Societat Oberta

dijous, de juny 09, 2011

.

.

.

.*...*...*.

.

.

.

* Societat Oberta 343 *

.

http://acampadabcn.wordpress.com/

.

· Concentració ajuntaments 11-J, acampada Parlament 14-J i manifa mundial 19-J

.B.l.o.c..d..i.m.p.u.l.s.o.s..i..m.o.v.i.m.e.n.t.s..s.o.c.i.a.l.s.

T…..E…..R…..R.....E…..S….......B.….A…..I.….X.….E…..S……....D.....E…..L….…...L…..L.....O.....B…..R…..E…..G.....A…..T

.

.

Sumari

.

.

.-TVObert@-.

*

Els indigants estem a vall d'Hebron. Cridem als usuaris a protestar per la sanitat (1:30)

http://twitpic.com/58g11l

El mundo puede cambiar, pero no va a cambiar solo (0:40)

http://blog.es.amnesty.org/50aniversario/?origen=enews_jun11

Guatemala: ¡Que cesen las amenazas contra Norma Cruz! (1:11)

http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/guatemala-norma-cruz/?origen=enews_jun11

Galería de acampadagava (fotos)

http://www.flickr.com/photos/acampadagava/

El moviment de les acampades, a debat (34:18)

http://www.vilaweb.cat/noticia/3893638/20110601/moviment-acampades-debat.html

Haidi Gaggio Giuliani invita tutti/e a Genova per il decennale del G8 (3:23)

http://www.youtube.com/watch?v=_tdgfY7qMQo

Defensa de territoris:

http://www.youtube.com/user/defensaterritorios

http://vimeo.com/channels/162059

Sons acampadabcn

http://sonsacampadabcn.blogspot.com/

Carta a la mare - ASSABÈ

http://www.goear.com/listen/a091127/carta-a-la-mare-assabe

Assabè

http://www.myspace.com/assabe

Assabè - 3poemes (2011).rar

http://www.megaupload.com/?d=QKAXJSFG

*

Societat Oberta

.

.

08/06/11

1. Una vintena d'organitzacions del Fòrum Social Català recolzen les acampades del
indignats

2. INDIGNATS: aturem el parlament!

3. Pau Global 74

4. Aquest divendres 10 de juny kafeta a Ateneu Rosa de Foc

07/06/11

5. Diffondiamo.... pase palabra, passa paraula...‏

6. Pel matrimoni lesbià i gai a Europa

06/06/11

7. PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL 15-M, Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.

8. BOLETIN Nº 6 DE SOCIALISMO 21

9. EdC rebutja l'agressió brutal comesa pels Mossos d'Esquadra contra els acampats a la Pça. Catalunya. Dimissió Conseller Felip Puig

10. Invitació jornades Les dones primer

05/06/11

11. " A E N A " E N Q U I E B R A

04/06/11

12. Concentració ajuntaments 11-J, acampada Parlament 14-J i manifa mundial 19-J

13. Proposta d'activitats a Ponent (23)

03/06/11

14. Las revoluciones de la gente común: Raúl

15. S E T I E N E Q U E S A B E R

16. El mundo puede cambiar, pero no va a cambiar solo

02/06/11

17. Mercat d'intercanvi Gavà. Dissabte 25 de juny.

* * * * *

1. Una vintena d'organitzacions del Fòrum Social Català recolzen les acampades del
indignats

Resum de FSCat, vol 35, número 8‏

fscat

dimecres, 8 / juny / 2011 22:40:54

Temes d'avui:

1. Comunicat de suport d'organitzacions del FSCat amb segona llista d'organitzacions amb recursos que ofereixen (Olivella, Martí)

----------------------------------------------------------------------
Message: 1

Date: Wed, 8 Jun 2011 16:49:52 +0200 (CEST)

From: "Olivella, Martí"

Subject: [FSCat] Comunicat de suport d'organitzacions del FSCat amb segona llista d'organitzacions amb recursos que ofereixen

Una vintena d'organitzacions del Fòrum Social Català recolzen les acampades del
indignats
El Fòrum Social Mundial va sorgir després de les mobilitzacions antiglobalizació dels anys 90 i ha anat afavorint, amb multitud de Fòrums Socials durant 10 anys, la lliure articulació dels moviments i de les lluites socials, tot mostrant que un altre món és possible i necessari.

Les organitzacions sota signants, membres del Fòrum Social Català recolzem el moviment dels indignats com a espai d'expressió i de generació d'una nova cultura política ciutadana, que reclama i experimenta una democràcia real basada en l'auto-organització.

Demanem la dimissió del Conseller d'Interior, Felip Puig, com a màxim responsable de la provocació violenta i de la mentida institucional, no sols perquè la seva actuació posa en perill les llibertats civils en el nostre país, sinó perquè és expressió del tipus de política que indigna encara més la ciutadania.

Des de les nostres organitzacions convidem tothom a participar activament en els comissions, assemblees i activitats, tot respectant i aprenent del procés, i, alhora, tot aportant els coneixements, recursos i contactes que hem generat en els nostres Fòrums i en els del Fòrum Social Mundial, els darrers 10 anys.

En concret, cada organització ofereix un seguit de recursos (informació i propostes sobre temes concrets, amb xerrades, documents, campanyes...; locals, equipaments...) per aquelles comissions i assemblees que ho desitgin. (Trobareu adjunta una primera llista que estarà actualitzada en el web http://fscat.blog.pangea.org )

Un altre món és possible des de les places dels nostres pobles, barris i ciutats!

Organitzacions signants (fins dimarts 7 de juny de 2011)

ACAT Catalunya / España

Associació Cultural Roig

Associació Socialisme 21

ATTAC – Catalunya

ATTAC Acordem

CASAL - Centre Autogestionari de Solidaritat Àrea Llatina

Casals de Joves de Catalunya

Centre d'Estudis sobre Moviments Socials

Centre d’Estudis Joan Bardina

Ecologia Política - Icaria editorial

Entrepobles

Fundació L'Alternativa

Fundació Pere Ardiaca

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs

Fundació Socialisme sense Fronteres

IMAGO Barcelona

Inflexió
Institut dels Drets Humans de Catalunya

Nova – Centre per a la Innovació Social

Observatori del Deute en la Globalització

Pangea, Comunicació per a la Cooperació

SETEM Catalunya

Xarxa de Consum Solidari

* * * * *

2. INDIGNATS: aturem el parlament!

Oriol

dimecres, 8 / juny / 2011 18:36:03

Que corri la veu...!!!

Les retallades, la llei òmnibus, la seva prepotència... és hora d'anar al Parlament i impedir que aprovin les retallades! ATUREM EL PARLAMENT!

Els polítics defensen els interessos dels bancs i els financers... no del poble!
ATUREM LES RETALLADES!

Accions massives pels dies:

#14J Acampada al Parc de la Ciutadella

#15J #aturemelparlament IMPEDIM QUE APROVIN LES RETALLADES!

#19J mobilització mundial

O ara o mai... saturem internet amb aquesta convocatòria, saturem el parlament!
Ni retallades ni hòsties!

* * * * *

3. Pau Global 74

Centre Delàs

dimecres, 8 / juny / 2011 09:29:28

Pau Global és una revista electrònica distribuïda gratuïtament en català i castellà pel Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs de JUSTÍCIA I PAU. Són reculls d’articles que creiem poden ser del vostre interès.

NÚMERO 74 - JUNY 2011 (VER EN CASTELLANO)

AGENDA

Campus per la pau 2011

Justícia i Pau i l’Oficina de Cooperació i Solidaritat de la UdL organitzen a Lleida aquest V Campus Per la Pau amb la voluntat de contribuir a consolidar una cultura de la pau. 16 i 17 juny 2011. Justícia i Pau

Seminari del Centre Delàs

Les noves tendències de la militarització, un risc per la pau, és el nou seminari del Centre Delàs, que es realitza els dies 30 de maig, 6, 20 i 27 de juny de 2011 a Barcelona. Centre Delàs

COMUNICAT

L’Estat espanyol, al 7è lloc del rànquing mundial d’exportadors d’armes

La publicació de l'informe oficial d'exportacions d'armament espanyoles de 2010 ha portat a l'elaboració d'un comunicat valoratiu del Centre Delàs per posar de relleu els aspectes més negatius de la dinàmica exportadora d'Espanya. En aquest cas destaca que gaire bé tots els països àrabs que han rebut armament espanyol el 2010 estan immersos en l’onada de revoltes populars. Centre Delàs

ARTICLES

La indústria militar crea molts llocs de treball?

