SOCIETAT * OBERTA * 116

Terres baixes del Llobregat, dijous 1 de febrer de 2007 > > > > > > > > > > > > > > > >

S e t m a n a r i d’impulsos i moviments socials .

* * *

Sumari

31/01/07

1. Montjuïc y Tibidabo: dos pequeños mundos "verdes" para conservar

2. Jornades per un habitatge digne a Badalona

30/01/07

3. Apagada universal!

4. Boletín Electrónico - Educación Sin Fronteras

5. AJUDA ALS COMPANYS C.AGUDELLS ENCADENATS AL TIBIDABO

6. Cambio climático

7. Campanades a Mort, per Lluís Llach en la PRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA VERITAT

8. XXV CURS DRETS HUMANS 2007

9. Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra: Dijous,1 de febrer, 19, 30h

10. LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DEMANARÀ A LA GENERALITAT EL POSICIONAMENT EN CONTRA D’AQUESTA INSTAL•LACIÓ

29/01/07

11. ACCIÓ: 1ª mostra de videoActius i de desobediència

12. Sundance premia dos films sobre la guerra d'Iraq

28/01/07

13. PARC EÒLIC DE PORTBOU RECURS D’ALÇADA, contra la resolució del director d’Energia i Mines de data 13 de desembre de 2006

14. Workplace Equality Index 2007 del Regne Unit · Altres

15. Cicle Conferències Infància - CIIMU

27/01/07

16. Todo tiene un límite

26/01/07

17. Compte corrent per a la campanya sí al procés de pau

18. Pronunciamiento de la Asamblea de Movimientos Sociales -FSM2007

25/01/07

19. Gavà Mar vol que els avions girin al mar a menys alçada per evitar els nuclis habitats

20. La corrupción: la profunda crisis de nuestro Estado de Derecho

24/01/07

21. URGENTE, Apoyo a comision por derechos humanos en Oaxaca

* * * * *

El l l e n g u a t g e del nostre Univers és

a u d i o v i s u a l

Difussió i informació

Wednesday, January 31, 2007 1:19:54 PM

1. Montjuïc y Tibidabo: dos pequeños mundos "verdes" para conservar

Las montañas de Montjuïc y del Tibidabo reclaman nuestra atención para que apoyemos a las personas que están trabajando para conseguir protegerlas del saqueo institucionalizado disfrazado de mandangas como la que llaman "economia" (la suya).

missatgera@

**************************

TIBIDABO

El proper 6 de febrer els quatre encadenats als arbres del Cim del Tibidabo tenen un Judici de faltes. (dimarts 6 de febrer, a les 10 h. Pg. Lluís Companys, 1-5, al Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona)

Per donar-lis suport se'ns ha fet arribar aquest escrit (adjunt doc word), que podeu fer vostre o de la vostra entitat.

El podeu enviar abans del 6 de febrer per correu administratiu.

Es bastant urgent, si us plau, ajudeu-nos, i moltes gracies per endavant !

C.Agudells
Per qualsevol dubte:

93.429.65.18
Cristina

JUTJAT NÚM 13

Pg. de Lluís Companys núm., 1-5

08003 BARCELONA

Assumpte: Judici de faltes ref. 657/2006C

Barcelona, de 2007

La Associació/Entitat..................................................................... amb NIF ..................

Amb domicili a es solidaritza amb els quatre encausats, en l’expedient 657/2006-©, Judici de faltes, que han sigut acusats de “desordre públic” pel fet de encadenar-se a unes alzines el passat 26 de novembre, en protesta per la tala d’un alzinar al Cim del Tibidabo en motiu de la ubicació d’una atracció.

Aquesta fou una acció que es realitzà pacíficament en defensa del patrimoni natural de la serra de Collserola, un espai que es veu ofegat per la contínua urbanització en els municipis al seu voltant.

Diferents entitats veïnals i ecologistes donen suport a aquesta reivindicació, entre elles la nostra, i es per aquesta raó que donem tot el suport a les quatre persones encauades alhora que exigim a l’Ajuntament de Barcelona respecti el principal valor democràtic de la ciutadania: la llibertat d’expressió i de reivindicació.

Manifestem també, que en la mesura que se’ns permeti li farem costat el dia 6 de febrer de 2007 al Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona, i com entitat que som ens reservarem les actuacions legals que calguin

Atentament,

*****************************

MONTJUÏC

From: Centre d'Estudis Montjuïc <ce_montjuic@hotmail.com>

PROPOSTA DE PROTECCIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC. Reserva Natural Parcial del Morrot i estany de la Foixarda.

Proposta realitzada per Galanthus, Centre d'Estudis de Montjuïc i Depana.

S'adjunta full de signatures de suport d'altres entitats i associacions (tb. de veïns), així com la pròpia proposta.

MONTJUÏC: PROPOSTA DE PROTECCIÓ.

RESERVA NATURAL PARCIAL

Entitats, associacions i col·lectius que donen suport a aquesta iniciativa:

Entitat NIF	Nom i càrrec del signant NIF	Signatura

PROPOSTA DE PROTECCIÓ DE LA

MUNTANYA DE MONTJUÏC

Reserva Natural Parcial del Morrot i estany de la Foixarda

Galanthus Centre d’Estudis de Montjuïc DEPANA

Gener de 2007

Proposta de la creació d’una Reserva Natural Parcial a Montjuïc

DEPANA /Centre d’Estudis de Montjuïc/Galanthus 2007

I. Introducció

Montjuïc és un promontori neogen, d’aproximadament 200 metres d’alçada, que trenca la monotonia de la plana formada per les aportacions de sediments dels rius Besòs, Llobregat i dels torrents i rieres que baixaven de Collserola buscant el mar, i que es coneix amb el nom de pla de Barcelona, avui totalment ocupadat per la ciutat homònima.

Des d’un punt de vista geològic la muntanya té el seu interès, no tan sols pels jaciments de fòssils trobats i estudiats des de ja fa molt temps, sinó per la seva orogènia, amb formacions tan interessants com la falla del Morrot. Aquest accident geogràfic probablement seria l’únic element de la nostra façana marítima actual que podria reconèixer des del mar un antic ciutadà de la Barcino romana, ressuscitat a tal efecte. La qüestió és que aquesta falla, més les explotacions de pedra que es van succeir al llarg del temps, fins el s. XIX pel que fa als penya-segats marítims més meridionals, van conformar una sèrie d’espadats d’una notable bellesa i sobretot

singulars, en tant que poc freqüents al nostre litoral.

El passat agrícola de Montjuïc es podia encara percebre fins no fa massa anys al pla dels Garrofers, on el 1915 s’hi va recollir l’última collita de blat. Aquest indret va conservar durant molt de temps l’aspecte dels típics camps de secà mediterranis, en franca decadència arreu a cop d’urbanització: herbassars esquitxats de garrofers, oliveres i figueres. Les obres olímpiques van ocupar part del pla, amb el palau Sant Jordi, i la torre Calatrava (hores d’ara no operativa), els arbres van desaparèixer i de l’antic paisatge només va restar un tros de camp entre el fossar de la Pedrera i el sot del Migdia, i un raconet entre el penya-segat marítim i el mur del cementiri.

Es conserven fotografies dels anys 60 del segle XX de gent prenent el sol i banyant-se a la platja de Can Tunis, tot just davant del penya-segat. A partir del 65 aquestes imatges van esdevenir impossibles, ja que l’ampliació del port va fer desaparèixer les platges meridionals de Barcelona. Probablement, en temps passats, la sorra arribés molt a prop del peu del penya-segat, restant separada per una franja de vegetació típica de reraduna, tal com ho indica la presència actual d’alguna mostra d’aquest tipus de vegetació, com per exemple la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta).

Tot i i els canvis que ha sofert la muntanya en els darrers anys, el seu interès des d’un punt de vista biològic i geològic és plenament vigent, i més encara a causa de les grans transformacions dels espais circumdants (sobretot del Delta del Llobregat), que han reduït i allunyat els espais naturals del perímetre sud de la ciutat. A continuació es fa una breu descripció dels espais de més interès de la muntanya de Montjuïc:

II. Les Àrees d'interès natural més rellevants

a. El Morrot de Montjuïc

Situació i característiques

Amb aquest nom es coneix tot el vessant sud-oriental de la muntanya de Montjuïc, és a dir, el vessant orientat al mar. Aquesta zona de naturalesa sedimentària, com tota la muntanya, ha vist accentuat el seu caràcter abrupte i de fort pendent per l’explotació que es duia a terme en l’antiga pedrera que s’hi assentava.

El rang altitudinal de la zona és de pràcticament 200 metres, des del Castell de Montjuïc fins al nivell del mar, a la Ronda del Litoral. Pràcticament tot l’espai està constituït per penya-segats, creats per l’explotació de la pedrera, tot i que una part està ocupada pels Jardins del Mossèn Costa i Llobera.

El sector ocupat pels jardins és recorregut per la carretera de Miramar, mentre que al far també s’hi pot accedir pel camí que hi mena. A la resta del sector, degut al seu caràcter abrupte, l’accés no és possible, excepte per un camí d’accés lliure que recorre la part superior dels penya-segats.

Descripció biològica

La vegetació de l’espai està composta per una barreja d'espècies pròpies dels prats i matollars mediterranis, i per espècies exòtiques plantades o naturalitzades.

Entre les espècies autòctones es poden citar l’albellatge (Hyparrhenia hirta), el llistó (Brachypodium retusum), la ginesta (Spartium junceum), el fonoll (Foeniculum vulgare), la llengua de bou (Echium vulgare), el panical (Eryngium campestre), diverses lletereses (Euphorbia spp.), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), la borratxa (Borago officinalis) i el pi blanc (Pinus halepensis).

A les roques també s’hi pot veure l’ullastre de frare (Phagnalon saxatile) i els lletsons (Sonchus spp.).

Entre les espècies al·lòctones, les que tenen un paper més important, arrapades al rocam, són l’atzavara (Agave americana) i la figuera de moro (Opuntia ficus-indica).

Finalment, pel que fa a la flora, potser els elements més destacables són les espècies pròpies de les comunitats nitro-halòfiles i de reraduna, molt rares al litoral català, com són el siscall (Salsola vermiculata), el salat blanc (Atriplex halimus) i la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta).

