c/ Font Honrada 32-34
17:00-21:00 Xerrada-taller "Militància i seguretat informàtica"
Dimecres: 8 de desembre
Associació Cultural Ningún Lugar: c/ Llacuna, 165 baixos
17:00-18.00 Peer2peer / face2face: punt d'intercanvi d'arxius i materials
18.00-20.00 Mostra de vídeos i projecció de documentals (gènere, software lliure i noves tecnologies)
Més informació a: http://www.generatech.org/bcnfest
* * * * *
6. A NOI DELLA RIFORMA NON CE NE FREGA UN CAZZO.. VOGLIAMO CHE ESPLODA LA SOMMOSSA GENERALIZZATA .. OVUNQUE + Manifest dels estudiants francesos de Rennes
A NOI DELLA RIFORMA NON CE NE FREGA UN CAZZO.. VOGLIAMO CHE ESPLODA LA SOMMOSSA GENERALIZZATA .. OVUNQUE
rimaia en nombre de barbarroja
miércoles, 01 de diciembre de 2010 11:33:47
http://lombardia.indymedia.org/node/34001
.
Manifest dels estudiants francesos de Rennes
rimaia en nombre de barbarroja
miércoles, 01 de diciembre de 2010 10:44:33
http://enfocant.net/noticia/manifest-dels-estudiants-francesos-de-rennes
* * * * *
7. Conferència de John Paul Lederach: 'Transformant conflictes, construint la pau' + Pau Global 68
Conferència de John Paul Lederach: 'Transformant conflictes, construint la pau'
Fundació per la Pau
miércoles, 01 de diciembre de 2010 11:13:48
Si no llegiu bé aquest correu aneu a:
http://www.fundacioperlapau.org/publicacions/correu_pau/1desembre2010.html
Conferència de John Paul Lederach: 'Transformant conflictes, construint la pau'
Durant l’acte, la Fundació per la Pau presentarà la Guia de recursos per la pau
El proper dilluns 13 de desembre, l’expert en mediació i resolució de conflictes, John Paul Lederach oferirà una conferència a Barcelona sobre la transformació dels conflictes i la construcció de la pau. Durant l’acte, es presentarà la Guia de recursos per la pau que acaba de publicar la Fundació per la Pau.
La Fundació per la Pau recull en una guia les iniciatives, entitats i institucions que, des de Catalunya, treballen en favor de la pau
.
Pau Global 68
Centre Delàs
jueves, 25 de noviembre de 2010 5:30:11
Pau Global és una revista electrònica distribuïda gratuïtament en català i castellà pel Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs de JUSTÍCIA I PAU. Són reculls d’articles que creiem poden ser del vostre interès.
NÚMERO 68 - NOVEMBRE 2010 (VER EN CASTELLANO)
AGENDA
Seminari Pensament i acció de la noviolència
Darrera sessió 23 novembre. Les raons de l'ecopacifisme, amb José Luis Gordillo
COMUNICAT
Espanya ven i regala armes al Marroc
Marroc s'ha convertit en el setè destí de la venda d'armes espanyoles
ARTICLES
Sobre les llistes d'organitzacions terroristes
El 2007, el govern dels EUA va elaborar la llista d'organitzacions terroristes. José Luís Gordillo
La Unió Europea ha construït el Programa Europeu d'Investigació i Seguretat amb la col·laboració d'indústries militars. Pere Ortega
Obama i l'extensió de la guerra secreta
El passat mes de març l'adminstració Obama publicava la Ressenya Quadriennal de la Defensa 2010, document que ha de guiar els plans militars dels Estats Units en els pròxims quatre anys. Tomàs Gisbert
Pots ampliar aquesta informació a la nostra web http://www.centredelas.org
* * * * *
8. Aprender de 1975 para tomar impulso --y -- 100 AÑOS DE ANARCOSINDICALISMO - Jornada de celebración el 11 de diciembre, en el local de la CGT de Cornella + Manifestación: 2 años de la muerte de Hamid --y-- Recogida de firmas Derogación del art. 525 del Código penal y Apoyo a Leo Bassi, al Ateneo Republicano de Valladolid y al Rector de la Universidad de Valladolid
Aprender de 1975 para tomar impulso --y -- 100 AÑOS DE ANARCOSINDICALISMO - Jornada de celebración el 11 de diciembre, en el local de la CGT de Cornella
rimaia en nombre de Área Libertaria
miércoles, 01 de diciembre de 2010 10:49:46
colectivolibertariosantboi@gmail.com
100 AÑOS DE ANARCOSINDICALISMO - Jornada de celebración el 11 de diciembre, en el local de la CGT de Cornella
Aprender de 1975 para tomar impulso
CIEN AÑOS DE LA SAC (SIN HACERSE EL SUECO)
La Coordinadora ciutadana en Defensa dels Serveis Públics y contra les Privatitzacions, convoca una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el dijous dia 2 a les 19h00, per la derogació de la llei 15/97 i contra el copagament a la sanitat
Declaración del panel internacional sobre contaminación química Los científicos alertan sobre el riesgo tóxico de sustancias retardantes de llama que impregnan objetos cotidianos. Declaración de San Antonio sobre retardantes de llama bromados y clorados (2010)
Pajín, cada mes, cobrará. ESTE CORREO DEBERÍA DAR LA VUELTA A ESPAÑA
Condena al SACYL por la pérdida de un ojo en un menor.