L'argument habitual per justificar la indústria militar, és la creació de riquesa i la generació de molts llocs de treball. Aquest article mostra arguments que asseguren que la inversió militar és menys eficient també per crear llocs de treball. Xavier Bohigas

Entrepans de polític

Artícle a propósit de les acampades del 15-M a diverses ciutats espanyoles, que han generat el que s'ha denominat com la "spanish revolution". Xavier Garí

Pots ampliar aquesta informació a la nostra web http://www.centredelas.org

* * * * *

4. Aquest divendres 10 de juny kafeta a Ateneu Rosa de Foc

rimaia en nom de ishtar

dimecres, 8 / juny / 2011 00:09:27

Hola a totes i tots,

ens encantaria que vinguessiu a la Kafeta que farem aquest divendres 10 de juny a les 20h a l'Ateneu Rosa de Foc

Tracta sobre la repressió policial i el que va passar el 18 de març del 2009 contra el Pla de Bolonya. Vam iniciar una denuncia massiva contra el cos dels mossos d'esquadra.
Passarem un video i hi haurà xerrada-debat sobre el tema. Va passar fa dos anys, però segueix passant!! No oblidem i estem atentes el que està passant!

HI haurà també soparet i musuiqueta

Els diners que es treguin seran per pagar l'advocat que ens està portant la denuncia a terme

Animeu-vos a venir i si voleu i podeu feu-ne difusió!!

Petons a tutti!!

ATENEU ROSA DE FOC

C/ROBÍ 5

METRO FONTANA

AL COSTAT DE PLAÇA DEL DIAMANT

* * * * *

5. diffondiamo.... pase palabra, pase paraula...‏

Gastone Bigoni

dimarts, 7 / juny / 2011 17:40:33

Italianos residentes en Barcelona zarparán este jueves hacia Roma para llamar al voto en 4 referéndums cruciales

Barcelona, 6 junio 2011

El próximo jueves 9 de junio a las 22 horas partirá un barco de Barcelona con un grupo de italianos para participar a los cuatro referéndums convocados en su país y concienciar a sus compatriotas de la necesidad de decidir sobre cuestiones cruciales.

Este grupo de italianos residentes en Barcelona llama a votar los días 12 y 13 de junio, para conseguir el quorum necesario que dé validez a los cuatro referéndums convocados: dos sobre la privatización del agua, uno sobre la implantación de la energía nuclear en Italia y otro sobre la nueva ley que da impunidad a los ministros de la República.

Si no vota la mitad más uno del cuerpo electoral, los referéndums no tendrán validez, de modo que la población no podrá decidir el futuro de Italia como en cambio sí sucede en cualquier elección política, en qué el voto de un mínimo de ciudadanos no es imprescindible para que gane un partido político.

El "Barco para el Referéndum", como se define, llegará el viernes 10 de junio, a las 7 de la tarde, al puerto de Civitavecchia (Roma), y de ahí los italianos irán a votar a sus respectivas circunscripciones.

Más información: sbarcoreferendum@gmail.com

Contacto:

Maria Marchese: 654154337

Emaneuele Profumi: 671115997

* * * * *

6. Pel matrimoni lesbià i gai a Europa

associacionsgava en nom de Maria Rosa Ferran Iglesias

dimarts, 7 / juny / 2011 16:06:41

Us adheriu vosaltres també, cal canviar el govern europeu!!!!

Maria Rosa


From: familieslg

Subject: Pel matrimoni lesbià i gai a Europa

Date: Tue, 7 Jun 2011 17:44:38 +0200

Hola amigues i amics,

la FLG ens adherim a la iniciativa de recollida de signatures (ILP - 1.000.000 de signatures per legalitzar el matrimoni Lesbià i Gai a tota la Unió Europea ). Només heu d'anar a:

https://www.peticiongay.com/?validate=2863&cod=29a290236812d8d9aa74e8dfb47993cc

Entra-hi, signa i difon entre totes les teves amistats. Moltes gràcies per endavant.

FLG - Associació de FAMÍLIES LESBIANES I GAIS (Catalunya)

FLG - Asociación de Familias LGTB (España)

645 318 860 begin_of_the_skype_highlighting 645 318 860 end_of_the_skype_highlighting

familieslg@familieslg.org
www.familieslg.org

http://www.facebook.com/FLGfamiliasLGTB

* * * * *

7. PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL 15-M, Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.‏

coopintegral en nom de Enric Duran Giralt

dilluns, 6 / juny / 2011 21:00:06

PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL 15-M

Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.
Després de més de 3 setmanes de gran mobilització, la gran pregunta que remou l'ambient arreu de les acampades i assemblees del moviment del 15-M és i ara que?

Hi ha moltes il·lusions i esperances dipositades en aquesta mobilització, però es fa difícil arribar a una proposta consensuada amb prou força per assegurar una continuïtat del moviment que estigui a l'alçada del que s'ha demostrat fins ara.

Passen els dies i aquesta esperada proposta es fa més urgent, ja que moltes persones necessitem saber cap on caminem, i sobretot necessitem seguir creient que el camí que vindrà serà cap endavant, que aquesta revolta social, no recularà.

Per això és molt important aprendre, assemblea per assemblea a prendre les millors decisions, decisions que siguin inclusives, que siguin ilusionants, que ens donguin credibilitat que ens ajudin a mirar cap endavant.

Per aquest motiu algunes individualitats que ens sentim plenament identificades amb el moviment compartim un document sobre com entenem que ha de ser una “Proposta d'estratègia política i d'acció pel moviment del 15-M” incloent unes reflexions que ajuden a entendre les propostes, les quals estan plantejades en un format de “guia per una estratègia d'acció” perquè sigui d'utilitat per a cada assemblea que està debatent sobre els mateixos temes en aquests moments.

3 REFLEXIONS PREVIES PER GUIAR UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ

1. EQUILIBRI PROPOSTES DE REFORMES AMB ACCIONS DE RUPTURA. No cal escollir, ho podem fer tot i cada cosa té el seu temps.

Entenem que per trobar aquest equilibri bàsic per la unitat del moviment, cal construir una metodologia d'acció que inclogui les diferents estratègies i les posi en un espai temps que faciliti que es reforcin unes amb les altres en lloc de competir entre elles.

Per això proposem el següent:

Que es contemplin les reivindicacions a les institucions polítiques que hagin sorgit de les diverses assemblees populars, tot animant però no forçant a que siguin les més consensuades possibles. Seria el que s'ha anomenat a les acampades, el consens de mínims.

En segon lloc marcaríem un temps prudencial que donem als polítics per respondre a les nostres demandes. Aquest és un punt important per no desgastar-nos i alhora per donar força al nostre discurs. Doncs la gent que sigui escèptica amb les reivindicacions als polítics participarà més convençuda si aquestes demandes tenen un temps límit de resposta, i per tant es veu que no estarem demanant el mateix fins que ens cansem....

En paral·lel treballaríem el consens social sobre aquestes reivindicacions, tot estenent una consulta popular sobre cadascuna de les reivindicacions per demostrar el gran nombre d'adhesions que legitimen aquestes propostes.

A través d'aquesta iniciativa d'unes reivindicacions amb una data límit, més enllà del que personalment pensem cadascú, volem generar una unió d'acció, entre les diverses tendències del moviment, donant una oportunitat a les reivindicacions reformistes, però també situant un límit que doni punt de sortida a les crides d'acció més rupturistes amb el sistema actual.

Aquesta idea no és nova, sinó que ja va ser la manera de definir l'estratègia d'acció plantejada a la publicació “podem viure sense capitalisme” fa 2 anys. (veure: http://www.podem.cat/publi17m/crida-laccio-global-postcapitalista-titol-completar )

En cas que el poder no assumeixi aquestes reivindicacions abans de la data assenyalada, i en virtut del suport popular que hauran obtingut aquestes propostes, deixarem de reconèixer els polítics escollits a les eleccions com a representants legítims del poble i per tant iniciarem accions col·lectives de desobediència civil per poder solucionar directament els problemes de la gent.

D'aquesta manera estructurem una proposta basada en reivindicacions a les institucions fins un determinat termini, i en ruptura sistèmica a partir del mateix termini.

DEFENSA DE LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOVIMENT. Tenim múltiples veus, totes són nostres i ninguna ens representa a totes.

La pròpia idea de trobar un únic document de mínims que representi totes les veus del moviment 15-M és capciosa, ja que inclou en el seu sí, part d'allò que volem canviar. Semblaria que necessitem una única veu, quan és el poder el que necessita tenir interlocutors amb veus úniques.

Sí que es veritat que a nivell intern d'un proces és útil arribar a un consens de 4 idees perquè ens autoafirma en el sentiment d'unitat del propi procés, però el que no és realista és pensar que pot haver un procés verdaderament participatiu que permeti consensuar els mateixos mínims a totes les assemblees en el moment actual d'autoorganització, més tenint en compte que poden haver també elements culturals diferenciadors.

És important a més, que cada assemblea realitzi el seu procés de reflexió i arribi als seus propis consensos. Si es basen en un document d'una altra població que sigui perquè així ho han decidit, no perquè ninguna centralització prestablerta ho imposi.

Per això, metodològicament proposem que la nostra estratègia pública tingui en compte que poden haver consensos diferents en territoris diversos i en conseqüència, que el contingut de les consultes populars que es realitzin en cada territori pot canviar d'un lloc a l'altre.

Això no ha d'impedir als polítics, tenir capacitat per llegir els diversos manifestos, cadascun amb els seus matisos. Quan ens posem a reivindicar són el polítics els que s'han d'adaptar a la nostra diversitat, no nosaltres al seu tancament de mires.

ANEM AMB CURA PER RESPECTAR ELS DIFERENTS RITMES DE DEBAT I ACCIÓ. Anem a poc a poc perquè anem molt lluny.

Al igual que els continguts de mínims, també els terminis per generar un consens i pel moment de posar-se a actuar, han de poder adaptar-se a cada realitat concreta.

S'ha de respectar que qualsevol assemblea pugui definir els moments més adequats per culminar un debat i realitzar una acció.

I si volem que hi hagi unitat de dates, argumentem-la. Molt probablement les assemblees es sumaran a unes dates comunes, així acostuma a passar quan hi ha una crida, però és important que a tot arreu tinguem clar que és una decisió lliure de cada assemblea popular i que es pot decidir una altra cosa si s'arriba a una conclusió diferent.

Així doncs, si l'assemblea vol coincidir amb d'altres assemblees té l'opció de prioritzar el fet d'escollir unes dates coincidents amb d'altres espais de decisió, si prefereix prioritzar que els seus terminis vinguin marcats pel seu ritme intern de debat haurà d'acceptar que els temps no siguin coincidents amb d'altres assemblees.

UN GUIÓ D'UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ

Per tot el que hem explicat, creiem que qualsevol pla de cara al futur, sobretot quan estem parlant de demandes polítiques, té que incloure una sèrie de preguntes a les que cal donar resposta com a part del propi pla.

Alhora creiem que comptem amb 3 línies d'acció que són complementàries i que no podem renunciar a cap d'elles, per tal que el moviment sigui prou inclussiu de les diverses sensibilitats.

1. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.

1.1 Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?

1.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent?

1.3 Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre a aquestes reivindicacions?

1.4 Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders polítics no han fet cap acció en relació a aquestes reivindicacions.

2. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE

2.1 Quines decisions prenem com a assemblea del poble?

2.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent.

2.3 Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui decidir una data d'inici, quina seria?

2.4 En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions populars que farem?

3. DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES

Quines iniciatives durem a terme.

Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè aquestes iniciatives puguin arribar a ser una realitat

UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ COM A PROPOSTA I COM EXEMPLE DE SEGUIMENT DEL GUIÓ

Creiem que pot ser una bona eina pràctica donar una possible resposta a aquestes preguntes, i alhora pot ser una proposta que ens ajudi a aglutinar sensibilitats.

1. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.

1.1 Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?

Les nostres reivindicacions seran les següents, en molts casos coincidents amb debats que s'estan tenint a les assemblees populars.

a. Reconeixem de les places com a àgores dels pobles i barris, espais de participació política assembleària.

b. Reforma de la llei electoral

c. Final dels privilegis dels polítics

d. Final dels privilegis del poder econòmic. Als bancs no se'ls rescata.

e. Dret a un habitatge digne per sobre del dret al benefici econòmic de la propietat

f. Accés garantit i gratuït, als serveis públics (educació, salut, transport)

g Desmantellament de les centrals nuclears

h. Fi de la utilització de les forces policials pel manteniment de l'ordre establert i en contra el poble

Cadascuna d'aquestes propostes es concretarà de manera participativa entre totes les persones i assembles populars que es vulguin adherir a aquest pla d'acció.

1.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent?

Realitzarem consultes populars que permetin que cada persona s'adhereixi a cadascuna de les reivindicacions per separat. Les consultes es desenvoluparan durant tot el mes de setembre del 2011, per fer-se públic el seu resultat a principis d'octubre.

1.3 Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre a aquestes reivindicacions?

Els hi donem fins el 5 de novembre. Remember, Remember november 5th ?

1.4 Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders polítics no han fet cap acció en relació a aquestes reivindicacions?

En cas que no responguin en el període que hem decidit, deixarem de reconèixer als representants polítics com a legítims del poble. En conseqüència evitarem que segueixin suplantant la sobirania popular mitjançant accions massives de desobediència civil i iniciarem processos assemblearis de caràcter constituent, estesos a la participació directa de tota la ciutadania.

2. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE.

2.1 Quines decisions prenem com a assemblea del poble?

a) Recuperar les places dels pobles i ciutats com a espais de participació política i punt de trobada. Que totes les places on hi hagut acampades i assemblees del moviment del 15-M es converteixin en àgores per aquestes funcions.

b) Prou desnonaments. Ningun desnonament d'una primera residència.

c) Bloquejar qualsevol agressió dels polítics als drets socials, tals com són les retallades plantejades a l'educació i salut pública.

2.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent.

a) Es legitima pel dret que tenim a la participació política per la via directa.

b) Es legitima automàticament pel dret fonamental de l'habitatge que està per sobre del dret a la propietat. Es pot afegir encara més legitimitat a través d'una consulta social.

c) Es legitima perquè els drets socials són uns mínims de benestar aconseguits després de molts anys de lluita. Podem afegir encara més legitimitat a través d'una consulta social.

2.3 Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui decidir una data d'inici, quina seria?

a) Decisió que apliquem segons decidim en cada assemblea quan és el moment adequat, per transformar les acampades en àgores.

b) Decisió aplicable de manera immediata

c) Decisió aplicable de manera immediata amb dies d'acció com el del 15 de juny al Parlament català.

2.4 En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions populars que farem?

a) En cas que el poder polític ens vulgui desallotjar de la plaça, la recuperarem pel poble tant aviat com podem, com ja hem fet fins ara.

b) En cas que els bancs continuïn amb els intents de desallotjament de persones que perdrien la seva primera residència, emprendrem campanyes de perjudici per aquestes entitats. En concret organitzarem la retirada dels diners d'aquella entitat bancaria que segueixi insistint en desnonar una família del seu primer habitatge.

c) En cas que no puguem bloquejar la presa de decisions dels parlaments, i que les institucions vulguin fer efectives les retallades, ens comprometrem a trobar i aplicar vies de desobediència civil, com per exemple organitzar-nos perquè ningú deixi de ser atès en un hospital per raons econòmiques o de procedència.

3. DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES

3.1 Quines iniciatives durem a terme?

Ens autoorganitzarem pas a pas en tots els àmbits de la nostra vida que sigui possible, per deixar de dependre de la banca, les grans empreses capitalistes i de l'estat per viure. Moltes de les persones que estem proposant aquest pla, ja participem en iniciatives d'aquest tipus, tals com les Ecoxarxes i la Cooperativa Integral Catalana.

També estan sorgint noves propostes en aquesta línia del propi moviment. Així és el cas de la cooperativa de crèdits sense interessos que s'està construint a l'àgora de plaça catalunya de Barcelona.

3.2 Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè aquestes iniciatives puguin arribar a ser una realitat? Això ho ha de respondre cadascú.

Si vols participar a concretar, difondre o adherir-te en aquest pla estratègic, envia'ns un correu a estrategiadaccio@podem.cat

i especifica de quina manera estàs participant en el moviment (per exemple; difonc per internet, participo en les assemblees del meu poble o sóc membre de la comissió de treball sobre els continguts).

A més de participar a títol individual podries ser d'ajuda extenent aquestes reflexions i propostes

a la teva comissió de treball i/o a la teva assemblea.

En cas que en l'assemblea pertinent no estigueu totalment d'acord amb aquesta estratègia, us animem a fer-la servir de guió per reelaborar-la i publicar la vostra propia estratègia d'acció, a partir del guió que hem proposat.

* * * * *

8. BOLETIN Nº 6 DE SOCIALISMO 21

socialismo21

dilluns, 6 / juny / 2011 19:04:45

1.- LA DECADENCIA DEL SISTEMA CAPITALISTA

ALGUNOS CRITERIOS PARA CALIBRAR LA DECADENCIA DEL SISTEMA CAPITALISTA

"Para no confundir las movilizaciones del proletariado con las de la clase obrera".

Andrés Piqueras , PROFESOR DE LA UJI Y MIEMBRO DE SOCIALISMO 21

La larga degeneración capitalista comenzó para algunos autores con su gran crisis de los años 20 del siglo XX y su posterior salida reformista, que bien pudiéramos llamar socialdemócrata. Ésta significó, más allá de la expresión partidista política capitalista al frente en cada momento, una nueva forma de regulación de las relaciones Capital/Trabajo y la renuncia a los principios de funcionamiento puros del capitalismo, ante la constatación de su inviabilidad.

Read more...

2.- DEL 15 M A LA CONSTRUCCIÓN POLITICA CIUDADANA

Carlos Martinez, Miembro de Socialismo 21.Politólogo y activista social.

El 15 M nos ha dado múltiples lecciones y lanzado útiles consejos, en mi opinión, si queremos escucharlo y sobre todo profundizar en su estela. El movimiento del 15 M, no es casualidad, tampoco algo espontáneo.

Durante años varias personas en este país han informado y vertido opinión de forma machacona, haciéndolo con criterios tan fundamentados como constantes y críticos.

Varias organizaciones de la sociedad civil, como ATTAC, Ecologistas en Acción, DDHH, las asociaciones de la Memoria Histórica, Foros Sociales ciudadanos de varias ciudades del estado, las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción etc. etc. han estado con un discurso nuevo, constructivo y propositito y convocado actos de afirmación cívica frente a la “solución” neoliberal a la crisis.

Read more...

3.- LAS CONSECUENCIAS DEL "MAL MENOR"

Gustavo Buster de la revista "Sin Permiso"

"En definitiva, la izquierda ya no es capaz de gobernar regulando el neoliberalismo, pero tampoco tiene todavía un proyecto capaz de ir más allá o de romper con él, bloqueada en su división por la resignación aún mayoritaria al "mal menor".

El terremoto de Lorca, dos semanas antes de las elecciones municipales y autonómicas en el Reino de España, ha anunciado y simbolizado la pérdida del "mandato del cielo" del PSOE de Zapatero. Como si las tiendas de campaña levantadas para acoger a sus víctimas se hubieran extendido pocos días más tarde a la Puerta del Sol de Madrid, la Plaza de Cataluña de Barcelona y el resto de los lugares públicos donde han acampado los "indignados" del Movimiento 15 de Mayo, en pie de guerra contra las políticas de ajuste neoliberales.

Read more...

3.- USA: ¿DEBERIA SALIR ALEMANIA DEL EURO ?

Marshall Auerback , economista norteaméricano del Instituto Roosevelt

"Para salvar el euro, es Alemania la que debe abandonar la eurozona"

Cuando se lanzó el euro, los dirigentes políticos alemanes solían argüir, con una evidente complacencia teñida de displicencia –en particular, hacia la Gran Bretaña—, que la unión monetaria terminaría por exigir la unión política. La actual crisis griega es precisamente el tipo de acontecimiento que se esperaba habría de forzar esa senda.

Pero, enfrentado a una crisis que obliga a definirse, el gobierno de la Sra. Merkel ha tomado el partido de evitar el debate abierto sobre la unión política, para tomar, en cambio, el de forzar a la ingesta de medicinas económicas a los reluctantes electorados de Grecia, Irlanda, Portugal y España.

Read more...

4.- KRUGMAN ANUNCIA TRÁGICO AUGURIO ECONÓMICO

S. McCoy del diario New York Times

Casi por descuido ha publicado Paul Krugman un comentario en su espacio en el NYT que es, en mi opinión, la advertencia más dramática lanzada por él en los últimos 11 meses. Y mira que hay donde elegir. Cómo será su consternación que termina con un grito desesperado: “y… ¡a nadie en el poder parece preocuparle!”

¿Qué es eso tan terrible que agita la conciencia del Nobel? El que Estados Unidos va, a su juicio, de cabeza a una Tercera Depresión, similar a las iniciadas en 1873 y 1929. Para justificar tal advertencia, se basa en el hecho de que “en un año y medio de teórica recuperación económica no se ha producido avance alguno en la convergencia entre lo que la economía debería estar generando y lo que realmente produce”.

Read more...

5.- NO SON LOS MERCADOS FINANCIEROS

Vicent Navarro

Se está generalizando un entendimiento de la realidad que nos rodea que asume que los estados han perdido su capacidad de decisión, teniendo estos que actuar según los dictados de los mercados financieros.

Esta percepción va acompañada de una narrativa en la que las categorías de poder como poder de clase y lucha de clase han quedado totalmente sustituidas por el “poder de los mercados que determina lo que ocurre en cada Estado”, incluido el español. Como escribía un articulista en uno de los rotativos de mayor difusión del país, “el capital ya no se personifica en la burguesía”.

Según tal postura, esta burguesía ha sido substituida por unas élites financieras que no son propietarias de nada excepto de la capacidad de producir papeles que ni siquiera son dinero, pero de los que derivan montañas de dinero.

Read more...

6.- TRAS EN 15 M. ANÁLISIS DE SEBASTIAN MARTIN RECCIO

http://socialismo21.net/index.php/tras-el-15-m

7.- ULTIMO CAPITULO DE ESPIAS EN LA RETAGUARDIA DE MARCOS GONZALEZ SEDANO

http://socialismo21.net/index.php/comunicado-de-demiocracia-real-ya

SALUD Y REPUBLICA

* * * * *

9. EdC rebutja l'agressió brutal comesa pels Mossos d'Esquadra contra els acampats a la Pça. Catalunya. Dimissió Conseller Felip Puig

Valldelges.Net

dilluns, 6 / juny / 2011 11:43:34

La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) rebutja l'agressió brutal comesa pels Mossos d'Esquadra contra les persones acampades a la Pça. Catalunya i demanem la dimissió del Conseller Felip Puig

L'assemblea general anual de la Federació Ecologistes de Catalunya manifesta la seva solidaritat i suport a les persones acampades i participants de les activitats que es concentren a la Pça de Catalunya perquè per mitjà del diàleg, el debat lliure, pacífic i democràtic, estan proposant alternatives a l'actual model social insostenible.

Considerem que el govern de la Generalitat i significativament el Conseller Felip Puig són els responsables d'aquesta execrable actuació policial que atempta contra els drets de les persones.

La Federació EdC vol subratllar que ara fa 10 anys ja vam alertar la societat catalana sobre la personalitat autoritària del Conseller Felip Puig. Per aquesta raó, EdC vam ser els promotors i organitzadors d'una manifestació de protesta que va aplegar un nombre molt important de col·lectius d'arreu del país, que van reclamar la dimissió de l'aleshores Conseller de Medi Ambient per la seva responsabilitat en donar cobertura a greus atemptats contra el nostre medi natural, que la mateixa Unió Europea va frenar (ampliació de les pistes de Baqueira Beret) i per la seva reiterada negativa a acceptar el diàleg com a forma d'assolir acords amb les demandes de les entitats ecologistes i ciutadanes.

Ara lamentablement aquesta persona orgullosament es (ir)responsabilitza de l'ús de la força desproporcionat i, contra el que mostren les imatges dels professionals de la informació i el testimoni de la ciutadania, menteix grollerament sobre l'actuació policial (137 persones ferides, ús d'escopetes i bales de goma, etc) i sobre la seva veritable finalitat (no es tracta de cap neteja que no sigui la de dissoldre per la força el moviment social aplegat a la Pça de Catalunya).

La Federació Ecologistes de Catalunya:

- comparteix la indignació de la ciutadania davant d'aquests fets i rebutja la cobertura del govern de la Generalitat cap aquesta actuación

- demanem el cessament del Conseller Felip Puig, i donem suport a la demanda de nombroses entitats socials catalanes en aquest sentit

- demanem que s'identifiquin i es sancionin tots i cadascun dels responsables i executors de la brutal actuación

Ecologistes de Catalunya 02 de juny de 2011

www.ecologistes.cat

correu@ecologistes.cat

Tel. 936802751

* * * * *

10. Invitació jornades Les dones primer

defensaterritorios entrepueblos

dilluns, 6 / juny / 2011 08:00:38

Des d’Entrepobles i diverses organitzacions estem impulsant una Jornada-Seminari els dies 16, 17 i 18 de juny del 2011: LES DONES PRIMER. Impactes diferencials, propostes i lluites de les dones en situacions de conflictes

Aquesta Jornada- Seminari ve marcada per la necessitat d’aprofundir i conèixer aquestes temàtiques per part de diferents organitzacions socials dels països anomenats del Sud i del Nord i d’aquesta manera tenir un millor enfocament en el treball que desenvolupem.

Estem fent un treball en xarxa des del seu inici, és a dir, que la convocatòria d’aquestes jornades està feta per una diversitat d’organitzacions que es comprometen, a diferents nivells, per assolir els objectius. Un treball en xarxa que implica per a cadascuna de les organitzacions convocants una aportació de recursos i/o infraestructura, o feines a diferents nivells aprofitant sinergies i/o activitats previstes. Dins d’aquestes organitzacions estem tant aquelles que ja tenim un enfocament de gènere en el nostre treball (encara que en alguns del temes que tocarem a les jornades encara no s’han introduït suficientment), com d’altres que tenim una dinàmica de molt de temps vinculada a la lluita contra les causes que estan generant els conflictes, però no s’ha tingut el gènere com a punt de referència. Les organitzacions implicades són: Entrepobles, Centre Delàs de Justícia i Pau, Cooperacció, Dones per Dones, Ecologistes en Acció, EDPAC, IPB, Juristes Solidaris, Lliga pels Drets dels Pobles, Marxa Mundial de Dones de Catalunya, ODG, Plataforma Q’tary Perú, Red de Dones Periodistes, SETEM.

Partim de la idea de fer unes jornades on tot analitzant les causes del conflictes actuals, puguem veure els impactes específics sobre les dones, les seves lluites i resistències així com les propostes en la resolució dels mateixos i el protagonisme de les dones.

Volem començar per les causes, ja que la millor manera de transformar les situacions és incidir socialment i política en allò que genera els problemes, sense descuidar, per suposat, el suport a les persones que els pateixen, sobretot les dones. Però ho volem fer donant-les protagonisme, fent-les sortir de la invisibilitat en que queden masses vegades, i posant en evidència tot el seu potencial tant en el que fan quotidianament com en les seves propostes a mig i llarg termini.

També volem que s’entengui que conflicte no equival a guerra “declarada”, sinó a tot allò que succeeix en l’actualitat en tants països i que passa desapercebut, degut a la intencionalitat dels mitjans de comunicació, de les corporacions empresarials, i dels governs i que no arriba al coneixement de gaires persones. I alhora posar aquest tema en el punt de mira de l’activisme social d’organitzacions, associacions, ongs, aconseguint, si pot ser, més treball on es potenciïn les xarxes d’actuació.

Dates: 16, 17 i 18 de juny del 2011 a Barcelona (Espai Francesca Bonnemaison)

Objectius

Donar a conèixer quines són les causes que actualment estan generant conflictes en diferents països, sobretot de Centreamèrica i Sudamèrica, amb una experiència del Marroc.

Analitzar com aquestes situacions impacten de manera diferencial en dones i homes, generant violacions específiques envers els drets de les persones (drets humans)

Conèixer com les dones actuen i resisteixen davant les agressions que estan patint.

Aprofundir en la resolució de conflictes i en les propostes que sorgeixen des de les dones per tal d’arribar a solucions amb justícia i equitat de gènere

Validar els indicadors específics que existeixen en relació al gènere en situacions de conflictes, tant per a l’anàlisi com per a la resolució dels mateixos, per tal d’ajudar en la necessària construcció d’uns que puguin ser satisfactoris.

Estructura de les Jornades

Donada la característica en part formativa i autoreflexiva que han de tenir aquestes jornades, proposem el següent desenvolupament:

Acte públic, en forma de Primer Conversatori el dijous 16 de juny por la tarda a las 18,30 amb la participació de dones d’Equador, Colòmbia, Perú, Marroc. Estaran a la mesa:

- Julia Cuadros, SubDirectora de Cooperacción Perú i autora del llibre “Impactos de la minería sobre la vida de hombres y mujeres en el sur andino”

- Carmelina Morán, pertany al Movimiento de Mujeres Feministas Populares y Diversas de Ecuador i a la Asamblea de Unidad Cantonal de Cotacachi

- Sandra Patricia Sánchez de FENSUAGRO, Colombia

- Una treballadora de maqui-les de Tànger, Marroc

- Una dona ambientalista de l’Estat espanyol (a concretar)

Seminaris durant tot el divendres 17 de juny, de 9h. a 18 hores, 3 seminaris simultanis:

1) En relació a les Transnacionals. Interessa no sols veure els impactes sobre els territoris, sinó aquells que reben la gent que hi treballa en aquestes empreses i on són violats molts drets humans (i específicament sobre les dones). Aquí volem abordar la repressió sobre les dones sindicalistes, les condicions de treball i discriminacions específiques de les empreses transnacionals “regularitzades” així com a les maqui-les.

2) Causes dels conflictes i impactes diferencials sobre les dones

Aquí podem abordar tot el que està passant amb l’arribada als territoris de la mineria, petroli, agrocombustibles, represes, tales de boscos, privatització de serveis socials bàsic i encariment dels mateixos... Saber qui hi ha al darrera (empreses nacionals i transnacionals), i sobretot què està provocant en relació a les comunitats i els territoris fent una mirada general ràpida per detenir-nos en l’anàlisi detallat dels impactes sobre les dones (desplaçaments, desaparicions forçades, agressions i assassinats, criminalització de les dirigents, impactes medioambientals, pèrdues en les biodiversitats on les dones juguen un paper, empobriment i marginació, violències sexuals com estratègia de disputa del territori, augment de la violència contra les dones en l’àmbit domèstic...)

3) Lluites i resistències de les dones en situacions de conflictes

Aquí cal portar exemples interessants, on es pugui fer visible el gran paper que estan jugant les dones en les comunitats o espais de resistència, les situacions en les que es troben quan juguen un paper de lideratge, les propostes que plantegen.

Divendres 17 de juny a las 18,30 hores. Acte públic, Segon Conversatori amb la presencia en la mesa de:

- Paula Irene del Cid: La Cuerda, Guatemala

- Gloria Chicaiza: Acción Ecológica d’Equador

- Alexandra Jurado: Movimiento Social de Mujeres por la Paz y contra la Guerra de Colòmbia

- Una dona de Catalunya (a concretar)

- Jamileth Vargas: Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado en Colombia

Dissabte 18 pel matí de 10 a 13 hores: Mirant al futur

Posada en comú de les relatories i conclusions de cadascun dels tres seminaris

Espai per a l’establiment de xarxes i d’intercanvis entre totes les persones interessades en la continuació d’una reflexió com la que es planteja en el seminari i jornades.

* * * * *

11. " A E N A " E N Q U I E B R A

gabo altubab

diumenge, 5 / juny / 2011 22:27:32

¿Será verdad todo esto?, ¿tendrá relación con la situación de los controladores?.

: " A E N A " E N Q U I E B R A

EL CASO " GÜRTEL " ES UN JUEGO DE NIÑOS COMPARADO CON EL DE " A E N A "
Merece la pena conocer la versión no gubernamental (o sea, de la otra parte, ambas "objetivas", claro) para tener una visión más completa del asunto "controladores".
Reconocereis que esta "fijación" del Gobierno no es normal, salvo que haya algo más de fondo....

Y si fuera cierto...¡¡rezad pecadores de la pradera, se acerca el apocalipsis aéreo!!

¿SABÍAS QUE AENA TIENE UN "AGUJERO NEGRO" POR INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS DE 12.000 MILLONES DE EUROS?

(Parece mucho, ¿verdad? Pues son más: son casi 13.000).

¿Sabías que sólo los intereses de esa deuda ya alcanzan los 800.000 euros diarios?

¿Sabías que, antes de la llegada de este gobierno al poder, no sólo no había tenido nunca déficit alguno, sino que siempre había generado grandes beneficios?

¿Sabías que las inversiones en infraestructuras de este gobierno han correspondido a obras adjudicadas siempre a las mismas tres empresas afines al PSOE, una de ellas del ministro Blanco ("Grupo San José")?

Esto último no creo que extrañe a nadie.

Lo que sigue, en cambio, sí que debería preocuparnos (y mucho):

¿SABÍAS QUE, A CONSECUENCIA DEL ABULTADO DÉFICIT, Y POR PRIMERA VEZ EN SU HISTORIA, ESTE AÑO -2010- AENA NO TIENE DINERO PARA PAGAR A SUS ACREEDORES EXTRANJEROS, Y QUE LA BANCA EXTRANJERA PUEDE EJERCER SU DERECHO DE EMBARGO SOBRE NUESTRA RED DE AEROPUERTOS NACIONALES?

¿Sabías que -del montante de la deuda- 9.000 millones fueron financiados por bancos españoles y 3.000 millones directamente por bancos extranjeros; pero que los bancos españoles -para mantener su liquidez- al ver que el montante aumentaba, fueron emitiendo deuda y obligaciones que vendieron en el mercado internacional (lo cual es una práctica habitual en banca)?

¿Sabías que apoderarse de la red de aeropuertos de un país turístico es un negociazo muy apetitoso, y que poderosas corporaciones estadounidenses y del Reino Unido ya han iniciado acciones para asumir la deuda de Aena (so pena de que sus bancos ejerzan apremio de embargo) y quedarse así con la mayor tajada que puedan sacar?

¿Sabías que -probablemente por eso- empresas americanas "de consultores" (como las que trabajan en Irak haciendo el trabajo más sucio) trabajan con Fomento y con Aena (McKinley), y que han diseñado sus "Planes de Actuación", obligándoles a una hoja de ruta para quedarse con la gestión de nuestros aeropuertos "legalmente", a cambio de evitar el escándalo público de un embargo internacional que acabaría con este gobierno?

¿Qué seguridades y promesas dio Salgado en secreto en Londres (a los representantes de qué empresas) para que el Financial Times dejase de tildar a España como "país con riesgo de insolvencia"?

¿Te suena ahora a cuál de las más jugosas "insolvencias" se refería? ¿Y por qué precisamente el Reino Unido estaba tan interesado en hacer pública nuestra "insolvencia" (si no nos doblegábamos a las pretensiones de sus empresas sobre nuestro patrimonio, claro)?

¿Por qué crees que -entre otros motivos- tuvo que intervenir el Rey para pedir a las fuerzas políticas un consenso "ante la gravedad de la situación"?

¿Sabías que la red de aeropuertos nacionales es una propiedad pública, patrimonio de todos los españoles, y que ahora (con el "Plan de Privatización") la vamos a perder?
¿Sabías que nuestros aeropuertos no nos habían costado a los ciudadanos españoles ni un céntimo porque se pagaban en su totalidad con las ganancias de Aena (que, a su vez, provenían de las compañías aéreas que vuelan a -y sobrevuelan- nuestro país)?

¿Sabías que el sueldo de los controladores tampoco le ha costado un céntimo al contribuyente porque se paga en su totalidad también con esas ganancias?
¿Sabías que los propios controladores habían ofrecido a la comisión "negociadora" de Aena, en abril de 2009, reducir sus retribuciones un 25% (y así consta en acta) y Aena lo rechazó "por no considerarlo interesante" (y nueve meses después, el Sr. Blanco se pavonea diciendo que va a bajarles el sueldo un 25%, como si fuese idea suya)?

¿Sabías que el plan de privatización de Fomento incluye a las Comunidades Autónomas, para que -salvo Madrid y Barcelona- se queden con los aeropuertos pequeños (no rentables), que tendrán que ser financiados a partir de ahora con dinero de los contribuyentes (cuando hasta ahora ningún aeropuerto -grande ni pequeño- nos costaba dinero a los contribuyentes)?

¿Sabías que para los grandes aeropuertos rentables el paquete accionarial reservado a las corporaciones locales es ridículamente pequeño (ni siquiera da para satisfacer a los "poderes económicos" locales) y los inversores extranjeros se llevan "la parte del león"?

¿Sabías que Fomento pretende tranquilizar a la opinión pública declarando que conservará "en todo momento" la titularidad de los aeropuertos, cuando tal cosa no sirve a efectos prácticos para nada y lo que hace es perder -total y absolutamente- cualquier capacidad de gestión sobre los mismos, ahora y para siempre?

¿Sabías que el gobierno tiene "intimidado" al Partido Popular en todo este asunto porque la política de fuertes inversiones en infraestructuras comenzó cuando Álvarez Cascos era ministro?

¿Sabías que, en realidad, dicho argumento no tiene ningún peso porque, cuando el PP perdió las elecciones, dejó en Aena las cuentas claras y había superávit contable en Caja?

¿Sabías que el gobierno tiene de su lado a los nacionalistas catalanes en todo este proceso porque les tiene prometida una jugosa parte en el reparto de la "tarta" de El Prat?

¿Sabías que cuando el ministro de Fomento dice que "no tiene nada en contra de los controladores" está diciendo la verdad porque -en realidad- sólo los está utilizando como pantalla de humo para que la opinión pública no se percate de lo que está sucediendo entre bambalinas hasta que sea demasiado tarde?

¿Sabías que, por eso, Aena necesita que los controladores se pongan en huelga o que, cuando menos, parezca que lo están (huelga "encubierta") para que el foco mediático siga sobre ellos y toda su arriesgada campaña de distracción siga funcionando?
¿Sabías que, por eso, en el departamento de RR.HH. de Aena nos obligan a programar los turnos de los controladores -sobre todo para Semana Santa- intencionadamente mal para que falte personal, o se saturen los sectores, y haya que poner demoras y se cree un caos?

¿Te explicas ahora cómo es posible que al frente de Fomento, en vez de poner a un ingeniero de carrera -que hubiese sido lo normal-, hayan puesto a un hombre sin estudios pero que ha sido durante años el portavoz del PSOE, "ingeniero" de la comunicación, experto en ocultar y manipular información a su conveniencia, maestro en campañas de prensa, en campañas de difamación, en campañas de "acoso y derribo" mediático?

Ya sé que todo esto te puede parecer uno de esos típicos mensajes "en cadena", pero comprenderás que en realidad la situación es mucho

más seria:

Si no lo reenvías a todas aquellas personas que -a tu juicio- deberían conocer esta información, es que te importa un bledo el futuro de tu país..

Si no lo reenvías a todas aquellas personas a las que quieres, es que no te importa que -sin necesidad alguna- nosotros (y nuestros hijos) vivamos en un país aún más esclavizado por los intereses extranjeros.

Si no lo reenvías, nunca faltará un millonario, inglés o americano (en las Bahamas o en su mansión de la "City"), riéndose cada vez que se acuerde de lo listo que fue al apoderarse, con un potente paquete de acciones, de los rentables aeropuertos de un país de los "PIGS", gracias a que la opinión pública de ese país estaba manipulada y aborregada.

Ah, por cierto: ya lo hizo Angela Merkel en su día, ahora lo acaba de anunciar el Reino Unido: suben el IVA (al 19% y al 20%) para "hacer frente al déficit público".

Si el Estado va a tener que pagar los aeropuertos "no rentables" (mientras los inmensos beneficios que generan los rentables van a parar a manos privadas), ¿cuánto crees que falta para que nos suban el IVA a nosotros también?

PARA NUESTRA PRINCIPAL INDUSTRIA NACIONAL, EL TURISMO, LA RED DE AEROPUERTOS ES UN SECTOR ESTRATÉGICO DE INTERÉS NACIONAL:
EN NINGÚN CASO DEBERÁ PERMITIRSE QUE LA CONTROLEN INTERESES PRIVADOS.

¡MENOS AÚN, INTERESES EXTRANJEROS!

Si el turismo es cosa de todos los españoles, nuestros aeropuertos también.

* * * * *

12. Concentració ajuntaments 11-J, acampada Parlament 14-J i manifa mundial 19-J

ATENEU ART I CULTURA

dissabte, 4 / juny / 2011 23:52:25

Els "indignats" de tot Catalunya acorden acampar el 14 de juny davant del Parlament

Protesta davant els ajuntaments l’11 de juny i manifestacions el 19 juny arreu del món

20:11 04.06.2011 Barcelona (ACN).- L'assemblea "d'indignats" de tot Catalunya que s'ha celebrat aquest dissabte al migdia al centre de Barcelona ha acordat acampar al parc de la Ciutadella, davant del Parlament, la nit del dia 14 de juny amb l'objectiu de mostrar la seva disconformitat amb els pressupostos de la Generalitat, que els diputats hauran de debatre l'endemà.

Paral·lelament, una altra de les accions programades pels "indignats" és una protesta prèvia davant els ajuntaments el proper dissabte 11 de juny, coincidint amb la seva constitució, per demostrar als alcaldes i regidors "que no tenen el poder real".

Finalment, el 19 de juny s'ha convocat una manifestació internacional "d'indignats" a les places de tot el món.

--

53 acampades de tot Espanya analitzen el moviment a Madrid

14:58 04.06.2011 MADRID, 4 (EUROPA PRESS).- En total de 53 acampats de tot Espanya analitzen a la plaça del Carmen de Madrid el moviment 15M i estudien noves accions, com la possibilitat de dur a terme una marxa d'un mes que conflueixi el 19 de juny a la capital madrilenya, segons ha informat Acampada Sol a través de Twitter. Les diferents ciutats espanyoles estudien noms per a la marxa, que no deixa de ser encara més que una proposta sense ratificar que han llançat els acampats de Barcelona, els qui, a més, han desplegat una pancarta a la Ciutat Comtal amb el lema: 'Acampadabcn amb Madrid'. "Estem pensant noms per a la marxa d'un mes que proposa Barcelona. No sabem si s'aprovarà, però caldrà estar en forma", ha transmès el moviment. 'Indignats' de punts com Mèrida, Salamanca, Osca, Màlaga o Granada han pres la paraula en aquesta 'Interacampada' en què, com a exemple, Canàries ha anticipat la seva intenció de "donar canya en la presa de possessió" de l'11 de Juny. Alhora, els representants de Cadis han suggerit portar els seus currículums a l'Ajuntament aquell mateix dia i han esmentat la seva adhesió a la possible marxa del '19J', a més de publicar un manifest en suport a Grècia.

La 'jornada interacampades' ha decidit al llarg del matí d'avui desplaçar-se a un altre punt de la plaça del Carmen a causa que "els companys s'estan fregint de calor", si bé els pronòstics meteorològics no són bons per a la tarda.

La jornada de treball d'aquest dissabte durarà durant tot el dia en què es continuarà tractant temes com "la coordinació entre les places o la realització de futures assemblees amb caràcter vinculant".

Aquest diumenge es farà a les 12 hores una assemblea informativa en què s'exposaran les idees i propostes que hagin sortit de les reunions prèvies.

--

Nou llistat on hi ha moviment 15-M en les comarques de la demarcació gironina

La majoria de municipis corresponen a l’Empordà

-. Alt Empordà: Figueres (monument Monturiol, a la Rambla), Roses (plaça de Catalunya), Portbou, l’Escala (monument La Cobla, al Passeig)

-. Baix Empordà: la Bisbal (plaça del Castell), Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Verges

-. Gironès: Girona (plaça de Catalunya), Salt (plaça de la Llibertat)

-. La Selva: Lloret, Tossa, Breda

-. Pla de l’Estany: Banyoles

-. Ripollès: Ripoll

-. La Garrotxa: Olot

--

Llum, més llum

[font: Vilaweb 01.06.2011] Xavier Montanyà

La revolta de les places guanya solidaritat popular. I només veiem la punta de l'iceberg. És com una transfusió de sang en un cos anèmic. Els acampats han encès el llum i molts, de sobte, s'han adonat que estaven a les fosques. I n'hi ha que es van despertant a poc a poc. Ja s'havien acostumat a la foscor. Llum, més llum. 'La barricada tanca el carrer, però obre el camí', llegeixo. Això ja no hi ha qui hi aturi. No es pot dissoldre. Ha arrelat. La cosa important és l’essència. Em trec el barret davant els qui van resistir els atacs violents dels mossos i van ser estomacats. I davant els qui van seure a terra i van aturar un possible segon intent, dissabte a la nit. Dignitat, se'n diu. I valentia.

Felip Puig va voler aplicar la cirurgia: aïllar el tumor (requisant documents, mòbils i ordinadors, una acció dubtosament legal), extirpar-lo, i netejar l'àrea afectada. Però s'equivocà de diagnosi. Es va trobar amb un cos jove, sa i fort, que es va resistir, malgrat els cops. Per la força de la raó i de la unitat. En poques hores es va regenerar i es va tornar a connectar amb la resta de la ciutadania i del món. Es fan assemblees per barris, per pobles. Es refà el teixit desarticulat amb la transició que ens ha dut al forat negre? Ara com mai, té més suport i solidaritat de ciutadans de totes les edats. Es va fer evident la tarda, i la nit, de l'atac. Felip Puig perd. Ell i el seu sistema. S'ha tret la màscara.

Els joves són allà per a debatre formes de regenerar el sistema, d'aprofundir la democràcia i la justícia. Puig és l'antisistema? Ho diuen les fotos de l'atac de la policia. Ho diu la seva cara quan parla. Sort de fotos! El súmmum del cinisme és quan Puig demana perdó per la cruesa de les imatges, no per l’actuació de la policia. El moviment és un tot viu, cos i ànima, pensa, actua i pren decisions. És alhora protesta i reflexió, notícia i mitjà de comunicació immediat, global. És el diari del poble, escrit a mil mans. Obre noves vies de comunicació, base essencial per a transmetre nous continguts, passant per alt els mecanismes de censura. També és el seu propi arxiu, la seva memòria viva. Les fotos de l'atac restaran per a la història. Potser ens caldran, en el futur, quan algú vulgui organitzar homenatges al gran patriota català, Puig.

Llum, més llum. Tot és més nítid, més esperpèntic, més intolerable. Els gossos guardians dels mitjans es van llançar en tromba contra els joves llavors dels aldarulls violents de la vaga general del setembre. Ho tenien fàcil. Hi havia hagut violència. La normal, en una jornada de vaga general amb càrregues de la policia i desallotjaments forçats. La inevitable. Allò els va servir per criminalitzar els violents i, per extensió, tots els joves, tots els qui protestaven i gairebé tots els qui es manifestaven. Allò que no suportaven, que no suporten, és la dissidència. Cobren per bordar contra el discrepant, contra el crític, contra qui es queixa. Però, en aquest cas, la violència ha estat inversa. No he vist la mateixa i unànime virulència contra els policies que estoven nois i noies asseguts a terra. Aquests no són bàrbars? No, senyor, no ho són perquè cobren. És la seva feina. Als uns, els paguen per pegar i, als altres, per bordar. Alguns van recórrer a la ironia, a la merda dels 'ni-nis', dels 'gossos-flauta', dels 'papanates', 'els macarrons de la mamà'. És tan refinat el seu distanciament, que ja s'han perdut de vista. N'hi hagué que van arribar a l'insult i a la grolleria. L'objectiu és de desqualificar, menysprear, però aquesta vegada se'ls va girant contra. S'han posat en evidència. Com els mossos i en Puig. Posats a demanar impossibles, veurem mai intel·lectuals i opinadors ballant a pèl al mig de les places?

De tot quant he llegit aquests dies, se m'han gravat dues reflexions. 'Potser convindria advertir als qui tractin d'aprofitar analogies formals amb les insurreccions del Magrib per a ressuscitar la cançoneta que «Àfrica comença als Pirineus», que comencin a posar la barba en remull', del filòsof Miguel Morey. 'No hi ha dos maigs tan diferents com aquell del 68, en què alguns crèiem veure el començament i era el final; i aquest del 2011, en què alguns creuen veure el final d'alguna cosa que pot ser el començament', del periodista Gregorio Morán. Llum, més llum.

* * * * *

13. Proposta d'activitats a Ponent (23)

Casal l'Ocell Negre de Lleida

dissabte, 4 / juny / 2011 06:16:32

Proposta d’activitats a Ponent del 6 al 12 de juny (23)

3. REVETLLA DE SANT JOAN A LLEIDA (SEGRIÀ)

4. TALLER DE RATAFIA AL CASAL OCELL NEGRE DE LLEIDA (SEGRIÀ)

5. FES-TE SOCI/SÒCIA DEL CASAL L'OCELL NEGRE

L'OCELL NEGRE

Casal Independentista d'Agitació Cultural

C/ Sant Carles, 8 – Lleida

www.ocellnegre.blogspot.com

* * * * *

14. Las revoluciones de la gente común: Raúl

rimaia en nom de lorenzo Vidal-Folch

divendres, 3 / juny / 2011 22:47:04

Date: Fri, 3 Jun 2011 13:38:23 -0500

From: celmrazinfo

Subject: [CELMRAZ] Las revoluciones de la gente común: Raúl Zibechi

Las revoluciones de la gente común

Raúl Zibechi

En los más diversos rincones del planeta la gente común está saliendo a las calles, ocupando plazas, encontrándose con otras gentes comunes a las que no conocían pero que inmediatamente reconocen. No esperaron a ser convocados, acudieron por la necesidad de descubrirse. No calculan las consecuencias de sus actos, actúan con base en lo que sienten, desean y sueñan. Estamos ante verdaderas revoluciones, cambios profundos que no dejan nada en su lugar, aunque los de arriba crean que todo seguirá igual cuando las plazas y las calles recuperen, por un tiempo, ese silencio de plomo al que denominan "normalidad".

No encuentro mejor forma de explicar lo que está sucediendo que traer un memorable texto de Giovanni Arrighi, Terence Hopkins e Immanuel Wallerstein, "1968: el gran ensayo", capítulo del libro Movimientos antisistémicos (Akal, Madrid, 1999). Ese texto denso, inspirado en la mirada larga y profunda de Braudel, se abre con una afirmación insólita: "Tan sólo ha habido dos revoluciones mundiales. La primera se produjo en 1848. La segunda en 1968. Ambas constituyeron un fracaso histórico. Ambas transformaron el mundo".

A renglón seguido los tres maestros del sistema-mundo exponen que el hecho de que ambas revoluciones no estuvieron planeadas y que fueran espontáneas "en el sentido profundo del término" explica tanto el fracaso como su capacidad de cambiar el mundo. Dicen más: que 1848 y 1968 son fechas más importantes que 1789 y 1917, en referencia a las revoluciones francesa y rusa. Éstas fueron superadas por aquéllas.

El concepto heredado y hegemónico aún de revolución debe ser revisado, y lo está siendo en los hechos. Frente a una idea de revolución centrada exclusivamente en la conquista del poder estatal, aparece otra más compleja pero sobre todo más integral, que no excluye la
estrategia estatal pero que la supera y desborda. En todo caso, la cuestión de conquistar el timón estatal es un recodo en un camino mucho más largo que busca algo que no puede hacerse desde las instituciones estatales: crear un mundo nuevo.

Para crear un mundo nuevo, lo que menos sirve es la política tradicional, anclada en la figura de la representación que consiste en suplantar sujetos colectivos por profesionales de la administración, y del engaño. Por el contrario, el mundo nuevo y diferente al actual
supone ensayar y experimentar relaciones sociales horizontales, en espacios autocontrolados y autónomos, soberanos, donde nadie impone y manda el colectivo.

La frase clave de la cita es "espontáneas en el sentido profundo". ¿Cómo interpretar esa afirmación? En este punto hay que aceptar que no hay una racionalidad, instrumental y estadocéntrica, sino que cada sujeto tiene su racionalidad, y que todos y todas podemos ser sujetos cuando decimos "Ya basta". Se trata, entonces, de comprender las racionalidades otras, cuestión que sólo puede hacerse desde adentro y en movimiento, a partir de la lógica inmanente que develan los actos colectivos de los sujetos del abajo. Eso indica que no se trata de interpretar sino de participar.

Por encima de las diversas coyunturas en que surgieron, los movimientos de la plaza Tahrir en El Cairo y de la Puerta del Sol en Madrid forman parte de la misma genealogía del "que se vayan todos" de la revuelta argentina de 2001, de la guerra del agua de Cochabamba en
2000, de las dos guerras del gas bolivianas en 2003 y 2005 y de la comuna de Oaxaca de 2006, por mencionar sólo los casos urbanos. Lo común son básicamente dos hechos: poner un freno a los de arriba y hacerlo abriendo espacios de democracia directa y participación
colectiva sin representantes.

Esa estrategia con dos fases, rechazo y creación, desborda la cultura política tradicional y hegemónica en las izquierdas y el movimiento sindical, que sólo contemplan parcialmente la primera: las manifestaciones autocontroladas, con objetivos precisos y acotados. Esa cultura política ha mostrado sus límites, incluso como rechazo a lo existente porque al no desbordar los cauces institucionales es incapaz de frenar a los de arriba y se limita, solamente, a preparar el terreno para el relevo de los equipos gobernantes sin cambio de política. Esa cultura política ha sido hábil para desplazar a las derechas y ha fracasado a la hora de cambiar el mundo.

Las revoluciones en marcha son estuarios donde desembocan y confluyen ríos y arroyos de rebeldías que recorrieron largos caminos, algunos de los cuales beben en las aguas de 1968 pero las superan en profundidad y densidad. Rebeldías que vienen de muy lejos, montaña arriba, para confluir de modo imperceptible y capilar con otros cauces, a veces minúsculos, para un buen día mezclar sus aguas en un torrente donde ya nadie se pregunta de dónde viene, qué colores y señas de identidad arrastra.

Estas revoluciones son el momento visible, importante pero no fundante, de un largo camino subterráneo. Por eso la imagen del topo es tan adecuada: un buen día pega un salto y se muestra, pero antes ha hecho un largo recorrido bajo tierra. Sin ese recorrido no podría nunca ver la luz del día. Ese largo andar son las cientos de pequeñas iniciativas que nacieron como espacios de resistencia, pequeños laboratorios (como los que existieron desde finales de los años 90 en Lavapiés, Madrid) donde se vive como se quiere vivir y no como ellos quieren que vivamos.

Quiero decir que los grandes hechos son precedidos y preparados, y ensayados como señala James Scott, por prácticas colectivas que suceden lejos de la atención de los medios y de los políticos profesionales. Allí donde los practicantes se sienten seguros y protegidos por sus pares. Ahora que esas miles de microexperiencias han confluido en estas correntadas de vida, es momento de celebrar y sonreír, a pesar de las inevitables represiones. Sobre todo, no olvidar, cuando vuelvan los años de plomo, que son esas trabajosas y solitarias experiencias, aisladas y a menudo fracasadas, las que pavimentan los jornadas luminosas. Unas con otras cambian el mundo.

* * * * *

15. S E T I E N E Q U E S A B E R

associacionsgava en nom de Anna Gabarró Haro

divendres, 3 / juny / 2011 22:40:50

ALA, PARA ANIMAR EL TEMA....

LOS MEDIOS DE COMUNICACION, VENDIDOS COMO SIEMPRE, HAN SILENCIADO QUE EL PASADO LUNES DE PASCUA DIA 25 DE ABRIL UN QUIRÓFANO DE VALL D'HEBRON SE ABRIÓ ESPECIALMENTE POR LA TARDE PARA PONER UN MARCAPASOS AL SR MIQUEL ROCA JUNYENT.

ESTAS SON LAS RETALLADES DEL GOVERN, COMO SIEMPRE, NO PARA LOS PODEROSOS, MIENTRAS SE CIERRAN QUIRÓFANOS Y SE AUMENTAN LAS LISTAS DE ESPERA AHÍ ESTÁN LOS PRIVILEGIOS.

ÉSTO SE TIENE QUE SABER, NO TE LO GUARDES.

* * * * *

16. El mundo puede cambiar, pero no va a cambiar solo

Amnistia Internacional

dijous, 2 / juny / 2011 18:14:58

Hola

El 30 de agosto de 2010, la defensora de derechos humanos Norma Cruz recibió una amenaza de muerte en su teléfono móvil. Un hombre le advirtió que mataría a su hija si no abandonaba el caso de una niña víctima de violación a la que prestaba apoyo como abogada.

Esa es sólo una de las amenazas que le llegan a Norma por su trabajo en la Fundación Sobrevivientes dedicada a combatir la violencia contra las mujeres en Guatemala, un país donde sólo en 2010 fueron asesinadas 695 mujeres.

No permitas que las amenazas se cumplan. Por favor, pide aquí a las autoridades de Guatemala que protejan a Norma, su familia y todas las personas valientes que arriesgan sus vidas sólo por hacer su trabajo con la esperanza de un futuro más justo.

Tu firma servirá para que las autoridades sepan que hay mucha gente en el mundo que no va a consentir que la amenacen. Además, Norma sabrá que no está sola y seguro que eso le reconfortará.

De todo corazón, gracias.

Esteban Beltrán

Director Amnistía Internacional – Sección Española

* * * * *

17. Mercat d'intercanvi Gavà. Dissabte 25 de juny.

canamat en nom de juan luis trujillo

dijous, 2 / juny / 2011 09:46:09

EL REBOST DEL DELTA US CONVIDA AL 1R MERCAT D'INTERCANVI DE GAVÀ.

DISSABTE 25 DE JUNY A LES 10H. PLAÇA MAJOR DE GAVÀ.

Què és un mercat d'intercanvi

Aquesta és una nova activitat a Gavà que vol fer pensar i reflexionar sobre el consum responsable en un moment en què la societat està immersa en la cultura del “comprar, usar i llençar”. Els mercats d’intercanvi són un espai cívic on es poden intercanviar objectes que ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferim per si poden ser útils a algú altre. Del que es tracta és d’intercanviar bens, productes de consum o fins i tot serveis personals sense requerir diners per fer efectiu l’intercanvi.

És interessant participar-hi pel simple plaer d’intercanviar, defugint posar un valor als objectes a intercanviar. Es tracta d’una activitat per a tots els públics, especialment didàctica per als infants, on el més important és evitar que els objectes encara útils esdevinguin residus. Abans de llençar res pensem si convé guardar-ho per al proper mercat. Quan més objectes per intercanviar més possibilitats ens oferiran els mercats.

Intercanviar és fer realitat un comerç sense diners, recuperant una forma oblidada d’economia amb molts avantatges ambientals, econòmics i socials. És també solidaritat i oportunitat de fer coneixences en barris on no tenim costum de passejar-hi.

Com funciona un mercat d'intercanvi

Porta objectes vells o nous d’utilitat que ja no et són necessaris, dels que et vols despendre, i intercanvia’ls.

llibres i contes

música

electrodomèstics

roba i complements

mobles

eines

objectes de la llar

bijuteria

jocs i joguines

material informàtic

menjar

plantes

material d’escriptori i/o despatx

productes d’elaboració pròpia (conserves, cistells, etc.)

objectes i roba de nadó

etc.

Exemples d'intercanvis

Exemple #1

Després de muntar la parada amb els objectes que ha portat per intercanviar, la Clàudia fa un vol pel mercat i a la parada d’en Pere troba un penja-robes que li cal per darrera la porta de casa. La Clàudia li diu a en Pere que li interessa el penja-robes i el convida a veure els objectes que té a la seva parada, per veure si en Pere troba quelcom que li agrada i poden fer algun canvi. En Pere es mira tot el que la Clàudia té exposat i troba un diccionari d’anglès de butxaca i un joc del tres en ratlla que li fan el pes. En Pere li pregunta a la Clàudia què li sembla canviar el penja-robes per aquests dos objectes. La Clàudia s’ho pensa i accepta el canvi.

Exemple #2

La Laia ha vist un ratolí d’ordinador a la parada de la Núria que necessita perquè el seu ja no funciona. Però la Núria no troba res entre els objectes de la Laia que li satisfaci per a poder fer el canvi. En el mateix moment, en Pol s’acosta a la parada de la Laia amb una motxilla d’acampada que vol canviar per un parell d’espelmes. La Núria planteja un canvi a tres perquè la motxilla que porta en Pol li agrada. D’aquesta manera en Pol canvia la motxilla per les espelmes de la Laia i la Núria canvia amb la Laia el ratolí per la motxilla. Els intercanvis que han realitzat la Laia, la Núria i en Pol han satisfet les necessitats de tots tres.

--
El blog del Rebost del Delta: http://rebost.wordpress.com/

Aquí hi ha les dades de tots els socis i les comissions de treball:

https://spreadsheets.google.com/ccc?key=0As2hf_y993cqcDRwUklBUjhULWdpNkpJeEVfdVZEVnc&hl=en
A aquesta pàgina pots veure els documents de El Rebost del Delta:

http://groups.google.com/group/elrebostdeldelta/files

* * * * *

Mitjans Lliures

http://okupemlesones.org/

Agència 29-s

Contrabanda 91.4

Post Scriptum Ràdio

Ràdio Bronka 104.5

Ràdio Pica 96.6

Ràdio Trama 91.4 (Sabadell)

Sants Ona Lliure

Setmanari La Directa

.

http://barcelona.indymedia.org/

http://www.cgtcatalunya.cat/

http://www.diagonalperiodico.net/

http://www.insurgente.org/

http://www.kaosenlared.net/

http://www.lahaine.org/

http://www.rebelion.org/

.

Educació Lliure

http://www.unilliure.org/

http://larimaia.org/

http://sants.unilliure.org/

http://viladecans.unilliure.org/

http://teixidora.squat.net/

http://bureaudetudes.org/

http://www.assembleamundet.net/

*
Per la cultura!

* * *
Actuem en directe...
* * * * *
aturem la corrupció!
_ __ _ ___ __ _ ___ __ _ __
S O C I E T A T * O B E R T A * 3 4 3

Tingueu en compte la vostra responsabilitat ambiental abans d'imprimir aquest bloc si us plau.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<< Pàgina d'inici