SOCIETAT * OBERTA * 171
..Terres baixes del Llobregat, dijous 21 de febrer de 2 0 0 8 > > >..
S e t m a n a r i d’impulsos i moviments socials.
* * *
.Que la llum us en deixi veure les subtileses....
i si no les veieu,
jugueu amb ella,
observeu-la,
estudieu-la...
.i descobrireu el que resta ocult..
* * *
.La llibertat, la igualtat i la fraternitat us esperen!.
* * *
* * *
Sumari
.Educació. .visual.: Carta oberta a la ciutadania de Gavà * 08
http://societatobertartv.spaces.live.com/
.-TVObert@-.
20/02/08
1. [respolis.cat] Model de ciutat
2. ¿Escuelas para gitanos?
3. Comunicado de los despedidos de SEAT levantando la huelga de hambre
4. [respolis.cat] entrevista amb el Síndic
5. [XMG] Xerrada sobre Bolivia, Descolonització de l'Estat i empreses multinacionals
6. [XMG] Con la Conferencia del Cairo - crida
7. [XMG] Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra: dj, 21 de febrer, 19, 30h, Sodepau
8. [XMG] Tenim una Pregunta per a vostè
9. BOTIQUÏN DE URGENCIAS DE LA VERITAT : Capítulo 1
19/02/08
10. Para no contaminar
11. [Infokop] Calçotada popular al Kasal
12. [ACS] Necesitamos colaboración para feria "Spannabis"
13. Entrevista rebelion huelguista de hambre de SEAT
14. [XMG] TAULA RODONA "Sociologia de la globalització i els efectes sobre la ciutadania" divendres 22 de febrer, 19h30, Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321 - BCN)
18/02/08
15. BARBETA NO ÉS LEONARDO
16. COMUNICADO URGENTE HUELGUISTAS DE HAMBRE DE SEAT
17. THE ACTIO-REACTIO VERITAT : Más cartas de los lectores sobre el tema "PARO EN LA ENSEÑANZA PRIVADA
18. [respolis.cat] Educar...
19. Hoja huelguistas de hambre que se distribuira hoy 18 de febrero
20. Catalunya libre de transgénicos! Colabora en la Iniciativa Legislativa Popular
21. [respolis.cat] SIGNATURA CONTRA OBLIGATORIETAT EDUCACIÓ 3-6 ANYS
17/02/08
22. LA VERITAT DE LOS LECTORES: Un par de cosas (importantes)
23. Txarla....Mahai borobila. Carlos hermano, nosotros no olvidamos !! Carlos anaia, guk ez dugu ahazten !!
24. Resum de FSCat, Vol 8, Publicació 5
16/02/08
25. [respolis.cat] Carta Oberta a la Consellera de Salut
26. Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno (faltaba enlace texto solidaridad)
15/02/08
27. Colectivo Transexuales Cataluña pide al Gobierno que de refugio politico a transexual de Argelia en via de deportación
28. Visibilitat: Article a Telecinco.es
29. POSTALES LA VERITAT : El último modelo ya está a la venta
30. Enxampen dos caçadors mentre escampaven esquers emmetzinats en una àrea protegida de la serra del Boix-Cardó
31. [XMG] Acte: Pels drets sexuals i reproductius de les dones. Avortament lliure i gratuït!
14/02/08
32. [XMG] Dilluns 18, 20h a Sant Jaume. Formularis per a realitzar les autoinculpacions
33. No nos hemos olvidado de Birmania
34. Flg El Mundo
35. LA VERITAT DE LOS LECTORES: La veritat mas veritat
36. Evitar el tancament del Centre Cani de Palma
37. Comunicado de solidaridad Socialismo XXI con Huelga de enseñanza en Catalunya
*
El l l e n g u a t g e del nostre Univers és
a u d i o v i s u a l
*
Aquest és el redactat final de la carta oberta que he escrit a la ciutadania de Gavà i de la qual aquests dies m’he permés distribuir-ne 10.000 còpies.
Josep
.Educació. .visual.
Carta oberta a la ciutadania de Gavà * 08
Estimada ciutadania,
Aprofito aquesta ocasió per adreçar-me a tothom, tant a qui em coneix com a qui no, perquè, entre altres coses, he dedicat els últims anys de la meva vida a defensar, compilar i divulgar el coneixement dels elements més bàsics d’un llenguatge desconegut per a la gran majoria: es tracta del llenguatge visual.
Ja fa més de 20 anys que vaig descobrir que el coneixement d’aquest llenguatge possibilita l’alliberament personal i, degut a la importància d’aquest fenomen, des d’aleshores el dono a conèixer a la gent que m’envolta.
Des del grup ecologista Quercus, l’any 2001 vam iniciar a Gavà un ritual vindicatiu i ludicofestiu per divulgar els elements bàsics del llenguatge visual: la processó cívica. Any rera any han fet possible aquest ritual moltes persones d’altres moviments socials de Gavà, Castelldefels, Viladecans, Begues i Barcelona i de diferents associacions, grups i partits polítics que també han anat recolzant i col·laborant en aquesta iniciativa (La Veritat i Solidaritat sense móns de Castelldefels, Associació de Dones Clara Campoamor, de les AAVV de les Colomeres, del Centre, de Gavà Mar, d’Ausias March, d’EUiA, ERC, ICV i CiU de Gavà; Casa de Nicaragua del Baix Llobregat; timbalers de Viladecans, Gavà i Castelldefels; Amics de la Música, Amics de la Dansa i Cia. Gral. del Foc de Gavà, Cia. de Dansa Cotton, Fura dels Baus, taller d’en Quim Guixà, Dum Dum Ba! el grau superior de Dansa Coreografia i Pedagogia del Institut del Teatre i Fòrum Social per l’Educació a Catalunya).
El 2005, vam celebrar el 5e aniversari de la processó cívica portant el ritual a Barcelona i vam completar els elements visuals més bàsics. Amb el nom de “Marxem per l’Educació” organitzàrem una manifestació ludicofestiva amb les persones de la comissió de programa del Fòrum Social per l’Educació a Catalunya i, amb l’impuls de la gent, donàrem moviment al gegant punt i la geganta línia vestida de divina proporció i els transportàrem des de la Plaça Universitat fins a la Plaça Sant Jaume.
Entre moltes altres coses pràctiques, doncs estem parlant del llenguatge que utilitzen les persones que es dediquen al disseny, les arts en general i l’estètica, també serveix, juntament amb el llenguatge musical, per entendre del tot la naturalesa, perquè el llenguatge audiovisual n’és el llenguatge propi. Hi ha un altre llenguatge artístic, el gestual, que ens serveix per trobar les postures adequades a l’hora de concentrar-nos, gaudir i integrar-nos a l’espectacle natural.
Tothom sap que les persones que es dediquen a l’art són més lliures que la resta i ho són, perquè coneixen els ventalls de possibilitats d’altres llenguatges i són capaces d’utilitzar-los per comunicar-se amb les altres, per trobar solucions adequades a problemes concrets i per apreciar la bellesa de forma més completa que les altres persones.
La naturalesa és una font constant de coneixement i de plaers intensos, fins al límit que contemplar-la i sintonitzar-hi ens pot fer arribar a l’èxtasi, però, per observar les subtileses que ens permeten arribar-hi cal ensinistrar-se; és a dir, per poder veure l’espectacle complet i gaudir-lo cal un aprenentatge. Amb el coneixement del llenguatge visual es pot entendre, a més a més del que habitualment tothom “veu”, el que resta ocult per a la gran majoria.
A la naturalesa hi ha fenòmens que poden semblar màgics i que són fàcils d’observar, com ara la difracció de la llum o les luminiscències del plàncton marí, que, per veure-les, només cal l’aigua neta d’una platja lumínicament no contaminada (a Gavà Mar des dels anys 90 això resulta impossible). Però, hi ha altres subtileses de la llum, l’energia pura, quan contrasta i s’harmonitza amb la fosca, per a les quals es necessita més coneixement visual del que té la majoria i per veure-les cal educar-se.
El llenguatge visual, com a coneixement primari, ens aporta la possibilitat d’apreciar el necessari de l’espectacle natural per comprendre’n l’essencial. Però, veure les subtileses de la llum i sentir que formem part de la filigrana lluminosa ens fa gaudir molt més intensament que l’orgasme més plaent. Aquest llenguatge ens amplia la percepció i, al distingir amb claredat les mínimes subtileses i entendre-les, podem aconseguir la realització personal de veure la realitat completa, gaudir-la i integrar-s’hi.
Per a la majoria de persones, l’ensenyament transcorre o ha transcorregut per una via estreta de dos llenguatges i està molt bé educar-se en els llenguatges oral i escrit, però, a la realitat és necessària una via ampla de cinc llenguatges (visual, musical, gestual, oral i escrit) per desenvolupar-se com a persona i moure’s lliurement pel coneixement.
Us demano que us impliqueu a la propera processó cívica 08 dedicada a la Fraternitat, que sortirà des del semàfor de la Rambla el proper 14 de març a les 19,30h, i/o que s’acosteu a nosaltres i us inicieu en l’alfabetització visual, tant al carrer per començar (aquest any, seguint amb els elements bàsics del pla bidimensional, completarem les simetries simples i veurem les xarxes), com a l’aula per aprofundir-hi (per a totes les persones i grups interessats en aquest coneixement), doncs la llibertat, la participació ciutadana, la pau, la sostenibilitat, l’educació, la comunicació, la justícia, la fraternitat... valors que any rera any anem afegint al nostre ritual, no tenen altra via que una cultura més àmplia per fer-se realitat. També us demano que recolzeu aquest moviment social educatiu perquè arreu del món fa de Gavà i el Baix Llobregat, de Barcelona i Catalunya, els enclavaments independents i capdavanters en educació visual popular.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat us esperen!
De tot ♥,
Josep Cardona Cuesta (lingüista visual)
607 20 60 66
Més informació:
www.forumeducacio.org (aportacions al debat).
*
http://societatobertartv.spaces.live.com/
.-TVObert@-.
Enllaços d’aquesta setmana
SO-171
*
100 Million - Bagdad Rap (2’ 46”)
*
La extrema izquierda revienta un acto de Rosa Díez (1’ 45”)
*
Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno (fotografias)
*
Informe sobre Birmania
Durante décadas, Birmania ha vivido bajo el yugo de una cruel dictadura militar. A pesar del enorme riesgo que corrían, miles de monjes y estudiantes organizaron manifestaciones en las calles, guiados por el valor de Aung san Suu Kyi, quien fue detenida poco después de ser elegida democráticamente .
El Mundo respondió al nuevo movimiento ciudadano en Birmania con una ola de apoyo y solidaridad internacional. 835, 610 miembros de Avaaz firmaron una petición por internet pidiendo a China y a la ONU que ejerzan presión sobre la Junta Militar y organizaron marchas y eventos en sus ciudades. Cientos de Miles de miembros de Avaaz en Singapur y en la Unión Europea organizaron también campañas de presión.
*
Aneu a la TVObert@ prement en el següent enllaç:
http://societatobertartv.spaces.live.com/
*
1. [respolis.cat] Model de ciutat
respolis.cat en nombre de Montserrat Llobet
miércoles, 20 de febrero de 2008 20:51:32
Hola,
Cercant un link sobre el model de ciutat que proposa el Julio Alguacil per tal que la qualitat de vida de la ciutadania sigui el més òptima possible, he trobat aquest que és molt curtet i que resumeix molt bé les ciutats que tenim i les que necessitem.
http://blogs.publico.es/dominiopublico/category/julio-alguacil-gomez/
Montse
* * * * *
2. ¿Escuelas para gitanos?
Amnistia Internacional
miércoles, 20 de febrero de 2008 13:17:30
http://www.es.amnesty.org/emailing/2008/interesados/ninosromanies/actua.html
La mayoría de los niños y niñas romaníes (de etnia gitana) de Eslovaquia son segregados a colegios "exclusivos para romaníes". Otros son escolarizados en centros "especiales", a pesar de que no presentan discapacidad física o mental de ninguna clase.
Con frecuencia estos niños reciben una educación de menor calidad y tienen muy pocas oportunidades de proseguir sus estudios. En 2006, de cada 100 romaníes, sólo 3 accedieron a la educación secundaria obligatoria.
Mientras no se garantice la plena integración de romaníes en las escuelas, la discriminación del pueblo romaní en Eslovaquia no acabará. Ningún menor debe ser excluido de la enseñanza general de calidad por motivos étnicos o de pobreza.
Firma esta petición (http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/eslovaquia-menores-romanies/ ) dirigida a las autoridades eslovacas para que los derechos de los niños y niñas romaníes sean respetados plenamente.
Firmar por una educación sin discriminación es firmar por un mañana más justo.
Esteban Beltrán
Director – Amnistía Internacional Sección Española
* * * * *
3. Comunicado de los despedidos de SEAT levantando la huelga de hambre
Diosdado Toledano Gonzalez
miércoles, 20 de febrero de 2008 12:29:51
COMUNICADO DE LOS HUELGUISTAS DE HAMBRE DE SEAT
Han sido necesarios 15 días de huelga de hambre, el paro de una gran parte de la plantilla el pasado día 6 y la amenaza de nuevos paros, junto con la acción de las gentes solidarias de dentro y fuera de Catalunya, para que el Presidente de SEAT Sr. Erich Schmit haya acordado con los representantes de UGT y CCOO abrir de nuevo el reingreso de los despedidos pendientes de reincorporación a SEAT.
Las informaciones que hemos recibido a lo largo de ayer martes, entre ellas las declaraciones del Presidente del Comité de Empresa Matías Carnero a TV3 anunciando que en virtud del acuerdo alcanzado con el Presidente de SEAT reingresarían todos los despedidos, así como las manifestaciones verbales de responsables de la Empresa en la mediación ante inspección de trabajo y en los contactos habidos con representantes de CGT en el mismo sentido, lo que nos permite valorar, a pesar de la ausencia de un acuerdo escrito con las debidas garantías, que se ha reabierto el reingreso para todos los despedidos/as.
Hemos podido verificar que durante el día de ayer la Empresa ha llamado a cuatro de los despedidos a revisión médica, entre ellos una compañera que optó por la vía judicial.
Además, hemos recibido un primer mensaje conjunto de UGT y CCOO donde se nos informa del acuerdo contraído con la Dirección de SEAT y se nos solicita, para evitar el deterioro de nuestra salud, que valoremos dar por concluida nuestra huelga de hambre a la espera de que los acuerdos se cumplan en su globalidad. También hemos recibido un comunicado de CGT donde se nos informa del “desbloqueo” de la posición de la Empresa y se nos pide levantar, aunque sea temporalmente la huelga de hambre.
En base al conjunto de estos datos y la petición que nos han hecho llegar muchos compañeros/as de la plantilla de SEAT y de las organizaciones solidarias, hemos decidido suspender la huelga de hambre indefinida a partir de hoy día 20 de febrero.
Somos conscientes que tendremos que seguir vigilantes, los despedidos/as junto con todos los trabajadores/as de SEAT, para que la Dirección cumpla con los compromisos de reingreso de todos los despedidos y para que toda la Representación sindical vele por su cumplimiento.
Es nuestro deseo que finalice satisfactoriamente este conflicto tan traumático para todos los trabajadores. De lo contrario volveremos con nuevas acciones.
Esperamos celebrar lo antes posible el reingreso de todos los despedidos/as con el conjunto de trabajadores y trabajadoras de SEAT y con la gente solidaria que nos ha brindado su apoyo y afecto en esta larga lucha de más de dos años.
17º Día de huelga de hambre. Martorell, a las 12:00 horas, 20 de febrero 2008
Firman los huelguistas de hambre: Diosdado Toledano y José Mª Requena
Nota: adjuntamos cartas recibidas de UGT y CCOO, CGT, CNT, IAC y comité de solidaridad donde se nos solicita levantemos huelga de hambre
Para cualquier consulta podéis llamar al teléfono: 637394395
Des de la IAC, en saber-ne que tots els sindicats presents a la SEAT s’han compromès a lluitar per trobar una solució al conflicte que ha motivat la vostra vaga de fam i que es el reingrés de totes i tots aquells acomiadats que així ho desitgin i també al conèixer la decisió de la CGT de desconvocar les aturades previstes per el dia d’avui, valorem la situació com una primera victòria de la vostra vaga de fam.
És per això que us demanem que finalitzeu la vostra protesta de vaga de fam i que deixeu de posar en perill la vostra salut.
Sabeu que des de la IAC continuarem donant suport a la vostra lluita i que estarem recolzant totes i cadascuna de les accions i mobilitzacions que emprengueu si la SEAT finalment no us dona la solució positiva ales postres reivindicacions.
Salutacions solidaries
Intersindical Alternativa de Catalunya
Enterados que todos los sindicatos de SEAT se han comprometido a luchar por una solución al conflicto que garantice el reingreso de todos los despedidos que lo deseen y de la decisión de la CGT de desconvocar los paros previstos para hoy, creemos que es una primera victoria de vuestra huelga de hambre.
Por ello os pedimos que dejéis de poner en grave riesgo vuestra salud y finalicéis vuestra protesta de huelga de hambre.
Desde el Comité de solidaridad continuaremos apoyando todas las acciones y movilizaciones que convoquéis si la empresa SEAT no da una solución positiva a vuestras demandas.
Saludos solidarios
Comité de Solidaridad con los despedidos/as de SEAT
* * * * *
4. [respolis.cat] entrevista amb el Síndic
respolis.cat en nombre de Carles Santaeularia Serra
miércoles, 20 de febrero de 2008 9:35:34
El Síndic no és independent.
Aquesta és una de les conclusions que podem treure de l’entrevista amb en Rafael Ribó.
Hi érem presents la Montse Llobet, en Feliu Madaula i en Carles Santaeulària per respolis. Per part de la Sindicatura ens diuen que ens rebria un adjunt i la cap de protocol, però finalment el mateix Síndic va ser present a la reunió.
A la primera part es va reiterar en els arguments i posicions que coneixíem de la seva resposta escrita: la Diputació de BCN havia contestat sobre la legalitat del sou del president aprovat d’acord als criteris de la Federació de Municipis, a aquesta entitat el Síndic no hi té res a dir atès que s’acull al dret privat (?), per tan no seria considerada com Administració sota aquest punt de vista. La Diputació de Girona, en no haver seguit el procediment administratiu i no disposar de document probatori: registre d’entrada, enviament administratiu, burofax... ens tocaria començar novament el tràmit d’enviar les preguntes ( amb el corresponent termini de resposta de tres mesos), no vol fer cap actuació d’ofici.
En relació a la Dip. BCN és una completa fugida d’estudi el que fa el Síndic, encobrint amb dret privat, que correspondria als tribunals civils, el que és una decisió plenament administrativa.
Que s’interessés d’ofici per aquest tema i el de Girona, del que en pot recollir indicis a les informacions aparegudes als mitjans i a l’acta de constitució del ple de la Diputació, amb el degoteig de cartes encara, és un decisió que seria coherent amb el que esperem els ciutadans de la seva institució. Al contrari ell deia que no podia jugar amb el prestigi del seu càrrec en aquest tema, això només es pot entendre amb una forta dosi de corporativisme. Per demanar una explicació a les dues diputacions no perd prestigi davant dels polítics que l’han nomenat, guanya independència i credibilitat, però davant dels ciutadans als qui es deu.
Les respostes no van al fons de la questió: aplicació d’increments per part dels propis interessats sense mecanismes de control, amb resultat d’increments percentuals incomprensibles (+42% a Girona), o molt superiors al President del Govern espanyol, per una activitat del President i els diputats provincials que no es pot considerar dedicació exclusiva des del moment que es simultaneja amb alcaldies i que té una ocupació setmanal o mensual molt limitada. Per aquestes raons reiterem la possibilitat de la seva actuació d’ofici, que és l’altra via d’intervenció habitual del Síndic, i que es produeix quan presumeix que hi ha indicis de vulneració dels drets de les persones. Aspectes formals a part, res encobreix la fredor, i fins i tot hostilitat, amb que Rafael Ribó acull els nostres escrits, amb els que diu e star majoritàriament en desacord i que considera pràcticament insultants en alguns punts (!!!).
Es refereix de manera totalment inadequada a que l’increment percentual aprovat al parlament pels alcaldes de petits municipis, fins ara sense retribució, és del 1000% (els municipis més petits els alcaldes no tenien sou municipal i ara la Generalitat els hi garanteix); li exposem el nostre suport a aquesta mesura del Govern, però no pot tenir res a veure amb la comparació amb els sous dels presidents de les diputacions esmentats.
Quan volem saber quin camí ens recomana per obtenir resposta a les nostres preguntes manifesta que allò no és un consultori(?) i deixa novament clar que els sous de les diputacions se sotmeten a control democràtic, li fem notar que és indirecte atès que els càrrecs no son escollits pas per votació popular directe, ni tampoc hi ha cap organisme o normativa que estableixi criteris que salvaguardin la sobirania democràtica i popular.
Es mostra molt refractari a la nostra exposició d’arguments que sovint interromp fins i tot amb al·lusions personals a una suposada diferència d’edat a favor seu, bastant desencertada i improcedent, sigui dit de passada. En algun moment sembla sortir de polleguera i això indicaria que dona la reunió per fracassada: no ens sap convèncer de res ni vol seguir escoltant els nostres arguments.
El debat segueix amb l’adjunt a la porta del carrer, que vol suavitzar d’alguna forma el resultat buscant complicitats i confessions que no n’hauríem de dir res, però que son perfectament publicables i no tenen cap entitat.
En sortir tenim tot el ventall de la decepció: des d’un resultat ja previsible fins a una clara frustració de les expectatives de la independència i fiabilitat d’aquesta institució, de la que semblava hi havia proves a d’altres camps de la seva actuació.
Una certa arrogància i contrarietat sense dissimular del Síndic desmenteixen en els fets expressions com les que publica la seva pàgina web on diu que:
ha reclamat a les administracions que donin una resposta completa, àgil i eficaç a les demandes ciutadanes i una millor atenció a les persones.
O bé, quan defineix la seva missió:
Garantir el dret de totes les persones a una bona administració
La meva opinió és que es va sentir concernit per una queixa genèrica sobre els ingressos dels polítics; cal recordar que el Síndic declara uns ingressos encara superiors als de les diputacions.
Dos de nosaltres veníem el mateix matí del Parlament de Catalunya on l’acreditació d’entrada de les persones es demorava fins a dues hores i mitja i, un cop a dintre, es veia molt poca activitat i grupets de funcionaris fent petar la xerrada; en comparació a la seu del Síndic s’hi veia que ha havia una notable activitat .
Això és un primer comentari sobre aquesta reunió, de la que en podem treure conclusions i conseqüències. Segur que els companys ténen matisos i opinions per completar i jo també en puc ampliar si us sembla.
També us podem fer cinc cèntims de les acreditacions que es varen fer al Parlament per recollir signatures contra els transgènics, s’esparaven 150 persones i fins ara ens n’hem acreditat 280 de totes les comarques i el proper dia 5 a la 1 del migdia hi ha una segona convocatòria degut a l’’exit de la iniciativa.
* * * * *
5. [XMG] Xerrada sobre Bolivia, Descolonització de l'Estat i empreses multinacionals
llistaxmg en nombre de per difondre
miércoles, 20 de febrero de 2008 8:46:56
Enginyeria Sense Fronteres, l’Observatori del Deute en la Globalització, Entrepobles i Medicus Mundi us conviden a la xerrada:
"Bolívia 2008: Descolonització de l'Estat, empreses multinacionals i gestió dels hidrocarburs"
A càrrec de: Marco Gandarillas
Director del Centre de Documentació i Informació de Bolívia (Cochabamba, Bolívia)
Dimarts 26 de febrer 2008
Lloc: Seu de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament
(C/ Tàpies 1-3, Barcelona. Tel. 93 442 28 35)
Hora: 19h30
* * * * *
6. [XMG] Con la Conferencia del Cairo - crida
llistaxmg en nombre de David
miércoles, 20 de febrero de 2008 8:46:26
Us adjunto una crida a favor de la participació i/o difusió de la Conferencia del Cairo, que celebra la seva 6a edició a finals de març, signada per diversos activistas antiguerra d'arreu de l'Estat.
Més informació: http://concairo.blogspot.com/
Con la Conferencia del Cairo
Ahora que se acerca el 5º aniversario de la invasión de Irak, somos muy conscientes de la importancia de las movilizaciones internacionales contra la guerra. Por este motivo, la confluencia y la coordinación entre los movimientos de todo el mundo se hacen cada vez más necesarias. Los Foros Sociales han aportado un espacio donde muchos activistas, sobre todo de Occidente y de América Latina, han podido reunirse.
Pero existe otro espacio, menos conocido por los activistas del Estado español, creado por los propios movimientos de Oriente Medio: la Conferencia del Cairo. A finales de marzo, esta Conferencia celebra, en el corazón de la ciudad más importante del mundo árabe, su 6ª edición. Como en las ediciones anteriores, se reunirán activistas de toda la región —desde las resistencias de Palestina y Líbano, hasta activistas sindicales y estudiantiles de Egipto— con activistas de movimientos antiguerra de todo el mundo.
La Conferencia está convocada por una amplia coalición de partidos y movimientos sociales de Egipto; la izquierda radical; los naseristas; los Hermanos Musulmanes; grupos de derechos civiles; Kifaya, la campaña por la democracia en Egipto…
Durante el último año, El Cairo, y Egipto más en general, han sido el escenario de protestas muy importantes, desde una masiva ola de luchas obreras y campesinas, hasta manifestaciones multitudinarias en solidaridad con Gaza. Muchos de los protagonistas de estas protestas estarán presentes en la Conferencia.
Como activistas basados en el Estado español, nos parece importante que los movimientos de aquí participen en este encuentro, y que se difundan sus propuestas. Así que animamos a los individuos y entidades a hacer el esfuerzo de participar en esta Conferencia.
Firmado (a título personal)
Javier Couso · Cristina Ruiz (Asociación Al-Quds, Málaga) · Lidón Soriano (Komité Internazionalistak, Iruñea) · José Verdú (Sodepaz, Madrid) · Jaume d’Urgell (Paz Ahora, Madrid) · Txell Bragulat (Sodepau, Barcelona) · Jesús Lara (Ecologistas en Acción, Sevilla) · Miguel Sanz (Foro Social de Sevilla) · Carlos Sevilla (Espacio Alternativo, Madrid) · Pilar Massana (Plataforma per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq, Barcelona, y CEOSI) · David Karvala (activista antiguerra en Barcelona y miembro del Comité Internacional de la Conferencia del Cairo) · y por la
Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina (como entidad)
Más información sobre la Conferencia:
Llamada a la 6ª Conferencia Internacional del Cairo y Foro de la Liberación en: http://concairo.blogspot.com/2008/02/llamada-la-6-conferencia-internacional.html
Informe sobre la 5ª Conferencia del Cairo (29/03/07 - 01/04/07) en http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/95
Detalles prácticos:
Fechas: Sexta Conferencia del Cairo, 27-30 de marzo de 2008
Lugar: Sindicato de Periodistas de Egipto, El Cairo
Hay mucho alojamiento barato disponible; El Cairo es una ciudad barata si viajas con Euros.
Los vuelos desde el Estado español, según la ciudad de origen, se pueden encontrar a unos 400 euros.
Contacto:
Directora ejecutiva de la Conferencia: Nivin Samir: Email: cairoconference4@yahoo.com · Móvil: +2-0123567772
Activistas en Estado español con la Conferencia del Cairo: concairo@gmail.com · http://concairo.blogspot.com/
* * * * *
7. [XMG] Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra: dj, 21 de febrer, 19, 30h, Sodepau
llistaxmg en nombre de David
miércoles, 20 de febrero de 2008 8:45:42
De: Plataforma Aturem la Guerra
Enviado el: martes, 19 de febrero de 2008 12:37
Asunto: Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra: dj,21 de febrer, 19,30h, Sodepau
Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra
dijous, 21 de febrer a les 19.30, a Sodepau (Passatge del Crèdit, 7 pral)
Entre els punts per parlar:
Les raons d'aquesta manifestació: punts que la gent cregui que han de sortir al manifest.
Difusió, premsa, elaboració de material per projectar per YouTube... , etc.
Concretar aspectes organitzatius de la manifestació.
Pancarta de capçalera: quin lema?
Difusió i detalls de l'acte públic explicatiu del 28 de febrer.
Propostes per fer front a l'augment de racisme/islamofòbia, i per defensar els drets civils i la convivència, després de les detencions a Raval.
Informe de les localitats.
Altres.
* * * * *
8. [XMG] Tenim una Pregunta per a vostè
llistaxmg en nombre de Per difondre
miércoles, 20 de febrero de 2008 8:44:57
"TENIM UNA PREGUNTA PER A VOSTÈ"
ELECCIONS GENERALS 2008
ACTE PÚBLIC AMB ELS PRINCIPALS REPRESENTANTS DE LES DIFERENTS FORCES POLÍTIQUES
AL CONGRÉS DELS DIPUTATS
Barcelona, 18 de febrer de 2008.- La Taula de les ONG de Catalunya per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament -TOC- i la Campanya Qui deu a Qui? convoquen un acte públic per donar a conèixer les reivindicacions de les entitats que representen de cara a les properes eleccions generals del mes de març, el proper dijous 21 de febrer, a les 18.30 h, a la seu de les federacions catalanes d'ONG, c. Tàpies, 1-3. Barcelona.
L'acte comptarà amb un nou format anomenat "Una pregunta per a vostè" que consisteix a formular una sèrie de preguntes directament als representants dels partits polítics, sense una exposició prèvia dels seus programes electorals, que hauran de respondre al voltant de diverses qüestions en l'àmbit de la Pau, els Drets Humans, la Cooperació i la Solidaritat internacionals. L'ajut reemborsable i la reforma dels crèdits FAD, la coherència amb les polítiques de cooperació, el paper de l'Estat espanyol en els préstecs als països empobrits, el deute extern, el comerç internacional, el canvi climàtic, l'exportació espanyola d'armes, la situació dels drets humans són alguns dels temes que tractarà el debat.
"Tenim una pregunta per a vostè" serà moderat per Maricel Chavarria, periodista de La Vanguardia, i hi participaran:
- Dolors Puig, diputada al Congrés i candidata pel PSC-Ciutadans Pel Canvi.
- Carles Campuzano, candidat per CiU.
- Una persona representant d'ERC pendent de confirmació.
- Rafael López, representant del Partit Popular.
- Joan Herrera, candidat d'ICV.
Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament; Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans; Federació Catalana d'ONG per la Pau; Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme; Coordinadora d'ONG i Altres Moviments Solidaris de Lleida; Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament, la Defensa dels Drets Humans i la Pau de Tarragona.
* * * * *
9. BOTIQUÏN DE URGENCIAS DE LA VERITAT : Capítulo 1
Manuel Franquesa
miércoles, 20 de febrero de 2008 0:07:35
Remedios contra la plaga de terroristas neoliberales
Se trata de un bicho difícil de exterminar.
Nihil Obstat, existe un método bastante arriesgado (si sale mal, hay riesgo de ser liquidado por un cártel preelectoral del Polonio):
Cortar de inmediato el suministro de Coca
-Cola&Salud (n)os deseo
Manel
* * * * *
10. Para no contaminar
m.rosa ferran iglesias
martes, 19 de febrero de 2008 21:54:44
Poder molts ja ho sabieu o jo creia que ho sabieu!!!!!!!
Subject: FW: para no contaminar
Date: Tue, 19 Feb 2008 09:32:29 +0000
*Para no contaminar.
¿Sabes dónde tirar el aceite de las frituras o de todos los alimentos que fríes en aceite, hechos en casa?.
Es bueno divulgar una información como ésta. Aunque no cocinemos muchos alimentos fritos
en aceite, cuando lo hacemos, normalmente tiramos el aceite usado en la pileta de la cocina o en algún otro sumidero, ¿Verdad? Ese es uno de los mayores errores que podemos cometer.
UN LITRO DE ACEITE CONTAMINA CERCA DE UN MILLÓN DE LITROS DE AGUA!!!.
Cantidad suficiente para el consumo de agua de una persona durante 14 años. ¿Por qué lo hacemos? Simplemente porque no hay nadie que nos explique como hacerlo en forma adecuada.
Lo mejor que podemos hacer es:
1.- Esperar, aunque eso te tome un poco más de tiempo, a que el aceite
usado se enfríe.
2.-Colocar el aceite de desperdicio en una botella de plástico (como las de Coca Cola, suavizante, etc.)
3.- Cerrarla y colocarla luego en la basura DE PLÁSTICOS, si no hay contenedor de aceites en tu localidad
Al final, es bueno para todos.*
* * * * *
11. [Infokop] Calçotada popular al Kasal
infokop en nombre de elprat
martes, 19 de febrero de 2008 20:54:15
El proper dia 2 de març es farà una calçotada al Kasal per a poder autogestionar al 3a Mostra de videoactius i de desobediència que s'està organitzant des de Maulets.
Us convidem a venir i a participar-hi. El preu de la calçotada és de 8 euros (calçots, butifarres, patates, pa, vi, aigua i postres).
S'estan venent tiquets de manera anticipada per a poder fer una previsió de les persones que vindran. Si teniu previst venir agraïríem que paséssiu per la barra del Kasal i compréssiu el tiquet. Si us va bé, podeu confirmar la vostra assistència al correu següent :
elprat@maulets.org
Moltes gràcies, i fins el dia 2 DE MARÇ A LA CALÇOTADA!
* * * * *
12. [ACS] Necesitamos colaboración para feria "Spannabis"
assembleacs en nombre de alabcn
martes, 19 de febrero de 2008 9:57:12
COMPAÑEROS/AS: El próximo fin de semana del 22, 23 y 24 de febrero se celebras la feria Spannabis, en la que tenemos un stand. El 138.
Necesitamos de vuestra colaboración en la feria. Necesitamos establecer turnos para atender el stand.
Si podéis venir habrá una entrada gratis para vosotros/as.
SALUDOS REVOLUCIONARIOS.
ASSOCIACIÓ LLIURE ANTIPROHIBICIONISTA.
Barcelona a 16 de febrero del 2008.
LLamar al tlf.934421811 y dejar mensaje o pasaros a partir del martes por el Casal antiprohibicionista: C/dels Salvador num.20-bajos
* * * * *
13. Entrevista rebelion huelguista de hambre de SEAT
Diosdado Toledano Gonzalez
martes, 19 de febrero de 2008 8:36:29
Entrevista en rebelion de Diosdado Toledano
Aquí aparece la entrevista: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=63418
Saludos
Diosdado
* * * * *
14. [XMG] TAULA RODONA "Sociologia de la globalització i els efectes sobre la ciutadania" divendres 22 de febrer, 19h30, Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321 - BCN)
llistaxmg en nombre de Cristina González
martes, 19 de febrero de 2008 8:26:54
Comissió de Comunicació d'Attac-Catalunya
NOTA DE PREMSA
TAULA RODONA
"Sociologia de la globalització i els efectes sobre la ciutadania"
divendres 22 de febrer, 19h30, Centre Cívic La Sedeta (c/ Sicília, 321 - BCN)
Participaran a l'acte:
TRANSPORT: conductors/es dels autobusos de Barcelona TMB
ENSENYAMENT: Rosa Cañadell, professora de secundària (sindicat USTEC)
SANITAT: Roger Bernat, Associació Catalana Defensa Sanitat Pública (ACDSP)
INDÚSTRIA: treballadors acomiadats de SEAT en vaga de fam
Tots ells ens explicaran l'origen i la situació actual de les lluites que estan duent a terme.
Com és habitual dins dels cursos d'Attac, es farà un anàlisi en profunditat del tema, relacionant les conseqüències econòmiques, polítiques i socials que la mal anomenada globalització produeix a tots els ciutadans a nivell mundial.
Com sempre hi haurà un debat final.
Aquest acte forma part del Programa de Formació 2007-2008 que organitza Attac Catalunya per aconseguir una ciutadania activa i ben informada.
Perquè per a canviar el món, no n'hi ha prou amb voler, cal també saber-ne !
Attac Catalunya és una associació altermundista, que forma part del moviment internacional ATTAC i que proposa alternatives a la globalització econòmica neoliberal.
Attac Catalunya és una organització horitzontal, sense subvencions i participativa, és un moviment d'educació popular orientat a l'acció.
Comissió de Comunicació d'Attac-Catalunya
www.attac-catalunya.org
c/ Aragó, 174-176, 2n, 3a - Barcelona - 93.452.0385
* * * * *
15. BARBETA NO ÉS LEONARDO
Damià
lunes, 18 de febrero de 2008 21:08:52
Un company que es mestre m’ha dit que fes córrer per les llistes de debat i donés màxima divulgació a aquesta carta que ha enviat a LA VANGUARDIA.
Salut
Damià
BARBETA NO ÉS LEONARDO
Sr. Director:
Ens hem acostumat a reverenciar determinats periodistes com si fossin aquells personatges del Renaixement que amb sàvies opinions podien argumentar tant de filosofia com d’avions, de política com de pintura, d’educació com de fusteria … I ens hem acostumat a llegir-los, nosaltres, ignorants de l’humà i del diví, per aproximar-nos a través de la suposada lucidesa de les seves columnes a qüestions de les quals només coneixem la superfície i l’aparença. Es converteixen així per a nosaltres en fars de l’obscuritat, estels polars de la desorientació, oracles del desconegut. Fins que de sobte, un dia, aquests éssers omniscients s’atreveixen a pontificar sobre una de les poques qüestions de la vida en les quals ens reconeixem mínimament formats, experimentats i documentats. És aleshores quan, en comprovar la mediocritat i parcialitat de la seva opinió, ens adonem de la inconsistència del mite, de la insostenible lleugeresa del seu ésser. Ve això a compte d’un recent article del sr. Barbeta parlant de mestres i educació. Déu meu! De sobte vaig imaginar-me la quantitat de tergiversacions i falsos sil·logismes que m’haurà encolomat aquest senyor amb la meva ingenuïtat de fervent admirador! He pensat en ell mentre les aules eren buides i els carrers plens de milers de companys i companyes, tots ells –per seguir la seva lògica- afiliats sindicalistes i illetrats, amb el cervell manipulat per sindicats sense escrúpols. Finalment, he pensat que potser tot és més simple; que aquest senyor en el seu afany prepotent d’escriure de tot, del que entén i del que no entén, pretén ser èmul d’aquells il·lustrats renaixentistes. Quin desencís! El senyor Barbeta no és Leonardo da Vinci.
JOSEP-MARIA FORCADELL
Mestre
DNI 40906979F
* * * * *
16. COMUNICADO URGENTE HUELGUISTAS DE HAMBRE DE SEAT
Diosdado Toledano Gonzalez
lunes, 18 de febrero de 2008 20:58:04
COMUNICADO URGENTE SOBRE EL COMPROMISO ADOPTADO POR EL PRESIDENTE DE SEAT EN LA REUNIÓN CON DIRIGENTES DE UGT Y CCOO CELEBRADA HOY 18 DE FEBRERO
Habiendo conocido los términos del comunicado informativo de la Dirección de SEAT sobre los resultados de la reunión entre el Presidente Sr. Erich Schmitt y los representantes de UGT y CCOO, celebrada hoy 18 de febrero, los huelguistas de hambre manifestamos:
1º.- La huelga de hambre, junto a la acción de paro de la plantilla del pasado 6 de febrero y la solidaridad desarrollada en estas semanas ha obtenido un primer resultado al conseguir que la Empresa reconsidere, aunque parcialmente, su negativa a reincorporar los despedidos pendientes de reingreso.
2º.- La información de la empresa que el reingreso solo afectará a una parte de los despedidos que han expresado su voluntad de reingresar, junto a la confusión creada por las declaraciones e in formaciones de los representantes de UGT y CCOO en relación a la cifra de despedidos que serían reingresados, y ante la ausencia de un acuerdo por escrito que garantice el reingreso de todos los despedidos sin exclusiones nos obliga a tomar las debidas cautelas y mantener la huelga de hambre, así como las iniciativas de movilización en marcha hasta que se clarifique de manera satisfactoria el compromiso adoptado y se acompañe de las garantías legales correspondientes.
3º.- Sería del todo inadmisible y una grave agresión a la legalidad vigente tolerar que la Dirección de la Empresa penalice aquellos trabajadores/as que haciendo uso de sus derechos ciudadanos/as recurrieron a los tribunales, aunque sus demandas fueran desestimadas.
El Plan Social que acompaña al ERO de diciembre de 2005 en ningún caso establece la condición de no recurrir al Juzgado de lo Social para ser reingresado en virtud de haber suscrito la opción a). No podía ser de otro modo pues en caso contrario dicho acuerdo hubiera sido ilegal.
4º.- En definitiva seguiremos en huelga de hambre hasta que obtengamos plenas garantías sobre el reingreso de todos los despedidos sin exclusiones y llamamos a redoblar la solidaridad.
En el 15º día de huelga de hambre, desde la Autocaravana en el parking de montaje de SEAT Martorell, el 18 de febrero de 2008
Firman los huelguistas de hambre:
Diosdado Toledano y José Mª Requena
* * * * *
17. THE ACTIO-REACTIO VERITAT : Más cartas de los lectores sobre el tema "PARO EN LA ENSEÑANZA PRIVADA
Manuel Franquesa
lunes, 18 de febrero de 2008 15:43:10
From: URKO
To: LA VERITAT
Sent: Monday, February 18, 2008 2:38 PM
Subject: RE: THE PING-PONG VERITAT : Reacción de una lectora al tema "PARO EN LA ENSEÑANZA PRIVADA
Apreciado señor Subsubdirector y apreciada profe de la Enseñanza Pública,
debo admitir, sin ambigüedades, el apunte que hace su lectora profe acerca de mis comentarios de la privatización. Tiene razón en que escribí "Es cierto que se ha dicho que los profesores tienen miedo a perder su condición de funcionarios. Eso es mentira.
Lo que es mentira no es que la única causa de la huelga sea que los profesores tengan miedo a perder su status de funcionario. Eso es lo que se ha dicho desde círculos de derechas y/o afines al tripartit. Los profesores han hecho huelga por esa y otras causas que se quieren ocultar.
Las privatizaciones han dejado España en bragas y no podemos permitir que se siga con ese afán privatizador en estamentos tales como la enseñanza y la sanidad.
Perdóneme usted, señora profe, pero sepa que secundo absolutamente sus reivindicaciones.
Y para darle algo más de apoyo le diré, que como asiduo viajero a Finlandia (de la que tantos loores se hacen de su enseñanza pública) que allí tienen muy claro el secreto de su éxito: sencillamente el profesor está tremendamente valorado socialmente. Invitar a cenar a tu casa a un profesor (y no digamos ya al de tus hijos) es un orgullo que exhiben las familias finlandesas.
Mientras en España los profesores no sean más valorados socialmente seguiremos teniendo juventud conflictiva.
¡ÁNIMO!¡ENSEÑANZA PÚBLICA FOREVER!
URKO
¡REVOLUCIÓN Y CAVA!
¡Y ENSEÑANZA PÚBLICA!
De: Manuel Franquesa
Enviado el: lun 18/02/2008 13:55
Para: mbjfvk@wanadoo.es
Asunto: THE PING-PONG VERITAT : Reacción de una lectora al tema "PARO EN LA ENSEÑANZA PRIVADA
----- Original Message -----
From: LECTORA
To: LA VERITAT
Sent: Monday, February 18, 2008 12:03 PM
Subject: Respuesta a "LA VERITAT DE UN LECTOR PEDAGÓGICO : PARO EN LA ENSEÑANZA PRIVADA"
Estimado Sr. Subsubdirector,
Su estimado lector/escritor, aunque estoy completamente de acuerdo con el "LONG LIVE PUBLIC EDUCATION", ha dicho una cosa rara, textualmente:
"Es cierto que se ha dicho que los profesores tienen miedo a perder su condición de funcionarios. Eso es mentira."
¿Cómo se explica éste frase tan contradictoria?
¿La profesora carmelita es, todavía, una funcionaria de la Inquisición o, más atrás, del Santo Imperio Romano? ¿Cuál sería el estatus de una profesora trabajando para el opus dei? ¿O hacemos pública a la iglesia?
Claro que tienen miedo.
El intento de convertir el público en privado (en todos los ámbitos, no sólo él de la educación, sino la salud pública, *los cárceles, *los secretos del estado ...) se está efectuando por medio de una táctica muy simple: si el pueblo ve que el público no funciona bien, se apuntará por un sistema que "funcione mejor" --el privado.
Los individuales (sinverguënzas) promocionando ésta conversión al privado, pues, proceden a destartalar y sembrar confusión en el sistema público (la interesante regla de tres satánica: problema->reacción->(¡Abracadabra!)->solución!! -- que es la prueba que no funciona bien.
En este caso:
1) La presentación de un "documento de bases de la ley de educación de Catalunya" que es deliberadamente inaceptable para los profesores (problema)
2) provoca una huelga (otro problema),
3) provoca el enfado de los padres (¿qué coño hago con el nene?) (reacción)
4) que la privatisación solucionaría estos problemas--porque los profesores no pueden ir de huelga con tanta irreponsabilidad si son empleados con contratos precarios de 9 meses o autónomos forzados, que son las condiciones de empleo hoy día en el sector privado.
Así que, los padres o aguantan a unos profesores que echan a los alumnos a la calle un día pa' otro -- cuando les da la gana -- o cambiamos el sistema y tendrémos profesores atados por los pies, cuellos o otra parte ¿quizá los púbicos?
5) TATA!! ¡SOLUCIÓN! Privatizamos todo. Así los profes no van de huelga y el padre o la madre que sí que trabaja duro el día entero no tiene que tomar un día libre que le hincha aún más al jefe que quiere despedirle TATA! :-P
Una profe ...
PS. ...en desempleo forzado del sector privado que nunca ha tenido en la vida un trabajo seguro, ni contrato legal, ni 14 pagos al año, ni mucho menos las vacaciones del verano pagadas.
... imagínate cuanto dinero se ahorraría en costes ...
PD. Adjunto una postal de Greenpeace sobre los continentes de basura que flotan sobre el Océano Pacífico:
----- Original Message -----
From: URKO
To: LA VERITAT
Sent: Sunday, February 17, 2008 7:54 PM
Subject: HUELGA EN LA ENSEÑANZA PÚBICA
Apreciado senyor subsubdirector,
el pasado jueves 14, día de los enamorados, el colectivo de profesores de la enseñanza pública realizó una huelga contra el documento de bases de la ley de educación de Catalunya.
Los padres tuvimos que sufrir esa ausencia de colegio buscándonos la vida para "aparcar" a nuestros hijos.
Pero desde aquí mi apoyo absoluto a esos profesores. El documento abre la vía a la privatización de los centros públicos.
Es cierto que se ha dicho que los profesores tienen miedo a perder su condición de funcionarios. Eso es mentira. La condición de funcionario sólo se puede perder por una falta muy grave particular.
No hablamos de eso. Hay muchos profesores que son interinos, no funcionarios. El verdadero riesgo es que los colegios de nuestros hijos puedan ser privatizados. Mañana su hijo puede acudir a un colegio que pueda ser comprado por el opus dei. O por las carmelitas descalzas. O las carmelitas con tacones.
¡ENSEÑANZA PÚBLICA SIEMPRE! ¡FUERA LOS PEDERASTAS DE LA MENTE! ¡MIS HIJOS EN ESCUELA PÚBLICA SIEMPRE!
URKO
Lo dice uno que estudió en la privada
* * * * *
18. [respolis.cat] Educar...
respolis.cat en nombre de Nuria Rodriguez Bodelon
lunes, 18 de febrero de 2008 7:53:35
Hola,
El tema de l'Educació va calent, aquest dies...
Us adjunto la carta que li vaig fer arribar al conseller, abans de la vaga, per si voleu llegir-la.
Encara no he rebut resposta...
Núria
Barcelona, 10 de febrer del 2008
Senyor Ernest Maragall,
Fa molts anys que faig de mestra, en un principi motivada pels sincers desitjos de canviar el món, des de fa temps engrescada en l’apassionant aventura d’acompanyar les noves generacions en això tan complexe que és crèixer com a persones competents, respectuoses, felices, compromeses…
M’agrada la meva feina, crec que si hi ha alguna cosa que pot realment permetre’ns mirar el nostre voltant i el futur amb uns ulls positius, és l’educació, els recursos i energies dedicats a l’educació de les persones, els compromisos presos amb els infants.
Malauradament, malgrat la il.lusió que li poso cada matí quan sona el despertador per anar a treballar a l’escola, no puc deixar de sentir un profund sentiment de desencís i preocupació en seguir els moviments i les decisions que prenen les persones que manen al meu país, pel que fa a Educació.
I tot això li ho escric a vostè, senyor Maragall, perquè és vostè qui més mana al meu país, en aquests temes, i als meus ulls és l’últim responsable dels encerts i els desgavells. I li ho exposo amb tristesa, ni tan sols ràbia: tristesa, sincera tristesa i preocupació en pensar en el rumb que pot dibuixar l’educació, i el futur pel qual s’aposta des del govern.
Llegeixo esparverada les normatives publicades precipitadament pel que fa als canvis de nomenclatures i avaluació a Primària; encaixo les pèrdues de personal i atenció individualitzada que implica l’aplicació de la sisena hora, venuda com a guany qualitatiu –sic- i els mals de caps organitzatius que ens suposa a l’escola; segueixo amb atenció els canvis proposats a les aules d’acollida –i jo que pensava que eren un èxit!- i les protestes que generen les modificacions; observo el partit de ping-pong entre sindicats i Departament davant de les Bases d’una Llei, un cop més amb vistes de ser aprovada a corre-cuita i sense les autèntiques Bases –aquestes sí- d’un veritable procès de reflexió consensuat per totes les parts implicades, en això d’educar les criatures; començo a sentir rumors que espanten, sobre la retallada de pressupostos per a formació de mestres; en canvi, sento xifres astronòmiques i temeràries pel que fa a a l’accès de nous mestres funcionaris, i ningú parla de quines energies dedicar a formar-los en consonància a les necessitats canviants…
….
Què està passant?
Qui és l’encarregat de prendre tantes decisions-pedaç?
No hi ha ningú amb una mirada tranquil.la, reflexiva, capaç de fer una anàlisi global de la situació actual del nostre país, pel que fa a Educació? Però de la realitat de l’escola, no de la realitat que es creu des d’un despatx…
El Departament d’Educació no té cap termòmetre per prendre contacte amb l’autèntica realitat de l’escola?
Sap vostè, senyor Maragall, què fem realment les mestres i els mestres a l’escola? Hom diria que no, que no ho sap, en llegir els arguments que esgrimeix per defensar l’energia dedicada a dictar normatives-pedaç, com per exemple la del canvi de nomenclatura i l’avaluació…
A la societat, pares i mares, els arriba una sensació de desori, desgavell…, i això no fa inspirar gaire confiança.
I jo m’ho miro amb tristor.
I molts mestres, ho sé de ben segur, s’ho miren amb tristor.
I de la tristor intento fer-ne fum, com deia el cantant, perquè tinc un deure amb uns infants que m’esperen cada dia, amb uns companys que es comprometen a tirar un projecte d’escola endavant, malgrat els entrebancs i la poca sensibilitat que ens arriba dels organismes que haurien de facilitar-nos la feina, i vetllar pel bon funcionament de tot plegat.
I de la tristor em surt la força per no conformar-me, per fer-li arribar a vostè la meva preocupació -que jo confio que faci seva!- per recordar quins són els nostres deures, i els del seu Departament al capdavant: els nostres infants tenen el dret de gaudir d’una escola de qualitat, una escola que els permeti crèixer com a persones competents, respectuoses, felices, compromeses... I això, senyor Maragall, ens obliga a prendre una actitud reflexiva, oberta, connectada amb la realitat i les necessitats de les persones, allunyada dels colors polítics i les pressions de torn.
N’hi haurà molts motius diferents que alimentaran la vaga convocada per a dijous: una minoria de sector més corporatiu, que aprofitarà el ressò de la vaga per fer valer les seves propostes; una majoria, però, que expressarà amb la vaga el seu malestar i descontent amb el Departament d’Educació, les actituds, accions i omissions que s’han produït en els darrers mesos. A ulls generals, una gran vaga, amb descontent i força.
Faci una darrera oferta als mestres i als docents. Si hi ha algun error previ reconegui-ho i senti les bases per tornar-nos a tenir confiança tots plegats.
Només si fem això podrem assumir canvis i reformes en profunditat i de qualitat, en benefici de l’escola pública del país i de l’educació de les criatures.
Un canvi en aquesta línia permetrà al Departament d’Educació progressar adequadament.
Ens hi juguem molt! No dubti a obrir la mirada, a eixamplar l’horitzó i a escoltar, a escoltar les veus de tants mestres implicats en la nostra feina, i amb l’educació dels nostres infants.
Núria Rodríguez Bodelón
Mestra d’Educació Infantil
* * * * *
19. Hoja huelguistas de hambre que se distribuira hoy 18 de febrero
Diosdado Toledano Gonzalez
lunes, 18 de febrero de 2008 14:03:23
COMUNICADO:
Hoja de los huelguistas de hambre que se ha distribuido esta mañana en las puertas de SEAT.
Saludos
Diosdado
Estamos en el 15º día de huelga de hambre. A medianoche llevaremos 360 horas a base de agua y líquidos mineralizados. Pero seguimos con mucha moral y determinación.
Nuestro compañero Wenceslao Calero está en proceso de recuperación después del desfallecimiento que sufrió el pasado jueves. Los médicos que le atendieron en urgencias del Hospital de Vall d’Hebron le recomendaron abandonar la huelga para no poner en peligro su salud. Calero es un compañero valiente que a sus 60 años, con una minusvalía consecuencia del duro trabajo en la cadena de montaje no dudó en arriesgar su salud para conseguir el reingreso de todos los compañeros. Su esfuerzo no será en vano.
Después del paro del pasado día 6 la preocupación se disparó en la Dirección de la Empresa y entre las cúpulas sindicales. Bajo el efecto de la presión de la huelga de hambre, la sensibilización creciente de la plantilla y la extensión de la solidaridad en Catalunya y España, la Dirección de SEAT tiene que mover ficha. El coste mediático es cada vez más alto para la multinacional. La “Nueva SEAT”, la que hace fraude en el ERO, conculca derechos fundamentales cuando despide y es inhumana en el trato con los trabajadores ha quedado al desnudo ante los medios de comunicación y la opinión pública. ¡Para lavar su imagen no le bastará con campañas publicitarias millonarias, deberá corregir de actitud, respetar las leyes y los derechos de los trabajadores, y en lo inmediato reingresar a todos los despedidos/as sin exclusiones ni vetos!
El gobierno de la Generalitat empieza a preocuparse por la conflictividad laboral que se acumula en estas semanas en vísperas electorales. Las presiones para resolver los conflictos aumentan y nuestra huelga de hambre no solo pone en evidencia a la Empresa, también a los gobernantes que autorizaron el ERO.
Los dirigentes de UGT y CCOO han tenido que abandonar su pasividad cómplice. Aunque solo quede en un gesto para la galería la amenaza de un paro de 24 horas para el día 29 es la confesión del fracaso de su política desmovilizadora y de pérdida deliberada de tiempo para facilitar los objetivos de la Empresa en relación al acuerdo de 660 despidos. El espíritu solidario de la mayoría de la plantilla les ha obligado a moverse so pena de quedar sin credibilidad.
Este lunes, en la reunión entre el Presidente Sr. Erich Schmitt y los dirigentes de CCOO y UGT debería zanjarse un conflicto que ha durado más de dos años y hacer justicia a los despedidos.
Pero si el Presidente de la Empresa no da una solución satisfactoria, si no ofrece las debidas garantías para el reingreso de todos los despedidos sin vetos y exclusiones habrá que dar una respuesta firme y unitaria en la convocatoria de paro del próximo miércoles día 20. Si los dirigentes de UGT y CCOO son sinceros deberían sumarse al paro recogiendo el sentir solidario de sus afiliados/as. Un éxito rotundo del paro este miércoles puede disuadir a la Empresa y hacer innecesario el paro de 24 horas. Pero si no es suficiente servirá para preparar mejor el paro del día 29.
No hay tiempo que perder. Nuestras fuerzas físicas decaen por momentos y los riesgos sobre nuestra salud aumentan. Pero lo asumimos. Lo que no podemos permitir es que se deje pasar el tiempo a propósito para que más y más compañeros despedidos se desmoralicen y agotada su prestación de desempleo abandonen la lucha por reingresar a SEAT. Nunca olvidaremos que a lo largo de más de dos años la Empresa ha conseguido que más de la mitad de los 660 despedidos renuncien a reingresar, y que esos puestos de trabajo sean cubiertos mediante nuevas contrataciones con salarios inferiores que no llegan al 70%. Todo ello gracias al acuerdo de 660 despidos y una pasividad sindical cómplice.
Martorell, 18 de Febrero de 2008
Huelguistas de hambre de SEAT
Asamblea de despedidos/as de SEAT
* * * * *
20. Catalunya libre de transgénicos! Colabora en la Iniciativa Legislativa Popular
missatgera
lunes, 18 de febrero de 2008 12:33:56
Missatgera se ha animado a colaborar en esta estupenda ILP, y nos hemos hecho fedatarios. Mañana juramos en el Parlament. Así, os animamos a informaros bien de todas las implicaciones que conllevan los transgénicos en nuestras vidas, visitando la web: http://www.somloquesembrem.org/ , y adhiriéndoos a la campanya, individualmente o como entidad, colaborando económicamente y haciendo difusión. Vuestra salut, la de todos, la varierdad genética, el mediambiente, la soberanía alimentaria de los pueblos, la lucha contra las transnacionales, la lucha contra la manipulación genética, y vuestro consumo responsable, os agracederán vuestra colaboración.
Aprovechamos para hacer una aclaración sobre dos conceptos que salen en prensa, y pueden generar confusión: la seguridad alimentaria y la soberanía alimentaria. Muy brevemente, la "seguridad alimentaria" es un concepto inventado por los lobbys alimentarios para "fabricar" ingentes cantidades de alimentos, que muchas veces terminan en la basura y no llegan a los que pasan hambre (justo la "justificación que dieron"). En base a este concepto, entre otras cosas, en países pobres, se obligan a monocultivos que empobrecen más la propia población y les quitan sus variedades con las que alimentarse, todo para nutrir "su mercado glogal de alimentos". El concepto de SOBERANIA ALIMENTARIA surge para convatir este estado de cosas y reclamar que los alimentos, ante todo, son una necesidad básica que cubrir para todas las personas, NO UN NEGOCIO. Y por ello se promueve la "independencia" agrícola y ganadera, enraizada en los pueblos y orientada a mantener la diversidad genética y abastecer, ante todo las necesidades locales y por tanto ser autónomos en lo que uno siembra, y luchar contra las imposiciones de la Cosa mal llamada "mercado".
missatgera@
"(...)En els últims temps, la societat catalana ha expressat un crit gairebé unànime de desacord amb l'extensió dels aliments transgènics (organitzacions i persones de l´ambit del consum, la producció, l'ecologisme o la cooperació internacional).
Tot i això, durant més de 5 anys de reivindicacions, les úniques respostes de les Administracions han estat la política de fets consumats i la criminalització del moviment d'oposició. En altres paraules, s'han protegit els interessos del lobby biotecnològic per davant de la voluntat dels ciutadans en favor de la sobirania alimentària, el medi i l'agricultura pròpia del país.
Arribat a aquest punt, i amb el convenciment de gaudir d'un ampli recolzament social, una comissió de persones vinculades al moviment antitransgènic emprenem aquesta nova crida al poble català.
Tot plegat ens fa més conscients que cal avançar en la participació directa en les matèries que ens afecten. Estem convençuts que és la manera de superar les mancances i la crisi que viu l'actual sistema de representació política. Cal que com a ciutadans independents siguem capaços no només de formular de demandes sinó també d'articular les nostres opcions i defensar-les des de baix estant. (...)"
somloquesembrem.org
Iniciativa Legislativa Popular
per una Catalunya Lliure de Transgènics
Som lo que Sembrem (http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=7 )
ILP per una Catalunya LLiure de Transgènics
(http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=6 )
La Campanya (http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=4 )
Com col·laborar (http://www.somloquesembrem.org/index2.php?actual=8 )
Agenda (http://www.somloquesembrem.org/index2.php?actual=4 )
Notícies (http://www.somloquesembrem.org/index2.php?actual=7 )
Som lo que Sembrem
Som lo que Sembrem
Som lo que Sembrem és la Plataforma creada per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular que aturi els cultius i aliments transgènics a Catalunya. Es tracta d'una proposta que sorgeix des d'Assemblea Pagesa de Catalunya per constituir un espai comú de treball amb totes aquelles persones i organitzacions d'àmbit nacional disposades a col·laborar en la campanya.
Som lo que Sembrem representa molt més que la simple oposició als transgènics:
- és una llavor que plantem pel futur de la nostra terra i la nostra alimentació.
- és una consigna honesta i independent de la societat rural que busca el suport de la majoria consumidora urbana per un model agroalimentari bo, net i just.
- és la defensa d'una petita pagesia, vital per l'equilibri territorial i la seguretat alimentària del nostre petit país.
- és respecte cap al medi, la terra i les formes tradicionals de relació amb ella.
- és la defensa de les varietats pròpies com un dels nostres patrimonis culturals més importants.
- és un no rotund a les patents i manipulacions dels organismes vius.
- és la última possibilitat de l'agricultura i l'alimentació ecològica a Catalunya, ja que la coexistència de cultius és impossible.
- és la salut a través de l'aliment (per saber el que mengem, hem de saber el que sembrem).
- és l'aliment com a necessitat humana i no com a mercaderia industrial.
- és el consum resposable: alimentació de proximitat, de temporada i saludable.
Som lo que Sembrem C/ Lleida, 1 - baixos · 25600 - Balaguer (Lleida) · 973450683 · A/e ilp@somloquesembrem.org
* * * * *
21. [respolis.cat] SIGNATURA CONTRA OBLIGATORIETAT EDUCACIÓ 3-6 ANYS
respolis.cat en nombre de Cesar Aguado
lunes, 18 de febrero de 2008 7:53:46
Hola de nou!
Us annexo 1 WORD en Català (no sé per on sortiran) amb la carta que podeu signar per enviar al Síndic de Greuges, al Conseller d'Educació i a al mitjans.
En cas d'estar d'acord heu d'enviar un correu a la responsable que ha llençat la proposta des del Fòrum que us indico:
http://www.crianzanatural.com/forum/forum_posts.asp?TID=59306
Envieu el text subscrit a l'adreça de Rita da Costa rita@fornols.net
Rita da Costa demana si podeu indicar el vostre nom, NIF, professió i residència.
Per si voleu recolzar la iniciativa.
Salut,
César Aguado
El document Bases per a la Llei d'Educació de Catalunya. Una llei de país, presentat pel conseller d'Educació Ernest Maragall en roda de premsa el passat 16 de novembre es planteja com a declaració d'intencions del govern català, oberta al debat públic, sobre la futura Llei d'Educació catalana.
Aquest document ha aixecat moltes reaccions i molta polèmica, sobretot entre el personal docent, respecte a l'abast i la conveniència de les mesures proposades, però una de les novetats més radicals que s'hi proposen ha passat força desapercebuda. Ens referim a l'afirmació que "la Llei declararà l'obligatorietat de l'educació en el segon cicle de l'educació infantil", és a dir, el tram que va dels tres als sis anys d'edat.
Quines raons pedagògiques s'aporten per justificar una decisió d'aquesta envergadura? No ho és, sens dubte, la primera que es dóna: "tal com s'ha configurat l'oferta d'ensenyament a Catalunya, es pot afirmar que pràcticament la totalitat de l'alumnat entre els 3 i els 6 anys (…) està escolaritzada". Constatar un fet consumat no constitueix de cap manera una justificació raonada i basada en criteris pedagògics. Si, com va dir el mateix conseller en la roda de premsa, el 98% dels nens catalans entre els 3 i els 6 anys ja va a l'escola, no comprenem per què proposa el Departament d'Educació fer obligatori allò que en la pràctica ja quasi ho és.
Si busquem més profunditat pedagògica (o almenys una mica de sentit comú) en el text presentat pel conseller, tampoc la trobarem en la segona i última raó esgrimida per introduir l'obligatorietat de l'educació preescolar: "D'altra banda, la importància que té l'escolarització de tota la població en aquestes edats, especialment entre els infants amb mitjans socials menys afavorits, aconsella declarar aquest cicle com a obligatori i així assegurar la igualtat d'oportunitats". Afirmar, sense més arguments, que és important escolaritzar els nens tan aviat resulta inadmissible. En quins estudis es basa el conseller? Coneix l'informe publicat recentment per les universitats de Stanford i Berkeley (How Much is Too Much? The Influence of Preschool Centers on Children`s Social and Cognitive Development) que alerta sobre els riscos de l'educació preescolar i assenyala que, tot i que l'escolarització infantil afavoreix l'adquisició d'habilitats cognitives, incideix negativament en el desenvolupament social i emocional dels petits, generant-los un increment dels problemes de conducta?
I, pel que fa a la necessitat d'assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació, ens preguntem a quin medi social pertany aquest 2% de famílies que trien no escolaritzar els seus fills de tres anys a Catalunya. Sospitem que no totes encaixen en la definició de "famílies desafavorides" i que en aquest percentatge entren també persones que s'han plantejat un altre model educatiu per als seus fills, basat en el respecte a les seves necessitats fisiològiques, emocionals i pedagògiques. Un plantejament, volem subratllar-ho, que està avalat per la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que proclama "el dret dels pares a garantir l'educació i l'ensenyament dels seus fills conforme a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques. Seria desitjable que el conseller compartís, si és que en disposa, la informació relativa a aquest 2% de la població.
Però, arguments a part, n'hi ha prou amb donar una ullada als països del nostre entorn per adonar-se de com és d'estrafolària aquesta urgència per escolaritzar els nens de tres anys. En l'exhaustiu estudi publicat per l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) sota el títol Starting Strong II: Early Childhood Education and Care (http://www.oecd.org/document/63/0,3343,en_2825_293564_37416703_1_1_1_1,00.html) sobre les polítiques d'educació i atenció a la primera infància en vint països, es descriuen els factors socials, econòmics i conceptuals que condicionen aquestes polítiques. Doncs bé, en cap país de la Unió Europea l'ensenyament és obligatori abans dels sis anys d'edat (set, en el cas de Dinamarca, Suècia i Finlàndia). Tampoc ho és al Canadà, els Estats Units ni a Austràlia.
Però hi ha encara una dada més significativa: en el cas de Finlàndia —país que en l'últim informe PISA obté els millors resultats en matèria d'educació—, el percentatge de nens entre dos i tres anys que van a escola no supera el 50%, davant —recordem-ho— el 98% de nens catalans. L'únic país inclòs en l'estudi de l'OCDE que preveu fer obligatori l'ensenyament preescolar és Mèxic. Amb tot el respecte que ens mereix el poble mexicà, quina hauria de ser la referència per a Catalunya: Mèxic o Finlàndia?
Últimament, les mesures que —almenys sobre el paper— busquen fomentar la conciliació de la vida laboral i la familiar ocupen un lloc destacat en les polítiques socials, tant del govern espanyol com del català. Que potser es fomenta aquesta conciliació universalitzant l'escolarització obligatòria a partir dels tres anys? Què entenem per "conciliació"? No seria més progressista i efectiu establir els mecanismes socials que permetin a pares i mares passar més temps amb els seus fills en una etapa de la vida d'aquests en què, segons importants corrents psicològics (Bowbly, Mahler, Reich), el desenvolupament personal dels nens passa més per la construcció emocional i social que no pas per l'acumulació de coneixements i la imposició d'unes exigències curriculars més pròpies de nivells superiors, una etapa en què el joc constitueix la principal i més eficaç eina d'aprenentatge?
Que és més progressista, doncs? Consentir que els nens de tres anys passin vuit hores al dia en el recinte escolar, sotmesos a jornades tan llargues com les dels seus pares? O bé introduir mesures reals i efectives de conciliació que permetin reduir la jornada laboral dels pares perquè puguin compartir amb els seus fills almenys una part del dia? No podem deixar de preguntar-nos si no hi haurà una relació directa entre aquest dèficit d'atenció en el si de la família durant la primera infància i els creixents casos de depressió i trastorns de conducta entre els menors, o el fet que Espanya té el dubtós honor de ser el tercer país del món en què es recepten més psicofàrmacs a menors.
En definitiva, no seria més lògic afavorir un ingrés gradual i flexible dels infants en el sistema educatiu, sense imposicions, en funció de les necessitats dels pares i mares i de les característiques personals de cada nen, de cada família, amb un plantejament més obert dels centres preescolars, amb més llibertat d'horaris —els quals, en tot cas, no haurien de ser tan amplis com els actuals, sinó més aviat imitar el model noruec o el d'altres comunitats autònomes espanyoles, on l'horari lectiu preescolar conclou a migdia?
Per descomptat, això requeriria establir veritables mesures de conciliació, com ara ampliar els permisos de maternitat o legislar excedències remunerades i amb garantia de reincorporació al lloc de treball i manteniment de sou per a un dels dos membres de la parella amb nens petits, com succeeix en els països que ens avantatgen en els índexs de benestar i èxit escolar.
El Departament d'Educació planteja la necessitat d'aquesta nova Llei d'Educació de Catalunya, entre altres raons, com a resposta a l'índex de fracàs escolar encara "massa elevat" i a un "rendiment escolar insatisfactori" que queda "per sota de l'exigible" al nostre país. Per què no fixar-se, doncs, en els països amb millors resultats, aquells que l'últim informe PISA presenta com a models a seguir? En cap d'ells és obligatòria l'escolarització abans dels sis anys, i a més tots fomenten autèntiques mesures de conciliació laboral i familiar en comptes d'aprofundir la dicotomia casa-escola.
Creiem que existeixen dos elements socioculturals subjacents en la proposta del Departament d'Educació: en primer lloc, la noció, força estesa, que conciliar la vida laboral i la familiar consisteix a mantenir els nens "aparcats" mentre els pares treballen. Això no és conciliar, sinó més aviat tot el contrari. Acceptem que infants de menys de tres anys entrin a l'escola plorant un dia sí i un altre també al llarg de setmanes o fins i tot mesos, que pateixin una imposició prematura del control d'esfínters per al qual molts d'ells no estan preparats, que visquin com una separació traumàtica el que hauria de ser una adaptació a l'escola progressiva i d'acord amb les seves necessitats emocionals, i ens eixuguem les llàgrimes que ens provoca ser testimonis i partícips resignats del seu patiment perquè "és el que toca", en lloc de qüestionar un sistema que encoratja i premia —tot i que fins ara la llei no ho imposava— la segregació precoç i prolongada de pares i fills.
El segon element és fruit d'una filosofia de treball molt arrelada a Espanya, i en especial a Catalunya, segons la qual com més hores passem a la feina, més es produeix. La realitat dels països que ens envolten, i sobretot la d'aquells que gaudeixen d'un nivell de vida més elevat que el nostre, desmenteix aquest mite sobradament: més hores al lloc de treball no equival a més feina feta, no necessàriament. A més, fomentar la concessió de permisos de baixa maternal i paternal, així com reduccions de jornada, perquè homes i dones puguin dedicar-se a atendre i educar els seus fills no solament no perjudica la productivitat de les empreses ni la bona marxa de l'economia, sinó que contribueix a enfortir les famílies i, en conseqüència, afavoreix el benestar i l'educació dels nens, que és responsabilitat primera i directa dels pares, no de les guarderies ni de les escoles.
Per tot plegat, considerem que no resulta socialment beneficiós ni pedagògicament raonable imposar l'obligatorietat de l'ensenyament entre els 3 i els 6 anys. És una ocurrència impròpia d'un govern progressista i d'esquerra i incorre precisament en el vici de "prescriure remeis ineficaços per a mals inexistents" que —citem textualment el document presentat pel conseller— es pretén evitar. Una ocurrència, a més, que resulta incompatible amb la Llei Orgànica d'Educació espanyola, aprovada l'any passat, que manté l'obligatorietat només des dels 6 anys, i el caràcter orgànic de la qual fa que la pretensió del Departament d'Educació sigui força dubtosa legalment. Trobem, doncs, que convertir un tal disbarat en llei d'obligat compliment, en comptes d'afavorir alternatives que permetin una socialització menys brusca i dràstica dels infants, representa un greu pas enrere sense cap fonament pedagògic que mereix el nostre rebuig més enèrgic
* * * * *
22. LA VERITAT DE LOS LECTORES: Un par de cosas (importantes)
Manuel Franquesa
domingo, 17 de febrero de 2008 19:12:20
From: "Luis & Sally"
To: "La Veritat"
Sent: Sunday, February 17, 2008 7:10 PM
Subject: Un par de cosas
Hola Manel,
Un par de cosas:
Con motivo de la celebración del aniversario de las grandes manifestaciones del 15 de febrero 2003, un breve clip de Bagdad Rap en google:
http://video.google.es/videoplay?docid=-8571332464719972654
Hablé con el alumno. Me contó que había hecho un proyecto para su escuela sobre Ca n'Aymerich. ¡Excelente! Le dije que lo quería añadir a nuestra página de Ca n'Aymerich y que me enviara la copia más reciente que tenga. ¿Le puedes pasar mi correo electronico? ¿O pasarme el suyo?
(Bueno, son tres, las cosas)
Buenisimo el texto sobre las chorradas que se dicen a próposito del cambio climático en el blog de Olivier Herrera (ahí en Alcalá, Castellón).
Vale la pena enviar el link a tus lectoras: http://www.olivierherrera.net/politica/?p=432
Besos
Luis y Mrs Bin
* * * * *
23. Txarla....Mahai borobila. Carlos hermano, nosotros no olvidamos !! Carlos anaia, guk ez dugu ahazten !!
aitor goikoetxea
domingo, 17 de febrero de 2008 18:58:11
Txarla....Mahai borobila.
Carlos hermano, nosotros no olvidamos !!
Carlos anaia, guk ez dugu ahazten !!
"En Madrid fue asesinado Carlos Javier Palomino el 11.11.2007 luchando contra el racismo y el fascismo. El mejor homenaje, continuar la lucha, este es nuestro compromiso".
"Madrilen 2007/11/11 Carlos Javier Palomino eraila izan zen arrazismo eta faxismoaren kontra borrokan zegoela.
Omenaldirik onena borrokarekin jarraitzea da, hori da gure konpromezua".
HERRIAK EZ DU BARKATUKO !!
HERRIAK EZ DU AHAZTUKO !!
EUSKAL HERRIA ANTIFAXISTA !!
Martxoak 8 * Ordua: 12:00etan.
Tokia: 7Katu Gaztetxea, Solokoetxeko Eskailerak, Alde Zaharra (Bilbo * Bizkaia)
Bideoa: Manifestacion Antifascista 24-N (La Plataforma)
Mahai borobila... Txarla.
Talde Partehartzaileak:
Coordinadora Antifascista de Madrid..
Askapena.
Euskal Mugimendu Antifaxistak.
Jakue Paskual.
Moderatzaile: Juantxo Estebaranz (Tas-tas Irrati libreak)
Kartela:
http://www.gaztesarea.net/irudiak/10455/info2008216104557387296691355165715.jpg
Gure Askatasunaren Alde
Duintasunagatik: Faxismo, Gehiagorik Ez !!
Erresistentzia Antifaxista !!
SARE ANTIFAXISTA -- Antifaxismoa / Antifascismo / Antifascisme
Euskal Herriko Antifaxistaren Taldea.
BLOG : http://sareantifaxista.blogspot.com/
E-MAIL: ANTIFAXISTA@terra.es
* LEE Y DIFUNDE ...............Kontrainformazio Antifaxista
100% ANTIFAXISTA - 100% ANTIARRAZISTA.
OROIMENA, DUINTASUNA ETA BORROKA...
KAPITALISMOA AKATU !!!
* * * * *
24. Resum de FSCat, Vol 8, Publicació 5
fscat
domingo, 17 de febrero de 2008 11:00:56
Temes d'avui:
1. Blog del FSCat (Manuel Simarro)
----------------------------------------------------------------------
Message: 1
Date: Fri, 15 Feb 2008 23:08:02 +0100
From: "Manuel Simarro"
Subject: [FSCat] Blog del FSCat
Avís per a altermundistes!
El Fòrum Social Català ja té un blog on poder continuar la reflexió, el debat i l'articulació. La direcció és:
http://forumsocialcatala.blogspot.com/
Es tracta d'un blog totalment obert i participatiu, els criteris d'utilització del qual els podeu trobar a la mateixa pàgina. Necessitem, per tant, de la participació de tothom, per continuar el procés que vam impulsar el passat gener ara a la xarxa.
Un dels aspectes del blog és que inclou un llistat amb les entitasadherides, vinculades cadascuna a la seva plana web. Hi ha algunes però, deles quals ha estat difícil trobar-ne la direcció, així que caldria quetothom verifiqués si la seva entitat està afegida, i sinó és així que ho faci saber.
El blog, com no, està obert a qualsevol suggeriment o proposta.
Esperem que ens sigui útil. Una abraçada!
* * * * *
25. [respolis.cat] Carta Oberta a la Consellera de Salut
respolis.cat en nombre de Rosalia Casals Masó
sábado, 16 de febrero de 2008 11:14:39
Subject: RV: Carta Oberta a la Consellera de Salut
Date: Fri, 15 Feb 2008 11:44:35 +0100
From: gaspar
Us adjunto una carta d'en Josep Pàmies (pagès i membre d'Slow Food). Entenc que us pot semblar una mica llarga, us he resaltat en blau el més important, però la trobo tant interessant que us l'havia d'enviar. Només seran uns minuts, si voleu més info la podeu trobar a:
http://joseppamies.wordpress.com/carta-oberta-a-la-consellera-de-salut/
Carta Oberta a la Consellera de Salut
Gener 17, 2008 por joseppamies
CARTA OBERTA A LA CONSELLERA DE SALUT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Conselleria de Salut
Generalitat de Catalunya
Travesera de les Corts,131-159 08028 Barcelona
Molt Hble. Sra. Consellera Geli,
Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l'alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.
A nivell personal des de fa una pila d'anys intento recuperar per l'alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades "males herbes" totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d'aquestes "males herbes" que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d'explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l' abast.
Descobrir als 59 anys l'engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc. Descobrir que en aquesta vida tot s'està convertint en negoci i que les malalties cròniques (diabetis, càncer ,obesitat, al·lèrgies , hipertensió, colesterol, etc., són un filó inesgotable de beneficis per la industria farmacèutica, descobrir que la majoria d'aquestes malalties cròniques serien en bona part evitables o curables amb un canvi cap una alimentació més natural, potenciada per l'aplicació rigorosa de les propietats de moltes plantes medicinals, que podem tenir al nostre abast amb un cost ridícul, en front el robatori descarat que la industria farmacèutica exerceix sobre el pressupost sanitari públic. Conèixer les opinions d'un Premi Nòbel de Medicina, Dr. Richard J. Roberts, que assegura que la indústria farmacèutica obliga als investigadors a reconvertir un fàrmac que podria curar una malaltia en un altre que la perpetuï com a crònica; o bé, l'opinió de la monja catalana, Teresa Forcades, Doctorada en medicina, que acusa de forma valenta els interessos criminals de la indústria farmacèutica.
Davant aquest panorama que he pogut constatar com a real, puc optar per dues opcions: una, callar resignadament i esperar que les Autoritats Sanitàries ens ho resolguin tot; o bé, col·laborar activament des de la societat civil en aquest esperit que vostè, honorable Consellera va iniciar en intentar introduir dins la Sanitat Pública, alguna de les medicines alternatives menys agressives que la dominant.
Sé que com a persona sensible, vostè i bona part de polítics, pensen que caldria redreçar aquesta bogeria en la que hem entrat tots plegats sense adonar-nos-en, donat que durant molts de temps, gairebé tothom pensàvem que aquest model que s'ha anat imposant, era un model que ajudaria a prosperar a la humanitat. Però també sé el difícil que ha de ser iniciar i consolidar un canvi en aquest tema tan important, donats els grans interessos econòmics que hi ha al darrera.
Fruit d'haver optat per col·laborar activament en fer possible un canvi en els hàbits alimentaris que comportin salut i no malaltia, vam començar a etiquetar els vegetals que comercialitzem (a l'empresa que tenim amb el meu germà) amb les propietats que havíem extret del Vademècum de Farmàcia (quina ironia) i del Dioscórides. Intentàvem fer de pont entre aquests sabers populars de medicina tradicional, tan coneguda pels nostres pares i avis, i una societat cada dia més urbana i desconnectada d'aquests coneixements. La sorpresa va ser, quan el Desembre del 2004, el Delegat a Lleida de Sanitat Sr. Barranco, ens obre expedient, requerint-nos a deixar d'etiquetar amb les propietats, tots els vegetals que comercialitzàvem sota l'amenaça de la sanció corresponent.
Analitzant la legislació en que s'emparava aquest requeriment, el Reial Decret 1334/99 de 31 de juliol sobre normativa d'etiquetatge, vam poder constatar que la prohibició d'etiquetar un aliment amb les seves propietats és per tots els aliments, menys per un grup de luxe que són els lactis i les aigües minerals. Aquests dos sectors, monopolitzats perillosament cada dia més per unes poques empreses a nivell planetari, poden etiquetar, per exemple, amb les propietats d'un Omega 3 afegit a les seves llets o margarines i una sardina o el gra de lli, molt rics en Omega 3, no poden etiquetar-se amb les mateixes propietats! Per què aquesta discriminació? No és més sa i natural ingerir l'omega 3 racionalitzant la dieta amb peix blau, gra de lli o cereals integrals, que consumir en excés aquests lactis perquè l'enganyosa publicitat ens diu que porten Omega 3 afegit?
Atemorits per la decisió del Sr. Barranco de prohibir-nos etiquetar els nostres vegetals amb les seves propietats, vam decidir, molt al nostre pesar, fer-li cas i retirar de les etiquetes una informació que considerem molt valuosa. Però durant el 2007 i desprès de comprovar l'efecte tan extraordinari que tenia entre centenars de diabètics una planta que cultivem, la Stevia Rebaudiana, vam decidir tornar-la a etiquetar amb les seves propietats. L'stevia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, de la funció hipotensora, és capaç de treure l'ansietat pel menjar a molta gent obesa. Finalment, ens vam adreçar a l'IDIAP (Institut d'Investigació en l'Atenció Primària depenent formalment del Institut Català de la Salut, que vostè Sra. Geli dirigeix, a fi i efecte d'oferir-los l'experiència en aquests centenars de diabètics).
El resultat d'aquestes dues actuacions ha estat el següent :
La Gerent del IDIAP, sra. Concepció Violant, es va interessar ràpidament pel tema, es va ficar en contacte personalment amb mi i el primer bon dia va ser, " de quin capital disposa sr. Pàmies, per poder finançar un estudi d'administració d'stevia a diabètics?", informant-me de que l'IDIAP, malgrat dependre de l'Institut Català de la Salut, era una Societat Anònima i per investigar calia que les empreses (em va ficar l'exemple de la Danone) aportessin el capital suficient per fer possible la investigació. Al criticar-li aquesta manera de fer les coses i en informar-li que jo no pretenia cap benefici particular com podia pretendre Danone, sinó col·laborar en què la Sanitat Pública fos coneixedora de les propietats d'una planta, que els propis diabètics es podrien cultivar fins i tot al seu balcó, amb la millora corresponent de la seva salut i de retruc de les finances públiques dedicades a Sanitat, fredament se'm va treure de sobre, recomanant-me que busqués jo mateix metges de família, que redactessin un bon projecte d'experimentació, que l'hi féssim arribar i a partir d'allí, sense assegurar-me res, mirarien de fer recerca d'alguna subvenció pública.
Com puc jo trobar un equip de metges, si la majoria que conec tenen pànic de comprometre's en un altra visió de la medicina que no està ben vista a nivell oficial? Qui finança els 70 assajos clínics amb nous medicaments que actualment porta a terme amb pacients, l´IDIAP i majoritàriament amb diabètics? És al menys curiosa la coincidència en que una empresa làctia, la DANONE, fos l'exemple que em fiqués la Dra. Violant. Estarà DANONE ja pensant en nous iogurts antidiabètics amb Stèvia afegida?
El resultat de l'altra actuació, la de tornar a etiquetar, almenys la Stevia Rebaudiana que comercialitzem, ha estat una resposta més dura. Mitjançant una comunicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social ens tornen a prohibir etiquetar amb les propietats la dita planta, afegint ara la prohibició de la seva venda, acusant-me d'infringir la Llei de Protecció de la Salut, de juliol del 2003, amb l'amenaça d'incoar expedient sancionador i ficar en alerta al SCIRI (Sistema de Coordinació d'Intercanvi Ràpid d'Informació ) per procedir a la retirada del producte que hi pugui haver al Mercat.
Considero Sra. Geli , que si vostè disposés de l'experiència que estem tenint en centenars de diabètics sobre l'efecte de l'stevia en la regulació del nivell de sucre en la sang i de la hipertensió associada; que si sabés que al Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina entre altres països s'utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació; que existeixen centenars d'estudis clínics publicats d'investigació amb rates i humans amb resultats extraordinaris, vostè Sra. Geli, que li suposo bons sentiments, actuaria ràpidament en benefici d'un col·lectiu tan nombrós com és el dels diabètics.
Tingui en compte també que, la Coca Cola desprès que el Govern del Japó l'obligués a substituir de la Coca Cola light, l'edulcorant químic Aspartame pel natural stevia, ara farà uns vint anys, ha anunciat fa uns mesos, que ha patentat l'aplicació de l'stevia en vint-i-quatre productes alimentaris, com un edulcorant natural que revolucionarà la indústria perniciosa dels sucres naturals i químics.
Catalunya no té el dret de ser pionera en alguna qüestió d'ús social dels aliments? Hem d'esperar sempre a que els grans poders econòmics de l'agro-farma-indústria s'apropiïn del que la humanitat podria tenir d'una forma senzilla i natural al seu abast? La OMS vaticina que pel 2030, un 25% de la població mundial serà diabètica per culpa bàsicament de l'alimentació actual i que per aquesta sola malaltia pot entrar en crisi tot el sistema sanitari, si aquí sumem el càncer, l'obesitat, hipertensió, al·lèrgies… també produïdes en bona part per l' alimentació, el panorama pot ser dramàtic tant a nivell de cost econòmic com de qualitat de vida de les persones.
Pesi a qui pesi, però l'stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia ja que són milers les plantes que tenim al nostre abast i amb propietats extraordinàries i desconegudes per la immensa majoria de la societat. Darrerament l'organització Slow Food ha escollit la stevia com un símbol de resistència a aquests despropòsits i som cada dia més els que creiem que amb la salut i l'alimentació no s'hi pot jugar i si hem de fer honor a Hipócrates (Pare de la medecina) i al seu lema "que el teu aliment sigui el teu medicament", crec que tenim un camp de treball enorme il·lusionant per recuperar l'esperit Si fos del seu interès el tractat en aquesta carta, li ofereixo la meva disponibilitat per mantenir una reunió amb vostè per tal d'ampliar-li informació. D'aquesta carta, Sra. Consellera, trametrem còpia a altres Conselleries que podrien tenir interès i relació en temes d'alimentació, comerç, medi ambient i economia. Així com, als caps de tots els Partits Polítics i al President del Parlament, perquè considero que no és responsabilitat sola del seu Departament de tenir una decisió valenta en el camp esmentat, sinó que necessitarem la complicitat de tothom per tal d'iniciar canvis importants en benefici d'una societat que avança, si no ho aturem, cap a una pandèmia de malalties cròniques.
* * * * *
26. Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno (faltaba enlace texto solidaridad)
Diosdado Toledano Gonzalez
sábado, 16 de febrero de 2008 8:27:22
De: xarxa-contratancaments En nombre de Teo Navarro
Enviado el: sábado, 16 de febrero de 2008 0:14
Asunto: [Xarxacontratancaments] Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno (faltaba enlace texto solidaridad)
Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno
En el acto realizado en las Cotxeres de Sants esta tarde, que contó con la participación de un centenar de personas, se acordó intensificar las acciones de solidaridad con los huelguistas de hambre en la lucha que están llevando adelante por la readmisión de los 66 trabajadores del ERE del 2005 que siguen pendientes de reingreso en SEAT. VER FOTOS Y CALENDARIO ACCIONES PRÓXIMOS DÍAS
Kaos. Laboral y Solidaridad [15.02.2008 23:54]
++ Ver las imágenes como Fotogalería >>
http://www.kaosenlared.net/galeria_img_kaos.php?id_noticia=52363
Se acuerdan nuevas medidas de apoyo a la lucha de los huelguistas de hambre de SEAT, que ya llevan 12 días de ayuno
En el acto de solidaridad realizado en las Cotxeres de Sants esta tarde, que contó con la participación de un centenar de personas, se acordó intensificar las acciones de solidaridad con los huelguistas de hambre en la lucha que están llevando adelante por la readmisión de los 66 trabajadores del ERE del 2005 que siguen pendientes de reingreso en SEAT.
En el acto se informó de que el compañero Calero, actualmente hospitalizado, se ha visto obligado a abandonar la huelga de hambre dado su delicado estado de salud, mientras que los otros dos trabajadores (Diosdado y Requena) mantienen su determinación de proseguir con la acción por tiempo indeterminado.
Tras las intervenciones explicando la situación y las nuevas iniciativas de lucha por parte de un representante de CGT de SEAT, de un portavoz del Comité de Solidaridad y la Xarxa contra els Tancaments, y de Diosdado en nombre de los huelguistas de hambre, se abrió un debate entre los asistentes, con distintas propuestas de apoyo.
Los principales acuerdos tomados fueron:
-Intensificar el envío de comunicados de apoyo (se puede acceder al texto propuesto en http://www.kaosenlared.net/noticia/solidaridad-huelga-hambre-seat-enviemos-comunicados-conselleria-trebal ) y otras medidas de solidaridad (colgar pancartas en la zona de SEAT, apelar a la solidaridad de los enseñantes y otros colectivos movilizados…).
-Participar en el reparto masivo de una carta dirigida a Zapatero entre los asistentes al míting que éste realizará en La Farga de l’Hospitalet el sábado 16 de febrero (acceso desde estación Rambla Just Oliveres del metro Línea 1 y desde la estación S. Josep dels Ferrocarrils Catalans), quedando a las 11 horas para organizar el reparto.
-Realizar una concentración de solidaridad a las puertas de SEAT el martes 19 de febrero entre las 13’15 y las 14’15 horas, visualizando el apoyo exterior a la lucha y fortaleciendo con ello el paro de dos horas por turno convocado por CGT para el miércoles 20 de febrero.
-Llamar al boicot a los productos SEAT, vista la actitud cerrada e inhumana de la empresa en el conflicto.
Asimismo se realizaron otras propuestas de acción (ayuno solidario colectivo…), que se irán concretando según evolucionen los acontecimientos, teniendo en cuenta además que los sindicatos mayoritarios en SEAT, UGT y CCOO, han anunciado estar dispuestos a movilizarse según cual sea el resultado de la reunión que tienen con la empresa el lunes 11 de febrero.
Leer artículos relacionados en el especial Seat 660 >>
http://www.kaosenlared.net/seccion.php?id_seccion=37
* * * * *
27. Colectivo Transexuales Cataluña pide al Gobierno que de refugio politico a transexual de Argelia en via de deportación
m.rosa ferran iglesias
viernes, 15 de febrero de 2008 18:53:50
Subject: RV: Colectivo Transexulaes Cataluña pide al Gobierno que de refugio politico a transexual de Argelia en via de deportacion
Date: Fri, 15 Feb 2008 19:39:11 +0100
De: gina serra [mailto:ginasein@yahoo.com]
Enviado el: lunes, 11 de febrero de 2008 13:21
Asunto: RV: Colectivo Transexulaes Cataluña pide al Gobierno que de refugio politico a transexual de Argelia en via de deportacion
El Diario Digital Transexual informa a los medios de comunicación sobre la petición que el Colectivo de Transexuales de Cataluña hace al Gobierno para evitar la deportación de una persona transexual, cuya vida corre peligro en su país de origen, Argelia
ATC LIBERTAD (Colectivo de Transexuales de Cataluña) hace un llamamiento en favor de los derechos humanos de una persona transexual y dejarla en libertad; este colectivo de transexuales pide al Gobierno para que intervenga para conceder asilo humanitario a una persona transexual que van a deportar.
Es el primer colectivo transexual, lésbico o gay que ha alzado la voz en España ante este atropello que se quiere cometer en Alicante por parte de la Justicia hacia una persona transexual, cuya vida esta en peligro si la deportan a su país de origen, Argelia.
Bajo la Convención sobre Refugiados de 1951 y el Protocolo de 1967 de acuerdo con estos compromisos contraídos internacionalmente, las naciones están obligadas a conceder asilo humanitario y no pueden ni deben devolver por la fuerza a un refugiado a su país de origen por el peligro que le significa
El Gobierno no se puede quedar de brazos cruzados ante esta terrible situación, además ya existen antecedentes en las mismas circunstancias; el pasado mes de octubre concedió asilo político por razones de identidad sexual a un transexual argelino de 32 años residente en Sevilla tras aplicar los principios recogidos en la Ley de Igualdad
Se espera que tomen cartas en el asunto los organismos estatales correspondientes.
Noticia del hecho:
Están tramitando la expulsión de una persona transexual pese al riesgo que correrá en Argelia. La juez de guardia rechaza dejarle en libertad por razones humanitarias, como solicitaba el defensor del detenido El Gobierno concedió asilo político hace unos meses a un compatriota que se encontraba en idéntica situación
La juez de guardia de Alicante ordenó el ingreso en un Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de un transexual argelino para su posterior expulsión de España a pesar de la persecución que sufre este colectivo en su país.
La titular del Juzgado de Instrucción 1, Cristina Costa Hernández, desestimó mediante un auto un escrito de alegaciones en el que la defensa solicitaba que dejara en libertad al inmigrante «por las circunstancias excepcionales» que se dan en este caso, así como para poder pedir en un futuro un «asilo de carácter humanitario», informaron a este diario fuentes próximas al caso.
El transexual fue arrestado hace un año por el Cuerpo Nacional de Policía, que le abrió expediente por infracción de la Ley de Extranjería. En julio pasado, la Subdelegación del Gobierno firmó la propuesta de expulsión.
Los agentes volvieron a detenerle este miércoles para hacer efectiva la resolución administrativa. Tras la decisión adoptada ayer por la juez de guardia, el inmigrante, que al parecer reside desde hace ocho años en España e incluso tiene pareja, ha sido trasladado al CIE de Valencia.
Si en cuarenta días no se ejecuta su repatriación, quedará en libertad. De lo contrario, regresará a Argelia, país en el que su integridad física puede correr peligro y donde se enfrenta a penas de tres años de cárcel únicamente por su orientación sexual.
«Creo que en este caso deber primar el derecho fundamental del individuo al libre desarrollo de su personalidad sobre el interés del Estado en expulsar a un ciudadano extranjero», afirmó ayer a La Verdad el letrado defensor, Enrique Cutillas.
Además, aunque el Ejecutivo central no llegara a ejecutar la orden, el inmigrante no podría pedir la residencia por arraigo por el mero de hecho de haberse incoado el procedimiento.
Existe un precedente de una situación idéntica. El Gobierno concedió el pasado mes de octubre asilo político por razones de identidad sexual a un transexual argelino de 32 años residente en Sevilla tras aplicar los principios recogidos en la Ley de Igualdad.
Asilo humanitario y razones por las que se da
El asilo humanitario es la práctica de ciertas naciones de aceptar en su suelo a inmigrantes que se han visto obligadas a abandonar su país de origen debido al peligro que corrían por causas raciales, religiosas, guerras civiles, catástrofes naturales, etc.
Los refugiados se ven forzados a huir porque no disponen de ningún tipo de protección por parte del gobierno de su propio país.
Francia, Canadá y Estados Unidos han concedido el estatuto de refugiadas a mujeres que han sufrido mutilaciones sexuales o que correrían el riesgo de sufrirlas si permanecieran en sus países de origen y España lo ha concedido a personas homosexuales perseguidas por su orientación sexual.
Las legislaciones y jurisprudencias nacionales difieren ampliamente en el alcance del derecho de asilo. Sin embargo, los acuerdos internacionales de los que forma parte cada Estado siempre prevalecen sobre el derecho interno, y esto, en todos los casos. Ciertos países desarrollados han establecido una cuota de refugiados a los que están dispuestos a conceder asilo, generalmente como resultado de un conflicto armado en curso.
Desde la última década del siglo XX la mayoría de estos refugiados provino de Irán, Iraq, Palestina, Afganistán, Rwanda, Burundi, Sudán, Congo, Cuba Sahara Occidental, Albania y la antigua Yugoslavia.
Bajo la Convención sobre Refugiados de 1951 y el Protocolo de 1967 de acuerdo con estos compromisos contraídos internacionalmente, las naciones están obligadas a conceder asilo humanitario y no pueden ni deben devolver por la fuerza a un refugiado a su país de origen por el peligro que le significa. A pesar de todo estas convenciones a veces son pasadas por alto.
El Día Mundial del Refugiado se celebra el 20 de junio. Fue establecido en el año 2000 por una resolución especial de la Asamblea General de las Naciones Unidas. Anteriormente, el 20 de junio era el Día del Refugiado Africano.
Tfno de Gina Serra / Presidenta del Colectivo de Transexuales de Cataluña 662 14 23 60
www.carlaantonelli.com
web@carlaantonelli.com
Nueva dIrección Correo 7013 Barcelona 08080
Telf 934229845- Gina Serra 662142360 Joana Lopez 662142578
atclibertad@yahoo.es Ginasein@yahoo.com http://ginasein.spaces.live.com
http://atclibertadatclibertad.spaces.live.com/
* * * * *
28. Visibilitat: Article a Telecinco.es
m.rosa ferran iglesias
viernes, 15 de febrero de 2008 18:43:37
http://www.telecinco.es/yosoybea/detail/detail1360.shtml
* * * * *
29. POSTALES LA VERITAT : El último modelo ya está a la venta
Manuel Franquesa
viernes, 15 de febrero de 2008 17:43:01
Más postales LA VERITAT nuevas en http://www.amics21.com/laveritat/fotosdada.htm
* * * * *
30. Enxampen dos caçadors mentre escampaven esquers emmetzinats en una àrea protegida de la serra del Boix-Cardó
Damià
viernes, 15 de febrero de 2008 16:12:04
Els Agents Rurals enxampen dos caçadors mentre escampaven esquers emmetzinats en una àrea protegida de la serra del Boix-Cardó
· Els caçadors pretenien repoblar amb perdius una àrea privada de caça sense autorització de Medi Ambient i Habitatge i alhora eliminar els possibles depredadors
Entitat membre de la Federació Ecologistes de Catalunya
* * * * *
31. [XMG] Acte: Pels drets sexuals i reproductius de les dones. Avortament lliure i gratuït!
llistaxmg en nombre de difusiorevoltaglobal
viernes, 15 de febrero de 2008 8:47:44
Acte: Pels drets sexuals i reproductius de les dones. Avortament lliure i gratuït!
divendres, 22 de febrer, a les 19h
CC Pati Llimona, c. regomir, 3. metro L4: Jaume I
Adriana Lopera, Bloco d'Esquerda i campanya pel "sí" a la despenalització de l'avortament a Portugal
Estela Fernández, Revolta Global
Montserrat Cervera, Ca la dona
Sandra Campañón, Revolta Global
"Allunyeu els vostres rosaris dels nostres ovaris"
Més info www.revoltaglobal.cat
* * * * *
32. [XMG] Dilluns 18, 20h a Sant Jaume. Formularis per a realitzar les autoinculpacions
llistaxmg en nombre de Àngels Tomás
jueves, 14 de febrero de 2008 23:41:23
Complementant la informació d’ahir. Concentració contra la violència masclista
Coincidint amb el tercer dilluns de mes, el dia 18 de febrer, a les 20 hores, la Plataforma unitària contra les violències de gènere convoca la concentració mensual d’homenatge a les dones assassinades i contra la violència masclista. En aquesta ocasió organitza l’activitat Dones x Dones. Més informació: prouviolencia@yahoo.es
S’aprofitarà la concentració per recollir AUTOINCULPACIONS d’haver avortat, dins la campanya pel dret d’avortament lliure i gratuït, amb la finalitat que es garanteixi la pràctica del dret a l’avortament i a la salut sexual i reproductiva, reconeixent el dret de les dones a decidir; que la pràctica de l’avortament surti del Codi Penal i que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la Xarxa Sanitària. Les autoinculpacions seran entregades al jutjat de Barcelona el proper dia 28 de febrer. Hi ha formulari per dones i també per homes. La campanya necessita quantes més millor.
Aquí us podeu baixar el formulari per dones:
http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit/autoinculpacions_dones.doc
i aquí el formulari per a homes:
http://www.caladona.org/avortamentlliureigratuit/autoinculpacions_homes.doc
Compte! Els formularis han d’anar signats.
Si no has signat, encara hi ets a temps!
Vine dilluns 18 a Sant Jaume!
Les dones parim, Les dones decidim!
* * * * *
33. No nos hemos olvidado de Birmania
Ricken Patel - Avaaz.org
jueves, 14 de febrero de 2008 23:23:06
Amig@s,
Hace 3 meses cientos de miles de miembros de la comunidad Avaaz participaron en nuestra campaña de apoyo al pueblo birmano. En tan sólo 4 días, recaudamos más de $300, 000 para la oposición democrática.
Queríamos mantenerlos al tanto sobre el progreso de la campaña y el destino de los fondos. Este es un reporte sobre mi viaje a la región, justo después de la colecta de fondos, donde me reuní con líderes del movimiento democrático para discutir la estrategia de la campaña y pedirles que nos aconsejen para asegurar que nuestra ayuda económica sea lo más eficiente posible. Haz clic para leer el reporte, y ver fotos y videos:
http://www.avaaz.org/es/burma_report_back/9.php/?cl=57522106
Reporte de la Situación
En general, la situación en Birmania ha empeorado desde el fin de las manifestaciones. El 80% de los monjes y estudiantes activistas que habían organizado las manifestaciones han sido arrestados y encarcelados. El 20% restante se están escondiendo y sus vidas corren peligro. La Junta ha utilizado la tortura de manera generalizada para desmantelar las redes activistas y aplastado cruelmente cualquier intento de marcha o manifestación pública.
Debemos recordar que ninguna dictadura ha sido derrocada de la noche a la mañana. La lucha en Birmania lleva ya 20 años, y será larga y difícil. Nos hemos comprometido a luchar con los birmanos hasta el fin—y no romperemos nuestra promesa. Además, hay algunas razones para pensar que las cosas van a cambiar:
1) El nuevo movimiento representa una nueva generación de activistas –cientos de miles de jóvenes se unieron a las manifestaciones pacificas dando fuerzas a la oposición democrática.
2) La brutalidad perpetuada contra los venerados monjes fue la gota que derramo el vaso. La Junta perdió el ultimo vestigio de legitimidad.
3) Hay señales de disensión dentro del las fuerzas armadas birmanas—ya que varios oficiales se negaron a atacar a los monjes.
4) La presión internacional sigue firme. Bajo presión del Consejo de Seguridad de la ONU—y sobretodo China, la Junta anunció que llevará a cabo un plan de democratización (incluyendo un referéndum constitucional en mayo).
5) El 2008 promete ser un gran año para el movimiento democrático en Birmania. Los activistas están planeando su nueva estrategia.
Destino de los Fondos
El principal objetivo de mi viaje fue asegurar que nuestro donativo tenga el mayor efecto posible.
Hicimos la primera transferencia, casi $60 000, pocos días después de haber juntado el dinero, para gastos tecnológicos. Tengan en cuenta que gracias a su generosidad, juntamos más de tres veces la suma que teníamos en mente. Por eso nos tomó más tiempo consultar con los lideres del movimiento sobre la mejor manera de utilizar los fondos suplementarios. Viajé a la región y me reuní con líderes de la resistencia durante dos semanas. Aprendí mucho, y también pude compartir con ellos mis experiencias trabajando para la ONU y el Internacional Crisis Group en países como Sudán, Sierra Leone, Liberia y Afganistán.
Desde el principio, sabíamos que administrar un donativo de esta envergadura y supervisar su utilización es una tarea que requiere de profesionales en ese ámbito. Avaaz es una comunidad de ciudadanos, nuestra misión es crear y promocionar campañas de presión política y no solemos dar becas o donativos. Por eso, nos asociamos con una fundación que tiene una larga experiencia aconsejando y administrando proyectos en Birmania, el "Open Society Institute." Con la ayuda de OSI, identificamos la mejor manera de distribuir el dinero. Aquí está el resumen:
1) Tecnología: $92, 000-La oposición necesita poder comunicarse entre sí. Este donativo tiene el objetivo de facilitar no solo la comunicación entre activistas birmanos sino también de mantenerlos conectados con el resto del Mundo.
2) Formación de activistas: $150, 000-Esta suma está destinada a entrenar a la nueva generación en los últimos métodos de movilización no-violenta. Una de las principales prioridades es mantener enlaces entre activistas birmanos en Birmania y en el exilio.
3) Ayuda Humanitaria: $20, 000- Las familias de muchos activistas se han visto gravemente afectadas. Además de las razones obvias de ayudar a estas familias, debemos considerar que la falta de apoyo a las familias de los activistas desalientan a futuros activistas de unirse a la oposición. La razón por lo cual no dimos más dinero a está noble causa es simplemente que muchas otras organizaciones ya lo están haciendo y queríamos ocuparnos de las otras prioridades que reciben menos fondos.
4) Apoyo Internacional: 40, 000-Esta suma está destinada a los grupos de la diáspora birmana que intentan promover su causa en el extranjero y ejercer presión internacional sobre la Junta.
5) Reserva: 25,000 – Dejamos una suma considerable para ayudar a la oposición birmana en nuevos proyectos durante el año 2007.
Los grupos locales con los que trabajamos nos han pedido que no publiquemos sus nombres por razones de seguridad. Muchos de ellos operan clandestinamente en países cuyos gobiernos temen ofender a la Junta acogiendo activistas y prefieren quedarse en el anonimato. Algunos de los grupos que trabajan con OSI nos han permitido publicar sus nombres. Puedes verlos aquí.
Nuestro donativo ayudará mucho en una región en donde el salario promedio es de menos de $2,000 anuales. El dinero juntamos para los activistas, con miles de pequeños donativos de ciudadanos comprometidos en todo el Mundo, demuestra lo que una red global como la nuestra puede lograr. Les hice una promesa a los activistas birmanos en nombre de toda la comunidad Avaaz. Les dije, "Estaremos con ustedes hasta el fin de la lucha." Con mucho trabajo y un poco de suerte, el fin de la lucha tal vez no esté tan lejos. El 2008 podría ser un gran año para Birmania.
Gracias por todo,
Ricken Patel, Director Ejecutivo de Avaaz.
PD-Esto es lo que dicen activistas birmanos de la ayudad de Avaaz a la causa birmana:
"El Movimiento Democrático Birmano sufre de una gran falta de recursos a comparación de otras oposiciones políticas en Europa del Este, Sudáfrica etc. Los activistas de base en Birmania y en la diáspora no se dan abasto, y hacen una labor dura de manera integra y comprometida. Su éxito en el 2008 depende en gran parte del apoyo de individuos como los miembros de Avaaz." Maureen Aung Thwin, Directora de la Sección Birmania, Open Society Institute
"Nuestro compromiso para obtener la libertad, la igualdad, y la justicia se ha visto fortificado por la solidaridad internacional. La ayuda de Avaaz ha amplificado nuestras capacidad para obtener finalmente una victoria para nuestro pueblo. - Dr. Naing Aung, Secretario General, Forum for Democracy in Burma “Nuestra obligación como monjes es proteger a la sociedad birmana y esa es la última prioridad de la dictadura militar. Su crueldad nos impide realizar nuestra tarea de guias de la sociedad. Con su ayuda podremos continuar nuestro movimiento. Gracias. – U Pamaukkha, Monje líder del movimiento ahora viviendo en la clandestinidad.
* * * * *
34. Flg El Mundo
m.rosa ferran iglesias
jueves, 14 de febrero de 2008 23:15:57
El reportatge del MUNDO ha sortit aquest diumenge, sobre dues famílies de dues mares i de dos pares.
Enviado: lunes, 11 de febrero, 2008 17:04:28
Asunto: Re: Flg El Mundo
. Éste es el enlace:
http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/437/1202649198.html
* * * * *
35. LA VERITAT DE LOS LECTORES: La veritat mas veritat
Manuel Franquesa
jueves, 14 de febrero de 2008 19:58:43
From: EDU
To: LA VERITAT
Sent: Thursday, February 14, 2008 7:50 PM
Subject: Re: La veritat mas veritat
Hola Manel, espero que recesión te deje leer esto y si quieres luego puedes comerte el cerebro (...), pero antes publícalo!
Amen
Edu
El funcionamiento del cerebro de los tunicados quizá sea conocido por muchos. Aparte de los entendidos en la materia, el divulgador científico Eduardo Punset ha hablando en alguna ocasión de estos interesantes seres, en sus libros y en su programa de Televisión (Redes). Pero como me parece una historia muy sugestiva, vamos a contarla de nuevo (con permiso):
Los tunicados viven en el fondo del mar. Tienen el aspecto de una botellita, con una piel delgada, de un color azulado. Su única actividad es bombear agua marina a su través, filtrarla y obtener nutrientes de ella. Inmóviles, anclados al fondo marino, no poseen cerebro porque no lo necesitan: tan solo tienen un mínimo sistema nervioso, que controla su aparato digestivo, para accionar la bomba de agua. No precisan saber qué hay fuera ni relacionarse: el agua los rodea y les proporciona todo.
Pero cuando estos seres se reproducen, generan una semilla inteligente que posee cerebro. Es una semilla móvil, como un renacuajo, capaz de responder a la luz, de distinguir arriba y abajo, de tener un cierto sentido táctil. En definitiva, la posibilidad de entender el mundo externo, aunque muy brevemente. Porque este tunicado con cerebro solo tiene una hora por delante, tiempo en el cual debe encontrar un lugar idóneo para establecerse durante el resto de su existencia. Durante su viaje, y dado que carece de aparato digestivo, se nutre de una yema que come a medida que va muriendo. Al fin, cuando encuentra el lugar propicio, se fija en él, mete la cabeza y absorbe su propio cerebro, porque ya no lo necesita.
Como apunta el propio Punset, hay gente que, al establecerse y encontrar un trabajo fijo, se comporta como el Ciona intestinalis, como los tunicados. Y es que la inteligencia está íntimamente ligada a la capacidad motriz. Sin movimiento, sin cambios inciertos a la vista, cuando ya no hay nada nuevo que aprender, el cerebro se convierte en algo superfluo.
No obstante, y esto es un comentario más personal, no se pretende con este ejemplo defender una postura teleológica entorno a la evolución biológica, en la que la necesidad vital hace que se desarrolle el órgano (en este caso, el cerebro). Se trata, más bien, de un ejemplo de adaptación evolutiva que a los tunicados les ha dado buen resultado. Por eso están ahí; su forma de vivir funciona. Y, a fin de cuentas, tan importante es para ellos su etapa “cerebral” como la de inmovilidad, sin la cual no serían capaces de formar las semillas con las que se reproducen. Quizás los humanos también necesitamos de esa alternancia de periodos de movimiento, de “inteligencia”, con periodos de confortable estabilidad.
Alberto Soldevilla
* * * * *
36. Evitar el tancament del Centre Cani de Palma
Brugués Faura
jueves, 14 de febrero de 2008 12:21:54
BON DIA,
SIUS PLAU ENVIEU AQUESTA CARTA A LES SEGÜENTS ADRECES PER EVIATR EL TANCAMENT I POSTERIOR SACRIFICI DELS ANIMALS DE LA GOSSERA DE PALMA.
ES UN MOMENT!!!!
LES ADRECES:
omic@a-palma.es
batlia@a-palma.es
oit@conselldemallorca.net
010@a-palma.es
palmainfo@a-palma.es
info@playadepalma.net
arxiu@a-palma.es
infopsoe@psoe.es
AFEGIU LA SEGÜENT ADREÇA EN CC
centrocanino@centrocaninointernacional.org
Si es posible, añadir en CC una copia de vuestro mail a estas dos direcciones:
julieford@centrocaninointernacial.org oit@conselldemallorca.net
LA CARTA:
Sra. Alcaldessa,
M'he assebentat que Vostè pensa clausurar el Centre Caní de Palma, portan tots els seus animals a la gossera.
La noticia hem sembla increible desde el moment en que aquest centre, sense que mai hagi sol.licitat cap ajut, fa les tasques que hauría de realitzar l’ajuntament .
Els animals son responsabilitat nostre, son essers vius que pateixen , senten dolor, necesitan donar i rebre carinyo i afecte i calor humà.
Son responsabilitat nostre com a essers vius humans , i en principi , evolucionats que hem de respectar i ajudar a que la resta d’essers vius tant humans com no humans , que ens envolten i amb els qui compartim el mateix mon, perque puguin viure amb dignitat les vides a que tenen dret.
Son responsabilitat nostra perque afortunadamente hi ha unes lleis que condemnen l’abandonament i el maltracte.
Tot i així hi ha ajuntaments i en particular el seu, que enlloc de protegir als innocents i perseguir als “culpables” i responsables, de que gossos i gats estiguin als carrers abandonats, ferits, famolencs…, els tanquen a ells, en zones en condicions “infrauhumanes” .
I molt sovint sense donar-los cap opció per tornar a tenir una vida digna, tant sols esperant-los la mort, la mort a més, molt sovint ejecutada de forma violenta i dolorosa sense cap mena de respecte ni consideració com a esser vius.
El Centre Cani porta fen el que realment hauríen de fer tots els ajuntaments i altres ents públics competents, i en aquest cas concret, vostès:
Curar i alimentar animals abandonats, i maltractats i mirar de reubicar-los en un lloc on puguin tenir vides dignes.
Vostés només “netegen” els carrers “d’estorbs” que “molestan” i després s’en “desfan” com a “coses” que sembla que ja ningú vol…
Però aquí es on vostè s’equivoca, Sra.Alcaldessa, perque afortunadament encar hi ha molts essers vius, moltes persones dignes i respectuoses a les quals aquestes”coses” o deixalles” ens “importan” i molt!
Per a moltes “persones”, cadascun d’aquests essers gats, gossos, ases, caballs…tenen nom, tenen vida per endavant, I tenen la posibilitat no tant sols de ser feliços, sino també de fer feliços a molts essers vius humans.
Sra. Alcaldessa, a l’Estat espanyol i no cal dir a Europa, cada cop som més els que ens preocupem del benestar de la resta d’essers vius tant no humans com humans.
En nom de tots nosaltres, li DEMANO:
Que permeti que aquest centre que porta tants anys fen el que hauria de fer tothom i sobretot “vostès”, “netejant” per vostès els carrers , de "deixalles" per vostès i d’essers tant valiosos, importants i sobretot innocents per nosaltres.
Que aquest Centre “Continui OBERT ” i “continui” amb una tasca que milers de persones considerem meravellosa i que fa que et facin sentir una mica feliç de ser humà, donades totes les barbaritats que com a humans cometem cada dia.
I en nom de tots els turistes alemanys i anglesos que visitan la seva illa i els animals dels quals disfrutan en els seus països d’unes lleis d’un tracte molt més avançat que les de l’Estat Espanyol.
Li DEMANO també, que modifiqui la seva manera de fer les coses perque tota aquesta gent, que cada any deixen els seus diners en la seva illa, no s’hagin d’avergonyir, de sentir-se col.laboradors indirectes d’aquests atacs bruts i tristos contra els essers vius que ens envolten.
Atentament,
* * * * *
37. Comunicado de solidaridad Socialismo XXI con Huelga de enseñanza en Catalunya
Diosdado Toledano Gonzalez
jueves, 14 de febrero de 2008 8:32:11
Comunicado de solidaridad Socialismo XXI con Huelga de enseñanza en Catalunya
Saludos
Diosdado
*
P.a.r.c...d.e...P☻n.e.n.t
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
F.E.M..U.N..P.A.R.C..P.E.R..A..T.O.T.H.O.M.!
Grup ecologista Quercus
http://es.geocities.com/quercus_gava/
Fundació Trifolium
*
No els compris, adopta’ls!
♥ Associació d’amor als animals ♥
processogava2001@hotmail.com tel.: 607206066
Fundació Trifolium
*
Per la cultura!
* * *
Actuem en directe...
* * * * *
aturem la corrupció!
_ ___ ___ ___ ___ ___ __
S...O...C...I...E...T...A...T....* ...O...B...E...R...T...A....* ...1...7...1
enviat per JosepCardona a la/es
2/21/2008 05:25:00 a. m.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici