Societat Oberta

dijous, de juliol 22, 2010

.

.

.

.*...*...*.

.

.

.

* Societat Oberta 297*

.B.l.o.c..d..i.m.p.u.l.s.o.s..i..m.o.v.i.m.e.n.t.s..s.o.c.i.a.l.s.

T…..E…..R…..R.....E…..S….......B.….A…..I.….X.….E…..S……....D.....E…..L….…...L…..L.....O.....B…..R…..E…..G.....A…..T

*.

.

Sumari

.

.

.-TVObert@-.

.

Aquesta setmana:

*

La Rimaia concentración-okupación-desalojo (2:22)

http://www.mefeedia.com/watch/32023192

Els Mossos desallotgen la casa ocupada 'La Rimaia' a l'Eixample de Barcelona (1:30)

http://www.youtube.com/watch?v=1qwlUsOtYGU

El desallotjament de La Rimaia acaba amb una nova ocupación (1:27)

http://www.btvnoticies.cat/2010/07/14/desallotgen-per-segona-vegada-el-centre-social-ocupat-la-rimaia/

*

Tercera noche de disturbios en suburbios de Grenoble, Francia (0:32)

http://www.youtube.com/watch?v=ra7Wp0IHasY

*

The Potentiality of Storming Heaven (21:46)

http://blip.tv/file/2240379

"Sobre la minoria radical" del 26 de març (2:23)

http://blip.tv/file/2230178

El proleg --- memòries de un any de lluita (36:46)

http://blip.tv/file/2224626

Espais alliberats (7:04)

http://blip.tv/file/1113248

pais... pais... (6:13)

http://blip.tv/file/994860

*

Besti Flokkurinn - The Best Video – Subtitles (4:27)

http://www.youtube.com/watch?v=xxBW4mPzv6E

*

Per veure els audiovisuals penjats des del SO-125 fins al SO-185

aneu a la TVObert@ prement en el següent enllaç:

http://societatobertartv.spaces.live.com/

*

El l l e n g u a t g e del nostre Univers és

a u d i o v i s u a l

*

Societat Oberta

.

.

21/07/10

1. REFORMA LEGAL | EN BARCELONA, EL PP Y CIU ARREMETEN CONTRA LA OKUPACIÓN COMO TEMA ESTRELLA EN SUS CAMPAÑAS ELECTORALES

2. INTENSIVO DE TEATRO FORO Teatraviesas - Uni Lliure 25 i 25 Juliol‏

20/07/10

3. VI Encuentro de Autosuficiencia rural y Comunitaria, Lakabe

4. LA VERITAT de las lectoras: "Me gustan los catalanes"

5. Sec a Sac + La rimaia +Universitat anticapitalista + candidatura anticapitalista + sobirania alimentaria i agroecologia

6. ...Nosotros somos cualquiera...

7. L'error és plantar transgènics

8. Estem aquí... [Comunicat Rimaia des de qualsevol lloc de la ciutat]

19/07/10

9. Estades d'Estiu - Cooperativa integral Catalana - 3 al 12 d'agost

10. Obviedades y falacias

15/07/10

11. Recull de premsa sobre La Rimaia

12. Comencen les negociacions per un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes

13. EL CONSELLER PROPOSAT PER ERC VA SER QUI VA REDACTAR EL DICTAMEN QUE HA PERMÈS TOMBAR LA IP PEL REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA

14. Josep Maria Batista Roca (EL FET DIFERENCIAL CATALÀ)

* * * * *

1. REFORMA LEGAL | EN BARCELONA, EL PP Y CIU ARREMETEN CONTRA LA OKUPACIÓN COMO TEMA ESTRELLA EN SUS CAMPAÑAS ELECTORALES

rimaia en nombre de noid cc

miércoles, 21 de julio de 2010 19:15:31

http://www.diagonalperiodico.net/medidas-penales-contra-las.htm

REFORMA LEGAL | EN BARCELONA, EL PP Y CIU ARREMETEN CONTRA LA OKUPACIÓN COMO TEMA ESTRELLA EN SUS CAMPAÑAS ELECTORALES

Medidas penales contra las okupaciones

La reforma del Código Penal, que entrará en vigor dentro de seis meses, recoge penas de cárcel para las ocupaciones de inmuebles realizadas con "violencia”. Una medida “anticrisis” para proteger a los propietarios.

- “El Estado identifica al okupa como delincuente”

Patricia Manrique (Redacción Cantabria)

Martes 20 de julio de 2010. Número 130

http://www.diagonalperiodico.net/medidas-penales-contra-las.htm

* * * * *

2. INTENSIVO DE TEATRO FORO Teatraviesas - Uni Lliure 25 i 25 Juliol‏

teatraviesas GTO

miércoles, 21 de julio de 2010 12:31:57

EI COMPANYS I COMPANYES DE LLUITES I AVENTURES!!!!

HA ARRIBAT LA UNI LLIURE D'ESTIU!!! i AMB ELLA, I COM TOTS ELS ANYS... TEATRAVIESAS OFEREIX UN

TALLER INTENSIU DE TEATRE FORO.

US CONVIDEM A TOTS I A TOTES A VENIR I A PARTICIPAR EN AQUEST TALLER GRATUIT I QUE PROMET SER MOLT INTERESSANT DURANT AQUEST PROPER CAP DE SETMANA 24 I 25 DE JULIOL. A L'ESPAI OBERT DE SANTS.

HEU DE VENIR PREPARATS PER MOOOOOOOOOOOOOOOOOLTES HORES DE JOCS, DINÀMIQUES, REFLEXIONS, IMPROS... PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL TALLER A LA

PÀGINA WEB DE LA UNI LLIURE:

http://sants.unilliure.org/?sec=nodes10/teatre

ON TAMBÉ HEU DE FORMALITZAR LA VOSTRA INSCRIPCIÓ SI ÉS QUE CREIEU QUE PODREU AGUANTAR-NOS DURANT TOT UN CAP DE SETMANA.

US HI ESPEREM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

--
Teatraviesas GTO

* * * * *

3. VI Encuentro de Autosuficiencia rural y Comunitaria, Lakabe

canamat en nombre de juan luis trujillo

martes, 20 de julio de 2010 20:54:42

VI CURSO DE INICIACION A LA AUTOSUFICIENCIA RURAL Y VIDA COMUNITARIA DEL

23 DE JULIO AL 8 DE AGOSTO

Modulo 1

DEL 23 AL 25 VIDA COMUNITARIA, LAS BONDADES DEL PLURAL. Comenzaremos a las 8 de la tarde y la cena de bienvenida será a las 9 de la noche.

Imparte Mabel Cañada

Modulo 2

Del 26 al 29 AUTOSUFICIENCIA RURAL I: las conservas, el bosque, el pan….las cestas. Imparte: la Comunidad de Lakabe

El lunes 26 por la mañana recepción del grupo y por la tarde, daremos un paseo por el pueblo, para conocer las diferentes energías alternativas que utilizamos.

El martes por la mañana haremos pan y por la tarde, pastelería.

El miércoles por la mañana, estaremos en la quesería, haciendo queso fresco y otros productos lácteos…por la tarde, huertas.

El jueves pasaremos el día en le bosque preparando la leña para el invierno.

El viernes nos tomamos un descanso merecido, hasta las 7 de la tarde en que dará comienzo el curso:

Modulo 3

(Del 30 al 1) RELACIONES HUMANAS, NUDOS LÍOS Y OTROS DESASTRES RELACIONALES. Imparte Mauge CAÑADA

Como son las fiestas del valle, tanto el sábado como el domingo bajaremos (quien así lo desee) a la tarde-noche a Arce a disfrutar de las diversas actividades festivas y musicales.

Modulo 4

Del 2 al 5 AUTOSUFICIENCIA RURAL II: hacer el pan, la huerta, las cremas y ungüentos…

El lunes 2 de Agosto por la mañana recepción del grupo, por la tarde, huertas.

El martes por la mañana, haremos pan y por la tarde pastelería.

El miércoles dedicaremos el día a las cremas y los ungüentos.

El jueves, será una jornada en las huertas.

El viernes nos tomamos un descanso merecido, hasta las 7 de la tarde en que dará comienzo el siguiente curso:

Modulo 5

Del 6 al 8 PROCESOS DE CAMBIO Y TRANSFORMACIÓN, LA CREATIVIDAD. Imparte Mauge Cañada

El sábado a la noche haremos la fiesta de despedida…

El domingo a las 13.30 daremos por finalizado tanto el taller como VI curso de iniciación a la autosuficiencia rural y vida comunitaria, realizando una evaluación final después de comer, a las 15,30, hasta las 16,30.

Los 5 módulos todo incluido 550€

Modulo 1: 120€ / EL 2º: 140€ / EL 3º: 120€ / EL 4º: 140€ / EL 5º: 150€

* * * * *

4. LA VERITAT de las lectoras: "Me gustan los catalanes"‏

Manuel Franquesa

martes, 20 de julio de 2010 19:53:39

Señor subsubdirector

Desde las Américas le envío un artículo de "La Voz de Galicia" que me ha encantado.

Un abrazo

Raquel

"Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón. Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.

Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.

Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.

Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica : el seny y la rauxa. El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: "Es igual", contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! "Es igual", volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza.

Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven y surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: "Siéntese, señora". La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudar a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: "No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo". Pero lo más refinado lo percibí en el taller del ceramista Artigas. Él y Joan Miró estaban trabajando en el mural del aeropuerto de Barcelona. Le pedí a Miró que le dedicara una litografía a mis hijos. Puso: "Per a Manu i Antoni, afectuosament". Cuando la vió Artigas hizo este parco comentario: "Te lo escribió en catalán para ahorrarse dos letras".

Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny . Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso Caballero muriera loco.

Me gusta Cataluña, en fin y sobre todo, porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta."

Ramón Chao

Músico, escritor y periodista, Padre del cantante Manu Chao y Caballero de las Artes y las Letras por el Gobierno Francés.

* * * * *

5. Sec a Sac+La rimaia+Universitat anticapitalista+candidatura anticapitalista+sobirania alimentaria i agroecologia

info revolta global-esquerra anticapitalista

martes, 20 de julio de 2010 18:27:33

23 i 24 de juliol al Parc de les Tres Xemeneies (Poble Sec): Sec a Sac

Divendres 23: Muyayo Rif, Ai Ai Ai, Los Barrankillos

Dissabte 24: Canteca de Maco, Rauxa, 9 Son

Entrada gratuïta. A partir de les 21:00h


Vine a la Universitat d’Estiu Anticapitalista

1a Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

(Banyoles 25-29 d'agost)

Fes-ja la teva inscripció!

La Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista vol ser una nova fita anual que serveixi com a espai per a la formació, el debat, l’intercanvi, l’elaboració col·lectiva i, per suposat, el lleure i la festa. Pretenem que esdevingui, després d’un any carregat de tasques i lluites, un lloc d’intercanvi i reflexió per a activistes dels moviments socials i militants de l'esquerra . Hi hauran debats, talles i seminaris sobre temes diversos i també activitats culturals.
A la universitat d'estiu i participaran diversos activistes de moviments socials i de l'esquerra anticapitalista europea, com ara Luc Boltanski, Michael Lowy, Esther Vivas, Jorge Riechmann, Joaquim Sempere, Santiago Alba Rico i molts altres. Pots veure més info i el programa complert de la Universitat d'estiu al següent enllaç:

http://www.revoltaglobal.cat/article2916.html
Pots fer les inscripcions on line al següent enllaç:

http://www.surveymonkey.com/s/DYJQGKH


Solidaritat amb La Rimaia

Sylviane Dahan. La Rimaia, tossuda. Crònica de la manifestació i de la nova ocupació
Lluís Rabell. La Rimaia desallotjada pels Mossos. Crònica d’urgència


La proposta de candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament arriba a les 540 adhesions

Avancem cap a una candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament

La proposta de candidatura anticapitalista unitària per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya llançada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista continua rebent adhesions. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer l'últim llistat de nous firmants del manifest Movem fitxa! Volem una candidatura anticapitalista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Amb això són ja més de 540 els activistes que han recolzat aquesta proposta.

La proposta de candidatura anticapitalista a les eleccions al Parlament de Catalunya arriba a les 540 adhesions d’activistes

Ex membres d'ICV donen suport a la proposta de candidatura anticapitalista

Vols firmar el manifest Movem fitxa! Per una candidatura anticapitalista o impulsar la campanya? Escriu a: anticapitalistes2010@revoltaglobal.cat

Fes-te membre del grup "Una candidatura anticapitalista al Parlament de Catalunya" al Facebook: http://www.facebook.com/esthervivas?ref=profile#!/group.php?gid=111793232166336&ref=mf


Sobirania Alimentaria, agroecologia, ecosocialisme i decreixement

Esther Vivas i Josep Maria Antentas (entrevista): “La sobirania alimentària és una alternativa real, però cal voluntat política per implementar les seves propostes”

Andreu Coll: Ecosocialisme i marxisme

Esther Vivas (Video): Anticapitalisme, ecosocialisme, i decreixement

Som lo que Sembrem. Es denúncia als partits majoritaris per la seva actuació en les noves propostes de legislació europea sobre transgènics

* * * * *

6. ...Nosotros somos cualquiera...‏

rimaia en nombre de Pablo Molano

martes, 20 de julio de 2010 17:29:50

"la ràbia segueix creixent en nosaltres, en cada carrer privatitzat, en cada desnonament executat (i ja en van 80.000 aquest any), en cada ERE, en cada reforma laboral, en cada redada racista, en cada universitat subhastada…"

WWW.NOSALTRESOELLS.ORG
Una Universitat de Nosaltres....

http://nosaltresoells.org/?p=259
LA OTRA FRANCIA SE REVUELVE...

http://nosaltresoells.org/?p=265
Hay cosas que se cuentan solas…

http://nosaltresoells.org/?p=277

¿Qué está pasando en Islandia?

http://nosaltresoells.org/?p=245

* * * * *

7. L'error és plantar transgènics

rimaia en nombre de Topo Sudaka

martes, 20 de julio de 2010 15:57:24

L'ERROR ÉS PLANTAR TRANSGÈNICS

El camp de blat de moro situat a Torroella de Montgrí que va ser destruit el passat 12 de juliol era transgènic, segons ha reconegut en declaracions a la premsa el mateix propietari. Independentment de si es tractava d'un camp experimental, de demostració o comercial, el sol fet que es tractés d'un camp de cultius modificats genèticament (MG), justifica i legitima
la seva destrucció ; més encara, quan estava al costat d'una reserva natural i d'altres camps de cultius no MG.

L'agricultura transgènica, encara que es realitzi amb varietats aprovades, té associats gravíssims impactes socials, ambientals i sobre la salut humana. Les desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica i convencional que s'han produit a Catalunya i a l'Estat des de que van iniciar-se els cultius i les importacions d'OMG, demostren que la coexistència entre cultius MG i no MG és totalment impossible. Això
impossibilita el desenvolupament de producció, consum i de societat alternatius al dominant, corporatiu i industrial i generador de greus crisi ecològiques, climàtiques i socials.

El tractament mediàtic que ha rebut l'acció del 12 de juliol demostra que, una vegada més, els mitjans de comunicació silencien les crítiques i obvien el debat real i profund sobre què implica l'agricultura transgènica.

Els mitjans de comunicacio també haurien d'assumir la seva responsabilitat, la seva falta de rigor i el fet de no contrastar les informacions que reben abans de publicar-les en forma de notícia. Més enllà de l'allau d'informacions aparegudes en premsa a partir del dia 15
(tres dies després de l'acció) que asseguren que els « ecologistes radicals » van cometre un error al destruir un camp que no era experimental, nombrosos indicis mostren que tot plegat podria tractar-se d'un muntatge de la Fundació Antama, el lobby biotecnològic espanyol, Syngenta i el propi propietari del camp. De fet, aquesta tàctica de mentir i negar que es tracti de camps d'experimentació busca confondre l'opinió pública, desacreditar l'acció i els seus promotors i desviar el debat. Aquesta tàctica ja ha estat emprada en diverses ocasions en d'altres països com ara Regne Unit i França.

Alhora, existeixen evidències que indiquen que el camp de transgènics destruit el dia 12 no era comercial: en el mes de maig, es va comprovar que els diversos grups de fileres de blat de moro sembrats havien estat identificades i distingides entre elles per mitjà de cartellets blancs numerats, una pràctica que s'empra sistemàticament en camps experimentals i de demostració, però en cap cas en camps comercials. Posteriorment, just després que el Diari de Girona informés de la ubicació exacta del camp experimental de Torroella, els cartells blancs amb les indentificacions numèriques havien estat puntualment retirades. Intentaven amagar les proves que allí s'estava experimentant o conreant transgènics per a fer
una demostració?

En aquest sentit, cal assenyalar les nombroses contradiccions que han aparegut als mitjans en relació a qui, quan i perquè no va es autoritzar la realització de l'experiment. Alguns diaris, han assegurat que va ser Syngenta qui hi va renunciar ; altres han dit que va ser el propi agricultor qui es va enrera, i per últim, publicacions com ara El País han afirmat, sense citar les fonts, que va ser la Generalitat qui no va autoritzar l'experiment perquè el camp es trobava molt aprop d'una àrea protegida.

Tot plegat posa de manifest la manca d'informació pública i fiable sobre la ubicació dels camps experimentals així com la manca de control i de seguiment de l'agricultura MG i els seus impactes per part de les diverses administracions competents. D'acord amb un mandat explícit de la CE, i després d'haver-se negat a fer-ho durant anys, aquest any per primera vegada el MARM va facilitar la informació i les característiques dels camps experimentals a Amigos de la Tierra arrel que aquesta organització realitzés una petició formal d'informació ambiental. Cal denunciar que la informació que el Gobierno del Estado estava obligat a fer pública era la relativa als camps experimentals autoritzats, no la relacionada amb les peticions d'autorització. Això indica que tampoc aquest any l'Estat ha
complert amb la legislació europea vigent pel que fa al dret públic a la informació ambiental sobre la ubicació i les característiques dels camps experimentals de transgènics, de la mateixa manera que ni l'Estat ni la Generalitat compleixen ni la legislació sobre l'etiquetatge dels aliments que contenen OMG, ni informen els agricultors sobre els camps comercials
sembrats amb OMG en la seva àrea, ni realitzen els plans de seguiment i control dels impactes associats a l'agricultura transgènica.

Per últim, en resposta a les peticions de que es faci justícia efectuades per representants d'alguns sindicats agraris notòriament reaccionaris com ara JARC, cal dir que l'incompliment sistemàtic per part de les administracions de nombrosos articles que la Llei que regula l'alliberament voluntari d'OMG (mesures que les institucions competents han de desenvolupar previament a l'autorització de la sembra d'OMG a cel obert, així com les que han de dur a terme després de que siguin sembrats), posa de manifest que tots els camps comercials, experimentals i de demostració transgènics sembrats actualment da Catalunya i a l'Estat incompleixen la Llei. Alhora, cal insistir en que l'esmentada legislació ha estat desenvolupada per unes institucions « públiques » que duen treballant 12 anys colze a colze amb les multinacions biotecnològiques per tal d'imposar els OMG en l'agricultura i en l'alimentació. Conseqüentment, reivindiquem la legitimitat i la necessitat de destruir tots els camps MG, també en l'hipotètic cas que aquests complíssin la legislació. Així, hem d'insistir en que la coexistència entre l'agricultura MG i la no MG és totalment impossible,
que l'expansió de cultius transgènics a Catalunya ha suposat que entre els anys 2002 i 2008 el conreu de blat de moro ecològic s'hagi reduit un 95%, així com l'extinció per sempre de com a mínim dues varietats catalanes de blat de moro tradicional úniques al món, a més de desenes de casos de contaminació genètica. També cal assenyalar que nombrosos estudis evidencien des de fa anys que els cultius i els aliments MG duen asosciats importants impactes socials, ecològics i sanitaris; estudis en què s'han basat 11 països europeus per prohibir el seu conreu.

* * * * *

8. Estem aquí... [Comunicat Rimaia des de qualsevol lloc de la ciutat]

rimaia en nombre de Pablo Molano

martes, 20 de julio de 2010 10:21:32

Os convidem 23 de Julio, en el Mercat de Sant Antoni a las 19h. Comida Popular !!

Ens trobem a la Rimaia

Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament... … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d´intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.

Perquè no ens deixarem atrapar per la lògica de la repressió, perquè volem seguir elegint poder marcar els nostres propis ritmes i, sobretot, perquè la Rimaia, més que un espai, és una presa de posició, ineludible aquests dies, entre la impotència, el cinisme, la desídia... i la creació d´un nosaltres radicat en el suport mutu, en el plaer de conèixer-se en l´acció, al barri i més enllà. Un nosaltres que creix en el desenvolupament de projectes d´aprenentatge autogestionats i que ens fa més forts davant d'un capitalisme que converteix en desert tot allò que toca.

Així els vam trobar, deserts, els 29 pisos que vam okupar en resposta al desallotjament de la Rimaia. Dos anys omplint-se de buidor, amb les seves cuines high-tech encastades en luxosos armaris, amb les seves alarmes de sèrie a la porta de cada pis, amb el seu parquet brillant en el no-res silenciós de l´aire acondicionat. 29 pisos a 439.000 € el de 30m2...

I nosaltres ens preguntem: qui pot permetre's aquests pisos? Ningú. O Ells. Per això estaven buits i ho seguiran molt de temps, perquè en la seva carrera cap al "pelotazo" perfecte, la màfia immobiliària d´aquesta ciuat ha perdut qualsevol mena de raó social. Mentrestant... 80.000 habitatges buits d´aquesta ciuat segueixen cridant el mateix: on són els responsables d´aquesta estafa?

Nosaltres ho tenim molt clar. De Gran Via 550 al 454, no arriba als 100 números, entre els Guerrero-Gelabert i els Figueres-Batets, les diferències son nul·les: multipliquen les seves rendes trepitjant les vides de milers de persones, emparats en les connexions entre nissagues familiars (els García-Nieto i d'altres amiguets de l'il·lustre Círculo Ecuestre), s´oculten a les seves mansions i urbanitzacions de luxe, es parapeten rere entramats d´empreses que es fusionen amb d´altres empreses que tenen com a apoderats els mateixos que formen societats que... no podran seguir amagant-se durant més temps. Estem cada cop més a prop.

La ràbia segueix creixent en nosaltres, en cada carrer privatitzat, en cada desnonament executat (durant el 2009 es van fer 5.000 desnonaments a la provincia de Barcelona), en cada ERE, en cada reforma laboral, en cada redada racista, en cada universitat subhastada... I junt amb aquesta ràbia sentim cada cop més la necessitat i l´alegria de trobar-nos amb tots nosaltres coneguts-desconeguts, als carrers, a les places, conspirant i celebrant-nos alhora; i així mateix us convidem el proper divendres dia 23 de juliol al Mercat de Sant Antoni a les 19h. Menjar, música, aprenentatge rizomàtic estiuenc, llibres espontanis i el millor antídot contra la brutalitat policial: les nostres veus i cossos barrejant-se en un rumor imparable... I és que això no té remei, nosaltres o ells!!

....

www.nosaltresoells.org

.

http://blip.tv/file/2240379

http://blip.tv/file/2230178

http://blip.tv/file/2224626

http://blip.tv/file/1113248

http://blip.tv/file/994860

* * * * *

9. Estades d'Estiu - Cooperativa integral Catalana - 3 al 12 d'agost

publicaciocrisi17-s.info en nombre de Crisi/Crisis - Podem!/Podemos!

lunes, 19 de julio de 2010 21:10:55

Cooperativa Integral Catalana - Estades d'Estiu

3 al 12 d'agost al Pallars i proximitats (llocs exactes per confirmar)

Inici d'inscripcions:

Avui comencem les inscripcions que seran fins el 30 de juliol. Pots trobar l'enllaç per donar-te d'alta a: http://www.podem.cat/estadesdestiu

Objectius
Que persones de diferents llocs poguem compartir aquests dies per aprofundir en llaços de confiança i cooperació.

Que alguns projectes estratègics de la cooperativa tinguin un espai/temps adequat per a que els poguem desenvolupar en profunditat

Que ens poguem formar en coneixements i habilitats que ens siguin útils per als nostres projectes i participació en la cooperativa.

Ubicacions
Per ara tenim un lloc confirmat a Burg, a l'Espai Tomata, del 8 al 12 d'agost.

Del 3 al 6 d'agost s'ha de confirmar encara l'estada a Clua de Meià o en una ubicació alternativa

Del 7 al 8 d'agost estarem a la Vall Fosca.

Per l'alimentació tractarem d'aprofitar tant els recursos locals com els recursos dels productors ecològics de la cooperativa que després de moltes collites que hi han el juliol ens podran servir el que necessiten.

Transport
Volem tenir-ho apunt per desplaçar-nos amb transports col·lectius (autocar si pot ser)
hi hauria varios dies de desplaçament col·lectiu: 3, 6, 8, 12 d'agost, com a mínim per tal de facilitar la interconnexió amb el lloc.

Alguns dels temes que ens agradaria tractar a les estades son els seguents:

Autogestió de la salut

Sistema de salut cooperatiu

Projecte de fer una universitat lliure i cooperativa

Preparació del Rototom,

Preparació el Festival del 18 de setembre.

Projecte de pobles petits

Esquemes, organigrames

Visites a productors ecològics de la zona

Formació en les eines informàtiques de la cooperativa

Formació en plantes medicinals

Elaboració de productes artesanals.

Educació i activitats infantils (grup educació)

Aprendre a fer productes útils fets amb material reciclat (grup reciclatge)

També hem fet una mena de d'horari per organitzar-nos, malgrat que pot ser sigui necessari modificar algunes hores depenent del clima i la temperatura del lloc.

09.00 esmorzar

10.00 a 12.00 sessions per grups

12.30 a 14.30 sessions per grups

14.30 a 15.30 dinar

16.30 a 18.00 sessions per grups

18.30 a 20.00 activitats físiques...

20.00 a 21.00 assemblea

21.30 sopar

Nit: activitats lúdiques i socials...

El programai l'anirem concretant a partir de les vostres aportacions i estarà obert a la redifinició assembleària en les trobades diàries, de manera que sigui una autoformació pràctica en dinámiques de grup.

RECORDA, ara obrim inscripcions, i aquestes es tancaran el 30 de juliol. Les inscripcions són obertes, però si n'arribessin moltes potser ho hem de limitar, i l'ordre d'inscripcions serà un criteri a seguir. Quan et decideixis, apunta't!!

* * * * *

10. Obviedades y falacias

respolis.cat en nombre de Montserrat Llobet

lunes, 19 de julio de 2010 5:03:16

From: Josep Valls Camps

Sent: Thursday, July 15, 2010 4:19 PM

Subject: [respolis-sbd] de vegades val la pena llegir La Vanguardia per articles com aquest. Més clar impossible


Obviedades y falacias por Xavier Antich

A pesar del colapso, nadie se ponía nervioso por no poder moverse ni avanzar; bastaba con estar ahí

Difícil sustraerse a la fuerza de los hechos. Hace falta estar ciego para no reconocer que el sábado sucedió en Barcelona algo realmente importante y en parte nuevo. El tiempo dirá cómo cuaja, pero que empezó algo, a estas horas, es ya evidente. Por ello, no es prematuro ahora, tras una manifestación que ha desbordado los pronósticos más optimistas, configurar una cartografía de algunas obviedades y evidenciar ciertas falacias. Empecemos por las obviedades:


Primera. ¿Cómo debe leerse la presencia de más de un millón de catalanes en la calle? Cada cual, aquí y en España, arrimará el ascua a su sardina, pero casi uno de cada cinco catalanes dedicó su segundo sábado de julio a manifestarse con un lema inequívoco: "Som una nació. Nosaltres decidim". Quienes estuvieron en la manifestación dijeron eso. No lo pedían ("queremos ser una nación"). No era un sentimiento ("nos sentimos una nación"). No era una idea ("perfectamente legítima", como pretende la sentencia, y como rebatió Francesc-Marc Álvaro).La portada de ayer en La Vanguardia confirmaba esta primera obviedad: "Catalunya sentencia". Pero un día antes la sentencia del Tribunal Constitucional ("intérprete supremo de la Constitución", según su ley orgánica) había afirmado que "la Constitución no conoce otra nación que la española". No hace falta haber estudiado lógica para saber que las dos proposiciones son radicalmente incompatibles. España tiene un problema: Catalunya se ha salido del guión.

Segunda. Se ha acabado la época del català emprenyat.El detonante de la manifestación, sin duda, fue el disgusto, el hartazgo y la indignación. Pero sólo el detonante. Se equivocan quienes interpretan el 10-J como una momentánea expresión de descontento, al estilo de las protestas contra la guerra de Iraq (o contra Renfe). Aquellas fueron manifestaciones eléctricas, atravesadas por una energía colectiva de rechazo. Pero todos, entonces, supieron que su gesto, con ser necesario, era, en el fondo, inútil: nadie esperaba que la guerra se parara (ni que Renfe funcionara: es imposible). Para aquellas manifestaciones vale lo que ayer dijo Sergi Pàmies: "La manifestación multitudinaria es un género perdedor". Pero sólo para aquellas. El sábado, el rechazo se expresó en positivo: "Som una nació". Por eso, a pesar del colapso, nadie se ponía nervioso por no poder moverse ni avanzar. Bastaba con estar ahí. Por cierto, ¡qué gran metáfora!: la manifestación sólo echó a andar cuando la cabecera institucional abandonó la calle.

Tercera. Ni un grito en favor del Estatut. Al contrario, uno recorrió toda la manifestación: in-inde-independència.Quien no sea sordo, pudo oírlo. Gran equivocación en España durante estos últimos meses: interpretar el Estatut como una ofensiva del independentismo. Era al contrario: los partidarios del Estatut todavía creían en España. Y son ellos los que han quedado desmentidos. Lo reconocía ayer Antoni Puigverd con tristeza: "Los moderados somos los grandes derrotados del TC". Hay que agradecer al TC su claridad: la puerta está cerrada, el modelo no da más de sí, se acabaron las medias tintas, el "sí, pero", el "un poco más", el "de otro modo". La arquitectura constitucional ya no permitirá ni renovar la pintura de las habitaciones. Sabido esto, todos, también CiU y PSC, deberían actuar en consecuencia.

Cuarta. La sentencia del TC es el acta de defunción definitiva del proyecto de una España plural y de cualquier tipo de aspiración incluso remotamente federalista.

El PSOE, si alguna vez estuvo por la faena, ha quedado inequívocamente desautorizado. O peor, porque un tufillo recorre toda la sentencia: la inspiración ideológica que se ha impuesto en ella coincide, en diagnóstico y en prescripción, con la de quienes, en su momento, a la derecha de UCD, rechazaron la Constitución. Ellos son los beneficiarios de esta sentencia póstuma: y están más vivos que nunca. De ahí el entusiasmo del PP por la sentencia.

Quinta. Òmnium Cultural ha recogido el premio a un prestigio cultivado durante décadas. Y, en estas horas, a pesar del cinismo de algunos dirigentes (como Iceta, poniendo en cuestión el genitivo plural), Òmnium representa, en nombre de casi mil quinientas asociaciones, lo mejor que tenemos: el impulso de la sociedad civil, el compromiso con la lengua, la cultura y el país. Y la confirmación, como hace tiempo que debería ser obvio, de que la política no la hacen sólo los llamados políticos. La "hora de la política" empezó el sábado.

Y, para acabar, algunas de las falacias. Circulan unas cuantas, y bastante graves, pero dos son escandalosas.

Primera. A pesar de que todo el Gobierno español y la cúpula del PSOE han insistido hasta la afonía, la del sábado no fue una manifestación contra el PP. Deben darse por aludidos también ellos. Que no se hagan los sordos. Que más de un millón de personas colapse Barcelona para afirmar que "som una nació", cosa con la que ellos no están de acuerdo, debería hacerles pensar. Ellos no defienden esta Catalunya. Que no se pongan una medalla que no es suya.

Segunda. Desde Zapatero hasta De la Vega y Chacón, se está propagando una mentira con mucha mala fe: el Estatut concede a Catalunya el mayor autogobierno que ha tenido nunca. Por favor, que vuelvan a la escuela y que estudien un poco de historia. Y que alguien del PSC les regale y les obligue a leer las crónicas de Jaume I, de Bernat Desclot y de Ramon Muntaner. O el soberbio libro de Joaquim Albareda, La guerra de sucesión de España:está en castellano, podrán entenderlo.

* * * * *

11. Recull de premsa sobre La Rimaia

rimaia en nombre de silvia macedonia

jueves, 15 de julio de 2010 14:48:14

Premsa:
http://www.kaosenlared.net/noticia/132199/rimaia-trasllada-gran-via-454
http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=454514
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/okupacion/sigue/desalojo/Rimaia/elpepuespcat/20100715elpcat_3/Tes
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20100715/marcha-por-rimaia-acaba-otra-ocupacion/387934.shtml
http://www.3cat24.cat/noticia/769926/catalunya/Unes-400-persones-es-manifesten-pel-desallotjament-dun-centre-social-okupa
Video:
http://www.btvnoticies.cat/

* * * * *

12. Comencen les negociacions per un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes

elcorreuperlapau en nombre de Fundació per la Pau

jueves, 15 de julio de 2010 12:05:01

El Correu per la Pau

Comencen les negociacions per un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes

Del 12 al 23 de juliol, 192 estats debaten el tema a la seu de les Nacions Unides a Nova York

15/7/2010. Aquesta setmana han arrencat les negociacions formals sobre un nou Tractat Internacional per controlar el comerç de les armes convencionals. 192 estats participen en aquesta reunió a la seu central de les Nacions Unides a Nova York. Les ONG, entre elles la Fundació per la Pau, demanen als governs que redactin un tractat efectiu que inclogui totes les armes, municions i equips relacionats.

Propostes electorals per la pau

La Fundació per la Pau ha enviat als grups polítics deu propostes per al foment de la cultura de pau i el desarmament perquè les tinguin en compte en els seus programes electorals

Un paper més actiu en la denúncia d’aquells que promouen la violència, més suport a processos de pau i desarmament oberts i una aposta clara per reduir la despesa militar són només algunes de les propostes. La Fundació per la Pau ha fet arribar el seu document a tots els partits amb representació parlamentària que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya la propera tardor.

Tasses per la pau

La calor de l’estiu convida a prendre begudes fresques. La Fundació per la Pau et proposa refrescar-te amb les tasses per la pau dissenyades per Kukuxumusu especialment per a la Fundació. Amb la compra d’aquesta tassa col·labores amb els nostres projectes de construcció d’una cultura de pau. Es poden comprar a través de la botiga d’aquesta plana web o al local de la Fundació.

www.fundacioperlapau.org

* * * * *

13. EL CONSELLER PROPOSAT PER ERC VA SER QUI VA REDACTAR EL DICTAMEN QUE HA PERMÈS TOMBAR LA IP PEL REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA

Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència

jueves, 15 de julio de 2010 10:57:55

EL CONSELLER PROPOSAT PER ERC JAUME VERNET VA SER QUI VA REDACTAR EL DICTAMEN DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES QUE HA PERMÈS A LA MESA DEL PARLAMENT TOMBAR LA INICIATIVA POPULAR PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
Aquesta és la veritat. Fou el Conseller proposat per ERC, Jaume Vernet i Llobet, qui va redactar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries contrari a la IP pel referèndum d’independència, dictamen que va servir d’excusa a CiU i IC per poder exigir tornar a votar la IP a la Mesa i tombar-la.

Els fets són els següents: el passat 8 de juny la Mesa del Parlament acceptava a tràmit la Iniciativa Popular per convocar un referèndum d’independència amb els vots a favor de CiU, IC i ERC i els vots en contra de PP i PSC. Llavors, immediatament, el PSC i el PP van sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) perquè aquest organisme (una mena de TC català) es pronunciés sobre aquesta IP presentada.

El dia 6 de juliol el CGE va emetre el dictamen, que va aprovar per unanimitat, contrari a la IP presentada i que donava la raó a PSC i PP “La proposta de consulta popular per via de referèndum sobre la independència de la nació catalana (Tram. 370-00002/08) és contrària als articles 29.6 i 122 EAC”. El més fort és que el responsable de redactar aquest dictamen fou el Conseller proposat per ERC Jaume Vernet!

Posteriorment, CiU i IC van esgrimir aquest dictamen per demanar a la mesa que es tornés a votar la IP aprovada anteriorment el 8 de juny. Amb les conclusions d’aquest dictamen a la mà, redactat pel conseller proposat per ERC, CiU i IC van retirar el suport que havien donat a la IP i la Mesa del Parlament va tombar la IP aquest dimarts 13 de juliol.

Creiem que ja n’hi ha prou de fer teatre. Si no es volia una Iniciativa Popular sobre la Independència perquè no entra dins de l’estratègia del tripartit i molesta al PSC que es digui clarament.

En aquest context, el dilluns 5 de juliol, es va presentar una nova proposta, un pla B, una Iniciativa Legislativa Popular per convocar un Consulta Popular sobre la Independència. Aquest Pla B no utilitzava la Llei de Consultes Populars per via de referèndum sinó la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular amb l’objectiu d’esquivar el rebuig a la IP. Però el dimarts 13 de juliol, ERC es va afegir a PP, PSC, CiU i IC i va tombar la ILP, el Pla B que ens quedava.

ERNEST BENACH INTENTA JUSTIFICAR EL SEU VOT CONTRARI A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR, EL PLA B, PER LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Ernest Benach ha fet un escrit al seu bloc intentant justificar el vot en contra d’ERC, PP, PSC, CiU i IC, a l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per convocar una Consulta Popular sobre la Independència.

Hem analitzat amb cura els seus arguments i, certament, són molt febles. De fet, més aviat semblen arguments improvisats per justificar ara, a corre cuita, el seu vot contrari, per cert, coincident amb el del PP i el PSC, a l’única via que efectivament podia aconseguir convocar la Consulta sobre la Independència.

A l’escrit es diu que intentar forçar una consulta sobiranista oficial per una via diferent a la llei de consultes, és a dir, a través d’una ILP, és “un greu error” i només genera “frustració”. Doncs bé, la realitat és justament la contrària, ja que ara amb la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum és impossible impulsar ara una Iniciativa Popular per convocar un Referèndum sobre la Independència atès que la Llei atorga 1) a la Junta Electoral espanyola la validació dels plecs de signatures i 2) al Govern espanyol l’autorització del referèndum. Algú creu que després de la sentència del TC contra l’Estatut que ha suprimit la competència de la Generalitat per convocar referèndums, una Junta Electoral espanyola validarà uns plecs de signatures per convocar un referèndum sobre la independència i un Govern espanyol l’autoritzarà?. Insistir en la llei de consultes sí que generarà frustració.

Benach diu que la llei que regula les ILP “deixa molt clar” quins són els casos que es poden admetre i quins no, “i aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre”. No sabem quins són aquests motius diversos, però, en qualsevol cas, utilitzar ara un argument purista i legalista és, si més no, sorprenent, quan, simultàniament, es fa una crida a no acatar la sentència del TC contra l’Estatut!. O acatem la Llei i busquem la impossible independència per la via constitucional espanyola, o busquem estirar les lleis al límit per trobar l’escletxa per on passar amb la Consulta sobre la Independència. Aquest era l’objectiu del Pla B, estirar la Llei d’ILP al límit una vegada la Llei de Consultes ha quedat inutilitzada.

La “trampa” del pla B, diu, rau en intentar “utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l'aprova, automàticament l'advocat de l'Estat, en nom del govern de l'Estat, la suspèn d'ofici. I aquí s'ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons”. I què si actua l’advocat de l’Estat? Si us plau, una mica de dignitat, si el Parlament aprova la Consulta sobre la Independència i l’advocat de l’Estat la suspèn d’ofici, el Parlament té tota la legitimitat per convocar-la igualment. No hem d’acatar la sentència del TC però sí la decisió de l’advocat de l’Estat?

També ens recorda Benach que “la llei deixa clar que no es poden presentar més d'una ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura”. Però obvia el fet que la ILP presentada no plantejava un referèndum, com les anteriors ILP presentades, sinó una Consulta Popular sobre la independència. La diferència entre referèndum i consulta popular rau en la utilització o no del cens electoral.

Un altra afirmació especialment greu és dir que votar la ILP és acatar la sentència del TC. El PP va votar contra la ILP, és que no acata la sentència del TC?. Votar la ILP és buscar l’escletxa a la Llei per poder votar sobre la independència, i és fer cas al que ens demanava el poble en la manifestació del 10 de juny. Es pot defensar, si encara es vol, la Llei de Consultes i, alhora, no negar, com s’ha fet, altres vies que ens permetin avançar cap a la Consulta oficial sobre la Independència.

Finalment Benach acaba posant la cirereta i escriu “Trobo molt injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més”. La ILP va ser redactada per un jurista de prestigi com Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, una persona que, evidentment, té bastant més credibilitat i formació que Ernest Benach, polític sense formació coneguda.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics

Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat

José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat

Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat

Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es

Membres de la Mesa

Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat

Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat

Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat

Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat

Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat

Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat

Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

Visca Catalunya Lliure!

* * * * *

14. Josep Maria Batista Roca (EL FET DIFERENCIAL CATALÀ)

respolis.cat en nombre de Josep Maria Canyelles

jueves, 15 de julio de 2010 8:39:50

Tant de bo que les persones tinguéssim plena autonomia de criteri per poder estructurar les nostres idees i valors per mitjà del diàleg, la contrastació, etc.

Però tots estem marcats per sentiments atàvics que venen de molt lluny. I molts d’aquests tenen a veure amb l’esperit nacional. No ho dic amb sentit romàntic sinó com a constatació de les diferències de caràcter i filosofia que tenim i que marquen diferències com a pobles.

L’altre dia em va arribar un text de l’historiador Josep Maria Batista Roca (EL FET DIFERENCIAL CATALÀ. La veritat històrica de la formació de l'estat espanyol) que són unes conferències a la Universitat de Ginebra, novembre del 1976. Al 76 encara no es coneixien amb la profunditat actual alguns grans enganys històrics que es van produir fa cinc segles... però hi explica coses escrites fa 900 anys i que et fan pensar: com pot ser que encara marquin la diferència actual de caràcter entre pobles??? No podem entendre la realitat actual si no entenem d’on venim. Seria ingenu intentar canviar el present sense partir d’allò que uns i altres tenim tan endins... Us en retallo un fragment:

És curiós que els castellans en totes les guerres d'allò que s'anomena la reconquesta, siguin nòmades. En els castellans no hi ha la intenció d'accedir a la possessió de la terra per organitzar-la políticament. És exactament el contrari d'allò que els catalans faran a les Illes Balears i a València. Quan els catalans han conquerit un país, emprenen la tasca d'organitzar-lo políticament. Els castellans, no. Aquests annexionen el país a Castella, sense cap mena de «self-government», d'autonomia local, el tot és governat des del centre de Castella, una forma de centralisme; mentre que els catalans creen una organització federal. Si hom llegeix les cròniques castellanes dels segles XII i XIII, els autors de les quals n'expliquen les guerres i l'expansió dels castellans vers el Sud, hom veu que no es tracta pas veritablement de guerra organitzada. Es tracta només de ràtzies per atacar els àrabs del Sud i de pillatges, que són l'objectiu més important d'aquestes expedicions. Rapinyen tot el que es poden emportar: joies, catifes, tendes de campanya, sedes... tot el que és transportable amb bèsties de càrrega vers el Nord. La possessió de la terra no té cap importància. Quan la ràtzia havia acabat partien vers el Nord. Aquestes ràtzies predatòries, de pillatge, hom les anomenava «aceifa», mot àrab que significa estiu, amb el qual quedava senyalada l'ocupació normal de l'estiu. Quan hom havia acabat la collita, s'emprenien les expedicions vers el Sud, l'Aceifa, l'expedició de l'estiu. Hom saquejava, hom pillardejava, hom furtava tot el que era possible de transportar vers el nord de Castella, com ho diuen les cròniques, amb una gran joia, i cantant i alabant Déu per haver-los fornit l'ocasió de prendre totes aquelles riqueses. Hi ha descripcions en les cròniques que expliquen la vida d'aquests guerrers nòmades, per exemple en la Crònica general del segle XIII, però referint-se a fets de l'XI, s'hi poden llegir aquestes línies:

«En aquesta època la guerra dels moros era tan intensa i quotidiana que els cavallers i els comtes, i àdhuc els reis, guardaven llurs cavalls a l'interior de llurs palaus i inclús en la cambra on dormien amb llur esposa per tal de poder muntar damunt dels cavalls i engrapar llurs armes sense pèrdua de temps per defensar-se. Dormien, doncs, tots junts, els reis, els comtes, els nobles, els cavalls, les dones...»

Menéndez Pidal ha comentat aquesta època en les seves obres i parlant d'aquests paràgrafs de la Crònica general, diu que això és un signe característic i èpic de la vida dels castellans, al cap i a la fi és la vida dels nòmades, que s'estatgen tots junts en el palau. Per això no és gens sorprenent que en la literatura medieval, Castella sigui sempre citada com «bellatrix» (bel·licosa). Hom fa una distinció sempre, en la literatura medieval, entre els lleonesos fidels i lleials al rei, i la Castella bellatrix, amb els castellans bel·licosos, guerrers sempre disposats a la revolta contra el rei. Hi ha un text molt curiós de l'any 1180 que ens dóna una descripció psicològica de cadascun d'aquests pobles, i fins i tot dels pobles de fora la Península. En aquest text, extret del llibre Planeta de Diego García, canceller de Castella, llegim:

«Els gallecs sobresurten per llur parla, la gent de Lleó per llur eloqüència, els 'campesinos' (pagesos de la Tierra de Campos, a tocar Valladolid) per llur taula, els castellans per la lluita 'in pugna', els aragonesos per llur constància [encara avui els aragonesos tenen reputació a causa de llur obstinació i, llavors —sorprenent—], els catalans per llur joia...»

Avui seria difícil trobar algú que pogués fer l'elogi dels catalans dient que és un poble que es distingeix per la seva joia. Però el català jove d'aquella època tenia aquesta reputació. Els trobadors provençals també parlen de la joia dels catalans: «els catalans valents, la joia dels catalans».

[Op. Cit.] «...els navarresos tenen reputació pel seu cant, la gent de Narbona per llur hospitalitat, els francesos per llur coratge, els anglesos per llur astúcia...» Encara avui hom creu que la diplomàcia anglesa destaca per la seva astúcia.

És curiós fer remarcar que els cognoms de Castella acaben en «ez»: Ibáñez, González,
Rodríguez...: fills de Joan, fills de Gonçal, fills de Rodrigo. Els cognoms catalans són
toponímics, són noms relacionats majoritàriament amb la toponímia del país, car hi trobareu: Riu, Munt, Pont, Bosc, Camp, etc. Mentre que els castellans no tenen arrels en la terra i per ells només és la família que compta, sí que els catalans de l'interior són un poble de pagesos profundament arrelats al país, i és per això que el cognom pren el nom d'un accident geogràfic de la «masia» (casa de camp) d'aquesta família. O bé els cognoms catalans són noms d'ofici: Ferrer, Fuster, Oller, Mercader, etc., és a dir, els oficis de la família.
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/MV9mb3Jlc3Rlc3A=.pdf pg 7-9

O un altre per si us ha interessat...:

...No és que ho digui per entusiasme pels reis catalans, però hom pot trobar elogis de la dinastia catalana en la magnífica obra de l'historiador nord-americà Merriman, que ha mostrat que els reis catalans eren sobirans molt assenyats, molt cultivats: la majoria eren escriptors, componien poesies, cròniques, i s'interessaven a conservar obres estrangeres en llur biblioteca; en fi, era gent veritablement distingida des del punt de vista intel·lectual. Eren uns veritables sobirans i uns sobirans demòcrates, que era el més important per a l'evolució de Catalunya. Per contra, des del punt de vista de l'organització política o constitucional, el rei era rei absolut a Castella, on no hi havia cap organització democràtica i on les Corts no tenien cap poder legislatiu. Tot el que les Corts podien fer era suplicar al rei de fer una llei en un o altre sentit, però ell quedava absolutament lliure de prendre en consideració la petició de les Corts, de no fer res o, inclús, de fer exactament el contrari. Les Corts es reunien quan el rei volia, i es convocava a la reunió a les persones que ell designava. Les Corts no existien com a organització democràtica, com un parlament a l'estil nostre o d'Anglaterra. «Las Cortes» de Castella no tenien cap poder en el control de les finances, aquestes estaven exclusivament en mans del rei i, sobretot, dels tresorers, la major part dels quals eren jueus, puix que eren els únics que tenien un sentit financer i econòmic en aquell país. Car els nobles, o els bisbes, o els militars castellans no s'interessaven gens per les finances ni per l'economia del país.

Intentem ara d'obtenir una visió d'allò que era el país català. Era completament diferent.
D'antuvi cal dir que els catalans eren també a les Illes Balears i al Regne de València. Era un poble de mercaders i de navegants, de mercaders marítims. Els catalans tenen aleshores per camp d'expansió la Mediterrània. Aquesta mar, durant l'edat mitjana era el centre econòmic d'Europa. El comerç amb Orient, és a dir amb Àsia, desembocava en dos centres essencials de l'Est de la Mediterrània: Damasc era el punt d'arribada de les caravanes que venien del centre d'Àsia i Alexandria, a Egipte, rebia les naus que arribaven de l'oceà Índic i havien solcat el mar Roig. Els catalans comerciaven amb la zona de llevant, l'Orient de la Mediterrània, sobretot en aquests dos llocs on tenien cònsols.

Els cònsols eren la gran institució organitzada pels catalans a l'edat mitjana. Hi havia colònies catalanes de mercaders tot a l'entorn del Mediterrani, des de les costes de Provença, a Itàlia, a Sicília, a les costes d'Àfrica del Nord, a Grècia i fins al mar Negre, i també a l'Àsia Menor i a Egipte. La funció del cònsol era molt complexa: d'una part era el cap de la comunitat catalana en aquests diferents ports i com a cap era el representant d'aquestes comunitats enfront de les autoritats locals, dels reis i sobirans. Era també jutge per resoldre tots els problemes comercials, econòmics o familiars entre els membres de la comunitat catalana. Era notari, podia redactar i validar, per exemple, un testament de qualsevol dels membres de la comunitat per enviar-lo a Barcelona. Al mateix temps estava sempre en contacte amb l'organització anomenada Consolat de la Mar, de Barcelona, de València o de Palma de Mallorca: una veritable xarxa de contactes comercials vorejant el Mediterrani, centrada en la capital dels Països Catalans. Tots els que han visitat aquestes ciutats han remarcat els grans edificis de les llotges, altrament dites Llotges de Mar, que són uns magnífics edificis gòtics. Hom les anomenava les catedrals catalanes del comerç. Se'n troben a totes les capitals catalanes: a Perpinyà, a Barcelona, a Palma de Mallorca; la de Tortosa fou destruïda. Les llotges estaven situades a l'indret on cada dia els mercaders es reunien per discutir llurs afers, o bé per obtenir notícies referents al comerç del Mediterrani, per establir l'assegurança dels vaixells, o per noliejar els vaixells (saber el preu que cal pagar). Era el centre de tota l'activitat comercial de Catalunya. Hi havia el Llibre del Consolat. El Consolat era l'organització central que dirigia totes aquestes activitats dels cònsols, i el Llibre del Consolat era la compilació jurídica per regular totes aquestes activitats comercials de la Mediterrània. Era un codi de dret marítim i mercantil. La forma de redacció més antiga es remunta a 1258 (més tard, al segle XIV hi hagué un Llibre de costums mercantils de València) i va tenir una gran difusió al Mediterrani. Gairebé tots els ports d'aquest mar van seguir les lleis marítimes de Barcelona, del Llibre del Consolat del Mar. Inclús a França, fins al Codi de Napoleó eren les lleis marítimes catalanes les que s'aplicaven, tant a França com a tots els països del Mediterrani. Això explica que des de l'inici del segle XVI hom troba traduccions castellanes, italianes, franceses, alemanyes i àdhuc escandinaves d'aquesta compilació de lleis.

També hi havia les ordenances navals per a la marina de guerra, diferents de les de la marina mercant. No hi havia una força naval permanent, però segons sembla, cada vegada que existia el perill d'una guerra o bé calia fer una expedició per mar a Grècia o a Sicília, s'organitzava aleshores una marina de guerra. El rei nomenava un almirall, i hom redactava les ordenances per a aquesta expedició. Cal dir que es tractava d'unes ordres molt estrictes, hi havia una disciplina molt forta a la marina catalana i un esperit combatiu extraordinari. Els capitans dels vaixells tenien l'obligació d'atacar sempre l'enemic. Així, si dos vaixells catalans solcaven junts, havien d'atacar l'enemic quan era compost per un màxim de quatre naus; si eren tres vaixells catalans, devien atacar-los fins al nombre de sis. Si no els atacaven la punició era greu: el capità era penjat al pal de la nau; una disciplina de ferro, com veieu. Roman a Barcelona l'obrador naval Drassanes convertit avui en Museu naval, l'únic gran Taller naval que existeix a Europa, i que demostra la puixança de la marina catalana a l'edat mitjana. És un edifici excepcional amb unes grans voltes gòtiques, ja que allí sota es construïen els vaixells a cobert, i després es feien lliscar fins al mar.

Cal remarcar en aquesta organització mercantil catalana les Lletres de Canvi del segle XIV.
Hom ha dit que la lletra de canvi era un invent català i això no és veritat. Hi havia lletres de
canvi a Itàlia en dates anteriors; però el que és un fet extraordinari és la gran difusió de lletres a Catalunya durant el segle XIV. Finalment, després d'una crisi econòmica a la fi d'aquest segle, per causa de la persecució dels jueus a Espanya (a Castella) i que tingué també repercussions a Catalunya, hi hagué una emigració de jueus catalans. El comerç, la banca, el canvi es trobaven en llurs mans i això ha produït un moment de crisi financera a Catalunya. Per causa d'això el municipi de Barcelona organitzà el que s'anomena la Taula de Canvi. Era una banca municipal de Barcelona, la més antiga del Mediterrani com a banca. No és molt important saber si els catalans han estat els primers a crear una banca o bé les lletres de canvi, el que és interessant és veure tota aquesta organització econòmica a Catalunya durant els segles XIII, XIV i XV. Tot aquest conjunt dóna un valor extraordinari a les institucions mercantils i a l'arrencada econòmica de Catalunya.

Caldrà dir alguns mots referents a l'organització constitucional i política, perquè les institucions catalanes són realment interessants i, com ja us he assenyalat es tracta d'institucions democràtiques i federalistes. Crec que el fet que hi hagi un federalisme helvètic i un federalisme català s'explica per un condicionament geogràfic. El federalisme helvètic és nat a les valls dels Alps, i el federalisme català és nat a les valls del Pirineu. Hi ha ja, després del segle X, documents que fan al·lusió a les Comunitas de les valls del Pirineu i això vol dir que existia ja una certa organització dels habitants de les valls del Pirineu, i quan s'arriba al segle XI ja es troben referències més precises a l'organització dels consells de les valls. Els textos que han arribat fins a nosaltres daten del segle XIV, però en ells es fa referència a la Carta de la Pax Antica, del XII. Hi havia pactes entre les valls del Pirineu del costat Nord i les del costat Sud per establir la pau entre els habitants d'aquestes valls, per regular els problemes que podien causar els ramats que es trobaven a les eixides del Pirineu, els problemes de l'aigua de les mateixes eixides. Se les anomenava ties de pats o patseries, en occità del Pirineus central del costat d'Aragó, i el Bearn. En català se'n podria dir lligues de pau. Hi ha documents referents a la Carta de la Pax Antica de l'any 1171 entre les valls de Banyeres de Bigorra i de Lavedan. Sortosament aquests tractats de pau o tractats federals entre aquestes valls s'han conservat, i són els més antics que s'hagin conservat; però hi ha referències després del segle X sobre els consells de les valls, que existien a gairebé cada vall del Pirineu, especialment uns documents referents al Consell de la Vall Ferrera i de la Vall d'Àneu al Pirineu català. Hom pot dir que el darrer supervivent d'aquests consells de valls i valls autònomes és la Vall d'Andorra. L'organització política de la Vall d'Andorra ens dóna una idea d'allò que era en el seu origen aquest govern autònom de les valls. Com veieu, la situació geogràfica és la mateixa en els Alps i en el Pirineu, i els tractats de pau entre les valls del Pirineu són equivalents als tractats entre les valls dels Alps, que han estat a la base de la Confederació Helvètica. Cal remarcar, naturalment, que el poblament de Catalunya al començament de l'edat mitjana prové de la gent que baixa del Pirineu vers el Sud. La reconquesta de Catalunya la fa la gent del Nord que ha baixat cap al Sud. Aquest esperit de muntanyencs federalistes, de llibertat democràtica, ha fornit la base de l'organització política catalana.

Hi ha també una institució catalana que té una gran importància: el Moviment de la Pau i
Treva, assemblees de la Pau de Déu i la Treva del Senyor. Són unes assemblees que a l'origen, a l'inici del segle XI eren constituïdes per prelats i nobles. Probablement la primera d'aquestes assemblees a Catalunya és la de Toluges, de la qual tenim informacions. Existia un desig de pau que es trobava en l'esperit dels homes de totes les edats i de tots els països; de la mateixa manera que hi ha un moviment per la pau avui, els nostres avantpassats tenien també el mateix desig de pau. Hom havia començat per la pau de Déu que volia establir una pau perpètua i universal, bell ideal però molt difícil de portar a terme. Es diu que els catalans tenen un sentit pràctic, i potser això n'és una demostració: els catalans han fet una cosa més reduïda però més possible de realitzar, és la Treva, no una pau permanent però sí una treva que començava el divendres al vespre i durava fins al dilluns al matí, per tal de passar el cap de setmana en pau. Durant aquest període no es podia atacar les persones que es trobaven de viatge, calia respectar les dones, no es podia atacar els monjos, llevat dels que anessin armats, car aleshores no gaudien del privilegi d'ésser respectats. Més tard, en les assemblees successives s'ha ampliat aquest moviment i el principi de Treva ha estat allargat des del punt de vista cronològic: havia de començar el divendres al matí i durava fins el dimecres. Era difícil d'atacar les persones, ja que el temps quedava molt reduït. Després s'ha protegit el mercat, la moneda, els camps, les cases de camp, les masies, els oliverars (sobretot com a símbols de pau), els ramats, els estris agrícoles, etc., i naturalment això ha permès un desenvolupament de l'agricultura a Catalunya. Hom ha protegit també les naus que es dirigien al port de Barcelona, les aigües conduïdes vers Barcelona, per beure i usatges domèstics. Aquest moviment de pau o de protecció va ser extremadament estès i tothom a la fi estava protegit, els pagesos, els nobles, els jueus, els heretges. Indiscutiblement això va proporcionar un període de calma, de pau i de prosperitat en el nostre país. A poc a poc aquestes organitzacions varen canviar de caràcter, ja us havia dit que en aquestes assemblees hi havia els prelats, els bisbes i els nobles, i que eren convocades per un bisbe, però des del segle XII és el comte de Barcelona qui convoca aquestes assemblees. En lloc de ser una institució religiosa, esdevé una organització laica i política, sota l'autoritat del comte de Barcelona. En lloc de celebrar assemblees a les esglésies, o en una catedral de Barcelona o de Girona, hom les fa al Palau del comte. A poc a poc la reunió pren un caràcter més constitucional, polític. S'hi comencen a prendre també decisions de caràcter clarament polític; per exemple, després
de la unió amb Aragó, amb el casament del nostre príncep Ramon Berenguer IV amb la
princesa Peronella d'Aragó, el 1183 té lloc una assemblea que decideix que els veguers a
Catalunya han de ser catalans. És una decisió constitucional que reforça el sentit confederal de la unió entre Catalunya i Aragó.

Hi ha, encara, però, una cosa més important després de la Batalla de Muret junt amb els
occitans contra els francesos del Nord: tal com sabeu, el nostre rei Pere fou mort en aquesta batalla defensant el comte de Tolosa i enfront del comte Simon de Montfort, francès del Nord. L'únic successor era un nen de cinc anys, el futur Jaume l el Conqueridor, i hi havia el problema de la minoritat d'aquest infant i calia la unanimitat dels catalans per poder acceptar aquest noiet com el futur sobirà del país, i és per això que hom convocà una d'aquestes assemblees de Pau i Treva a Lleida el 1214 i per primera vegada els representants de les ciutats hi són convocats. Ens trobem a partir d'aquesta data els representants de les ciutats, la clerecia i la noblesa, és a dir, un Parlament. El més antic d'Europa. Els catalans poden estar orgullosos d'haver fet do de la institució parlamentària a l'Europa occidental. Es parla algunes vegades del Parlament anglès, però aquest arribà molt més tard. Us puc donar les dates: les Corts de Catalunya comencen el 1214, però les ciutats d'Anglaterra no són convocades al Parlament fins el 1265. Les ciutats no tenien, de fet, el dret d'assistir al Parlament, i era solament perquè succeïa quelcom d'anormal en el país, que les havien convocat; i —cosa curiosa— aquest Parlament anglès de 1265 és convocat per Simon de Montfort, fill del comte Simon de Montfort vencedor de la Batalla de Muret i que havia matat al nostre rei. El jovenet Jaume l havia estat fet presoner al castell de Simon de Montfort. Hi ha historiadors que es pregunten si aquest fet no ha donat la inspiració a Simon de Montfort per establir un Parlament a Anglaterra seguint el model català; altrament és difícil d'explicar aquesta coincidència en la família de Simon de Montfort, el futur comte de Leicester. Però, de fet, des del punt de vista de jure, de dret, les ciutats d'Anglaterra no són convocades al Parlament abans de 1295, és a dir, vuitanta anys més tard que les ciutats de Catalunya.

Cal assenyalar que el 1283 els sobirans de Catalunya perden el poder legislatiu, és a dir que des d'aquesta data, les lleis a Catalunya han de ser fetes pels sobirans amb l'aprovació de les Corts. A Castella això no existia, tot el que les Corts podien fer era demanar al rei de fer una llei en un sentit o un altre. l la major part de les vegades el rei responia amb fórmules evasives, sense fer res. El mateix any 1283 les Corts aproven una llei molt important: el rei o comte de Barcelona (no tenia el títol de rei de Catalunya) havia de convocar les Corts cada any. Això no es va acomplir rigorosament (per causa de guerres el rei s'havia d'absentar). A principis del segle XIV s'estableix el termini de tres anys per a convocar-les. En resum, una cosa molt important: les Corts es convocaven molt sovint, sobretot per una raó, el rei no podia imposar contribucions o taxes al poble sense l'aprovació de les Corts. Les Corts Catalanes imposaven les taxes com a contribució, donatiu al rei. Per aquesta raó al segle XIV, en el període de Pere III, període de guerra constant amb Castella, calia convocar les Corts molt sovint per recollir diners per fer la guerra. D'això n'ha resultat conseqüentment que durant el segle XIV el rei Pere III d'Aragó havia governat Catalunya durant cinquanta-un anys i havia congregat les Corts trenta vegades; en resulta, doncs, una comparació molt important que cal fer. Els Estats Generals a França van ser constituïts per Felip el Bell per primera vegada el 1302, i de 1302 fins a la Revolució francesa, els Estats Generals foren reunits vint-i-dues vegades, la darrera vegada el 1614, car fins a la Revolució no hi hagué cap altra reunió. Naturalment hi ha un altre problema: València i Aragó tenen llurs corts per separat, eren estats separats dins de la Confederació, i cadascun tenia el seu parlament, el seu govern, i cadascun era lliure de seguir la política que volia. La situació de València és molt interessant perquè després de la conquesta de Jaume I, els aragonesos volien sotmetre el nou país a les lleis aragoneses. Naturalment hi havia també persones arribades a València des de Lleida, de la part occidental de Catalunya, i que no apreciaven gaire la idea de tenir lleis aragoneses en llur país: preferien lleis catalanes. Aleshores, Jaume I, a fi d'evitar un conflicte entre Catalunya i Aragó va decidir de constituir València com el tercer membre de la Confederació. És per això que València manté una personalitat pròpia mentre la Confederació existeix. És exactament el contrari d'allò que passa a Castella, on el països conquerits no tenen cap personalitat.

Josep Maria Canyelles

_Responsabilitat Global_

* * * * *

.Que la llum us en deixi veure les subtileses....

...i si no les veieu,

jugueu amb ella,

observeu-la,

estudieu-la...

.i descobrireu el que resta ocult..

* * *

.La llibertat, la igualtat i la fraternitat us esperen!.

* * *

*

No els compris, adopta’ls!

♥ Associació d’amor als animals ♥

www.mariaadam.es.tl

amoralsanimals@gmail.com

Fundació Trifolium

http://www.trifolium.biz/

*
Per la cultura!
* * *
Actuem en directe...
* * * * *
aturem la corrupció!
_ __ _ ___ __ _ ___ __ _ __
S O C I E T A T * O B E R T A * 2 9 7

Tingueu en compte la vostra responsabilitat ambiental abans d'imprimir aquest bloc si us plau.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<< Pàgina d'inici