Kropotkin, nuestro contemporáneo
.
Manifestación: 2 años de la muerte de Hamid --y-- Recogida de firmas Derogación del art. 525 del Código penal y Apoyo a Leo Bassi, al Ateneo Republicano de Valladolid y al Rector de la Universidad de Valladolid
rimaia en nombre de Área Libertaria
miércoles, 01 de diciembre de 2010 10:43:38
colectivolibertariosantboi@gmail.com
INFO ROJO Y NEGRO - Noviembre 29,
Manifestación: 2 años de la muerte de Hamid. Ni oilvido ni perdón ¡Cerremos Picón del Jarama!
Sancion al ayuntamiento de Palleja por no hacer las revisiones electricas
Un 79% de la población española respira aire contaminado
CGT denuncia amenazas de muerte contra el FRAyBA
VIDEO REVOLUCIONARIO DEL EX FUTBOLISTA ERIC CANTONA
Sugerencia para un epitafio en la tumba del PSOE
100 AÑOS DE ANARCOSINDICALISMO - Jornada de celebración el 11 de diciembre - en el local de la CGT de Cornella
* * * * *
9. X ANIVERSARI LA HAINE A BARCELONA
rimaia en nombre de La Haine barcelona
miércoles, 01 de diciembre de 2010 10:46:45
X aniversari del Projecte de Contrainformació La Haine
Durant el mes d'octubre el projecte de La Haine ha fet el seu desè aniversari. El projecte va sorgir l'any 2000 amb la intenció de generar una eina que donés suport en el procés de construcció d'autonomia informativa dels moviments socials. En aquests déu anys el projecte s'ha anat adaptant a les circumstàncies i ha tractat d'estar present en les lluites de diferents punts de l'Estat, i de servir com a altaveu de diferents lluites que tenien lloc a tot el món.
En aquest procés, fa 4 anys es va crear de manera estable el nucli de La Haine - Barcelona, que ha seguit caminant fins al dia d'avui des del respecte per la autonomia informativa, l'horitzontalitat, l'autogestió i apostant per la participació de col • lectius i persones, sent nosaltres, no pseudoperidostes, sinó partícips de les lluites, amb l'única pretensió de facilitar una eina d'informació. Però aquest treball també es mereix una celebració, així que hem decidit celebrar que ja portem uns anys a la Contrainformació. En una celebració que vol ser compartida amb vosaltres, els col·lectius de la ciutat de Barcelona amb les que hem treballat colze a colze durant aquests anys, amb les persones que formen part d'altres mitjans de comunicació alternatius de la ciutat, amb les persones que de tant en tant llegeixen la web, i amb qui sent el projecte almenys una mica seu.
Des LaHaine-Bcn considerem que construir canals de comunicació autònoms és fonamental perquè puguem seguir construint un moviment cada vegada més fort. La contrainformació en format web té coses positives i també negatives (com la possibilitat d'encoratjar l'activisme virtual, la sobresaturació d'informació, etc). A dia d'avui seguim creient en la tasca que intentem fer, i la balança cau del costat que ens porta a seguir amb el projecte. En realitat ens agradaria millorar i seguir aprenent, i per això us convidem a plantejar-nos qualsevol crítica o proposta de manera directa i propera.
Aprofitem l'ocasió per animar-vos a emprar la web. Podeu enviar-nos convocatòries, articles, cròniques, fotos, etc, al correu lahainebarcelona@gmail.com. La Haine la fem entre totes. Enviant informació, col • laborant com a col • lectiu, i incorporant-se al projecte.
Actualment, el nucli de Barcelona, ens trobem obertes a noves incorporacions.
Així mateix us fem saber els nostres objectius amb vista al futur, perquè també volem valorar amb vosaltres si són viables, en la mesura que els col·lectius i les persones vulguin col·laborar. Es tracta de crear una web dins del projecte de La Haine, amb informació només de Països Catalans (veure secció EH). No obstant, encara queda força feina per fer per poder tirar-lo endavant.
Us convidem al festival de hip-hop que organitzem el proper dissabte 11 de desembre a la sala Rock & Trini (Via Favència 441, m Trinitat Vella), en el qual actuaran els grups La K-be, Vagos y maleantes, Kronstadt, El Nota i Doble Zero. Els beneficis aniran destinats a l'autogestió del projecte i, en part, a la campanya de les detingudes el passat 29 de setembre.
Nucli de La Haine - Barcelona
* * * * *
10. Carta 4F
rimaia en nombre de olga
miércoles, 01 de diciembre de 2010 10:43:49
carta de la mare de Rodrigo Lanza (acusat pels fets del 4F), difoneu-la on creieu!
Hola, les escribo con un dolor enorme, con angustia e impotencia.
Ya saben que con fecha 18 de Octubre de 2010, la sección 21ª de la Audiencia Provincia de Barcelona, rechazó la petición del art. 100.2 que permitiría a Rodrigo poder salir a trabajar de lunes a viernes. Lo peor y que más nos preocupa de todo esto no es solo el rechazo, sino además los argumentos que utiliza la Jueza Teresa de la Concepción Costa Vayá, para negar la petición: “… se trata de un individuo de ideología anti-sistema en general, con una total falta de asunción delictiva, que en ningún momento de su trayectoria ha reconocido su actividad delictiva…”
También en la cárcel le han inventado un “parte” que significa que no puede optar a salir, y que según “Servicios Penitenciarios” que depende del Ministerio de Justicia, es un parte que les parece totalmente sobredimensionado.
Pero este domingo Rodrigo nos explicaba que, aparte de todo esto, desde que ingresó en prisión en diciembre pasado, lo han calificado con letra D, que es la más baja. Ésta es una clasificación interna en los Centros Penitenciarios, y que según me explicaron en Servicios Penitenciarios y el Gerente de la misma Cárcel, se hace en automático en los computadores, según las actividades que desarrolle.
Bueno, Rodrigo desde que ingresó a la cárcel ha hecho todo lo que le han aconsejado la “Junta de Tratamiento” compuesta de psicóloga, tutor, educadora, jurista y asistente social. Le aconsejaron que pagara una gran cantidad de dinero a la familia del policía, con la promesa de que haciéndolo salía en una semana “máximo” y se hizo; ya sabemos que no sirvió de mucho. Se le dijo que trabajara en la cárcel, y tiene uno de los mejores trabajos: es el jefe de limpieza del polideportivo, y tiene jornada completa. Tengo que decir que esto le impide estudiar, que es lo que nosotros queríamos que hiciera. También participa en el grupo de teatro, en baloncesto y en música los sábados. Cada una de las actividades debiera darle puntaje para la calificación, que debiera ser A por el solo hecho de tener trabajo. Rodrigo nos decía que hasta los que trabajan para él, están calificados con A y que lo peor es B. Nadie se explica que tenga una D, ni los otros presos ni tampoco su tutor ni su psicóloga, según lo que le han dicho. También a mi me dijeron que debía haber un error en esto. Lo increíble, por decirlo suave, es que esta calificación depende de la “Junta de Tratamiento”, es decir, de los mismos que “no entienden que tenga una calificación tan baja… ¿?
Nos queda claro que no importa lo que hagamos, lo que haga o deje de hacer Rodrigo, lo que se hable o con quien se hable, en definitiva no dejarán salir nunca a Rodrigo, por uno u otro motivo, por errores de computadores o partes inventados… o hasta imagino que le pondrán droga en los bolsillos… es claro que lo quieren mantener dentro.
Todos los que asistimos al Juicio en la Audiencia Provincial, amigos, periodistas, políticos, personalidades que fueron como Observadores, la Comisión de Defensa del Colegio de Abogados de Barcelona, el Observatorio de Derecho Penal de la Universidad de Barcelona, tantos representantes de ONG y cuantos pudieron entrar, sabemos con claridad (lo vivimos) cómo los jueces protegieron a la policía, si hasta les tenían una salita para que conversaran los testigos antes y después de atestiguar, a pesar que esto no lo pueden (o no podrían) hacer. Sabemos cómo los jueces no escucharon (todos nosotros si) nada que no fuese lo que dijeron estos policías, ni siquiera los informes médicos que descartaban la tesis de los policías. No importaba lo que se dijera, lo que no se dijera, lo que se comprobara… solo se aceptaba la historia “sincera” de la policía. Esa es la justicia, esa fue la justicia. Eso lo seguimos viendo. Y pienso que en este momento los políticos que saben que Rodrigo es inocente: Joan Clos, Jordi Hereu, Montserrat Turra, todos ellos tuvieron en su mano el informe que hizo público Joan Clos (Alcalde en ese entones de Barcelona) que decía que un macetero había herido al policía. Un informe hecho por los mismos policías que luego acusaron a Rodrigo de tirar una piedra. ¿Dónde está ese informe? ¿se esfumó como tantas otras pruebas exculpatorias? Jordi Hereu es el actual Alcalde de Barcelona (que jamás tuvo el coraje de recibirme), Montserrat Turra es Consejera de Justicia, que me prometió ayuda pero no sé ahora a qué se refería.
Ellos siguen la vida tranquilos, no sé cómo lo hacen. Y ahora al abogado un juez le dice que si Rodrigo no reconoce el delito, será muy difícil que salga. Claro, pero lo que esta “gente” no sabe, es que mi hijo tiene principios, tiene fuerza y coraje, y que sus ideales van mucho más allá de toda la corrupción que hemos visto. No va a jugar el juego podrido que quieren que juegue. El está preso y, por lo que estamos viendo, lo seguirá estando, pero todos éstos personajes públicos no le llegan ni a los tobillos ni se imaginan la belleza de una persona tan bella, tan digna y fuerte como mi hijo. Estoy orgullosa de él, pero lloro todos los días, escribiendo esto y recordando durante la semana su mirada a través de los vidrios durante las dos medias horas de los fines de semana. Lloro porque no sé que más hacer, a quien recurrir, porque, si es tan claro que es inocente, está preso. Lloro porque todo esto ocurrió cuando tenía apenas cumplidos sus 21 años, estudiaba, era feliz… y acaba de cumplir 26 y le quedan aún dos de condena. Y se le va a ir los veinte años encerrado… ¿para qué? ¿por qué?
Lloro y tengo impotencia, rabia (algo que jamás antes sentí), amargura, un dolor que me explota en el pecho.
Todo esto se debe saber. Todo esto hay que gritarlo al mundo.
Les pido que le escriban, que le manden fotos, que cuenten la historia, que no se olviden de que Rodrigo está en una celda, entre rejas.
Me gustaría que recibiera mil cartas, que supieran como lo quieren. Escríbanle dos frases, una postal. Hay que poner remitente. No le manden cosas porque no se puede.
Dirección:
Rodrigo Lanza Huidobro
C.P. Quatre Camins (MR3)
Apt. Correo 335
08400
Granollers
Barcelona
España
Cualquier idea díganmela. Cualquier cosa que lo pueda ayudar.
Mil gracias, mil besos y un abrazo fuerte mío, con ánimo y deseos de libertad.
Mariana
* * * * *
11. Aquesta setmana a la rimaia....
rimaia en nombre de maria canut
martes, 30 de noviembre de 2010 14:59:56
hola,
us enviem el resum de les activitats d'aquesta setmana a la Rimaia (Ronda Sant Pau, nº12)
Salut i alegria!
30. Dimarts
18h a 20h: Grup d'estudi de castellà*
18h a 20h Grup d'estudi d'Euskera*
20h a 22h: Classes de Tango*
1. Dimecres
17h a 19h: Grup de Teatre*
18h a 20h: Grup d'estudi d’anglès*
17h a 20h Feina a la Biblioteca Popular Espontània!
20.30h: Assemblea Rimaia
2. Dijous
18h a 20h: Grup d'estudi de francès*
19h Curs d'alfabetització elèctrica i energies lliures
19h a 21h Curs de Consum crític. (segona sessió)
20h Reunió "Rumb a Gaza"
3. Divendres
14h: Food not bombs (Plaça de Torres y Folch)* (cuina cooperativa)
18h a 20h: Grup d'estudi de alemany*
18h a 20h: Grup d'estudi de portugués*
19h a 21h: Ioga i meditació (sala del cos 1r)
21:30 Sopador de la Rimaia
4. Dissabte
5. Diumenge
14:30h Dinador vegà. Recaptació de fons per a col·lectius de resistència i alliberament animal. ( cuina cooperativa i local)
6. Dilluns
17h a 19h: Grup de Teatre*
18h. Grup d'estudi de Català
17h a 19h: Grup d'estudi d'Esperanto.
Per més informació: http://larimaia.org/
* * * * *
12. Xerrada-debat a Sants: Plataforma per Catalunya i l'amenaça del feixisme avui
llistaxmg en nombre de Manel Ros
martes, 30 de noviembre de 2010 11:24:45
Xerrada-debat: Plataforma per Catalunya i l'amenaça del feixisme avui
Presentació del nou llibre: “No pasarán... aunque lleven trajes. La lucha contra la extema derecha hoy”
Dijous 2 de desembre, 19'30h
Casal Independentista de Sants-Jaume Compte, C/ Muntadas, 24
Barcelona
Amb Rosa Canydell, portaveu del sindicat USTEC-IAC i col·laborada del llibre i David Karvala, impulsor de la Plataforma Unitat Contra el Feixisme, coordinador del llibre que presentem i membre d'En lluita.
En lluita Sants - info@enlluita.org
Manel Ros
* * * * *
13. Ateus de Catalunya
Ateus de Catalunya
sábado, 27 de noviembre de 2010 19:50:09
Amics i amigues:
Tertúlia del 3 de desembre de 2010
Aquest divendres, 3 de desembre , puntualment a les 19,00 hores, farem la tradicional tertúlia d’Ateus de Catalunya al local: Cafè Restaurant Estruch al carrer Bailén, 219, (a l’alçada d’Antoni Maria Claret ) . Com és habitual la participació serà totalment oberta als socis i simpatitzants, i no cal confirmar l’assistència. Hi haurà la possibilitat, per aquells que ho desitgin, de continuar després la conversa amb un sopar lleuger al mateix local o a algun restaurant proper, sense guió previ i amb tota la llibertat que permet la informalitat de la situació.
Els mitjans de transport públic més propers per accedir al “Cafè Restaurant Estruch” són les línies 4 (parada Joanic) i 5 (parada Verdaguer) del metro, i les línies d’autobús 15, 20, 45, 47, 55 i 114.
El tema que abordarem es “Les seqüeles de la visita del sr Ratzinger
La visita a Barcelona el dia 7 de novembre quins objectius tenia? va aconseguir-los? Quina va esser l’actitud dels ciutadans?, que van fer els politics i els mitjans de comunicació? Podem dir que l’acte del dia 4 de la plataforma “JO NO T’ESPERO” va esser un èxit? El paper jugat per Ateus va esser l’adequat? L’idea de tornar a treure el bus ateu va esser bona? Analitzem els comptes del bus. Quina experiència en traiem del treball en xarxa fet amb les associacions de la plataforma?
Salutacions fraternals
Albert Riba
© Ateus de Catalunya - http://ateus.org
email: info@ateus.org, tel: 696.505.636
Apartat de Correus núm. 13.112, 08080 Barcelona
Local social: carrer Daoiz i Velarde, num. 30 de Barcelona, dijous 19 a 20.30 h.
* * * * *
14. No a la Contrarreforma de las pensiones
associacionsgava en nombre de Anna Gabarró Haro
viernes, 26 de noviembre de 2010 19:57:43
De: socialismo21.net
Enviado: mié,24 noviembre, 2010 21:22
Asunto: No a la Conrarreforma de las pensiones
Queridos/as compas,
Enviamos link con libro editado por ATTAC “¿Están en peligro las pensiones públicas?” escrito por Vicenç Navarro, Juan Torres y Alberto Garzón.
Es pedagógico, de fácil lectura y da los argumentos principales para desmontar la ofensiva del gobierno y del capital para la “conrarreforma” de las pensiones.
Necesitamos poner al día la información y el argumentario que nos permita impulsar la movilización general de la clase trabajadora y la mayoría ciudadana contra dicha reforma.
Saludos
Mesa de economía, ecología y trabajo de Socialisme 21 de Catalunya
Libro sobre pensiones públicas de ATTAC:
http://www.scribd.com/full/27739006?access_key=key-jydhk73u2fcds25mnm6
* * * * *
15. Convocatòria!! CAPELLA a la facultat de sociologia
rimaia en nombre de momo momo
viernes, 26 de noviembre de 2010 18:47:01
Bones gent, no sé si ho sabreu però a la facultat d'econòmiques de la UB han encolomat una capella (de resar), i cada dimecres s'hi fa missa. Des de les facultats de diagonal, ja ens estem organitzant per evitar-ho, i anem cada dimecres (des de fa 2) a les 14.00h, a la capella a fer soroll per impedir que es pugui fer l'ofici.
El tema és que es veu que hi ha un convèni que és preconstitucional (de l'any 1958), que adjudica un espai d'aquesta facultat a l'església. el tema és que abans aquest espai era una aula d'estudi oberta. La UB s'escuda en aquest conveni i diu que no ho pot evitar, a més a més menteixen (que tampoc és res de nou) dient, que la capella és oberta a totes les religions i quan un hi entra veu que tooooota la simbologia és cristiana catòlica.
Per tot això, i perque volem una universitat laica de veritat, convoquem a tothom cada dimecres a les 13.00h a capella de la facultat d'econòmiques (esta just al costat de la copisteria d'aquesta facultat).
Us passo la convocatòria que s'ha fet des de l'assemblea de campus diagonal, tot i que és un tema que es treballa des de la coordinadora d'assemblees de diagonal.
fins ara!
DIMECRES 1 DE DESEMBRE A LA CAPELLA DE LA FACULTAT D'ECONOMIA.
PER UNA UNIVERSITAT LAICA
QUEDEM A LES 13.00H
PORTEU TIMBALS, INSTRUMENTS, XIULETS I PACIÈNCIA!!! LA VIOLÈNCIA QUE LA POSIN ELLS !
* * * * *
16. Comunicando
rimaia en nombre de Maria Cueva-Mendez
viernes, 26 de noviembre de 2010 16:27:16
Jornadas contra la criminalización de la okupación
17-18-19 de dic
Desde el CSOA Casablanca, okupado desde abril de 2010 como continuidad de otros cuatro centros sociales okupados en Madrid en los cinco años anteriores (La Escoba, La Alarma, Malaya y La Mácula), queremos denunciar públicamente la amenaza de nuestro futuro desalojo y la criminalización de todas las okupaciones, tanto en el Estado español como en otros países europeos. Convocamos a personas, colectivos y/o CSOs a unas jornadas contra la criminalización de la okupación. Casablanca desea iniciar junto con el resto de personas que acudan a estas jornadas un proceso de reflexión política colectiva en el que podamos preparar estrategias de cara al proceso de criminalización de la okupación en el Estado Español y en Europa.
La “usurpación” de inmuebles vacíos comenzó a ser delito en el Estado español en 1995, en la penúltima reforma del Código Penal (Art 245) y puede comportar multas y penas de prisión (en caso de no poder o no querer enfrentar las multas) de 3 a 6 meses si no hay “violencia o intimidación en las personas”, y de 6 a 18 meses en caso contrario. Su aprobación fue un grave ataque a los derechos a la vivienda, a la participación social y a la casi única iniciativa colectiva de desobediencia civil en contra de la especulación inmobiliaria. La persistencia de este delito en el Código Penal ha propiciado desalojos rápidos y cautelares a favor de propietarios que se lucran especulativamente con esos inmuebles y que, a veces, incluso están implicados en otros delitos. Tras la última reforma del Código Penal, en enero de 2011 entrará en vigor un aumento de las penas, apareciendo la privación de libertad hasta 24 meses en el caso de la “usurpación violenta” (artículo 245.1, manteniéndose igual el 245.2). Aunque esperamos que la reforma se refiera a la violencia sobre las personas, y no sobre las cosas, este hecho debe ponernos alerta, puesto que es sin duda un paso más para criminalizar la okupación y reprimir a los movimientos sociales y a las personas que la practican. Pero debemos situar este hecho en un contexto más amplio.
Varios fenómenos nos muestran que existe un proceso de institucionalización de la okupación como crimen a nivel europeo. Además de los ya concluidos procesos de desactivación de la okupación en grandes ciudades, antes mecas de la misma, como Berlín, actualmente nos enfrentamos con la ilegalización de la okupación en Holanda (que incluye el derecho policial a abrir de una patada cualquier la puerta de cualquier casa okupada sin ningún tipo de orden) y el endurecimiento de las penas por usurpación y las peticiones de multas por daños en el Estado Español (como los cuatro millones de euros imputados a Malaya), los desalojos cautelares o sin aviso, los encarcelamientos aleatorios sobre personas indefensas pertenezcan o no a los movimientos sociales, la criminalización de los medios de contrainformación libres (Radios libres, KaosenlaRed.net, etc.,), la recogida sistemática de datos sobre personas consideradas “antisistema” o el aumento de 3 a 5 años en el plazo de prescripción de los delitos en el nuevo Código Penal (que facilita la acumulación de penas y por tanto la probabilidad de ir a la cárcel). Todos estos fenómenos son un claro atentado contra el derecho fundamental y básico a la libertad, a la vivienda, a la libre información y expresión, al derecho de reunión y asociación, y en general a toda expresión de autonomía, autogestión, y discurso político anti-neoliberal y antiautoritario.
En los últimos meses hemos presenciado cómo los políticos neoliberales utilizaron la huelga general con fines electoralistas y los medios espectacularizaron la respuesta que la población dio a la supuesta crisis económica. Se desveló que la crisis no es sino parte de un proceso intencionado de privatización de la vida y ahogamiento de los recursos, consustancial al sistema económico-político vigente. La especulación neoliberal ha jugado con la vivienda y el territorio como estrategia fácil para la acumulación de capital y el aumento de la deuda en que consiste el crecimiento económico, que refuerza las élites y dineriza todas las relaciones humanas. Los bancos siguen enriqueciéndose a base de hipotecas y casas confiscadas (véase el nuevo boletín de la Caixa, específico para cada Comunidad Autónoma, donde se ofertan casas deshauciadas) a gente que se queda sin techo y sin dinero tras haber trabajado toda su vida. De esta manera se logra que las personas acepten que deben enfocar toda su vida hacia la compra de su espacio privado de descanso, en un círculo cerrado entre promotores de propiedades inmuebles, deudas bancarias, sistema familiar y sistema de trabajo. A su vez se impide el libre desarrollo de las capacidades de las personas, coartando su capacidad de auto-organización y transformación con créditos, licencias y contratos de toda índole y a través de una industria cultural corporativa hegemónica. Cada vez hay más casas vacías nuevas y antiguas, y más gente sin techo y sin recursos. Y con el tiempo habrá más.
Gracias a los centros sociales okupados y autogestionados (CSOA), y a las viviendas okupadas, miles de personas y grupos están defendiendo derechos colectivos, fomentando la capacidad de auto-organización y oposición al sistema político-económico y contribuyendo a que mucha gente pueda expresarse, reunirse, divertirse o solventar sus necesidades habitacionales. Con estas experiencias se ha logrado romper las barreras del autoritarismo político, el mercado y el control estatal.
Para promover la denuncia de la criminalización y la visibilidad de las okupaciones, pensamos que la coordinación y el apoyo mutuo con todo tipo de colectivos afines son ahora tan imprescindibles como siempre. Debemos compartir experiencias y reflexionar juntxs sobre posibles estrategias tanto para defendernos y protegernos, como para actuar y coordinarnos mejor. Por ello, nos alegraría mucho que viniera gente de cuantos más lugares posible. En este sentido, nos inspiran acciones extraordinarias que han sucedido últimamente como la okupación del banco Banesto, o la activa coordinación de las asambleas de okupas en Holanda, queriendo fomentar este espíritu. El objetivo de estas jornadas es intensificar la comunicación entre los diferentes CSOs de Madrid y ojalá otros lugares, así como visibilizar y contextualizar la seguramente próxima amenaza de desalojo de Casablanca.
El programa está abierto a cualquier proposición de talleres, debates, asambleas, acciones, manifestaciones, etc.... El CSO Casablanca es un espacio social autogestionado por lo que la organización y gestión estará a cargo de lxs asistentxs. Habrá espacio social, posibilidad de alojamiento y gestión colectiva del mantenimiento y las actividades.
CSO Casablanca C/ Santa Isabel 21
Metro: Antón Martín (L-1). Madrid
www.csocasablanca.org
* * * * *
17. Article La Vanguardia
associacionsgava en nombre de missatgera
viernes, 26 de noviembre de 2010 11:12:04
Jo no vull més autopistes, ni més ampliacions de ports, camions, aeroports, avions (fins i tot subvencionant amb diners públics companyies privades i estrangreres!!!!!!), ni tota aquesta m. de sistema, que no hi ha per on agafar-ho, competitivitats, pibs i totes aquestes conyes. Així que si l'Independència no va acompanyada d'un canvi de sistema, de cap a peus...millor que no arribin més diners, perque es convertiran immediatament en més ciment, més contaminació, més destrucció ambiental...que per això mai falten els diners; mentre cada día augmenta la gent que viu en la pobresa. I SEMPRE HA HAGUT UN DÉFICIT FISCAL I MAI HAVIEN HAGUT TANTS POBRES A CATALUNYA, GENT QUE NECESSITA QUE ELS HI DONIN DE MENJAR I GENT A LA QUE EL TRIPARTIT, SENSE CAP QUEIXA DE "L'OPOSICIÓ" FOT AL CARRER DELS PROPIS HABITATGES SOCIALS (ADIGSA) AMB ELS QUE S'OMPLA LA BOCA I SÓN L'EXCUSA NOMÉS PER FER MÉS CREIXEMENTS URBANÍSTICS. Així, que ningú intenti vendre cap moto ara amb la conya de l'independentisme. Tot el que està passant els darrers 20 anys es diu bombolla immobiliària i globalització econòmica, que destrueix les economies locals i endeuta els pobles fins nivells d'esclavitud. I no per a que a algú li publiquin els seus escrits en els diaris del poder vol dir que té raó amb allò que exposa i que no està escombrant cap a algun col·lectiu interessat, com per exemple el cercle català de negocis, http://www.ccn.cat/, que és un dels elements que darrerament estan empenyent per tot arreu el tema de l'independència i "l'espoli", d'aquestos que volen més autopistes, més aeroport, més port, més polígons industrials ( malgrat no hi hagi industria), més creixements urbanístics, etc.....els grans negocis simplons, insostenibles i que deixen un regueró de destrucció al seu pas. Fent veure que "certs empresaris" son la garantia de crear llocs de treball i d'activar l'economia, quan justament moltes vegades és al revés: es carreguen llocs de treball i només busquen treure el màxim de diners, el més ràpid possible i a costa de tot. I si poden rebre subvencions, millor!.
Un article publicat en un mitjà independent del poder, el Setmanari Directa, també exposa el què he dit. No tinc l'enllaç, va sortir al nº 205 del 17 de novembre, és titula MOTIUS PER CELEBRAR L'ESPOLI i l'ha escrit Hernán Collado Urieta. Reprodueixo una part:
"Els plans de país del Centre Català de Negocis (CCN) em fan posar els cabells de punta. Vista la seva presentació, que corre aquests dies per Internet, tinc la sensació que la pluja dels 22.000 milions d'euros anuals sobre el nostre territori tindrien uns efectes propis d'una peli de catàstrofes. Davant d'això, he de declarar-me autonomista i constituicionalista convençut, i també reivindicador de llarga vida per a l'espoli.
Els exemples que ens posa Jaume Vallcorba
http://elmonomudo.com/2010/11/21/deficit-fiscal-catalan-jaume-vallcorba/
delaten les seves prioritats: primer, els avions; segon, les carreteres; tercer, els hospitals, ja que cal aprofitar el NEGOCI de la manca de salut conseqüent amb les dues primeres prioritats; quart, les escoles. En aquest darrer començaríem a estar d'acord, però igualment no són edificis el que ens cal, sinó un Govern que respecti al professorat (...) Per tant, llarga vida a l'espoli, almenys fins que aparegui algun polític que entengui de valors no quantificables amb diners i de creixement no associat al pib. I em temo que d'aquí al 2014 no tenim temps. "
MONTSE JARDÍ
2010/11/19 M: Rosa Ferran i Moragues
Sent: Friday, November 19, 2010 9:02 PM
Subject: Fw: Article La Vanguardia
Un mal negocio
La Vanguardia
David García | 03/08/2010 - 10:32 horas
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.
Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.
* * * * *
18. Robin Hood necessita la teva ajuda més que mai
Interm�n Oxfam
viernes, 26 de noviembre de 2010 9:23:27
Per veure aquest e-mail, fes clic aquí
* * * * *
19. Historias increíbles
Amnistia Internacional
jueves, 25 de noviembre de 2010 21:50:45
Este mensajes contiene imágenes, si no las visualizas correctamente, pulse aquí
Infancias robadas por la violencia
Hola,
Laura (nombre ficticio) fue violada repetidamente por su padre y, a los 14 años, quedó embarazada:
“Yo sólo era llorar, esto era la sola cosa que me sostenía, llorar. Toda la gente me criticaban que yo era una cualquiera por haberme acostado con mi papá, que era una sinvergüenza que quería quitar el marido de mi mamá. Aun mis profesores me criticaban […]. Mis hermanos... [...] me corrieron de la casa. Ellos no me hablan”.
Por desgracia, su historia no es única en Nicaragua, un país lleno de infancias robadas por la violencia sexual. Entre 1998 y 2008, se presentaron 14.377 denuncias por violación. De esas, la mayoría las pusieron niñas que habían sido agredidas por sus tíos, primos, padrastros, padres, abuelos...
Muchas de las niñas fueron rechazadas por sus familias y comunidades, amenazadas por sus agresores, obligadas a seguir adelante con un embarazo, desatendidas por policías, fiscales y tribunales... Y por eso, muchas mantuvieron su drama en secreto. Otras, como Laura, rompieron el silencio para luchar por sus derechos.
Todas esas niñas cuentan con tu apoyo para conseguir que su Gobierno las proteja. Te costará sólo dos minutos firmar esta petición e invitar a tus amigas y amigos a que también lo hagan. Con un pequeño gesto tuyo podemos mejorar el futuro de miles de niñas y niños en todo el mundo.
Un millón de gracias.
Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacional – Sección Española
* * * * *
20. Proposta d'activitats a Ponent (48)
Ocell Negre Casal Independentista
jueves, 25 de noviembre de 2010 10:55:40
Proposta d’activitats a Ponent del 29 de novembre al 5 de desembre (48)
3. TAULA DE DEBAT PARTICIPATIU SOBRE URBANISME A LLEIDA (SEGRIÀ)
4. EXPOSICIÓ SOBRE EL POBLE SAHARAUÍ A XERRADA SOBRE LA RENDA BÀSICA A LLEIDA (SEGRIÀ)
5. BLOG ACTUALITZAT DEL CASAL
6. NOVA ADREÇA ELECTRÒNICA DEL CASAL
7. FES-TE SOCI/SÒCIA DEL CASAL L'OCELL NEGRE
Si coneixeu de gent interessada en rebre aquesta agenda setmanal d'activitats, podeu fer-nos arribar el seu mail a ocellnegre@gmail.com
L'OCELL NEGRE
Casal Independentista d'Agitació Cultural
C/ Sant Carles, 8 – Lleida
* * * * *
Mitjans Lliures
*
Per la cultura!
* * *
Actuem en directe...
* * * * *
aturem la corrupció!
_ __ _ ___ __ _ ___ __ _ __
S O C I E T A T * O B E R T A * 3 1 6
Tingueu en compte la vostra responsabilitat ambiental abans d'imprimir aquest bloc si us plau.
enviat per JosepCardona a la/es
12/02/2010 02:28:00 a. m.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici