Societat Oberta

divendres, setembre 08, 2006

Societat Oberta 93

Terres baixes del Llobregat, dijous 24 d’agost de 2006

Setmanari d’impulsos i moviments socials

17/08/06

1. GEPEC-EdC denuncia l'abocament incontrolat de residus al camp de futbol municipal d'Alforja

2. Què estan fent les ONG contra la crisi humanitària al Pròxim Orient?

18/08/06

3. GEPEC-EdC presenta recurs d'alçada contra l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II

4. Dissabte 16 de setembre. Jornada sobre Ecologia del foc

5. Nota de premsa sobre el parc eòlic de Pontons

6. La nova reparcel·lació del barri de La Bleda, atempta contra el Pla Director i contra la Carta del Paisatge

7. No més impunitat per l’Estat d’Israel! No a la guerra!

20/08/06

8. El pueblo elegido por Dios - Jostein Gaarder

21/08/06

9. Resums de premsa diari

10. Vídeo Fosas Comunes Valencia

11. Israel continua amb la guerra... Nosaltres continuem mobilitzant-nos! Plaça S. Jaume aquest dijous, 20h

22/08/06

12. GEPEC-EdC denuncia l'abocament de terres a la llera del riu Gaià, a l'alçada de Vila-Rodona

13. LA AUGUSTA VERITAT

14. LA VERITAT AMONTILLADA

15. SUPLEMENTO DE LA VERITAT AMONTILLADA: El águila

16. LA VERITAT AMONTILLADA (cont.)

23/08/06

17. Amnistía Internacional acusa a Israel y Hezbolá de perpetrar "crímenes de guerra"

18. LA VERITAT DE DEBÓ: Alto el fuego en Oriente Proximo

19. Transgènics en l'alimentació animal

*****

De:

Damià

Enviado el:

Thursday, August 17, 2006 1:03:28 PM

Asunto:

GEPEC-EdC denuncia l'abocament incontrolat de residus al camp de futbol municipal d'Alforja

1. GEPEC-EdC denuncia l'abocament incontrolat de residus al camp de futbol municipal d'Alforja

GEPEC-EdC ha presentat denúncia davant l’Ajuntament d’Alforja, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consell Comarcal del Baix Camp, per considerar que l’emplaçament del contenidor de residus que fa les funcions de deixalleria "temporal" al camp de futbol d’Alforja no compleix les garanties tècniques, ambientals i sanitàries que estableix la Legislació de Residus de Catalunya.

Llegir més...

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=637&mode=thread&order=0&thold=0

*****

De:

Miki .

Enviado el:

Thursday, August 17, 2006 2:45:20 PM

A l'acabar els meus 8 mesos de viatje vaig dir que us donaria un descans!. Crec que he complert. Ara a poc a poc els Rodamons (Dani arriba finalment el 24 a Madrid i ja serem tots aqui) anem organitzant la feinada del documental que volem realitzar amb el material grabat. Passaran uns quants mesos abans no el poguem presentar. Tot i aixo, la ONGD Solidaritat Sense Mons de Castelldefels, amb la que col.laborem des de fa molt de temps, ens proposa molt amablement que sobre el Novembre fem una xerrada oberta i passi d'algun material audiovisual sobre aquest Projecte Arquimedes. Ja us seguirem informant. Ara de moment trenco el silenci dels ultims mesos, reenviant aquest resum del que es fa i del que podem fer en relacio a la terrible situacio al P. Orient. miki.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2. Què estan fent les ONG contra la crisi humanitària al Pròxim Orient?

Manifestacions i concentracions de repulsa, ajuda humanitària i ciberaccions per la pau. Aquestes són algunes de les propostes de les ONG per recolzar les víctimes de la guerra al Líban, Palestina i Israel.

Olga Berrios / Redacció (15/08/2006)

Davant la terrible situació per la qual està passant el Líban, amb gairebé un milió de desplaçats -pràcticament un terç de la població-, gairebé mil morts i més de 3.500 ferits, les ONG de l'Estat espanyol s'estan mobilitzant. Com?

Activisme:

Amnistia Internacional anima els ciutadans a enviar un missatge als governs israelià i libanès, a l'Autoritat Palestina, Hezbolá i els grups armats palestins per demanar el cessament de la violència.

Aturem la Guerra organitza concentracions cada dijous a les 20 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Ajuda Humanitària:

Acció contra la Fam denuncia que la destrucció i el tancament d'infraestructures dificulten el subministrament d'aigua i aliments a les llars i mercats i que hi ha dificultats per a la distribució de l'ajuda humanitària. Pots fer donatius a través de la seva web o al telèfon 902 100 822.

Acnur -fins al 3 d'agost- va aconseguir fer arribar fins a la capital del Líban tres combois humanitaris, amb més de 430 tones d'ajuda. Distribueixen tendes, mantes, matalassos i utensilis de cuina. Consulta la web per a donacions.

AIDA (Ajuda, Intercanvi i Desenvolupament) ha decidit engegar una campanya de captació de fons per ajudar les víctimes de la guerra. Es destinarà a l'ajuda humanitària d'emergència i a sensibilització. Aquesta ONG té oficina oberta al Líban des del 2005 i està treballant amb diverses organitzacions locals que s'estan ocupant dels desplaçats.

Números de comptes per col·laborar:

Entitat: Caja Segovia. Nº compte: 2069 / 0001 / 91 / 0001796722

Entitat: Bankinter. Nº compte: 0128 / 0280 / 75 / 0100012045

Assemblea de Cooperació per la Pau treballa a Palestina, Cisjordània i Gaza. Arran de l'emergència, també s'ha desplaçat al Líban en col·laboració amb l'ONGD italiana CISS (Cooperazzione Sur-Sur). Desenvolupen accions per a la provisió d'aigua, medicaments i productes d'higiene. Tenen previst actuar també en camps de refugiats. Compte bancari per donatius: La Caixa: 2100 – 5731 – 79 – 0200012540.

Càritas. Al Líban hi ha més de 90.000 treballadors singalesos registrats, almenys 20.000 etíops i altres tants filipins, a més de milers d'indis i bengalís. La prioritat de Càritas és atendre aquells que estan detinguts, es troben a centres de retenció o en presons per no tenir papers. Els treballadors socials del Centre de Migrants de Càritas els acompanyen cada dia, per gestionar la seva sortida del país sense que tornin a ser detinguts i pressionen el govern perquè garanteixi la seva sortida.

Comptes bancaris:

Banesto 0030-1001-37-0006306271; BBVA 0182-5906-85-0201512816

La Caixa 2100-2208-35-0200247465; Caja Madrid 2038-1028-11-6000999457

CECA 2000-0002-29-9100526004; Popular 0075-0001-80-0606942929

SCH 0049-1892-68-2810532820; Guipuzcoano 0042-0030-640110185988

Creu Roja ha fet una crida per donar suport als programes d'assistència elaborats per Societats Nacionals de la Mitja Lluna Roja per assistir, en principi, unes 50.000 persones en els pròxims tres mesos i reconstituir les reserves de subministrament d'emergència distribuïts a milers d'evacuats i altres grups afectats, tals com les famílies d'acollida. Consulta la seva web de donatius.

L' Associació Catalana per la Pau ha engegat una campanya de recollida de fons per recolzar dues organitzacions palestines de l'àmbit de la salut que atenen civils afectats per la violència. Número de compte: 2100 3200 98 2201225306.

Farmamundi ha subministrat gairebé cinc tones de medicaments i material sanitari a les famílies afectades pel conflicte del Líban. L'ajuda, amb destinació Beirut i finançada fonamentalment per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), ha comptat també amb el finançament del Fons d'Ajuda Humanitària i d'Emergències de Farmamundi (FAHE). Compte bancari per a col·laboracions: La Caixa 2100 4362 72 0200023076.

Intermón Oxfam té un equip de vuit persones a Beirut, on s'estan centrant en accions relacionades amb l'aigua, el sanejament i l'equip sanitari. Treballa amb organitzacions locals amb les quals ja han col·laborat en altres ocasions i a través de diferents ministeris del govern libanès. Web de donatius.

Mans Unides desenvolupa la seva acció a Palestina, a Beit Sahour, una zona molt afectada pel mur de l'Apartheid, ja que separa els seus habitants de camins, cases i terres de cultiu. Un dels problemes més greus és que la gran majoria dels ferits i malalts no pot accedir a poblacions on els tractin. L'ONG contribueix a la construcció d'un nou hospital en la localitat. Han obert el següent compte corrent: 2100 3291 91 2500044484.

Metges del Món té presència a Palestina, denunciant la destrucció d'infraestructures i els assassinats de població civil. La xarxa internacional ha desplaçat dos equips a la zona per acollir desplaçats i proporcionar assistència sanitària. Consulta la web de donacions o escriu a desk.emergencias (at) medicosdelmundo.org.

Metges sense Fronteres està distribuint material bàsic d'ajuda per a 25.000 desplaçats al Líban i 8.500 refugiats a Síria. A més, els seus equips també estan millorant les instal·lacions d'aigua i sanejament en els llocs on s'estan concentrant els desplaçats. Pots realitzar donatius a través de la seva web.

MPDL, en col·laboració amb l'ONG local Naba’a, està assistint uns 2.000 menors de Saida, per pal·liar les seqüeles psicològiques del conflicte. Consisteix en la realització d'activitats com la lectura, les manualitats o el dibuix enfocades a alliberar la tensió acumulada.

Números de comptes bancaris per col·laborar:

Banco Popular Español - 0075 // 0446 // 49 // 0600174072

Caja de Madrid - 2038 // 1005 // 10 // 6000754525

BBVA - 0182 // 5906 // 83 // 0010003334

La Caixa - 2100 // 0997 // 65 // 0200270315

Santander Central Hispano - 0049 // 0001 // 50 // 2610019984

Banesto - 0030 // 1038 // 74 // 0000973271

Solidaridad Internacional porta a terme projectes d'ajuda humanitària i de desenvolupament al Líban i territoris palestins des del 1993. Per exemple, al Líban dóna suport a un programa de salut matern-infantil per a població vulnerable.

Número de compte bancari per col·laborar:

SCH 0049-1892-63-2210210792

També a través d'aquesta web.

Unicef treballa juntament amb els seus aliats per donar suport psicològic a nens i nenes assotats per la guerra. Entre les necessitats més urgents es troben: el subministrament d'aigua potable i sanejament, la campanya de vacunació contra el xarampió i l'escolarització dels nens i nenes. Número de comptes per fer donatius.

World Vision està ajudant a Gaza les famílies més nombroses amb menjar i medicines i, al Líban, als desplaçats interns amb aliments, aigua i utensilis de primera necessitat.

Comptes bancaris per col·laborar:

BBVA: 0182 7384 97 0201523706; La Caixa: 2100 2811 02 0200087958

SCH: 0049 5927 96 2795042708; Caja Madrid: 2038 1893 74 3000315792

Documentació

Acsur-Las Segovias publica a la seva web una sèrie d'articles d'anàlisis i actualitat.

Paz Ahora continua informant en la seva web del seu programa Vacances per a la Pau i publicant articles d'opinió sobre el conflicte al Pròxim Orient. L'últim: una carta de la pacifista israeliana Yvonne Deustch.

Sodepau publica un dossier sobre la intervenció a Gaza i el Líban

Una brigada del Komite Internazionalistak explica en un bloc el dia a dia a Palestina i la situació que es viu en aquests moments.

Indymedia té centres oberts al Líban, Israel i Palestina, amb articles sobre la situació en el terreny.

*****

De:

Damià

Enviado el:

Friday, August 18, 2006 11:43:42 AM

Asunto:

GEPEC-EdC presenta recurs d'alçada contra l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II

3. GEPEC-EdC presenta recurs d'alçada contra l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II

Davant l’aprovació a la Comissió d’Urbanisme de Tarragona del passat 8 de juny del pla parcial 4b Muntanyans II de Torredembarra, el GEPEC-EdC ha presentat un recurs d’alçada davant el Conseller Joaquim Nadal.

Llegir més...

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=638&mode=thread&order=0&thold=0

*****

De:

IAEDEN

Enviado el:

Friday, August 18, 2006 5:12:59 PM

Asunto:

Jornada sobre Ecologia del foc. Dissabte 16 de setembre

www.iaeden.org

4. Dissabte 16 de setembre. Jornada sobre Ecologia del foc

L'objectiu de la jornada és donar conceptes i eines bàsiques per entendre la complexitat de la gestió i els efectes dels incendis forestals en el món actual, en un moment en que, al nostre país, ja s'utilitza el foc com a eina de gestió forestal i prevenció d'incendis des de fa temps. I sense oblidar que el foc és una de les pertorbacions més freqüents i importants dels nostres ecosistemes, així com també una important font de conflictes socials al nostre territori, sobretot durant l'estiu, l'època de major risc d'incendis. La jornada anirà a càrrec de la biòloga Sandra Saura Mas que treballa al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Programa: durant el matí farem una aproximació al món de l'ecologia del foc a través de dinàmiques i debats, així com també una breu exposició d'alguns conceptes bàsics per entendre una mica més l'ecologia dels incendis forestals. A la tarda anirem a diferents zones del Massís del Montgrí afectades per diferents tipus d'incendis per veure sobre al terreny aquesta complexitat així com també els efectes dels incendis.


Lloc i horaris: el matí de 10 a 13 a Can Met (sota el local de la IAEDEN) i a la tarda de 17 a 20h al Montgrí.

Inscripcions: a partir del 28 d’agost, places limitades. Telf: 972670531 i iaeden@sinix.net Preu: gratuït pels socis i 5 euros pels no socis.

Organitza: IAEDEN www.iaeden.org

*****

De: salvempenedes

En nom de Jordi

Enviat: viernes, 18 de agosto de 2006 19:42

Tema: [salvempenedes] Comunicat de Bosc Verd (Pontons)

Benvolguts companys/es!!!

Des del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (Ecologistes de Catalunya) hem fet un comunicat sobre els parcs eòlics que volen fer a Pontons.

El resum de tot plegat es:

L'informe ambiental que justifica el canvi de Normes Urbanístiques de Pontons no mostra la realitat de la biodiversitat de la zona pel que fa a la fauna i flora, i menysprea la vàlua ecològica d'aquest paratge, on volen ubicar els dos parcs eòlics. Lamentem l'actitud del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, ja que fins ara, no ha fet cap pas per defensar l'espai, una actitud greu donat que tant el Pla Director de l'Alt Penedès, com el mateix estudi elaborat pel Consell Comarcal, com les propostes d'ampliació de la Xarxa Natura realitzat pel CCAP, en demanen la seva preservació.

Adjuntem comunicat de premsa

Salut i país i bones vacances

5. Nota de premsa sobre el parc eòlic de Pontons

El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd denuncia a través d'aquest comunicat l’actitud de l’Ajuntament de Pontons, que compta amb el vist i plau del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, davant la possibilitat de la instal·lació de dos parcs eòlics en una zona forestal, que actualment encara està protegida per la normativa del municipi de Pontons. Aquests dos ens públics, defensen la ubicació proposada per als dos parcs eòlics, però en canvi, estudis realitzats des del mateix Consell Comarcal, el Departament de Medi Ambient, la Universitat Autonòma de Barcelona i el Pla Director de l’Alt Penedès, reclamen la preservació de les planes de Pontons per la seva vàlua ambiental i ecològica, entrant en contradicció amb la ubicació dels dos projectes de parcs eòlics.

1. L’actual normativa urbanística de Pontons prohibeix tant la tala com la obertura de pistes en aquest sòl, donat que és forestal i té una protecció que el mateix ajuntament l’hi va donar.

2. L’any 1999 el Consell Consultiu de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (CCAP), va presentar al CCAP una proposta de preservació d’espais naturals de la comarca, en la que ja es contemplava la preservació de l’espai on es volen ubicar els dos parcs eòlics. El CCAP va prendre el compromís de preservar els espais naturals que s’hi assenyalaven ja que aquests representen els hàbitats demés interès de la comarca des d’un punt de vista ecològic i paisatgístic.

3. L’abril-setembre del 1999 l’Ajuntament de Pontons va encarregar un estudi ambiental de la Plana de Matania i els seus entorns. Aquest estudi va ser realitzat per en Cisco Guasch (ornitòleg), Xavier Bayer (ornitòleg), Humbert Salvadó (Biòleg, prof. Universitat de Barcelona), Ramon R. Jarillo (col.laborador en rat penats, amfibis i rèptils), Ignasi Torre (Biòleg del Museu de Granollers i col.laborador trampeig de micromamífers, José Luís Romero (Grup Català d'Anellament) i Manuel Muñoz (Grup Català d'Anellament). La zona d’estudi coincideix amb l’àrea on volen ubicar els dos parcs eòlics. En l’estudi es destaca que la zona està formada per masses forestals de dimensions considerables, que alberguen poblacions pròpies d’espècies animals que requereixen territoris amplis per desenvolupar-se amb normalitat, especialment grans rapinyaires i mamífers carnívors. Tot el conjunt forestal és zona de caça per aquestes aus i la seva supervivència depèn de la preservació de tot aquest territori. És una zona de gran riquesa pel que fa a la presència d’aus rapinyaires, ja que és una zona de nidificació, d'hivernació o de caça d’algunes espècies com l’astor, el falcó mostatxut, l’àliga marcenca, l’esparver, l'àliga cuabarrada, l'aliga daurada, duc, l'arpella pàlida, etc. La presència de dos parcs eòlics en aquestes planes, perjudicaria la fràgil població d’algunes d’aquestes espècies i la població important de quiròpters (ratpenats) o la multitud d'ocells nidificants o hivernants o migrants.

4. En l’estudi de base del Pla Especial de la Serralada Prelitoral de l’Alt Penedès de novembre del 2001, realitzat pel Centre d’Estudis Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja es demanava la protecció de la Plana de Matania i de l’àrea del seu entorn (La Rovira, Can Soler del Roset, Les Fonts de Sant Bernat, el Puig Jugador, La Serra de Can Soler, el Coll de la Sabata, les Roques de la Cova Negre, la plana de Mas Fonoll, etc). La proposta d’ubicació dels dos parcs eòlics, afecta gran part de la zona proposada a protegir en dit estudi.

5. L’abril de l'any 2005 el Consell Comarcal de l'Alt Penedès (CCAP) va presentar un estudi on proposava l’ampliació dels Espais d’Interès Naturals de la comarca i que posteriorment van ser proposats per incorporar-los a la proposta de Xarxa Natura 2000. En l'estudi encarregat pel CCAP, hi ha dos espais que es trobarien afectats per la instal·lació dels dos parcs eòlics. Un seria la Riera de Pontons i l'altre les Planes de Pontons. En tots dos espais podem confirmar la presència d’hàbitats d’interès comunitari tal com diu la Directiva Europea 92/43/CEE de 21/5/92 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres i els seus annexos.

6. El Pla Director de l'Alt Penedès (desembre 2005) contempla la zona on es volen ubicar els dos parcs eòlics, com a una zona d’especial interès connector ja que es troba entre dos Espais d’Interès Natural (el PEIN Ancosa-Montagut i el PEIN del Montmell), i per tant esdevé un espai de connexió ecològica. També forma part dels eixos de conectivitat ecològica terrestre, amb una bona permeabilitat i amb molt poca fragmentació per l’efecte barrera de grans infrastructures inexistents.

7. La zona en concret es troba sobre l’aqüífer protegit de Sant Martí Sarroca-Marmella i en sòl no urbanitzable en diferents graus de protecció.

L'informe ambiental que justifica el canvi de Normes Urbanístiques de Pontons no mostra la realitat de la biodiversitat de la zona pel que fa a la fauna i flora, i menysprea la vàlua ecològica d'aquest paratge, tal i com demostren els estudis esmentats anteriorment.

Lamentem l'actitud del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, ja que fins ara, no ha fet cap pas per defensar l'espai, una actitud greu donat que tant el Pla Director de l'Alt Penedès, com el mateix estudi elaborat pel Consell Comarcal, com les propostes d'ampliació de la Xarxa Natura realitzat pel CCAP, en demanen la seva preservació.

Vilafranca del Penedès, agost de 2006.

Comunicat del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

6. La nova reparcel·lació del barri de La Bleda, atempta contra el Pla Director i contra la Carta del Paisatge

La Bleda sempre ha estat un barri de caire rural, amb sintonia amb el paisatge natural i agrícola de la zona. És un barri on l'urbanisme sempre ha respectat els camins, els pous, els espais agrícoles, l'espai fluvial del riu Foix, és a dir, el seu entorn, el paisatge del Penedès. No és casual que les edificacions siguin masies o cases diseminades entre els espais agrícoles i l'entorn natural, uns trets que fan que el seu urbanisme s'adapti al territori i no a l'inversa. La Bleda sempre ha tingut en compte la qualitat de vida, ha estat fins ara un barri construït respectant l'entorn on s'ubica des de fa centenars d'anys.

Però el barri de La Bleda té un futur incert:

1. Ara el model urbanístic del barri de La Bleda es troba en greu perill de desaparició perquè des de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, es vol reparcelar tota la zona com si fos la típica urbanització que podem veure a la majoria de municipis de Catalunya, on les edificacions no guarden cap sintonia amb el seu entorn ni tampoc mantenen el caràcter rural que ha donat personalitat al barri. La pèrdua d'aquesta identitat serà un fet perquè en la nova reparcelació i en el Pla Urbanístic proposat per l'Ajuntament, les construccions no guarden cap relació amb els espais agrícoles i naturals, trencant l'estructura urbanística actual, tot i la forta oposició del veïnat del barri de La Bleda.

2. El model de Pla Urbanístic de Sant Martí Sarroca pretén transformar el barri de La Bleda en una ciutat jardí, a l'estil del Pla del Diable de Vilafranca, un model d'urbanístic d'èlit del tot insostenible. El projecte de reparcel·lació destruirà els elements naturals, agrícoles i constructius del lloc, perquè no palteja un pla de millora, sinó una nova estructura urbanística on es potencia sobre una xarxa rural una urbanització de luxe amb una intensitat constructiva alta, incompatible amb l'urbanisme rural existent.

3. El planejament urbanístic elaborat per l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca, no respecta les directrius marcades en la proposta de Pla Director o Pla Territorial de l'Alt Penedès. En el Pla es defineix el petit assentament del barri de La Bleda com un espai a consolidar i millorar però mantenint l'estricte perímetre urbà. En aquest també s'afirma que cal conservar el patrimoni de les pròpies edificacions, la imatge global de l'assentament i el seu valor històric, completant els espais buits amb la construcció d'algún nou edifici, però en cap cas, plantejant transformacions totals de la identitat del barri en una ciutat jardí o urbanització. El Pla Director planteja recuperar i millorar els petits assenstaments amb una lògica relacionada a l'explotació dels recursos naturals, però en cap cas, proposa canvis que modifiquin l'estructura del barri de la Bleda.

4. Un altre aspecte que té en compte el Pla Director alhora de preservar espais, són els entorns fluvials i en concret remarca la importància del riu Foix, com una zona especial d'interès connector associada a un espai fluvial (ZEIC-R), és a dir, un espai que té l'objectiu de garantir la connectivitat ecològica del Penedès i que en el Pla Director és catalogat com un eix de connexió fluvial. Si tenim en compte que el Barri de la Bleda és limítrof amb el riu Foix i que a l'altre costat del riu es troben les instal·lacions de Bodegues Torres, podem deduïr que en un futur no massa llunyà, degut a la pressió urbanística tant de les bodegues i de les futures ampliacions urbanístiques del barri, es provocarà la desaparició de la connectivitat ecològica del Foix.

5. La Carta del Paisatge, elaborada pel Consell Comarcal de l'Alt Penedès, signada pels ajuntaments del Penedès i per altres entitats de la comarca, marca uns criteris d'actuació sobre el territori per a la protecció i gestió del paisatge de la nostra comarca. Aquests criteris i recomanacions són oposats als que planteja la nova reparcelació del Barri de La Bleda i el nou Pla Urbanístic de l'Ajuntament de Sant Martí Sarroca. La Carta del Paisatge, defineix un seguit de criteris paisatgístics respecte al creixement dels nuclis urbans existents que aposten per la unitat del paisatge, per la preservació dels espais agraris en el procés de nova urbanització, pel

mosaic paisatgístic que formen els espais vitivinícoles, forestals i fluvials, per la conservació dels elements i les estructures edificatòries originals, desaconsella els canvis dels compositius dels nuclis urbans ... criteris i recomanacions que xoquen frontalment amb el projecte de nova reparcelació i el nou Pla Urbanístic al barri de La Bleda.

Des del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd comencem a veure una clara tendència dels Ajuntaments i del mateix Consell Comarcal a no posar a la pràctica aquelles recomanacions i propostes per a la preservació del paisatge que dicten o recomanen els estudis que es realitzen des del mateix Consell Comarcal. Ara parlem de La Bleda, però fa unes setmanes vàrem denunciar públicar el cas del parc eòlic de Pontons, on es dóna la mateixa situació de desprotecció del territori. Per això demanem al Consell Comarcal i als Ajuntaments que siguin coherents amb allò que prediquen i que publiciten i que es retirin aquestes propostes que resten lluny de la preservació i de la sostenibilitat del nostre territori.

Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

Vilafranca del Penedès, 16 d'agost de 2006.

*****

De: Plataforma Aturem la Guerra

Enviado el: viernes, 18 de agosto de 2006 17:10

Para: Aturem Llista

Asunto: No més impunitat per l’Estat d’Israel! No a la guerra!

NOTA: Aquest comunicat de premsa també s'ha enviat a Miguel Angel Moratinos i José Luís Rodríguez Zapatero, com vam acordar ahir nit a la reunió de la Plataforma.

Us enviem un nou comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra, respecte a la situació actual a l'Orient Pròxim, després de l'aprobació a l'ONU de la resolució 1701.

Us avisem que tornem a convocar una cassolada/concentració el dijous, 24 d'agost, a les 20h, a plaça Sant Jaume, Barcelona, tal i com es va acordar entre diversos centenars de persones a la cassolada d'ahir. A la concentració, a més a més, es va llegir aquest comunicat, i vam escoltar un representant de la Comunitat Palestina a Catalunya, que va explicar la situació actual al seu país.

7. No més impunitat per l’Estat d’Israel! No a la guerra!

Vam començar aquestes concentracions de rebuig i de condemna de la guerra al Pròxim Orient el dia 7 de juliol i ens hem concentrat cada dijous per denunciar les agressions de l’Estat d’Israel contra el Líban. Hem denunciat que l’agressió al Líban viola la legalitat internacional, el Dret Internacional. Hem exigit la suspensió de l’acord entre Israel i la UE, la paralització de la compra-venda d’armament.

Hem exigit la retirada immediata del Líban i el cessament dels bombardejos, la retirada de Cisjordània, Gaza, els Alts del Golan, les granges de Chebaa i Kfarchuba i retornar a les fronteres anteriors a 1967, l’alliberament de tots els presos palestins i dels legítims representants del poble palestí.

Des del primer dia hem exigit l’alto el foc i ara amb la resolució 1701 del Consell de Seguretat sembla que s’ha aconseguit. Però no ens enganyem. Volem un alto el foc en bones condicions. Hem de ser més exigents i vigilants amb tot allò que s’està negociant. Hi ha experiències molt negatives de forces d’interposició. N’hauríem d’haver après i no ho sembla.

Quina és la situació? Al llarg de 34 dies, més de 1200 libanesos ha mort, la majoria civils i encara apareixen cadàvers sota les runes. Més d’un milió de desplaçats, les pèrdues materials libaneses són immenses. Les instal·lacions vitals han estat destruïdes: l’aeroport, els ports, reserves d’aigua, depuradores, central elèctriques, centenars de quilòmetres de carretera, ponts, gasolineres i milers i milers de vivendes. El govern d’Israel diu que han patit la baixa de 119 soldats i 41 civils. Aquest és el resultat provisional d’aquesta guerra, sense comptar altres efectes com els de caràcter ecològic.

Exigim que l’Estat d’Israel indemnitzi al Líban pels danys causats. Exigim que siguin detinguts i jutjats Olmert, Peretz i Halutz com a criminals de guerra.

No volem que amb aquesta resolució es vulgui perseverar amb una política de doble tracte tan estimada per EUA, Israel i l’ONU. No volem que el govern israelià aprofiti les llacunes, els buits de la resolució 1701 per mantenir bloquejat l’espai aeri i marítim del país. No volem que es posi al mateix nivell els agressors i els agredits. No volem que exerceixi cap paternalisme colonial. No volem que la resolució 1701 sigui una repetició de la invasió de 1982. Sabem de sobres que el govern d’Israel és mestre en incompliment de resolucions de l’ONU. Tothom recorda Sabra i Chatila.

Si aquesta interposició de forces de les NNUU no va precedida d’accions que modifiquin l’ocupació israeliana es farà còmplice de l’ocupació. Mentre ha durant el càstig als libanesos ningú se’n recorda de Gaza i Cisjordània. Ni de l’ampliació del mur.

La solidaritat és vital. Cal que fem pressió als nostres governs perquè no siguin còmplices dels projectes expansionistes d’Israel i EUA. També volem manifestar la nostra solidaritat amb totes aquelles persones i col·lectius que dintre d’Israel es mobilitzen contra la política bèl·lica del seu govern.

No més impunitat per l’Estat d’Israel!

No a la guerra!

Plataforma Aturem la Guerra

Barcelona, 17 d’agost de 2006

Per a més informació:

Francesc Tubau: 660 701 502; Roser Palol: 677 480 056; David Karvala: 687 662 037

*****

De:

Luis y Sally

Enviado el:

Sunday, August 20, 2006 7:54:59 AM

Asunto:

[associacionsgava] El pueblo elegido por Dios - Jostein Gaarder

8. El pueblo elegido por Dios - Jostein Gaarder

Palestina en luchaEl pueblo elegido por Dios

Jostein Gaarder

Aftenposten
Traducido del inglés para Rebelión y Tlaxcala por Germán Leyens (De la traducción del noruego de Sirocco)

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=36371

Ya no hay vuelta atrás. Es hora de aprender una nueva lección: Ya no reconocemos al Estado de Israel. No pudimos reconocer al régimen del apartheid en Sudáfrica, tampoco reconocimos al régimen talibán afgano. Muchos de nosotros no reconocimos al Iraq de Sadam Husein o a la limpieza étnica serbia. Tenemos que acostumbrarnos: El Estado de Israel en su forma actual es cosa del pasado.

No creemos en la noción de pueblo elegido por Dios. Nos reímos de los caprichos de ese pueblo y lloramos por sus delitos. Actuar como el pueblo elegido por Dios no es sólo estúpido y arrogante, es un crimen contra la humanidad. Lo llamamos racismo.

Límites de la tolerancia.

Nuestra paciencia tiene límites, y también los tiene nuestra tolerancia. No creemos en promesas divinas como justificación para la ocupación y el apartheid. Dejamos atrás la Edad Media. Nos reímos desasosegadamente de los que siguen creyendo que el Dios de la flora, la fauna y las galaxias haya seleccionado a un pueblo en particular como su favorito y le haya dado extrañas tablillas de piedra, arbustos en fuego, y una licencia para matar.

Llamamos ‘asesinos de niños’ a los asesinos de niños y nunca aceptaremos que tengan un mandato divino o histórico que excuse sus crímenes. Pero decimos: ¡Vergüenza al apartheid! ¡Vergüenza a la limpieza étnica! ¡Vergüenza a todo ataque terrorista contra civiles, sea realizado por Hamas, Hezbolá, o el Estado de Israel!

El arte inescrupuloso de la guerra

Reconocemos, y prestamos atención a, la profunda responsabilidad de Europa por los sufrimientos de los judíos, por el vergonzoso acoso, los pogromos, y el Holocausto. Fue histórica y moralmente necesario que los judíos obtuvieran su propia patria. Sin embargo, el Estado de Israel, con su inescrupuloso arte de la guerra y sus repugnantes armas, ha masacrado su propia legitimidad. Ha desafiado sistemáticamente el derecho internacional, las convenciones internacionales, e innumerables resoluciones de la ONU, y ya no puede esperar que éstas lo protejan. Ha bombardeado extensivamente el reconocimiento del mundo. ¡Pero no temas! Pronto habrán pasado los problemas. El Estado de Israel ya vivió su Soweto.

Ahora nos vemos ante la decisión. No hay vuelta atrás. El Estado de Israel ha violado el reconocimiento del mundo y no habrá paz hasta que deje las armas.

Sin defensa, sin protección

Que el espíritu y la palabra barran con los muros del apartheid de Israel. El Estado de Israel no existe. Ahora carece de defensa, de protección. Por ello, ¡Que el mundo tenga piedad de la población civil! Porque nuestra predicción apocalíptica no se dirige a los individuos civiles.

Esperamos que le vaya bien al pueblo de Israel, nada que no sea bueno, pero nos reservamos el derecho de no comer naranjas de Jaffa mientras tengan gusto a podrido y sean venenosas. Ya aguantamos algunos años sin comer las uvas negras del apartheid.

Celebran sus triunfos

No creemos que Israel lleve más luto por cuarenta niños libaneses, de lo que se ha lamentado durante más de tres mil años por cuarenta años en el desierto. Vemos que muchos israelíes celebran semejantes triunfos como otrora vitorearon las maldiciones del Señor como “castigo justo” para el pueblo de Egipto. (En esa historia, el Señor, Dios de Israel, aparece como un sadista insaciable.) Nos preguntamos si la mayoría de los israelíes piensa que una vida israelí vale más que cuarenta vidas palestinas o libanesas.

Porque hemos visto fotos de pequeñas israelíes escribiendo saludos llenos de odio sobre las bombas que serían arrojadas sobre la población civil de Líbano y Palestina. Las pequeñas niñas israelíes no se ven tan lindas cuando se pavonean con regocijo ante la muerte y el tormento más allá de los frentes.

La retribución de la venganza por honor

No reconocemos la retórica del Estado de Israel. No reconocemos la espiral de retribución de la venganza por honor de “ojo por ojo y diente por diente.” No reconocemos el principio de un ojo o de mil ojos árabes por un ojo israelí. No reconocemos el castigo colectivo ni las hambrunas impuestas a toda la población como armas políticas. Han pasado dos mil años desde el día en el que un rabino judío criticara la antigua doctrina de “ojo por ojo y diente por diente.” Dijo: “Haz a otros lo que quieras que te hagan a ti.” No reconocemos a un Estado que se basa en principios antihumanistas y en las ruinas de una arcaica religión nacional y de guerra. O como dijera Albert Schweitzer: “El humanitarismo consiste en no sacrificar jamás a un ser humano por un propósito.”

Compasión y perdón

No reconocemos el antiguo Reino de David como modelo para el mapa de Oriente Próximo en el Siglo XXI. El rabino judío afirmó hace dos mil años que el Reino de Dios no es una restauración marcial del Reino de David, sino que el Reino de Dios está dentro de nosotros y entre nosotros. El Reino de Dios es de compasión y perdón.

Han pasado dos mil años desde que el rabino judío desarmara y humanizara la vieja retórica de la guerra. Incluso en sus tiempos, ya operaban los primeros terroristas sionistas.

Israel no escucha

Durante dos mil años, hemos ensayado el programa de estudios del humanismo, pero Israel no escucha. No fue el fariseo quien ayudó al hombre que yacía al borde del camino, por haber sido asaltado. Fue un samaritano; hoy diríamos, un palestino. Porque somos ante todo todos humanos – sólo después: cristianos, musulmanes o judíos. O, como dijera el rabino judío: “Y si saludáis a vuestros hermanos solamente, ¿qué hacéis de más? ¿No hacen así también los gentiles?” No aceptamos el secuestro de soldados. Pero tampoco aceptamos la deportación de poblaciones enteras ni el secuestro de parlamentarios legalmente elegidos ni de ministros gubernamentales. Reconocemos el Estado de Israel de 1948, pero no el de 1967. Este último es el Estado de Israel que no reconoce, respeta, ni respeta el Estado israelí de 1948, legal desde el punto de vista internacional. Israel quiere más agua, más agua y más aldeas. Para lograrlo, hay quienes ansían, con la ayuda de Dios, una solución final del problema palestino. Los palestinos tienen tantos otros países, han argüido ciertos políticos israelíes; nosotros tenemos sólo uno.

¿USA o el mundo?

O como dice el principal protector del Estado de Israel: “Que Dios siga bendiciendo a USA.” Un pequeño tomó nota de eso. Se volvió hacia su madre, y dijo: “¿Por qué termina siempre el presidente sus discursos con “Dios bendiga a USA”? ¿Por qué no, ‘Dios bendiga al mundo’?”

Y hubo un poeta noruego que dijo suspirando como un niño: “¿Por qué es tan lento el progreso de la humanidad?” Fue el que escribió de modo tan hermoso sobre el judío y la judía. Pero rechazó la noción del pueblo elegido por Dios. Personalmente, le gustaba considerarse musulmán.
Calma y misericordia

No reconocemos el Estado de Israel. No hoy, no desde este escrito, no en la hora del sufrimiento y la cólera. Si toda la nación israelí quedara abandonada a su propia suerte y parte de la población tuviera que huir de las áreas ocupadas a otra diáspora, diremos: Que sus entornos guarden la calma y les muestren misericordia. El abuso de refugiados y de los sin patria es un crimen eterno sin atenuantes.

Paz y libre paso para la evacuación de la población civil que ya no está protegida por un Estado. ¡No disparen a los fugitivos! ¡No les apunten! Son tan vulnerables ahora como caracoles sin caparazón, vulnerables como lentas caravanas de refugiados palestinos y libaneses, indefensos como las mujeres, los niños y los ancianos en Qana, Gaza, Sabra, y Chatila. ¡Dad refugio a los refugiados israelíes, dadles leche y miel!

Que ni un solo niño israelí sea privado de vida. Ya han asesinado a demasiados niños y civiles.
–––––––

Anotación al margen de Sirocco: Me siento algo ambivalente respecto a este trabajo porque parece identificar los crímenes de Israel con el judaísmo, implicando que la religión judía no ha absorbido el humanismo y el universalismo del cristianismo. Pienso que una perspectiva más adecuada es la siguiente:

La ideología del sionismo duro se ha convertido en una religión en sí, con un sorprendente parecido con el antiguo judaísmo pre-talmúdico. Sin embargo, a diferencia de este último, rinde pleito homenaje a una guerra tribal que existe realmente y que, a diferencia de Yahweh, no exige ni sacrificio ni expiación de su pueblo elegido, los ciudadanos judíos de Israel. Este Dios del sionismo es la única superpotencia del mundo, USA.

Sin embargo, su patrocinio ciego podría no durar eternamente. Y sin tenerlo, Israel caerá en la vorágine.
Actualización: sigue la traducción del artículo de seguimiento de Gaarder, en el aclara su posición:

http://sirocco.blogsome.com/2006/08/05/israel-a-dire-prophecy/

Intento de aclaración

Jostein Gaarder, Aftenposten 12.08.06

Traducción al castellano de la traducción al inglés del noruego

He sido comprendido mal por muchos, evidentemente, debido a la técnica literaria que utilicé cuando escribí la pieza de opinión sobre “El pueblo elegido por Dios”, y por lo tanto considero necesario volver a la página de opinión de Aftenposten en un intento de aclaración.


Necesitamos discusión

El género resultó ser difícil, y lamento si he ofendido a alguien – aunque quería y sigo queriendo que mi crítica del Estado de Israel sea dura. Sin embargo, necesitamos la discusión y el intercambio de puntos de vista en la conversación pública. Quiero hacerlo mediante discusiones justas e intercambios de puntos de vista – no insultos desarticulados.

El sueño del diálogo

Agradezco toda crítica racional – y naturalmente, aparte de todas las declaraciones de apoyo, también tomé nota de un comentario sabio y sobrio de la presidente de la Comunidad Religiosa Mosaica, Anne Sender. Hemos estado en desacuerdo ferviente en este asunto, pero comparto con ella el “sueño del dialogo.”

En mi artículo en Aftenposten del 5 de agosto escribí entre otras cosas: “Reconocemos y prestamos atención a la profunda responsabilidad de Europa por los sufrimientos de los judíos, por el vergonzoso acoso, los pogromos, y el Holocausto. Fue histórica y moralmente necesario que los judíos obtuvieran su propia patria.” Critico la política de guerra del Estado de Israel sobre este telón de fondo y desde esta premisa fundamental – a saber, el reconocimiento del Estado de Israel.

Lo que significa “reconocer”

El artículo de opinión comienza con este toque retórico: “Es hora de aprender una nueva lección: Ya no reconocemos al Estado de Israel…” Sin duda ha generado mucha confusión que yo haya jugado deliberadamente con los diversos significados de la palabra ‘reconocer’. Me refiero en un punto al reconocimiento legal internacional de un Estado, pero también utilizo la palabra en el sentido de ser reconocido por una práctica, ganar reconocimiento, gozar de reconocimiento, etc. O como escribo en mi artículo “No reconocemos la retórica del Estado de Israel. No reconocemos la espiral de retribución de la venganza por honor… etc.” Y hacia el fin: “No reconocemos el Estado de Israel. No hoy, no desde este escrito, no en la hora del sufrimiento y la cólera.” (Cursiva agregada) El artículo de opinión fue escrito el mismo día en el que nos llegaron las fotografías de Qana.

1948 vs. 1967

Respecto a temas de derecho internacional, especifico, como he tratado de subrayar en todas las entrevistas: “Reconocemos el Estado de Israel de 1948, pero no el de 1967. Es el Estado de Israel que no reconoce, respeta, ni respeta el Estado israelí de 1948, legal desde el punto de vista internacional.”

Por lo tanto no disputo el derecho a existir del Estado de Israel dentro de las fronteras de 1948, pero la extensión de las fronteras de 1967 mediante la fuerza militar viola el derecho internacional. La ONU y la mayoría de la opinión mundial comparten mi opinión al respecto.

No es un mandado divino

Muchos han expresado el punto de vista de que refundo la religión con la política. Traté de hacer todo lo contrario. Cuando intitulé el artículo “El pueblo elegido por Dios,” lo hice a fin de enfatizar que nunca debemos aceptar que ninguna parte de un conflicto pueda pretender tener un mandato divino.

En este aspecto pensé en primer lugar en lo que podemos llamar las nociones “sionistas cristianas”, es decir nociones de que Dios sigue teniendo un plan para los judíos, y que lo que sucede actualmente en Oriente Próximo es un augurio del Apocalipsis, la Segunda Venida, etc.
De vuelta a Israel

Un ejemplo de la clase de actitud contra la que he advertido lo constituyen las recientes declaraciones de un representante del trabajo del movimiento pentecostal en Israel. Señala que la Segunda Venida y la salvación para los creyentes están vinculadas a que los judíos puedan retornar a Israel. Con Israel quiere decir: “Desde el desierto y el Líbano hasta el gran río Éufrates, toda la tierra de los heteos[f] hasta el Mar Grande donde se pone el sol, será vuestro territorio” (Josué 1,4).

Según una reciente edición de un periódico dice: · ¿Cómo podemos tener fe en Dios si Él no cumple estas promesas? Forma parte de la esencia para numerosos cristianos evangélicos, entre ellos 70 millones en USA.” Sigue diciendo: “Ni Judea ni Samaria han formado parte del reino árabe. ¿Por qué se persiste en utilizar el concepto ‘tierra ocupada’?” Nociones correspondientes también se ven representadas entre judíos ortodoxos, especialmente algunos colonos en las áreas ocupadas.

Más riqueza humanista

No creo que el pensamiento y la práctica judíos hayan sido menos humanistas que lo que se encuentra en la historia cristiana o musulmana. Tal vez sea todo lo contrario. Pienso que un estudio comparativo podría ser llevado a concluir que la cultura y la práctica de los judíos han sido en general más ricos en humanismo y más libres de fanatismo religioso que lo que puede mostrar el área cultural cristiana (con sus cruzadas, conquistadores, inquisiciones, persecución de judíos, y el Holocausto, etc.).

Diferentes interpretaciones

Pero no se trata de eso. Sólo respecto a la noción misma del “Reino de Dios” creo que lo que predica Jesús y lo que considero como cristianismo han tenido una interpretación más humanista que la judía tardía, y la actual sionista cristiana, noción de una restauración política del Reino de David como un “Reino de Dios” para el pueblo de Israel. Aquí me refiero a diferentes interpretaciones del mensaje religioso – sea cristiano o judío – y al problema que todos encontramos cuando reaparecen interpretaciones extremas.

Un símbolo de intransigencia

Escribí: “Que el espíritu y la palabra barran con los muros del apartheid de Israel.” Por lo tanto espero que la diplomacia y la fuerza intelectual basten para convencer a Israel de que el muro ilegal sobre tierra ocupada debe ser derribado, no menos porque de otra manera seguirá siendo un monumental símbolo de intransigencia. El muro no sólo causará irritación y daño diarios al pueblo palestino, sino podría dentro de un plazo algo lejano convertirse en un mayor peligro para Israel de lo que el país aprecia.

En otras palabras, temo que las políticas intransigentes de Israel respecto a sus vecinos podrían representar a largo plazo una amenaza para el propio Israel.

Violencia contra la población civil

Naturalmente no propugno que ningún ciudadano de Israel tenga que abandonar algún día su país. Ni siquiera lo considero una posibilidad. Cuando evoco la imagen de civiles israelíes en fuga de las “áreas ocupadas” (como Jerusalén y Cisjordania), me doy cuenta de que esto puede provocar fuertes emociones.

Pero el mensaje es claro como el agua. Sea cual sea el telón de fondo y el contexto – sean cuales sean las concepciones religiosas o escatológicas que podamos tener – nunca podemos tolerar la violencia contra una población civil.

Que el espíritu y la palabra barran con los muros del apartheid de Israel.

Provocando antisemitismo

Y finalmente. Puede ser categóricamente irresponsable acusar prematuramente a un argumentador de antisemitismo – simplemente porque puede servir para legitimar y provocar el antisemitismo. (Si él o ella son antisemitas, vaya, tal vez no sea tan malo…) Cuando una de los consejos provinciales en Noruega decidió boicotear los productos israelíes, ciertos círculos judíos dijeron que era “en el espíritu de los nazis,” y concluyeron que “es indiscutiblemente una expresión de antisemitismo.”

Bueno, caracterizaciones semejantes son a mi juicio no sólo altamente irracionales. A largo plazo pueden resultar fatales. ¿Por qué cómo vamos a describir entonces el nazismo y el antisemitismo?
Misiles y bombas

Espero que haya aclarado algunos malentendidos con estas líneas. Mientras tanto siguen lloviendo misiles y bombas; civiles mueren; carreteras, el suministro de agua, y la atención sanitaria son destruidos y tardarán decenios en recuperarse. Todos debemos a las víctimas de la guerra un grito de angustia.

Concentrémonos ahora en lo que importa.

Jostein Gaarder

De Wikipedia, la enciclopedia libre


Jostein Gaarder, escritor nacido el 8 de agosto de 1952 en Oslo, Noruega. Es autor de novelas, historias cortas y libros para niños. Nació en el seno de una familia pedagógica, su madre era profesora y escritora de libros infantiles y su padre director de un colegio. Estudió filología escandinava, historia de las ideas e historia de la religión en la Universidad de Oslo. Fue profesor de filosofía y literatura en un instituto de Bergen durante un tiempo antes de comenzar su carrera de escritor.

Su trabajo más conocido es la novela El mundo de Sofía, subtitulada novela sobre la historia de la filosofía. Este popular trabajo ha sido traducido a 53 idiomas, se han imprimido 26 millones de copias de los cuales se han vendido 6 millones sólo en Alemania.


http://sirocco.blogsome.com/2006/08/12/jostein-gaarder-clarifies-view-on-israel-jews/


Envía esta noticia

*****

De:

Damià

Enviado el:

Monday, August 21, 2006 11:33:14 AM

Asunto:

resums de premsa diari

9. Resums de premsa diari

Hola,

us recordo que podeu veure els resums de premsa diari de temes ambientals dels PPCC a:

http://www.gepec.org/ftp/noticies.html

Salut

Damià

*****

De:

Fòrum Memòria PV

Enviado el:

Monday, August 21, 2006 6:54:17 PM

Asunto:

vídeo Fosas Comunes Valencia

10. Vídeo Fosas Comunes Valencia

Estimados compañeros/as,

En este enlace que se adjunta, podréis ver un vídeo sobre las Fosas Comunes de Valencia.

Os rogamos le deis toda la difusión que esté en vuestras manos para así entre todos, dar a esta tremenda situación toda la publicidad posible.

Un abrazo y salud

Amparo Salvador

http://www.espaialternatiu.org/article.php3?id_article=1458

*****

-----Mensaje original-----

De: Plataforma Aturem la Guerra

Enviado el:lunes, 21 de agosto de 2006 21:02

Asunto: Israel continua amb la guerra... Nosaltres continuem mobilitzant-nos!

11. Israel continua amb la guerra... Nosaltres continuem mobilitzant-nos! Plaça S. Jaume aquest dijous, 20h

** Israel ha trencat de forma flagrant l’alto el foc dictat per la ONU, amb l’atac al Líban del dissabte passat, produint la mort de 3 libanesos i d’un soldat israelià.

** Israel segueix amb els segrestos il·legals a palestins, incloent-hi ara el Vice Primer Ministre de l’Autoritat Nacional Palestí.

** No sembla que l’ONU faci gaire cosa.

** Cal que tornem a protestar.

------------------------------------------------------

No més impunitat per l’Estat d’Israel! No a la guerra!

Cassolada, 24 d’agost, 20h, Plaça Sant Jaume

------------------------------------------------------

NOTA

****

"Bush: la ONU debe ser severa con I-------"

"Washington espera que Naciones Unidas actúe rápidamente si I------- se niega a detener su xxxxxxxx. De lo contrario, podría sufrir sanciones."

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5272000/5272368.stm

I compara amb el recent article de Seymour Hersh, editat en castellà aquests dies a El País: "Seymour Hersh, el laureado periodista norteamericano que descubrió las torturas en la cárcel iraquí de Abu Ghraib, sostiene que la Casa Blanca estuvo involucrada en la planificación de la ofensiva israelí en Líbano, una especie de preludio a un potencial ataque norteamericano a las instalaciones nucleares iraníes."

http://www.elpais.es/articulo/portada/Ensayo/general/Iran/elpdompor/20060820

elpdmgpor_1/Tes

*****

De:

Damià >

Enviado el:

Tuesday, August 22, 2006 8:35:51 AM

Asunto:

GEPEC-EdC denuncia l'abocament de terres a la llera del riu Gaià, a l'alçada de Vila-Rodona

12. GEPEC-EdC denuncia l'abocament de terres a la llera del riu Gaià, a l'alçada de Vila-Rodona

GEPEC-EdC ha presentat denúncia davant diverses administracions locals i autonòmiques pels abocaments de terres que es venen fent des de l’any 2003 a la llera del riu Gaià, en un barranc que es troba al costat de Vila-Rodona. Els abocaments han modificat de forma substancial la llera del riu i han cobert totalment el barranc, per o­n antigament s’accedia a una mina del poble.

Llegir més...

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=639&mode=thread&order=0&thold=0

*****

De:

Manuel Franquesa >

Enviado el:

Tuesday, August 22, 2006 11:12:13 AM

Asunto:

LA AUGUSTA VERITAT

13. LA AUGUSTA VERITAT

Hola todas y todos

Acabamos de colocar en la Web de LA VERITAT un link hacia un interesante artículo de Jostein Gaarder, el autor de "El Mundo de Sofía", titulado "El Pueblo Elegido por Dios".

Podéis leerlo haciendo catacroc en http://www.rebelion.org/noticia.php?id=36371

En la esperanza que podáis aguantar sin LA VERITAT hasta septiembre, os deseo lo mejor del mundo.

Salud = Masa x Humor al cuadrado

Manel

*****

De:

Manuel Franquesa

Enviado el:

Tuesday, August 22, 2006 9:40:36 PM

Asunto:

LA VERITAT AMONTILLADA

14. LA VERITAT AMONTILLADA

Hola todas y todos

¡Leed qué maravilla acabamos de pescar en la telaraña de Internet! El Montilla escribe en el Futuro.

Pero resulta que estamos a 22 de agosto de 2006, pero Él ya escribe el 30 de octubre de 2006, y encima lo firman una Serie Interminable de Burros (bípedos) Catalanes (por favor, los entendidos lo notifiquen de inmediato al Congerso Mundial de Matemáticos que estos días ha lugar en la Mut Noble Ciudad dse Madrid-sous-Béton)

Cuando se entere de tal estiticia Nuestro Señor de Rotterdam...

(Fuente:

http://64.233.183.104/search?q=cache:-4vYLVtJRBcJ:presidentmontilla.blogspot.com/+xavier+adell&hl=es&gl=es&ct=clnk&cd=20

Un cordial saludo

Manel

PS. Si quieren leer más milagros futuristas del Primer Amontillado de Catalunya, hagan catacroc en (LO DOBLE COSIDO AGUANTA MÁS) http://64.233.183.104/search?q=cache:-4vYLVtJRBcJ:presidentmontilla.blogspot.com/+xavier+adell&hl=es&gl=es&ct=clnk&cd=20

Ahí va la cagarada futurista de "El Cordobés de Tacañula":


Tuesday, October 31, 2006

PRESIDENT MONTILLA: Primer esborrany

Aquest és un grup de suport a José Montilla. Volem que sigui el pròxim President de la Generalitat de Catalunya i ens esforçarem perquè així sigui.


LES COSES CLARES: NO ASPIREM A CAP CÀRREC I ENS DISSOLDREM EL MATEIX DIA DE LA JORNADA DE REFLEXIÓ ELECTORAL.

Però, certament, alguna cosa volem: que Catalunya s'obri de bat a bat al món de la globalització i que, des d'aquesta modesta aportació, la faci més justa i solidària, especialment en els terrenys socials i culturals.

Per a aconseguir-ho, la presidència de José Montilla és una hipòtesi; el nacionalisme s'ha convertit en una certesa de la impossibilitat d'una Catalunya extrovertida , oberta a les grans transformacions que estan en curs. El nostre candidat duu anys plantejant aquestes qüestions; les seves recents declaracions ho han confirmat: el primer són les qüestions socials i Catalunya són, en primerísim lloc, les persones de carn i óssos.


José Montilla té, d'altra banda, una singularitat: va néixer en sàvies terres del Sud. I, com tant immigrants, va fer les maletes; es va plantar a Cornellà de Llobregat; al costat de tanta gent, nascuda aquí o vinguda de fora, va remengar-se posant-se en tots ells per seguir fent la reconstrucció de Catalunya.

És la simbiosi que venia de temps antics: de Ferrer i Guàrdia amb Anselmo Lorenzo, de Joan Peiró i Angel Pestaña, d'Andreu Nin amb Maurín, de Tete Montoliu amb Maite Martín, de Joan Manuel Serrat amb Estopa, del Gato Pérez i Peret... És a dir, l'univers del treball i l'ànima de la cultura. Però, al revés: quan a Catalunya l'han constrenyit entre les seves parets s'ha anat quedant xata.

Per això, la nostra opció, és afavorir, des de la nostra modesta aportació una nova renaixança. Les condicions, aflorades i submergides, són aquí: en els centres de treball i estudi, en les barriades i en moltes persones particulars; estan en les dones i en la joventut; estan amb els que naqueren en en aquestes terres, en els que van venir antany i en els que arriben a diari procedents d'altres països, amb altres colors de cara i altres vestimentes; estan en les grans ciutats i també en la Catalunya interior i de la muntanya.

En tota aquesta simfonia de situacions està la “Catalunya de les persones”, referida per José Montilla, que comença a indicar un relat postnacionalista.

En aquest grup, de nom President Montilla, hi podem estar moltes persones. Només has d'apuntar-te i contreure un modest compromís cívic: ajudar que Montilla sigui el pròxim president de la Generalitat. Per a alguns, potser sigui la sortida d'una vella letargia; per a uns altres la fascinació de la primera militància. I, per descomptat, ja d'entrada vam intuir que és una noble inversió: la possibilitat d'obrir un nou curs que faci millor a Catalunya.


Les adhessions es poden fer a: president.montilla@catalunya2006.org o
president.montilla@araeslhora.cat amb el nom, la profesió i la localitat. Gràcies.

Grup coordinador: Manolo Garrido, Manuel Gómez Acosta, José Luis López Bulla i Carles Navales


posted by President Montilla @ 12:10 PM

Monday, October 30, 2006

AMB MONTILLA PRESIDENT

Adhesions:

Josep Alemany (Empresari, Barcelona), Bàrbara Alonso Escalante (Advocada, Barcelona), (Xavier Adell (periodista, L'Hospitalet), Cristian Alcázar Esteban (Administratiu, L' Hospitalet), Carme Araque (Assesora, Santa Perpètua de Moguda), Marc Balaguer (Economista), Josep Ballart Ballús (funcionari, Terrassa), Enric Bandas Tarradellas (físic, Barcelona), Rosina Bellostes i Piqué (Serveis Jurídics), Allfons R. Bayraguet (Enginyer Industrial, expert en mobilitat i infrastructures del transport, Barcelona), Ana Blancas (Administrativa, Barcelona), Domènec Benet i Salichs (Llibretar, Pineda de Mar), Juan M. Bermúdez (arquitecte, Molins de Rei), José R. Biescas Ferrer (Cerdanyola), Neus Bonet Felipe (Secretària de direcció, Barcelona), Maria José "Pitu" Buxó Borrás (Observatori europeo infantil TV), Joan Brunet i Mauri (periodista, Sabadell), Angels Cabarrocas (secretaria, Girona), Marta Campoy (Prof. Sabadell), Marta Capllonch (Universitat Barcelona), Enrique Carpintero, (ex sindicalista de Nissan, Barcelona), Pere Camprubí i García (Bióleg, Barcelona), Carmen Cara (cuinera, Barcelona), Juliana Cara López (Tècnica electrònica, l'Hospitalet), Daniel Caravaca Domínguez (Administratiu, Mataró), Montserrat Carmona (Infermera, Barcelona), Francisco Carrasco Calvino (Arts gràfiques, Cornellà), Francisco Cayetano Mateo (Insertor laboral, Barcelona), Juli Clavijo (professor, Olot), Oscar Comas Cortés (Tec. Finances, Castellar del Vallés), Quim Curbet (Editor, Girona), Anna Maria Dominguez Gago (Secret. de direcció, Barcelona), Joan M. Guitart Navarro (Escriptor-Realitzador TV, Molins de Rei), Arturo Echevarría (Enginyer), Felip Elósegui Navarro (responsable entitat cultural, Terrassa), Antonio Egea Corbalán (Recursos Humans, Santa Perpètua de Moguda), Miguel Angel Escobar (periodista, Esplugues), Narcis Esteva i Moreno (Diplomat d'Infermeria, Calella), Jordi Espinosa García (Advocat), Alba Esteva (Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, Barcelona), Francisco Fernández Lara (Graduat social, Sant Pere de Ribes), Josep Fernández Quiles (Executiu de l'Associació de Mestres "Rosa Sensat", Torrelles de Llobregat), Joan Ferragut Simó (Barcelona), Eva Ferrer i Galcerán, Luis Fuertes (ex secretari general d' Ugt de Catalunya), Ferran Gallego (historiador, UAB), Jaume Gatell (Barcelona), Mercè Gracia Cantero (funcionaria, Barcelona), Roser García Contreras (Relacions Laborals, Barcelona), Gabriel Jaraba (periodista), Emilio García (Expert en Relacions Laborals, Sant Pere de Ribes), Francisco García Benavides (prof d' Universitat, Castelldefels), José A. García Saceda (professor d' Història), Manuel Guerrero (Assesor fiscal, Sant Boi de Llobregat), Joan Grau (publicista, Barcelona), Margarita García Sebastián (Catedràtica d' Institut), Francesca García, (Directora de Museu, Barcelona), Manolo Garrido (periodista), Rafael Ginés Guerrero (Programador, Arbúcies), Alberto González López (Llicenciat en Dret, L' Hospitalet), Antonio González Batlle (periodista, Barcelona), Antoni Jiménez i Massana (psicòleg), Manuel Gómez Acosta (Enginyer Industrial, Barcelona), Rafael González (estudiant, L' Hospitalet), Marisa Jiménez Ordoñez (Infermera, Cervellò), Eduard Julià València (Estudiant), Fernando Hernández Baena (ex sindicalista de Mevosa i Advocat), Humberto Hernández López (Periodista, Gavà), (Roberto Herráiz (Empresari, Callús), Angela Herrero (pensionista, Sabadell), Gemma Lienas Massot (escriptora, Barcelona), Francesc Liñán Garres (Consultor Relaciones Humanes, Barcelona), (Manel López (Professor de la UAB, Cerdanyuola), José Luis López Bulla (expert en Relacions Laborals, Pineda de Mar), Africa Lorente Castillo (mestra, Castelldefels), José Luque Prieto (Administratiu, Barcelona), Jesús Llauró i Sans (geògraf, Biure), Juan José Lleixa Utrillas (Poblenou), ( Rodrigo Marcos Pérez (empresari, Barcelona), Santi Marcos Villagordo (Medidador. cultural, Sabadell), Angels Marín (periodista), Genis Morillas Roca (Editor, Premià de Mar), F. Xavier Marín Vázquez (funcionari, L' Hospitalet), Juan Ignacio Marín (Enginyer de Telecomunicacions i Inspector de Treball, Barcelona), Roser Martínez Saborit (Llicenciada en Ciències Empresarials, Pineda de Mar), Rafael Martínez Buenaventura (funcionari, La Llagosta), Ramon Montserrat Martínez (Gestor Cultural, Cornallà de LLobregat), Lluis Marrasé i Meler (Activista cultural, Barcelona), Elisabet Massana (Barcelona), Genis Matabosch Jiménez (Expert en Circ i Music hall), Marcel E. Mazzanti Castrillejo (Publicitari, Barcelona), Marta Medina Zuricalday (mediadora familiar, Castelldefels), Abraham Ménendez Ramos (Empresario-Gerente, Sant Joan Despí), Eva Miñarro Acosta (Investigadora), Carme Moliné Jorques (advocada, Barcelona), Antoni Montseny i Domènec (Economista, Barcelona), Toni de Mora (técnic, Sant Just Desvern), Daniel Moretones i Otero (Documentalista i Dissenyador), Mari Luz Muñoz Coso (Molins de Rei), Jeroni Muñoz Soler (Advocat, Manresa), Carles Navales (periodista: Director de "La factoria", Colomers), Francesc Obrador i Moratinos (President del Consell Econòmic i Social, Illes Balears, Ciutat de Palma), Josep Lluis Núñez Novo (agent de viatges, Sabadell), Luz Stella Ortiz (Pedagoga, Sabadell), Ángel Parada Campo (assessor, Olot), Miguel Pajares (doctor en Antropologia social, Barcelona), Emilio Palacios (Empletat públic, Sant Just Desvern), Lluís Payet Pérez (Enginyer Industrial, Barcelona), Guillem Pedra Iglesias (Auditor i assesor fiscal), (Manuel Plasencia (Empresari i Publicista), Miquel Porta i Serra (Catedràtic, UAB), Joan Pradell i Ponce (Historiador, Pobla de Vallbona), Joan Prats i Català (Professor, Barcelona), Rosa M. Puig-serra i Santacana (periodista, Sabadell), Jaume Puig i Terradas (manager, Mataró), Raquel Pujana Ballano (maestra, Barcelona), Pere Rios (periodista, L' Hospitalet), Francesc José Maria Sánchez (advocat, Barcelona), Elvira Sánchez Pascual (Informàtica), Carmen Sánchez (Diplomada d'Infermeria, Calella), Anna Quiñones Escámez (Prof. Dret Internacional, UPF, Barcelona), Lluis Recuenco Vegas (Professor, Gavà), Francisca Rodríguez García (Barcelona), (Rafael Roig Milà (Administratiu, Sitges), Juani Ruzafa (periodista, Gavà), Josep M. Sebastià Sabaté (funcionari, La Garriga), Maria Sanahuja Buenaventura (Magistrada, Barcelona), Anna Maria Sangenis (Llicenciada en Historia i Guía turistica, Barcelona), Francisco Sanz Sánchez (Advocat, València), José Miguel Sanz (Secretari general de la Unió de Consumidors de Catalunya), José Luís Serrano García (Dependent de farmàcia, l'Hospitalet), Silvia Tarditti (traductora, Barcelona), Antonio Tobeña Pallarés (Tècnic d'Administració, Barcelona), Francesc Troya (Disseny gràfic, Barcelona), Albert Truyols Segura (socióleg, Barcelona), Agustí Uliend (economista, Barcelona), Josep Vilalta Mir (Gestió Pública, Barcelona), Josep M. Vergés i Navarro (Directiu d' empresa), ...

*****

De:

Manuel Franquesa

Enviado el:

Tuesday, August 22, 2006 9:55:31 PM

Asunto:

Perdón: SUPLEMENTO DE LA VERITAT AMONTILLADA: El águila

15. SUPLEMENTO DE LA VERITAT AMONTILLADA: El águila

Hola todas y todos

En la telaraña Internet acabo de pescar el nombre completo del candidato:

José Montilla Aguilera

De águilas, los catalanes ya tuvimos prou (sobredosis) entre 1939 y 1976, oi qué sí?

Perdonen este suplemento, pero como decía Tolkien ("El Sheñor de los Hilillosh"): "En tiempos de guerras el tiempo apremia".

Salud = Maza x Humor al Cuadrado!

Manel

*****

De:

Manuel Franquesa

Enviado el:

Tuesday, August 22, 2006 10:20:04 PM

Asunto:

LA VERITAT AMONTILLADA (cont.)

16. LA VERITAT AMONTILLADA (cont.)

Hola todas y todos

Después de leer y releer lo enviado, no nos ha quedado más remedio que soltar un eslogan que cunda:

MONTILLA,

MORCILLA!

*****

De:

Luis y Sally

Enviado el:

Wednesday, August 23, 2006 1:04:00 PM

Asunto:

[associacionsgava] AI acusa a Israel de perpetrar "crímenes de guerra" en Líbano

17. Amnistía Internacional acusa a Israel y Hezbolá de perpetrar "crímenes de guerra"

Denuncia la "destrucción deliberada" en zonas civiles y rechaza el argumento de "daño colateral"
AI acusa a Israel de perpetrar "crímenes de guerra" en Líbano

Exige una investigación "imparcial" por atrocidades cometidas tanto por el ejército israelí como por Hezbollah

Tel Aviv lanzó bombas de racimo en 170 poblados: experto de la ONU


KYRA NUÑEZ CORRESPONSAL (La Jornada, México)

http://www.jornada.unam.mx/2006/08/23/034n1mun.php

Un libanés corta varillas de uno de los edificios destruidos por la ofensiva militar israelí, que duró 34 días, ayer en un suburbio de Beirut Foto Ap

Ginebra, miercoles 23 de agosto. Israel ha cometido "crímenes de guerra" practicando una "política de destrucción deliberada" de las infraestructuras civiles en su guerra contra Líbano, acusó este miércoles Amnistía Internacional (AI). La organización defensora de los derechos humanos demandó, asimismo, la apertura urgente de una investigación "exhaustiva, independiente e imparcial", en torno a las operaciones israelíes sobre Líbano.

A pesar de que Israel asegura que sus acciones militares estaban dirigidas contra el brazo armado del partido pro iraní Hezbollah, Resistencia Islámica, los bombardeos aéreos e incursiones terrestres que efectuó desde el 12 de julio y hasta el 14 de agosto, tuvieron sobre todo víctimas civiles y destruyeron severamente viviendas e infraestructura civil en el país.

En un informe titulado ¿Destrucción deliberada o "daño collateral"? Ataques israelíes contra la infraestructura civil de Líbano, publicado hoy, la organización internacional afirma que la destrucción de miles de casas y edificios habitados, los ataques directos a los puentes y caminos, así como los ataques directos a las instalaciones de almacenamiento de agua potable y combustible "son parte integral de una estrategia militar contra Líbano" planeada y perpetrada por Israel.

AI desmiente que se trate, como pretende Israel, de "daños colaterales" como resultado de la identificación de blancos legítimos de objetivos militares. Simplemente es erróneo, sostiene AI, aceptar el argumento de Israel de que la guerrilla de Hezbollah usa a la población civil como escudo humano y que por eso es "daño colateral" el hecho de que la mayoría de las víctimas hayan sido civiles y no combatientes de la milicia chiíta.

El organismo, con sede en Londres, informó en un comunicado difundido desde Lausana, que elaboró su informe con declaraciones "de primera mano" obtenidas mediante entrevistas a decenas de víctimas, de representantes de la Organización de Naciones Unidas (ONU), de funcionarios de las Fuerzas de Defensa de Israel, y del gobierno libanés; así como con declaraciones oficiales y de la prensa.

En este comunicado, Kate Gilmore, secretaria general adjunta de AI, denuncia que "la afirmación de Israel de que los ataques a la infraestructura libanesa son legales es, de toda evidencia, errónea". Añade que "buena parte de las violaciones descritas en nuestro informe, como los ataques desproporcionados y efectuados sin discriminación, constituyen crímenes de guerra". AI lanza un llamado en favor de la apertura "con carácter de urgente" de una investigación exhaustiva, independiente e imparcial sobre las violaciones al derecho internacional humanitario cometidas por Israel y por la milicia de Hezbollah, con un enfoque particular sobre las consecuencias del conflicto sobre la población civil.

Gilmore agrega que las víctimas civiles de ambos bandos "merecen justicia"; y resalta que el patrón de la guerra indica que la destrucción de infrestructura civil fue una estrategia deliberada de Israel. Sostiene que el resultado de la ofensiva fue que 25 por ciento de la población de Líbano ha sido desplazada y áreas sin importancia estratégica fueron destrudidas porque, según declaraciones oficiales de Tel Aviv, esto iba a obligar al gobierno libanés a combatir a Hezbollah.

Cabe recordar que este movimiento no es sólo guerrillero, sino que se ha transformado en un partido político que cuenta con dos diputados democráticamente electos en el Parlamento, y su brazo armado es la Resistencia Islámica.

De otro lado, la agencia Reuters publicó ayer una entrevista con Tekimiti Gilbert, jefe de operaciones en Líbano del Centro de Coordinación y Acción de Minas de la ONU, quien aseguró que Israel lanzó bombas de racimo en al menos 170 pueblos y otros puntos del sur de Líbano durante los 34 días de guerra.

Estas bombas son lanzadas desde el aire, y están compuestas por decenas de pequeñas bombas que se esparcen y cubren un área mayor de la que podría destruir un artefacto explosivo convencional.

Estas bombas secundarias muchas veces quedan regadas en el área, sin estallar, y ya han matado a ocho personas y lesionado a unas 25. A diferencia de las minas antipersonales, con las bombas de racimo no hay forma de predecir, y mucho menos de ubicar el lugar donde quedaron. Gilbert asegura que se han confirmado 170 ataques con bombas de racimo en el sur del país, y sostuvo que no tiene dudas de que Israel atacó deliberadamente con estos artefactos zonas urbanas, con lo que violó la ley internacional que detemina que estas municiones no pueden ser utilizadas en zonas pobladas por civiles. "Estas bombas fueron lanzadas en medio de los pueblos", aseguró el experto, quien sostuvo que detectarlas y retirarlas puede llevar 12 meses o más. Algunas son del tamaño de una lata de refresco, negras y cilíndricas, otras son redondas y parecen piedras.

Israel, en este caso también, niega haber empleado armas en forma ilegal.

"Es un gran problema. Hay evidentes peligros para los niños, la gente, los autos. Las personas están tropezando con estas cosas". dijo Gilbert. Agregó que seis equipos de evaluadores detectan cada día 30 nuevos lugares donde cayeron bombas de racimo, en su mayoría al sur del río Litani, a unos 20 kilómetros de la frontera con Israel.

A su vez, el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia (Unicef) junto con el Comité Internacional de la Cruz Roja denunciaron la destrucción, por parte de Israel, de la red de abasto de agua potable en Líbano. Tan sólo en la sureña zona de Tiro, 42 de los 72 pueblos que la componen no tienen acceso al agua debido a la destrucción de canales, cisternas y redes de suministro de electricidad.

Ambas agencias humanitarias se han visto obligadas a distribuir hasta hoy un cuarto de millón de litros de agua embotellada, para apenas cubrir las necesidades de unas 200 mil personas. Asimismo, varias agencias de la ONU coincidieron en señalar que las minas y otros artefactos que no estallaron se han convertido en un "problema mayor" para las organizaciones humanitarias -en el sur y el este de Líbano- comprometidas en la asistencia a la población afectada por la guerra y en los planes de reconstrucción.


Contaminación por municiones, peor que en Irak

Según las primeras evaluaciones presentadas en Ginebra, la contaminación en Líbano provocada por municiones sin estallar, es mucho más fuerte que en Irak cuando la intervención de Estados Unidos y Gran Bretaña en 2003.

Unicef afirmó que desde el cese el fuego, hace poco más de una semana, no menos de cinco menores han perecido en Líbano y muchos han resultado heridos debido a las municiones sembradas por las tropas israelíes que incluyen bombas, misiles, cohetes, morteros y otros artefactos. "Se necesitará cuando menos medio año para limpiar tan sólo la zona situada dentro del triángulo Marjayoun-Nabatiyeh-Jeyyine", afirmó la vocera de la Oficina para Asuntos Humanitarios de la ONU, Elisabeth Byrs.

Por su parte, el Programa de Naciones Unidas para el Medio Ambiente teme un impacto grave sobre las aguas subterráneas, la tierra y la biodiversidad de Líbano debido a la ofensiva militar israelí

*****

De:

Manuel Franquesa

Enviado el:

Wednesday, August 23, 2006 3:32:09 PM

Asunto:

LA VERITAT DE DEBÓ: Alto el fuego en Oriente Proximo

18. LA VERITAT DE DEBÓ: Alto el fuego en Oriente Proximo

Hola todas y todos

Para recalcar el mensaje anterior, voilà el de Amnistía Internacional en persona:

Salut = Humor = Orgasmo colectivo

Manel

Subdirector de LA VERITAT, gaceta pacífica de 08860 Castelldefels-sous-Merde-d'AENA

Number One en google.com


Este mensaje incluye imágenes. Si no lo ves bien, pulsa aquí.

Amnistía Internacional - ¡Actúa!¡Actúa!

Investigación de crímenes de guerra


Tras el alto el fuego declarado en el Líbano, queda la tarea de mantenerlo e investigar los posibles crímenes de guerra cometidos.


El 14 de agosto entró en vigor el alto el fuego aprobado por el Consejo de Seguridad de la ONU. A pesar de la fragilidad de la situación, son muchos los civiles que han empezado a regresar a sus casas. Tanto Israel como Hezbolá deben garantizar que la llegada de ayuda humanitaria a Líbano no encuentra ningún tipo de obstáculo. La comunidad internacional debe así mismo garantizar el suministro y la distribución de esta ayuda que tanto necesita la población civil.


Desde el 12 de julio más de 1000 civiles, muchos de ellos menores, han muerto en Líbano a causa de los ataques indiscriminados del ejército israelí y al menos 40 civiles israelíes y centenares más han sido heridos por los cohetes que Hezbolá disparó desde el otro lado de la frontera.



Por todo ello, debe iniciarse una investigación internacional, independiente e imparcial de las graves violaciones y abusos del derecho internacional humanitario cometidos por ambos bandos, incluyendo los posibles crímenes de guerra, cuyos responsables deberán responder ante la justicia.


Exige al Gobierno español que promueva la investigación de crímenes de guerra.
¡Actúa!


Muchas gracias por tu solidaridad y apoyo.


Esteban Beltrán

Director Amnistía Internacional

PS: Por favor si puedes, reenvía este mensaje a tus contactos. Gracias.

Amnistía Internacional no vende ni comparte los datos que nos proporciones con ninguna entidad u organización: Aviso legal y política de privacidad | Dar de baja | Modificar datos.


© 2006 Amnistía Internacional

*****

De:

Patrícia .

Enviado el:

Wednesday, August 23, 2006 8:57:37 PM

Asunto:

[associacionsgava] transgènics en l'alimentació animal

19. Transgènics en l'alimentació animal

Hola!

He rebut aquest missatge de Greenpeace que us adjunto a continuació. Volen que els/les consumidors/-res puguem saber amb l'etiquetatge si productes com la llet, els ous o la carn provenen d'animals alimentats amb organismes modificats genèticament.

Per signar cal enviar un correu a firmasomg@greenpeace.es indicant a l’assumpte “sí a l’etiquetatge OMG en productes animals” i adjuntant les dades personals: nom, cognoms i adreça en el cos de missatge.

Salut!

Subject: Atención: OMG en la alimentación animal

Date: Fri, 18 Aug 2006 15:08:54 +0200 (CEST)

>Estimado/a ciberactivista,

>Los reglamentos europeos sobre etiquetado de alimentos modificados genéticamente contienen un grave vacío legal: no se aplican a los productos como la leche, los huevos o la carne y otros derivados de animales alimentados con organismos modificados genéticamente (OMG).
>Este vacío legal es el principal responsable de que se sigan cultivando transgénicos. Por eso, los consumidores europeos, sin saberlo, estamos apoyando la producción de OMG a escala mundial. Etiquetar estos productos es esencial para poder garantizar la libertad de elección.
>Greenpeace ha puesto en marcha una campaña de recogida de firmas para mandar a la Comisión Europea pidiendo que se corrija este vacío legal y que, por lo tanto, se pase a etiquetar todos los productos que procedan de animales alimentados con transgénicos. Se puede conseguir la hoja de firmas en nuestra web, en la Campaña de Transgénicos, pero a ti, ciberactivista, si aún no has firmado te pedimos que mandes un correo a firmasomg@greenpeace.es indicando en el asunto "sí al etiquetado OMG en productos animales" y adjuntando tus datos personales (nombre, apellidos, DNI y dirección) en el cuerpo del mensaje.

>YA TENEMOS 789.369 FIRMAS PERO NECESITAMOS 1.000.000. ¡PARTICIPA! Tú firma marcará la diferencia.

>Muchas gracias por tu colaboración.

*****

Societat Oberta 93

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]



<< Pàgina d'inici