La vegetació del Morrot té un interès molt remarcable, però és la diversitat ornítica el seu principal valor biològic. En aquest espai hi viuen una sèrie d’espècies que el fan prou interessant a nivell català o, fins i tot, arribant a superar aquest àmbit.

Segurament, la colònia de xoriguers (Falco tinnunculus) és l’element més destacable de la zona. Ja és prou destacable el fet que existeixi una colònia de nidificació d’aquesta espècie (habitualment no té aquest comportament gregari), que, a més, compta amb unes 12 parelles reproductores (dades de l’any 2006), constituint la segona colònia més gran d’Europa. És important destacar que, tot i la seva importància, el nombre de parelles reproductores s’ha reduït des del seu descobriment, segurament a causa del deteriorament i reducció de les àrees favorables per caçar situades al Delta del Llobregat i a la mateixa muntanya. No obstant, el xoriguer no és l’única espècie d’interès que cria al penya-segat, també hi ha una important colònia de gavià argentat (Larus michaelis), hi cria la merla blava (Monticola solitarius), el mussol comú (Athene noctua), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), i és visitat per la gralla (Corvus monedula), l’aligot comú (Buteo buteo) i l’aliga calçada (Hieraaetus pennatus), entre altres.

Hi ha altres espècies d’ocells que, no tan lligades al penya-segat, també viuen a la zona, com per exemple, el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el colom domèstic (Columba livia var. domestica), la puput (Upupa epops) o tots els falciots (Apus apus, A. pallidus i A. melba). Els mamífers no estan molt representats: hi és la musaranya comuna (Crocidura russula) i la musaranyeta (Suncus etruscus), el ratolí mediterrani (Mus spretus), i rat-penats com el cuallarg (Tadarida teniotis). Pel que fa als rèptils, les espècies més antropòfiles i lligades a ambients rupícoles també hi són presents, és a dir, els dragons (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus) i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). També s’hi distribueixen dues espècies de serp, la verda (Malpolon monspessulanus), alguns exemplars de la qual són especialment grans, degut a la manca fins ara de molèsties i l’abundància de rates i conills de què s’alimenta, i la serp blanca (Elaphe scalaris)

Interès de l’espai

Segurament, aquest espai és el que té un interès biològic més gran de tots els de la ciutat de Barcelona, si més no des del punt de vista de la comunitat ornítica.

La colònia de xoriguers (la segona en importància d’Europa) i la presència d’espècies rares o en declivi poblacional, com la gralla, el falcó pelegrí o el mussol comú, fan d’aquest indret un espai important per als ocells a nivell de Catalunya i, com ja s’ha dit, no és gens menyspreable l’interès florístic i d’altres grups faunístics de l’espai, si més no a nivell de la ciutat de Barcelona.

L’interès geològic també és molt destacable, ja que, per sobre la carretera de Miramar hi ha exemples d’erosió sobre margues i gresos, mentre que als penya-segats del Morrot es pot observar una sèrie sedimentària gairebé completa del Miocè marí, única a Catalunya. No s’ha d’oblidar que la muntanya de Montjuïc està inclosa en el catàleg d’espais d’interès geològic.

Tot i que l’espai no és visitable en la seva totalitat, el camí que voreja el penyasegat per la part superior permet gaudir d’unes vistes espectaculars del port de Barcelona, alhora que permet, sense ocasionar cap mena de molèstia, observar la fauna del penya-segat.

Amenaces

Com gran part de les zones verdes de la muntanya, el Morrot de Montjuïc rep la qualificació urbanística de parc urbà (clau 6c), per tant, a efectes urbanístics té la conservació assegurada. En algun moment, però, s’ha parlat de la possibilitat de donar algun ús a aquest espai incompatible amb la conservació del seu valor natural. Per tant, seria desitjable que, des de les instàncies oficials es donés una categoria de protecció a aquest sector de la muntanya en correspondència amb el seu valor natural i que blindi la seva preservació.

Malgrat que el camí que recorre la part superior del penya-segat està ben marcat i no es pot fer amb vehicle motoritzat, es detecta algun abocament de deixalles a la zona. S’hauria d’extremar la vigilància per tal d’evitar fets d’aquesta naturalesa, més si tenim en compte la importància de l’espai com a indret de cria d’espècies sensibles a aquest tipus de pertorbacions.

b. Camí de l’Esparver i altres prats secs de Montjuïc

Situació i característiques

La major extensió de prats secs mediterranis de Montjuïc es situa entre el cementiri, el Passeig del Migdia i el Sot del Migdia, zona coneguda com el camí de l’Esparver, tot i que també n’hi ha fragments entre el cementiri i el Morrot.

Es tracta de terrenys pràcticament plans i que, antigament, havien estat cultivats, per la qual cosa encara conserven arbres fruiters esparsos. La zona situada per sobre el Sot del Migdia està recorreguda per algun camí i és d’accés lliure, tot i que la seva situació marginal en el context dels espais de la muntanya de Montjuïc fa que sigui un indret força solitari. La zona situada entre el cementiri i el Morrot no és una zona visitable, encara que la travessa algun corriol.

Descripció biològica

La vegetació principal d’aquesta zona, com indica el seu nom, està constituïda per prats secs mediterranis, és a dir, prats d’albellatge, llistonars i pastures ruderals.

Els prats d’albellatge estan dominats per una gramínia sabanoide, l’albellatge (Hyparrhenia hirta), a més de la ruda (Ruta chalepensis), el fonoll (Foeniculum vulgare), que en alguns punts arriba a ser molt abundant, la ginesta (Spartium junceum), el trèvol pudent (Psoralea bituminosa), el llistó (Brachypodium retusum), Medicago minima, Sonchus terrenimus, Eryngium campestre, etc. Els llistonars dominen en els indrets de sòl menys profund i, tot i ser prats molt rics en espècies, tenen un aspecte menys exuberant que els prats anteriors; hi són presents, a banda del mateix llistó, la farigola (Thymus vulgaris), Dactylis glomerata, Euphorbia exigua, Medicago minima, etc. El fet que aquests espais rebin la influència humana, ja sigui actualment per la presència de visitants, com abans pels agricultors i ramaders, fa que les espècies nitròfiles també siguin presents en aquest indret: Lavatera cretica, la canya (Arundo donax), Echium vulgare, Asphodelus fistulosus, els caps blancs (Alyssum maritimum), etc. Aquí i allà, també hi ha diversos arbres d’origen autòcton o al·lòcton, aquests últims provinents dels antics conreus, i que afavoreixen un augment de la biodiversitat faunística. Per citar-ne alguns exemples, hi ha alzines (Quercus ilex), aladerns (Rhamnus alaternus), oliveres (Olea europaea var. europaea), figueres (Ficus carica) i pins blancs (Pinus halepensis).

Aquestes comunitats herbàcies, tot i que pugui semblar el contrari, hostatgen una rica comunitat faunística, sobretot a l’hivern amb l’arribada d’ocells hivernants. A part de les espècies més habituals a les formacions obertes de la ciutat i dels vessants de Collserola, com el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l’abellerol (Merops apiaster), la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus), el verdum (Carduelis chloris) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), durant la migració i l’hivern hi apareixen ocells rars o molt rars en l’àmbit de la ciutat, com la titella (Anthus pratensis), el pardal xarrec (Passer montanus), el trobat (Anthus campestris), el passerell (Carduelis cannabina), l’alosa (Alauda arvensis), la becada (Scolopax rusticola) o el cruixidell (Miliaria calandra). Pel que fa a altres grups faunístics, també hi podem trobar el dragó comú (Tarentola mauritanica) i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), diversos quiròpters i el conill (Oryctolagus cuniculus).

La presència d’arbres aïllats i de bosquets propers permet que la llista d’ocells augmenti notablement, amb el pit-roig (Erithacus rubecula), les mallerengues (Parus

spp. i Aegithalos caudatus), els mosquiters (Phylloscopus spp.), el bruel i el reietó (Regulus ignicapillus i R. regulus), la merla (Turdus merula), el raspinell (Certhia brachydactyla), el papamosques gris (Muscicapa striata) i la puput (Upupa epops), entre molts altres.

Aquesta riquesa faunística fa de l'indret un interessant punt de caça per als rapinyaires que viuen a les rodalies o que hi passen durant la migració, com el mussol comú (Athene noctua), el xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’aligot comú (Buteo buteo), etc.

Interès de l’espai

La riquesa faunística i les formacions vegetals de la zona són prou interessants des del punt de vista biològic, sense necessitat de tenir en compte el context urbà on es troba, i més si es té present la proximitat d’un altre espai com és el Morrot de Montjuïc. Per això, l’interès faunístic i vegetal d’aquest espai, en l’àmbit de la ciutat de Barcelona, queda fora de qualsevol dubte.

Les formacions herbàcies seques mediterrànies, com ja s’ha esmentat més amunt, s’han rarificat en els últims decennis a tot el territori, per tant, l’interès de les últimes restes d’aquests hàbitats a Montjuïc i als altres turons de la ciutat és indiscutible. Encara més important, segurament, és la diversitat ornitològica d’aquest indret, amb espècies que no es poden trobar enlloc més de l’àrea urbana. A més l’espai és utilitzat pels ocells migradors.

Com s’ha comentat per a d’altres espais, la riquesa faunística, sobretot d’ocells, però també de rat-penats, no només interesa a l’espai en sí, sinó que també afavoreix una major biodiversitat en els parcs propers de la ciutat.

La vocació com a lloc d’esbarjo no és tan significativa com en d’altres espais, ja que la seva situació lluny dels principals circuits de la muntanya, i el poc interès paisatgístic, degut a què, com és sabut, la societat mostra preferència pels espais arbrats, no n’afavoreixen la freqüentació, en comparació amb altres indrets de Montjuïc.

Amenaces

Com la major part d’espais verds de la muntanya, aquests prats reben la qualificació de parc urbà (clau 6c), compatible amb la seva conservació, sempre i quan es dugui a terme una gestió adient. Tot i això, es considera la possibilitat de construir algun tipus d'instal·lació en aquest sector, si més no en part d'ell.

La situació com a espai marginal i relativament solitari afavoreix l’acumulació de deixalles (fins i tot de vehicles robats) i el risc d’incendi. Un altre factor que actua en la degradació d’aquest ambient, i que palesa la ineficàcia d’una figura de protecció com la que actualment gaudeix, és la política de reforestacions, ja esmentada anteriorment, duta a terme per Parcs i Jardins. A la zona situada per sobre el Sot del Migdia s’hi han plantat pins i altres espècies arbòries, actuació del tot innecessària, si tenim en compte que a la muntanya ja hi ha molts espais arbrats, i incongruent, si el que es vol es potenciar la biodiversitat.

Seria recomanable trasplantar els arbres, de manera que quedessin concentrats en un sector i a la resta s’hi afavorís la regeneració dels prats secs o, fins i tot, s’hi potenciés un retorn de l’agricultura de secà. Acompanyada amb aquesta actuació, seria convenient instal·lar plafons informatius que il·lustrin el valor d’aquestes formacions herbàcies.

Les característiques de l’espai, tant per la seva situació com de cara a la conservació dels seus valors naturals, no n’aconsellen una incentivació de la presència de visitants, tot i que sí que caldria una vigilància més intensa per tal de reduir les activitats marginals que posen en perill la conservació de l’espai.

c. Bassa de la Foixarda

Situació i característiques

Aquesta bassa es situa darrera el Palau Nacional, a Montjuïc, entre l’hípica de la Foixarda i l’antic Jardí Botànic, separada d’aquest últim espai per les escales que donen accés a l’Anella Olímpica.

El seu origen és artificial i es deu a l’explotació d’una antiga pedrera. Degut a això es va crear una petita depressió que, per la naturalesa impermeable del terreny, ha permès l’acumulació d’aigua de forma permanent.

Aquest espai, tot i que es domina visualment des de les escales mecàniques d’accés a l’Anella Olímpica, és d’accés restringit al públic.

Descripció biològica

Malgrat el seu origen artificial, aquesta bassa conté una riquesa florística i, sobretot, faunística molt destacable i excepcional en el context de la ciutat, ja que s’ha de tenir en compte que no existeix cap altra massa d’aigua de característiques similars.

La flora està constituïda per espècies autòctones i al·lòctones que han crescut espontàniament amb posterioritat a la formació de la bassa. No obstant això, la vegetació de l’espai té una estructura força complexa i pròxima a les formacions existents en indrets humits naturals, és a dir, amb un estrat arbori alt, un estrat arbustiu, un estrat lianoide i vegetals semisubmergits. Entre els vegetals presents es poden citar el pollancre (Populus nigra), el pi blanc (Pinus halepensis), el xiprer (Cupressus sempervirens), l’alzina (Quercus ilex), l’heura (Hedera helix), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el canyís (Phragmites australis), etc.

La tranquil·litat d’aquest indret i, sobretot, la presència d’aigua permanent, permeten que en aquest espai hi visquin espècies molt rares a la ciutat de Barcelona.

Però, també hi són presents els tàxons més freqüents a les zones arbrades de la ciutat, com la tórtora turca (Streptopelia decaocto), la cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus), els estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), la mallerenga carbonera (Parus major), els tallarols de casquet i capnegre (Sylvia atricapilla i S. melanocephala) o el pit-roig (Erithacus rubecula). Dins les espècies de major interès i lligades al medi aquàtic hi ha diversos ardèids, com el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), la xivitona (Actitis hypoleucos), l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) (segurament alliberada per algun particular).

Interès de l’espai

La bassa de la Foixarda, deixant de banda els rius Besòs i Llobregat, segurament representaria l’àrea humida més important de la ciutat. En aquest indret es troba un ecosistema únic i de gran valor que no es pot trobar enlloc més de Barcelona. A banda que s’hi troben espècies molt interessants, també s’ha de destacar el gran valor estratègic per a la migració de diverses espècies d’ocells que troben en aquesta bassa un dels pocs espais amb una tranquil·litat suficient per a reposar.

L’existència d’aquest espai permet mantenir una gran diversitat d’ambients a Montjuïc i, per extensió, a la ciutat, a la vegada que té un valor paisatgístic destacable.

Amenaces

El fet que es trobi dins el parc de Montjuïc assegura el manteniment d’aquest espai, tot i que s’hauria de vetllar per mantenir-ne la inaccessibilitat (per assegurar la conservació d’un ecosistema tan fràgil) i vigilar la introducció d’espècies perilloses per a la fauna autòctona.

També seria desitjable instal·lar algun plafó informatiu referent a la importància i a la riquesa biològica d’aquest indret a les escales d’accés a l’Estadi Olímpic, de manera que es doni a conèixer l’espai sense causar cap destorb a la fauna. Fins i tot es podria estudiar la millora de l’hàbitat amb l’afavoriment d’espècies vegetals autòctones en detriment d’alguns tàxons al·lòctons.

d. Espais d’interès geològic

Talús de Mare de Déu del Port

Aquest talús de poc més de 100 metres de longitud es localitza al carrer dels Ferrocarrils Catalans, en contacte amb la muntanya de Montjuïc i prop del carrer de la Mare de Déu de Port, al barri de la Marina. El seu interès rau en el fet de ser l’únic aflorament del Miocè-Pliocè visible i en un bon estat que hi ha a la ciutat.

L’estat de conservació d’aquest talús és força bo i la seva solidesa i situació fan preveure el seu manteniment.

Margues i gresos de Montjuïc

Aquests substrats, al sector situat entre la carretera de Miramar i els jardins del Mirador de l’Alcalde, a la muntanya de Montjuïc, mostren uns exemples espectaculars d’erosió diferencial

(formació de xaragalls) per l’erosió meteòrica. Les roques sedimentàries daten del període miocè.

Aquest espai presenta uns pendents molt pronunciats, de molt difícil accés i situats dins el parc de la muntanya de Montjuïc, la qual cosa, en principi, n’assegura la conservació.

Pedreres del Morrot de Montjuïc

La pedrera del Morrot, al vessant marí de la muntanya de Montjuïc, com d’altres presents a la muntanya es va utilitzar per extreure gres que va servir per a la construcció de nombrosos edificis de la ciutat de Barcelona. Aquesta explotació ha deixat al descobert un conjunt extraordinari de la sèrie sedimentària, gairebé completa del Miocè marí (Tortonià). Aquests sediments es troben plegats i tectonitzats i amb abundants mineralitzacions. Un exemple sedimentari d’aquestes característiques és únic a Catalunya. Com ja s’ha descrit anteriorment, la importància d’aquest espai per a la fauna també és molt destacable.

En l’actualitat, es troba en un estat de conservació acceptable i, malgrat que es situa dins els límits del parc de la muntanya de Montjuïc, no s’ha donat cap pas definitiu per a la conservació d’aquest espai d’interès geològic i biològic.

Petits talussos de Montjuïc

Amb aquest nom es designen els petits talussos situats al marge sud de l’avinguda de l’Estadi, davant, aproximadament, de la Fundació Miró, a la muntanya de Montjuïc. La inclusió d’aquest espai en aquest llistat es deu a què són dels pocs talussos, encara visibles, on afloren els fòssils més característics de la muntanya, com ara Protoma rotifera.

Tot i que la seva situació dins el parc de la muntanya de Montjuïc n’assegura, en principi, la seva preservació, el desenvolupament de la vegetació amaga els afloraments.

III. Proposta de protecció natural de Montjuïc com a RNP

Com a espai natural de reduïdes dimensions i d’alta vàlua (especialment a nivell litoral del Barcelonès), la Reserva Natural Parcial (RNP) seria la figura més adequada per salvaguardar la seva integritat. L’art. 24 de la Llei d’espais Naturals de 13 de juny de 1985 defineix les RNP com aquelles que:

“1. Són reserves naturals els espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d’aquesta declaració per a aconseguir de preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que contenen o d’alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. (…)

3. Els objectius de les reserves naturals parcials poden ésser els següents:

a) Protegir d’una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats.

b) Conservar o constituir escales en les vies migratòries de la fauna salvatge.

4. No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament poden

perjudicar els valors naturals de protecció. “

Les RNPs són espais molt petits i de gran interès natural, com és el cas de Montjuïc. Ja seria hora de protegir un espai natural genuïnament barceloní i dedicar-lo de manera prioritària a la conservació dels seus elements naturals per poder ser estudiats, contemplats, gaudits i mostrats a les generacions futures. Fins ara pocs plans en aquesta línia s’han endegat de manera exclusiva a la ciutat.

La proposta està grafiada al mapa adjunt al final d’aquest text. Es proposa una àrea central de protecció que inclou bàsicament les àrees a dalt expressades, és a dir: el Morrot, el Camí de l'Esparver i prats adjacents, la bassa de la Foixarda i el talús d’interès paleontològic davant la Fundació Miró. Aquestes àrees són les més remarcables i haurien de tenir una protecció estricta amb uns plans de gestió adreçats a aquesta finalitat. Les zones intersticials entre les dues primeres (incloent els entorns del Castell) es proposen com a zona d’ús moderat de la RNP amb vocació d’ésser restaurades per fer de zona tampó de la part que està protegida estrictament.

Les zones enjardinadinades al voltant de la Foixarda i el talús d’interès paleontològic esmentat es defineixen com a zona perifèrica de protecció tot i la seva reduïda dimensió. Precisen de mesures de gestió més estrictes, atès que contenen els usos externs d’unes zones molt valuoses de dimensions extraordinàriament petites. En realitat cal assegurar que no es faran usos des de l’exterior que comprometin la zona protegida.

La zona de protecció estricta admetria pocs usos, especialment en època de nidificació dels ocells, però segurament aquests elements de gestió i protecció del lloc precisarien, com s’ha dit, de la redacció d’un pla d’usos conjunt amb la declaració de

RNP. L'ajuntament de Barcelona pot ser promotor per ell mateix d'aquesta modalitat, que després ha de ser aprovada per Decret del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Malgrat la veterania d'aquesta Llei, encara no hi ha hagut cap muncipi que hagi estat impulsor d'una RNP en totes les seves fases, pel què Montjuïc és un cas prou emblemàtic i senyalat per esdevenir el primer.

Barcelona 2 de gener de 2007

* * * * *

José Téllez

Wednesday, January 31, 2007 1:17:11 PM

2. Jornades per un habitatge digne a Badalona

http://habitatgedignebadalona.bloc.cat/post/9003/130180

http://habitatgedignebadalona.bloc.cat/

http://habitatgedignebadalona.bloc.cat/get/9003/cartell2.jpg

javascript:ol('http://habitatgedignebadalona.bloc.cat/get/9003/cartell2.jpg');

javascript:ol('http://habitatgedignebadalona.bloc.cat/get/9003/cartell2.jpg');Diverses persones i entitats de badalona preocupades per la situació de l’habitatge a badalona hem decidit passar a l’acció. Però no volem pas fer-ho nosaltres sols/es, necessitem de la teva ajuda! Per això comencem la nostra campanya el proper dissabte dia 3, amb unes jornades de debat per conscienciar-nos i posteriorment debatre sobre quines accions prenem per solucionar-ho tots plegats/des.

Dissabte 3 febrer, Centre Cívic Dalt de la Vila

http://maps.google.com/maps?f=q&hl=ca&q=Germ%C3%A0+Bernab%C3%A9,+Badalona&sll=47.040182,-95.625&sspn=60.841095,113.9062

5&ie=UTF8&z=16&ll=41.452473,2.246962&spn=0.008186,0.020943&om=1&iwloc=addr

(C. Germà Bernabé, s/n - cantonada c. Temple).

- Xerrades-debat de 10h a 14h. Al debat intervindràn:

* Robert González (sociòleg i expert en moviment socials i habitatge);

* Joan López (tècnic habitatge de l'ajuntament de Ribes);

* Oriol Bota (economista social)

* i un membre de l'assemblea popular per un habitatge digne. http://bcn.vdevivienda.net/

- Dinar ‘in situ’ per l’autogestió a les 14h.

- A les 16h, Assemblea per preparar la campanya.

- A les 18h, Acte públic de presentació de la Plataforma

- Per finalitzar, a les 18.30h., cine-fòrum: ‘La estrategia del caracol’ http://es.wikipedia.org/wiki/La_estrategia_del_caracol

Vine a les jornades i lluita amb nosaltres!

* * * * *

Estel·la Amat Casanova

Tuesday, January 30, 2007 10:41:30 PM

3. Apagada universal!

APAGADA UNIVERSAL DIJOUS 1de FEBRER..... A VEURE SI HO PASSEU!!

Participeu en la més gran mobilització dels ciutadans contra el CANVI CLIMÀTIC!!

A veure si ens posem tots d'acord, si passem el missatge i té repercussió....

Posem-nos un post-it sobre l'ordinador, a la cuina i al mirall del WC... si convé.

DIJOUS 1 de Febrer DEL 2007,

ENTRE LES 19,55 Y LAS 20,00 H.

APAGUEU TOTS ELS LLUMS, L'ORDINADOR, LA TV (encara que us costi). Són només....5 minuts.
Es tracta d'estalviar 5 minuts d'electricitat en tot el planeta i de cridar l'atenció als ciutadans, als
mitjans de comunicació i a tots aquells que ostenten algun poder, sobre l'estalvi d'energia, sobre la grani inútil despesa energètica que estem fet i... la urgència de passar a l'acció.

5 minuts de respir per al planeta... és poca cosa. A nosaltres encara ens costarà menys i... mostrarà alscandidats a les properes eleccions que el canvi climàtic és un tema en que cal pensar, en el que hical actuar des del debat polític.

Més informació a: http://www.lalliance.fr/

<<>

http://www.fotolog.com/joancolo (Fotolog)

http://joancolo.blogspot.com/ (Blog)

* * * * *

Boletín Electrónico - Educación Sin Fronteras

Tue, 30 Jan 2007 14:51:19

4. Boletín Electrónico - Educación Sin Fronteras

Educación Sin Fronteras

Comunicado Urgente

Educación Sin Fronteras es una ONGD especializada en educación que nació en 1988, gracias a un grupo de personas convencidas de que la educación es la llave para el desarrollo. Todos los que trabajamos en ella unimos esfuerzos para facilitar el acceso a la educación en los países en vías de desarrollo y para promover la solidaridad en nuestra sociedad.

Si crees que la Educación es la llave para el desarrollo de los pueblos, hazte socio de Educación Sin Fronteras.

Para más información, visita nuestra web www.educacionsinfronteras.org.

* * * * *

Ecologistes en Acció

30/01/2007 13:21

5. AJUDA ALS COMPANYS C.AGUDELLS ENCADENATS AL TIBIDABO

El proper 6 de febrer els quatre encadenats als arbres del Cim del Tibidabo tenen un Judici de falltes.
Per donar-lis suport s'ens ha fet arribar aquest escrit 8adjunt doc word) , que podeu fer vostre o de la vostra entitat.

El podeu enviar abans del 6 de febrer per correu administratiu.

Es bastant urgent, si us plau, ajudeu-nos, moltes gracies per endavant !

C.Agudells
Per qualsevol dubte:

93.429.65.18
Cristina

JUTJAT NÚM 13

Pg. de Lluís Companys núm., 1-5

08003 BARCELONA

Assumpte: Judici de faltes ref. 657/2006C

Barcelona, de 2007

La Associació/Entitat..................................................................... amb NIF ..................

Atentament,

* * * * *

ducaom

Tuesday, January 30, 2007 12:00 AM

6. Cambio climático

Asunto: tendremos 5 minutos para dar el gran golpe...

Acción simple y concreta

El dia 1 de febrero, de 19h55 hasta 20h (HORA ESPAÑOLA), participad en la mas grande movilización de ciudadanos y ciudadanas contra el cambio climático.

La Alianza por el Planeta (grupo de asociaciones medio-ambiantales) lanza una llamada sencilla a todos los ciudadanos, 5 minutos de respiro por el planeta: todo el mundo apaga sus luces y lámparas y todo lo que esté conectado a la red eléctrica el dia 1 de febrero de 19h55 a 20
horas.
No se trata de ahorrar 5 minutos de electricidad únicamernte este dia, sino de llamar la atención de los ciudadanos, de los medios de comunicación

y de los que dirigentes sobre el despilfarro de energia y la urgencia de pasar a la acción.

5 minutos de respiro por el planeta: no exige mucho tiempo, no cuesta nada,y demostrará que el cambio climático es un tema que tiene que pesar en todo debate político.

¿Porque el dia uno de febrero? Este dia saldrá, en Paris, el nuevo informe del grupo de expertos climáticos de las naciones Unidas.

Este acontecimiento tendra lugar en Francia (en Europa) y no hay que dejar pasar la ocasión de apuntar los proyectiles sobre la urgencia de la situación climática mundial.

Si todos participamos, esta acción tendra un peso mediático y político real.

Haz circular al máximo esta llamada a tu alrededor, a tus contactos, en tu red. Hazlo aparecer en tu página web y en tus coreos.

Y APÚNTALO en tu agenda...

¡Gracias!. El mundo te lo agradecerá.

Antes de imprimir piensa en tu responsabilidad y compromiso con el MEDIO AMBIENTE

* * * * *

Fòrum Memòria PV

Tuesday, January 30, 2007 11:20:28 AM

7. Campanades a Mort, per Lluís Llach en la PRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA VERITAT

Disapte 10 -F 19 hores Palau de Congressos de València. F. Mayor Zaragoza. Gabriel Jackson, Danielle Mitterrand, Rosanna Pastor, F. Cossiga,

ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA VERITAT

Sota la presidència d'honor del vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Seguretat i Justícia, Franco Frattini.

Dissabte 10 de febrer de 2007 a les 19 h oras al Palau de Congressos de V alència, Auditori, 1

COMISSIÓ DE LA VERITAT

Entitats integrants: Acció Cultural de País Valencià, Centre d'Estudis de la Maçoneria Espanyola, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre UNESCO, Comissió de la Dignitat, Fundació Cultura de Paz, Memorial Democràtic, Tribunal Permanent dels Pobles, Acció dels Cristians per l' Abolició de la Tortura.

Presentació: Rosanna Pastor Intervencions de: · Danielle Mitterrand , presidenta de l'Associació France-Libertés

· Francesco Cossiga, expresident de la República d'Itàlia

Actuació : El Cant dels Ocells (http://www.webmusicae.com/catala/repertoriorg.php ) Intervencions d'adhesió des de:

- Sud-àfrica de Mons. Desmond Tutú, arquebisbe de Sud-àfrica. París de Jorge Semprún, escriptor i exministre de Cultura del govern espanyol (1988-1991). Lisboa de Mario Soares, expresident de la República de Portugal . Brusel·les de Franco Frattini, vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Seguretat i Justícia.

Lectura del text de constitució de la Comissió de la Veritat, a càrrec de Piero Basso,

membre del Tribunal Permanent dels Pobles amb seu a Milà, i signatura de les personalitats i entitats col·laboradores

Intervenció dels representants de la Comissió de la Veritat:

· Gabriel Jackson, historiador

· Alfons López Tena, membre del Consell General del Poder Judicial d'Espanya

· José Antonio Ferrer Benimeli, historiador i director del Centre d'Estudis de la Maçoneria Espanyola

Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO

Interpretació de

Campanades a Mort , (http://www.trovadores.net/index.php?MH=nd.php?NM=230%26CN=9 )

per Lluís Llach (http://www.lluisllach.cat/ ) acompanyat per

l'Agrupació Artística Musical de Dénia

i l' Orfeó Navarro Reverter de València ,

en memòria i homenatge (http://www.lluisllach.cat/catala/actua_51.htm ) de les persones soterrades a les Fosses Comunes (http://www.forumperlamemoria.org/spip.php?rubrique4 ) del cementeri de València

i de totes les víctimes del franquisme.

Aforament limitat per estricte ordre de reserva. Per a assistir a l'acte, caldrà confirmar la reserva telefònicament .

Entrades i informació al telèfon 96 315 77 99 ( http://www.acpv.cat/php/index.php ) o a la web http://www.acpv.cat/php/index.php

Coordina Acció Cultural del País Valencià i Arxiu de la Memòria. Edifici Octubre. C/ Sant Ferran, 12. 46001 València. Tel. 96 315 77 99. www.acpv.cat http://www.acpv.cat/php/index.php

La COMISSIÓ DE LA VERITAT,

la primera d'aquestes característiques a tot l'estat, naix d'acord amb les recomanacions del Consell d'Europa, arran de la descoberta de les Fosses Comunes del cementeri de València, amb la voluntat de recuperar la memòria d'un passat recent que encara es projecta sobre el nostre present i que determinarà també la construcció del nostre futur a curt termini. El seu principal objectiu és la investigació historiogràfica dels anys que van seguir la Guerra Civil, els anys de la repressió de la immediata postguerra i els llargs i foscs anys del franquisme sense obviar cap aspecte: DES DELS CAMPS DE RECLUSIÓ A LES PRESONS, PASSANT PER LES DEPURACIONS IDEOLÒGIQUES, LES DESAPARICIONS I L'EXILI. PERQUÈ LA HISTÒRIA NO DESAPAREGA amb els darrers i escassos testimonis que queden i perquè en el futur no es repetisquen els errors del passat.

FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ http://www.forumperlamemoria.org/ forumperlamemoria@nodo50.org ; www.forumperlamemoria.org

* * * * *

Comunicació IDHC

Tuesday, January 30, 2007 9:38:46 AM

8. XXV CURS DRETS HUMANS 2007

Ja està obert el termini per inscriure’s al XXV Curs Drets Humans 2007, que s’impartirà del 5 al 23 de març de 2007 a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en horari intensiu de tarda de 18 a 21 hores, de dilluns a dijous.

Com cada any, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitza aquest curs sobre la situació dels drets humans a la actualitat, així com sobre la seva regularització en l’àmbit internacional, nacional i local.

En l’edició 2007 el programa del curs s’articula en conferències i en taules rodones, on ponents de diferents àmbits professionals desenvoluparan aspectes sectorials i revisaran el tractament, consolidació i defensa dels drets humans en els diversos marcs institucionals.

DATA
Del 5 al 23 de març de 2007

HORARI
De dilluns a dijous i divendres 23 de març, de 18 a 21 h

DURACIÓ
40 hores.

LLOC
Escola d'Administració Pùblica de Catalunya

c/ Girona, 20. Barcelona

MÉS INFORMACIÓ

http://www.idhc.org/cat/141_cursdh.asp

* * * * *

David

Tuesday, January 30, 2007 8:40:06 AM

9. Assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra: Dijous,1 de febrer, 19, 30h

Assemblea de la

Plataforma Aturem la Guerra

Dijous, 1 de febrer, 19,30h, Sodepau (Passatge del Crèdit, 7, pral. Metro Liceu)

El passat dijous, 25 de gener, hi va haver l'assemblea de la Plataforma Aturem la Guerra.

Després d'expressar diversos punts de vista sobre la greu situació a l'Orient Mitjà, tothom va veure la necessitat de dur a terme una manifestació al voltant del 20 de març (quart aniversari de la invasió i ocupació de l'Iraq), concretament el 17 de març, dissabte. Es considerava que la manifestació havia de tenir un format diferent, un recorregut més curt que les altres vegades i que s'acabarà de concretar dijous 1 de febrer.

Per altra banda, també es van definir les línies d'una jornada de debat per analitzar la situació i que es faria el dissabte 3 de març a la tarda. Alguns companys ja s'encarreguen de buscar ponents i local.

Precisament per acabar de valorar i concretar els continguts d'aquesta jornada i decidir alguns aspectes de la manifestació us demanem que vingueu a la reunió del dijous, 1 de febrer al local de Sodepau a les 19,30 i expresseu la vostra opinió sobre com s'hauria d'organitzar tot, si és que considereu oportú fer-ho.

Us hi esperem.

Plataforma Aturem la Guerra

Web: http://www.aturemlaguerra.org/

Llista de correu: http://www.grups.pangea.org/mailman/listinfo/llista-aturemlaguerra

PD: Encara segueix vigent la crida que vam fer fa uns mesos:

http://www.aturemlaguerra.org/?q=node/5

La Plataforma necessita urgentment diners, per cobrir les despeses de les mobilitzacions dels últims mesos, i per preparar les futures activitats.

Es poden ingressar diners per a la Plataforma Aturem la Guerra a:

2013 - 0371 - 85 - 02009 57332

Aportacions d'entitats adherides: Donat que poques de les entitats adherides han aportat diners a la Plataforma des de 2003, l'assemblea del 5 de setembre de 2006 va suggerir les següents aportacions:

Col·lectius petits: 30 euros

Grups mitjans: 50 euros

Organitzacions grans: 100 euros o més

Feu ingressos, si us plau, esmentant el nom de l'entitat, al compte de la Plataforma a la Caixa de Catalunya: 2013-0371-85-02009 57332

* * * * *

Damià

Tuesday, January 30, 2007 3:26:00 PM

10. LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DEMANARÀ A LA GENERALITAT EL POSICIONAMENT EN CONTRA D’AQUESTA INSTAL•LACIÓ

Ahir dilluns 29 de gener, membres de la Coordinadora es van reunir a Tortosa amb el Delegat Territorial de les Terres de l’Ebre, Sr. Lluís Salvadó, per exposar-li l’estat de la qüestió en relació al procés d’implantació del Cementiri Nuclear.

Llegir més...

http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=742&mode=thread&order=0&thold=0

* * * * *

paremoselcaufec

Monday, January 29, 2007 5:45:38 PM

11. ACCIÓ: 1ª mostra de videoActius i de desobediència

3 de febrer 2007 :: esplugues del llobregat

12 hores de resistències i lluites populars

www.mostravideoactiu.org

ei!! ja tenim tot a punt per a l'ACCIÓ: la 1ª mostra de videoActius i de desobediència.

el proper dissabte 3 de febrer tens una cita a Esplugues del Llobregat

12 hores de resistències i lluites populars,

d'11h a 23h al Centre Social i Recreatiu L'Avenç

a www.mostravideoactiu.org tens tota la informació

PROGRAMA - puntual!!

11 h. presentació

11.20h. Paterada al forum

11:40h. No al TAV, fermarlo e´possibile

13h. Itoiz, ito ez !

13.55h. [ videos curts ]

14-15h. DINAR DESCANS

15h. La ciudad de los otros

15.40h. Besos al Besós

16.30h. Contracorriente

18 h. M11 road. The life in the fast line

19.30h. [ videos curts ] Aubonne bridge action, La violencia como herramienta de

lucha, ...

20.45h. La batalla de euskalduna

21.30h. ... ???

si vols veure un avanç, vés a

http://www.moviments.net/noalplacaufec/accio/difussio2.html

allà trobaràs els trailers promocionals!

porta cd-dvd's per a grabar el q vulguis, discs extraibles, etc...

porta tot el material de difusió que vulguis, videos, revistes, samarretes, musica. si vols muntar paradeta. millor avisa'ns.

: : : : : : :

COM ARRIBAR A L'AVENÇ

Vés a:

http://www.moviments.net/noalplacaufec/accio/arribar2.html

plànol d'esplugues amb enllaços de transport:

http://www.emt-amb.com/links/planols/cesplugues.html

L'AVENÇ 1906

quan arribis a la plaça de l'ajuntament d'esplugues comença a caminar cap a sant feliu de llobregat pel c/laureà miró. a la primera cruïlla a l’esquerra (cap el mar mediterrani) trobaràs un carrer peatonal (c/àngel guimerà, tu vas al nº 27!). avança i en creuar un carrer veus a l’esquerra un edifici gran. ALLÀ ESTAREM! veuràs algun cartell. si no has estat capaç d'arribar i t'has passat 3 pobles, pots trucar al 685 269 787 i intentarem ajudar-te.

EN CONVENI AMB TMB!

que sapigues que hem organitzat busos per a arribar a esplugues des de plaça espanya i plaça catalunya de la capital. per la bonanova i pedralbes hem fet que passi un bus 22 des de les 6 del mati fins les 23h, depèn de la hora que l'agafis pot trigar entre 10-15 minuts

per la carretera de sants hem fet passar el 57, 153, 157

per la diagonal 63, 67, 68

des de l'estació de sants i per la diagonal, el 78

fins i tot l'esplujust ens donarà un cop de mà en portar la gent perduda cap a l'ACCIÓ

http://www.ajesplugues.es/portal/portalaj.nsf/v/9135D12CA6F85030C12570220075944C

TAMBÉ HEM ACONSEGUIT QUE LA LINIA 5 DE METRO (la blava) PARI A CAN BOIXERES O

CAN VIDALET DE TANT EN TANT I AIXÍ PUGUIS ARRIBAR A L'ACCIÓ!!

ACCIÓ: 1ª mostra de videoActius i de desobediència

3 de febrer 2007 :: esplugues del llobregat

12 hores de resistències i lluites populars

www.mostravideoactiu.org

paremoselcaufec@rusc.net

685 269 787

* * * * *

Bosch Perello, Antoni

Monday, January 29, 2007 10:36:57 AM

12. Sundance premia dos films sobre la guerra d'Iraq

Redacció

AVUI 29-1-2007

Dues pel·lícules sobre la guerra d'Iraq, Grace is Gone i el documental No End in Sight, han estat premiades al Festival Sundance, que es va clausurar dissabte a la nit a la ciutat nord-americana de Park City. Grace is Gone és un drama protagonitzat per John Cusack, que interpreta un pare de família patriota. La seva dona mor en combat a la guerra d'Iraq, i ell ha de donar la notícia als seus fills. El film ha guanyat els premis al millor guió i del públic. El seu director, James Strouse, va explicar que li han demanat amb insistència si es tracta d'un al·legat contra la guerra, però ell simplement respon: "És una pel·lícula a favor d'Amèrica".

El documental No End in Sight s'ha endut un premi especial del jurat per "haver mostrat clarament unes decisions polítiques errònies que han conduït al fracàs catastròfic de la invasió i l'ocupació nord-americana d'Iraq", segons el jurat.

D'altra banda, el film Padre Nuestro ha guanyat el gran premi del jurat al Festival de Sundance i ha continuat, en certa manera, amb l'explosió del cinema mexicà als EUA, que s'ha materialitzat amb una quinzena de nominacions als Oscars aquesta setmana. El film narra la història d'un jove sense papers mexicà que busca el seu pare a Nova York. El director és el nord-americà Christopher Zalla. La pel·lícula brasilera Manda Bala ha guanyat en la categoria del millor documental. La cinta s'endinsa en el món del crim i la corrupció al Brasil, i està dirigida pel també nord-americà Jason Kohn.

* * * * *

PLATAFORMA ANTIMOLINS PLATAFORMA ANTIMOLINS

Sunday, January 28, 2007 4:48:28 PM

13. PARC EÒLIC DE PORTBOU RECURS D’ALÇADA, contra la resolució del director d’Energia i Mines de data 13 de desembre de 2006

NOTA DE PREMSA DE LA PLATAFORMA CÍVICA ANTIMOLINS DE PORTBOU

RECURS D’ALÇADA, contra la resolució del director d’Energia i Mines de data 13 de desembre de 2006.

La Plataforma Cívica Antimolins de Portbou vol informar la ciutadania que la nostra organització ha presentat un Recurs d’alçada contra la resolució del director d’Energia i Mines de data 13 de desembre , per un defecte de forma, ja que , l’esmentada resolució no compta amb els requisits de la llei 30/92 de RJPAC, establerts a l’article 89, motiu pel qual provoca la més absoluta indefensió .

La PCAP vol manifestar que malgrat les informacions aparegudes recentment a la premsa en el sentit que el parc eòlic compleix tots els requisits , nosaltres seguim insistim que aquest parc viola clarament la Directiva comunitària 2001/42/CE , a més de posar en perill la candidatura al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (signada per 50 municipis d’una banda i altra de la frontera ) i atemptar contar la XARXA NATURA 2000 . Per altra banda, considerem que és una flagrant contradicció que si l’informe de declaració mediambiental , qualifica expressament l’impacte final com a sever . Com pot negar l’administració catalana les consultes amb l’Estat francès ? . L’impacte final a l’estat veí serà també sever , per tant com que no es poden evitar les repercussions mediambientals que el parc provocarà, les consultes han de ser d’obligat compliment .

Tot seguit us passem el desenvolupant jurídic de l’esmentat Recurs d’Alçada .

Consellera de Treball i Indústria

Departament Treball i Indústria

C/ Sepúlveda 148-150

08011 Barcelona

Sergi Gubert Macias, Joan Pallach Taulé, i Antoni Vega Cané en qualitat de membres de la PLATAFORMA CÍVICA ANTIMOLINS DE PORTBOU, en nom i representació d’aquesta Associació, proveïda amb CIF G- 17.916.685, i amb domicili al carrer del pi 4, 2n 2a de Portbou, davant la Consellera de Treball i Indústria, interposem el present recurs d’alçada, contra la resolució del director d’Energia i Mines de data 13 de desembre de 2006, atesos els següents

Fets

1. En data 7 de desembre de 2006, la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou va formalitzar, davant la Direcció General d’Energia i Mines, una sol.licitud la petició principal de la qual era la declaració de la inexecutabilitat corresponent a l’autorització del parc eòlic Tramuntana al municipi de Portbou, de 7 de novembre de 2002. S’adjunta com a document 1, còpia de la sol·licitud esmentada.

2. El 29 de desembre de 2006, el director d’Energia i Mines va notificar a la Plataforma una resolució de 13 de desembre de 2006, com a resposta a les peticions plantejades. S’adjunta com a document 2, còpia de la resposta citada.

Als anteriors fets, li són d’aplicació els següents,

Fonaments

1. El contingut de la resolució del director general d’Energia i Mines de 13 de desembre de 2006 no compta amb els requisits de la Llei 30/92 de RJPAC, establerts a l’article 89, motiu pel qual provoca la més absoluta indefensió d’aquesta part:

- D’entrada, no decideix sobre totes les qüestions plantejades, ja que la Plataforma, a banda de demanar la inexecutabilitat de l’autorització, va sol·licitar a més, que se la tingués com a part interesada en la implementació del Parc eòlic Tramuntana, i que per aquest motiu se li notifiquessin totes les resolucions que directament o indirecta hi estiguessin relacionades. Així mateix, el·ludeix tractar sobre l’incompliment de la Directiva Hàbitats, i la Xarxa Natura 2000, de recent aprovació pel Govern de la Generalitat. Tampoc fa menció expressa dels greus perjudicis que l’execució del parc eòlic ocasionarà a tots els municipis inclosos en la candidatura per declarar com a patrimoni de la humanitat, la vessant mediterrània dels Pirineus.

- Tot i que del contingut de la resolució s’interpreta que l’Administració denega el sol·licitat, aquesta no expressa els recursos que contra la mateixa procedeixen, ni el termini per a fer-ho. Fins i tot en el supòsit d’inadmissió de la sol·licitud, l’Administració té l’obligació d’atorgar als interessats la possibilitat d’impugnar la resolució administrativa.

En aquest sentit l’article 107 de la Llei 30/92, és contundent quan exigeix que els interessats puguin interposar els recursos administratius que corresponguin contra les resolucions i els actes de tràmit, si decideixen directament, o indirecta el fons de l’assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el prcediment, produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims.

2. La resolució del director general d’Energia i Mines considera que a l’autorització del parc eòlic no li és aplicable la Directiva 2001/42/CE, perquè un parc eòlic no és ni un pla ni un programa, sinó un projecte. D’aquesta manera s’el·ludeix el compliment de les obligacions imposades als estats membres quan la seva realització tingui repercussions significatives sobre el medi ambient de l’estat veí.

Tal i com la Plataforma va posar de manifest en l’escrit presentat, ningú pot negar les implicacions transfrotereres del parc eòlic Tramuntana. En primer lloc per la seva ubicació a escassos metres de distància amb la frontera francesa, fet que comportarà conseqüències a l’Estat francès, tant a nivell paisatgístic com medioambiental, i després, perquè el projecte Xarxa Natura 2000, la finalitat del qual és preservar la biodiversitat a nivell europeu, abraça també territori francés. El mateix succeeix amb la candidatura per a que la Unesco declari la vessant mediterània dels Pirineus com a Patrimoni de la Humanitat, ja que la candidatura la presenten conjuntament Espanya i França.

Cal recordar que l’objectiu de la Directiva 2001/42/CE no és cap altre qe el d’establir a escala comunitària, una marc general d’avaluació medioambiental, per procedir a la conservació i a la utilització sostenibles de la diversitat biològica. En aquest sentit, ningú pot negar els danys medioambientals que ocasionarà la implementació del parc eòlic, i que han estat reconeguts expressament pel Departament de Medi Ambient, en la declaració d’impacte medioambiental de 17 de maig de 2002, quan malgrat qualificar-la de favorable, va considerar l’impacte final com a sever. Doncs bé, la ubicació dels aerogeneradors, comporta inevitablement que l’impacte final sigui també sever per a l’Estat francés.

És per tot això, que la Plataforma considera totalment aplicable en aquest supòsit la Directiva 2001/42/CE. La interpretació restrictiva que en fa el director general d’Energia i Mines entra en contradicció frontal amb la seva finalitat. Si es nega la seva aplicació en el procés d’autorització del parc eolic Tramuntana, es generan precisamanent els efectes contraris als que aquesta Directiva pretèn solventar, ja que no s’aconseguirà un marc de protecció medioambiental a escala comunitaria: allò que l’Estat francès intenta preservar, ho malmetrà el parc eòlic Tramuntana.

Per tot l’exposat, la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou,

SOL·LICITA:

1. Que es declari la l’anul·labilitat de la resolució del director general d’Energia i Mines de 13 de desembre de 2006, pels defectes de forma esmentats en el present recurs, atesa la situació d’indefensió provocada, i en conseqüència s’ordeni la retroacció del procediment el moment de produir-se, i en conseqüència es doni resposta a totes les qüestions plantejades a la sol·licitud, i s’atorgi als interessats un termini per a presentar recurs administratiu.

2. Que es declari la inexecutabilitat de la resolució del director general d’energia i mines de dta 7 de novembre de 2002, per la qual s’autoritza el parc eòlic Tramuntana, atès qe ha estat emesa sense tenir en compte l’aplicació de la Directia 2001/42/CE.

Portbou, 24 de gener de 2007

Signat: Sergi Gubert Macias

Joan Pallach Taulé

Antoni Vega i Cané

PORTBOU, 28/01/2007

PLATAFORMA CÍVICA ANTIMOLINS DE PORTBOU

PORTBOU ( ALT EMPORDÀ)

TEL CONTACTE 666 777 692

costerut@yahoo.es

* * * * *

"FLG"

Sun, 28 Jan 2007 11:39:14

Workplace Equality Index 2007 del Regne Unit · Altres

Jaume Urgell

Enviado el: viernes, 26 de enero de 2007 15:45

14. Workplace Equality Index 2007 del Regne Unit · Altres

Benvolgut amic, benvolguda amiga,

Et fem arribar l'enllaç a una notícia publicada avui a la web de Xarxagay per si és del teu interès:

IBM LIDERA EL RÀNQUING D'EMPRESES EN EL WORKPLACE EQUALITY INDEX 2007 DEL
REGNE UNIT

http://www.xarxagay.org/index.php?option=com_content&task=view&id=45&Itemid=37
L'associació britànica Stonewall ha fet públic aquest mes de gener de 2007 l'edició d'enguany del Workplace Equality Index (2 MB), que identifica les 100 empreses i organitzacions del Regne Unit que tenen les polítiques més avançades de no discriminació i d'igualtat envers les persones GLBT.
Tal com succeeix amb el Corporate Equality Index, de la Fundació Human Rights Campaign dels Estats Units, el WEI es basa en una sèrie d'indicadors que mesuren l'existència de codis ètics i normes no discriminatòries amb l'objectiu que el personal visqui la seva orientació sexual a la feina amb normalitat, el suport a grups i xarxes GLBT dins de l'organitació, la formació del personal i els executius, i el compromís de la direcció de recursos humans i del Consell d'Administració en el reconeixement de la diversitat i la promoció de la igualtat, entre altres.

Enguany ha estat l'empresa IBM la que ha obtingut la màxima puntuació, seguida del guanyador de l'any passat, la policia de Staffordshire. L'estudi reconeix l'existència d'un sostre rosa en moltes empreses, que impedeix que persones obertament gais, lesbianes o transsexuals accedeixin a posicions directives i al Consell d'Administració, i afirma que al voltant d'un terç dels britànics GLBT no pot sortir de l'armari a la feina amb garanties.

Precisament per això, cada cop més els prop de 1,7 milions de treballadors i treballadores GLBT del Regne Unit tenen en compte el Workplace Equality Index en la planificació de la seva carrera, com també els estudiants que estan a punt de graduar-se i els consumidors gais en general a l'hora de fer decisions de compra de productes i serveis.

Des del punt de vista de drets humans, l'existència d'homofòbia i transfòbia a la feina pot comportar la pèrdua del lloc de treball i/o l'ostracisme professional. L'estudi de Stonewall calcula que al voltant d'un 20% de les persones GLBT que pateixen discriminació per raó d'orientació sexual a la feina consideren en algun moment el suïcidi.

x x x

L'associació Stonewall organitza el mes de març a Londres, com ja és habitual, la conferència anual sobre no discriminació al lloc de treball:

http://www.stonewall.org.uk/workplace/1454.asp
x x x

Et fem arribar l'enllaç següent al vídeo que la National Gay and Lesbian Chamber of Commerce (NGLCC) dels EUA va fer amb motiu del seu sopar anual el 2006, en el qual el director de la Borsa de Nova York adreça unes paraules als assistents. Al final del vídeo es pot veure l'ocasió en què membres de la NGLCC, incloent-hi Justin Nelson i Chance Mitchell, van protagonitzar la tradicional tocada de campana a Wall Street amb motiu de la setmana de coming out.

www.nglcc.org
x x x

A casa nostra, i després de la reedició d'un govern d'entesa tripartit, la política GLBT ha quedat adscrita al Departament d'Acció Social i Ciutadania (controlat per ERC) i en concret, a la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania. Durant l'anterior legislatura el Programa
per al Col·lectiu GLBT va estar adscrit al Departament de Presidència. Carme Porta, fins fa poc la interlocutora parlamentària d'ERC per a temes GLBT, ha estat nomenada secretària sectorial de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, però encara no s'ha produït el nomenament del nou responsable del Programa per al Col·lectiu GLBT. L'actual responsable, Màrius Tàrraga, afí al PSC, va comunicar la seva marxa recentment, però continua exercint en funcions.

Des de Xarxagay confiem que, més enllà de desadscripcions i adscripcions departamentals, el nou Govern sàpiga donar un impuls nou i decidit a la política GLBT, en la línia del Manifest per una Nova Política GLBT a la Generalitat de Catalunya, que va liderar Xarxagay durant la tardor i que van signar 15 entitats catalanes.

Tres mesos després de les eleccions no ha trascendit pràcticament res sobre l'organització i les inversions futures que es destinaran a aquesta política pública, tot i que sembla que s'impulsaran diversos estudis sobre la situació de les persones GLBT, entre ells un en l'àmbit laboral, i que el pressupost de 90.000 euros del Programa podria veure's incrementat.
(Cal recordar que el pressupost destinat a polítiques de dones és de 50.000.000 d'euros.)

En relació amb la resolució aprovada pel Parlament i impulsada per Xarxagay sobre no discriminació al lloc de treball per orientació sexual, de moment no s'ha produït un nou consens per tornar-la a presentar i aprovar, tenint en compte que les resolucions decauen amb la legislatura.

x x x

Finalment, cal destacar que el Govern ha aprovat recentment el projecte de llei de creació del Consell de Relacions Laborals, que ha entrat al Parlament per a la seva discussió. Una de les comissions d'aquest Consell, que estarà format de manera paritària pel Govern, els sindicats i les organitzacions empresarials, és la Comissió d'Igualtat i No Discriminació, que s'ha de concretar per reglament. Cal valorar positivament aquest nou Consell, i des de Xarxagay esperem que la Comissió d'Igualtat i No Discriminació inclogui explícitament en la seva regulació i activitats la problemàtica referida a les persones GLBT al lloc de treball.

Cordialment,

Xarxagay-L'Espai Professional GLBT

x x x

Si quieres consultar la web de Xarxagay en castellano, puedes hacerlo utilizando un traductor automático online. Por ejemplo, si vas a http://traductor.gencat.cat y escoges "Traducció de pàgines web", puedes seleccionar el sentido de la traducción e introducir la dirección URL de la página que desees consultar.

If you want to browse through Xarxagay's website in English, you can do so by using an online automatic translator. For instance, if you go to http://traductor.gencat.cat and you choose "Traducció de pàgines web", you can then select the direction of the translation and introduce the URL address of the website's page that you want to read.

x x x

* * * * *

From: "FLG"

Sun, 28 Jan 2007 11:32:08

15. Cicle Conferències Infància - CIIMU

Unes jornades convocades pel CIIMU. Si us apunteu ens ho feu saber.

Flg
_____

Jornades CIIMU

viernes, 26 de enero de 2007 14:16

Cicle Conferències Infància - CIIMU

Visiteu la web <http://www.ciimu.org/webs/wellchi/discussion_forum.htm> del cicle de conferències
Correu electrònic: <mailto:jornades_infancia@ciimu.org> jornades_infancia@ciimu.org

* * * * *

Antonio Arnau

27/01/2007 20:38

16. Todo tiene un límite

Es una afirmación que parece una verdad evidente del acervo popular, algo que cualquiera aceptaría sin necesidad de haber leído el recomendable librito con este título de Jorge Riechmann ( http://www.revistateina.com/teina/web/teina10/dosimag/jorge%20Riechman.pdf )javascript:ol('http://www.revistateina.com/teina/web/teina10/dosimag/jorge%2520Riechman.pdf');(profesor de ética, poeta y ecologista). Nuestras abuelas nos decían, hay que respetar los límites, nuestros educadores, hay que desenvolverse con responsabilidad y autocontención. Evidente, pero seguimos viviendo en un tiempo en que "hay que luchar, luchar y seguir luchando por lo evidente", dicho sea en palabras de Bertolt Brecht .

Evidente resulta ya, después de luchar por ello, que el agua es un recurso limitado y necesita políticas de gestión de la demanda, lo que se conoce como " Nueva cultura del agua" ( http://www.unizar.es/fnca/index3.php?pag=11&id=1 ); igualmente existe una nueva cultura de la energía ( http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php3?id_rubrique=4 ) y, en ello estamos, una nueva cultura del territorio ( http://www.diarioinformacion.com/media/docs/manifiesto.pdf ), aquella que reconoce la evidencia de que el suelo es un recurso limitado y, su gestión, debe ser ordenadamente planificada con criterios de sostenibilidad, pensada y participadamente decida para satisfacer las necesidades reales del conjunto de la ciudadanía; no las de los promotores privados, no las de los especuladores, no de los políticos que buscan financiación a "sus" cuatro años. La depredación del territorio tiene un límite y lo hemos sobrepasado.

Estamos en un " mundo lleno" ( http://www.airon60.com/Images/revistas/observador/num43/43pdf/43pdf16.pdf ), en un país lleno, sin costas que urbanizar, con municipios que han agotado ya todo su suelo, lo que debe marcar otras reglas, otras alternativas necesarias y posibles, no podemos seguir creciendo en población según las "viejas" pautas insostenibles de producción y consumo, seguir desarrollando un urbanismo del promotor privado que tiene en proyecto viviendas para un millón de nuevos habitantes. Hay que pararlo, es un negocio sin futuro y continuidad posibles (materialmente), del cual han fomentado que dependa un quinto del producto interior bruto de la Comunitat Valenciana quienes la gobiernan, los cuales son quienes no deberían tener futuro y continuidad como gobernantes.

Parar para pensar y debatir colectivamente el País que queremos –si lo queremos- es una necesidad evidente para la supervivencia; esa es la lucha de muchos colectivos ciudadanos agrupados en " Compromis pel Territori " ( http://www.compromispelterritori.org/ ), por una nueva cultura que "limite l'activitat urbanística, impedesca l'especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, fomente l'ús racional dels recursos naturals i energètics i aposte de manera clara pel model de ciutat mediterrània: compacta, multifuncional, amb creixements integrats, harmònics i sostenibles, front a les "ciutats temàtiques " i les aglomeracions extensives" (1).

Son "gent compromesa" que sabe que sin una implicación activa de los ciudadanos en los asuntos de todos, no hay democracia posible. Democracia es participación en lo común, o no es nada. Por eso piden una moratoria que detenga la destrucción, para construir colectiva y racionalmente las alternativas. Un compromiso por un cambio radical de modelo, de la ciudad "temática" a la ciudad habitable, del nefasto gasto en fastos, a las inversiones en educación, sanidad, cultura, y que comienza por reconocer los límites y practicar la autocontención. A ver si de tanto querer "vivir en el campo", no va a quedar campo en el que vivir y del que comer.

Antonio Arnau (publicado en Noticias 7 dias)

(1) "Bases per a una nova política territorial " ( http://www.mrg-valencia.org/IMG/pdf_Bases.pdf ), http://www.compromispelterritori.org/ (punxa els enllaços subratllats)

* * * * *

David

Friday, January 26, 2007 10:13:52 AM

17. Compte corrent per a la campanya sí al procés de pau

Hola a totes i tots

Aquí van els detalls bancaris de la Campanya Sí al procés de pau:

Caixa Catalunya

c/ Gran de Gràcia, 194

08012 Barcelona

Número de Compte Corrent:

2013-0654-82-0200743758

A l'assemblea de la campanya es va acordar una aportació orientativa de 30, 50 o 100 euros, per a organitzacions petites, mitjanes i grans, respectivament.

Important: cal especificar en els ingressos que són per la campanya (tot i mirar-ho i re-mirar-ho és la única manera que han sabut per relacionar el compte amb la campanya: en els ingressos quedaran especificats els titulars físics del compte corrent, però en assumpte quedarà el nom de la campanya)

David Karvala

*********************************************************

RECORDEU:

Concentració Sí al procés de pau, dg 28 de gener, 12h,

Plaça de Sant Jaume

Amb Carme Sansa + Marina Rosell + Ahotsak + Raimon

*********************************************************

ADHESIONS fins ara:

Altres: Diari El Punt |

US PODEU ADHERIR ESCRIVINT A sialproces@mesvilaweb.cat

Web bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/sialproces

Llista de correu: http://es.groups.yahoo.com/group/sialprocesdepau/

* * * * *

Àngels Tomás

Friday, January 26, 2007 7:29:15 AM

18. Pronunciamiento de la Asamblea de Movimientos Sociales -FSM2007

Luchas africanas, luchas globales

Nosotros, los movimientos sociales de África y de todo el mundo hemos venido aquí a Nairobi, al Foro Social Mundial (FSM) 2007 para realzar y celebrar a África y sus movimientos sociales; a África y su historia permanente de lucha contra la dominación extranjera, el colonialismo y el neo-colonialismo; a África y sus contribuciones a la humanidad; a África y su papel en la búsqueda de otro mundo.

Estamos aquí para celebrar y reafirmar el espíritu del Foro Social Mundial como un espacio de lucha y de solidaridad abierto a toda la gente y a los movimientos sociales sin importar su capacidad de pago.

Denunciamos las tendencias hacia la mercantilización, la privatización y la militarización del espacio del FSM. Centenares de nuestros hermanos y hermanas que nos dieron la bienvenida a Nairobi han sido excluidos/as debido a los altos costos de participación.

También estamos profundamente preocupados por la presencia de organizaciones que trabajan contra los derechos de las mujeres, sectores marginados, y contra los derechos sexuales y la diversidad, en contradicción con la Carta de Principios del FSM.

La Asamblea de Movimientos Sociales ha creado una plataforma para kenianos/as y otros/as africanos/as de diversos procesos y comunidades para que presenten sus luchas, alternativas, culturas, talentos y habilidades. Es también un espacio para que las organizaciones de la sociedad civil y los movimientos sociales interactúen y compartan los temas y los problemas que les afectan.

Desde la primera asamblea en 2001, hemos contribuido a edificar y a consolidar exitosamente las redes internacionales de la sociedad civil y de los movimientos sociales y hemos reforzado nuestro espíritu de solidaridad y nuestras luchas contra todas las formas de opresión y de dominación.

Reconocemos que la diversidad de movimientos y de iniciativas populares contra el neoliberalismo, la hegemonía del mundo capitalista y las guerras imperiales, son una expresión de la resistencia mundial.

Ahora tenemos que avanzar hacia una fase de alternativas efectivas. Muchas iniciativas locales ya existen y deben ser ampliadas: lo qué está sucediendo en América Latina y en otras partes del mundo --gracias a la acción conjunta de los movimientos sociales – muestra el camino para

plantear alternativas concretas a la dominación del capitalismo mundial.

Como movimientos sociales de los cinco continentes reunidos en Nairobi, expresamos nuestra solidaridad con los movimientos sociales en América Latina cuyas luchas persistentes y continuadas han conducido a las victorias electorales de la izquierda en varios países.

Acciones

Llamamos a una amplia movilización internacional contra el G8 en Rostock

y Heiligendamm (Alemania) del 2 al 8 de junio de 2007.

Movilizaremos a nuestras comunidades y movimientos en el Día de Acción Internacional en 2008.

Nairobi, 24 de enero de 2007

Asamblea de Movimientos Sociales

(Traducción libre del inglés –Minga Informativa de Movimientos Sociales)

* * * * *

Àlex" "Gavà

Thursday, January 25, 2007 9:19:18 PM

19. Gavà Mar vol que els avions girin al mar a menys alçada per evitar els nuclis habitats

Hola a tots,

us adjunto la nota de premsa que ha donat origen a aquesta notícia i la publicada als diaris AVUI, Què, 20 minutos, ....

Salut!

AENA NO APLICA EL MATEIX CRITERI EN LA REDACCIÓ DELS GIRS DELS AVIONS EN ELS AEROPORTS DEL PRAT I DE BARAJAS

Des del passat 26 d’octubre de 2006, l’aeroport del Prat està operant amb les noves rutes aèries que l’AVV de Gavà Mar va venir proposant des de molt abans de la posada en servei de la tercera pista de l’aeroport del Prat (30 de setembre de 2004).

Aquestes noves configuracions han suposat una gran millora mediambiental per a tot el litoral del Baix Llobregat alhora que estan permetent operar a l’aeroport amb tota normalitat i poder continuar creixent en número d’operacions/hora i en passatgers. Demostrant-se així que la nostra proposta era completament viable i que els dos terribles anys que hem hagut de suportar conjuntament amb els veïns de Castelldefels, Begues i Les Botigues de Sitges eren totalment innecessaris.

Però, l’operativa actual encara es pot perfeccionar, el 80% del temps s’aplica la configuració OEST que suposa l’enlairament dels avions per la tercera pista en direcció Gavà Mar fent un gir cap el mar per minimitzar l’impacte acústic com obliga la Declaració d’Impacte Ambiental (D.I.A.) de l’ampliació de l’aeroport i una proposició no de Llei aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats.

Els tècnics de l’AVV de Gavà Mar, que també ho són de l’Ajuntament de Gavà, van treballar a fons per garantir que aquest gir minimitzés l’impacte acústic sobre Gavà Mar ja que els navegadors dels avions duen carregat un software que és el que indica a l’avió exactament on s’ha de girar i un petit canvi en la redacció, pot implicar un gran canvi en el gir i en el seu impacte acústic.

Però, la redacció que es va publicar en l’AIP (publicació oficial) va ser decidida UNILATERALMENT per AENA i deia: “Subir en rumbo de pista hasta alcanzar 500 ft (pies). Virar a ...”

Aquesta redacció errònia va provocar que més del 50% dels avions comencés a realitzar aquest gir entre 800 i 1.000 peus (ningú els obligava a girar abans) i per tant, NO minimitzant el soroll.

Davant d’aquesta situació, els tècnics de l’AVV de Gavà Mar i de l’Ajuntament de Gavà, en el marc del Grup Tècnic de Treball del Soroll de la CSAAB van presentar dues propostes per millorar la redacció d’aquest gir i poder minimitzar realment l’impacte acústic sobre Gavà Mar.

Opció 1: "Subir en rumbo de pista y tan pronto como sea posible y no más tarde de 500 ft.(pies) virar a..." (Redacció utilitzada per AENA a l’aeroport de Madrid-Barajas)

Opció 2: "Subir en rumbo de pista. A 420 ft.(pies) virar a ..." (Redacció utilitzada als aeroports de Montpeller, Niça, París-Le Bourget, París-Orly, Praga, Malmoe, ...)

Doncs, ens acabem d’assabentar que AENA, una vegada més, UNILATERALMENT ha decidit una nova redacció que no és cap de les dues anteriors i ja l’ha publicat a l’AIP: “Subir en rumbo de pista, a 500 ft virar a ...”

Reconeixent que aquesta redacció és millor que l’anterior, no podem acceptar que no sigui tan ambiciosa com ho podria ser i que, per tant, no minimitzi l’impacte acústic i amb l’agreujant que a l’aeroport de Madrid-Barajas sembla que sí que es pot fer una redacció ambiciosa i en canvi, a

l’aeroport del Prat, NO.

Reclamem a totes les institucions catalanes que facin aplicar a AENA el mateix criteri al nostre aeroport, garantint així la minimització de l’impacte acústic al Baix Llobregat

23 de Gener de 2007

Per a més informació:

WWW.GAVAMAR.COM

Elisabet Martínez (638 811 282) (Presidenta AVV Gavà Mar)

Bosch Perello, Antoni

Thursday, January 25, 2007 2:49:14 PM

Gavà Mar vol que els avions girin al mar a menys alçada per evitar els nuclis habitats

R.M.B.. Gavà.

25/01/2007

L'associació de veïns de Gavà Mar ha demanat a Aena, el gestor de l'aeroport del Prat, que modifiqui els criteris en la redacció dels girs per obligar els pilots a virar abans al mar i reduir, per tant, els sorolls que provoquen sobre els nuclis habitats. Des del 26 d'octubre passat els avions giren en la seva majoria al mar quan s'enlairen i no sobrevolen Gavà i Castelldefels. Però els navegadors dels avions, per indicació d'Aena, demanen als pilots «pujar en rumb de pista i a 500 peus girar». Segons l'associació de veïns, això permet als pilots enlairar-se encara més fins que no giren i, per tant, trigar més, amb la qual cosa passen per sobre de les cases més properes a l'aeroport. Els veïns reclamen que es canviï el redactat i es demani als pilots que, tal com fan a Barajas, «pugin en rumb de pista i tan aviat com sigui possible i no més tard de 500 peus girin». Segons la presidenta de l'associació de veïns, Elisabet Martínez, és un redactat més restrictiu que farà disminuir els sorolls.

* * * * *

Difussió i informació

Thursday, January 25, 2007 3:10:58 PM

20. La corrupción: la profunda crisis de nuestro Estado de Derecho

Hace tiempo que queremos compartir la Presentación que encabeza un libro estupendo, cuyo título es: Aguas limpias, manos limpias. Corrupción e irregularidades en la gestión del agua en España . Editorial Bakeaz y Fundación Nueva Cultura del Agua. La contundente y genial presentación ha sido redactada por el ex-fiscal anticorrupción, Sr. Carlos Jiménez-Villarejo, la cual da una idea de lo que a continuación se relata y detalla en el libro. Y si bien se centra en el ejemplo de la corrupción en la gestión pública del agua, es totalmente extrapolable a las otras gestiones públicas.

Lectura muy recomendada para aquellos que queremos estar bien documentados sobre la casuística de la corrupción, que a días de hoy en Espanya, y después del calentamiento global, es la mayor crisis que tenemos que afrontar los ciudadanos, día a día. Nos va en ello, nada más y nada menos, que nuestro Estado de Derecho.

Vamos a ver cúanto trabajo tenemos, los ciudadanos.

En adjunto, la totalidad de la presentación. Y a continuación, unas cuantas muestras.

missatgera@

****************************************

(...)"La corrupción constituye una amenaza para la preeminencia del Derecho, de la Democracia y de los Derechos Humanos, socava los principios de la buena administración, de seguridad, de justicia social, falsea la competencia, impide el desarrollo económico y pone en peligro la estabilidad de las instituciones democráticas y los fundamentos morales de la sociedad. Igualmente, debe saberse que cualquier forma de corrupción, máxime la delictiva, expresa una crisis del Estado democrático por cuanto acredita que sus servidores, en palabras del profesor Calsamiglia, no obran con "lealtad" al interés público, apartándose flagrantemente de sus deberes constitucionales.

(...)Cómo la sociedad civil, a través de asociaciones y organizaciones fundamentalmente ecologistas, se ha constituido desde hace tiempo en un instrumento "activo y vigilante" frente a la desviación de poder y la corrupción . La sociedad civil se anticipó "a la prevención y lucha contra la corrupción" que la Convención de las Naciones Unidas entiende como una de las grandes vías para afrontar tan grave problema.

(...)Como queda ampliamente acreditado, los ciudadanos pueden provocar la iniciación de un proceso penal o personarse en el mismo, ya incoado, para actuar "en nombre de la ciudadanía " y en defensa de la sociedad.

(...)La acción popular puede ejercerse por cualquiera de los delitos calificados como públicos. Pero es en un ámbito muy determinado donde los ciudadanos deben asumir esa responsabilidad pública: en los delitos que atentan contra intereses generales de la sociedad y el Estado. Así, en los delitos contra la ordenación del territorio, en los que lesionan el medio ambiente y en todos aquellos que ofenden intereses difusos de los que son titulares colectividades o grupos sociales. Es precisamente ahí donde la acción popular debe estar más presente. Pero también en la persecución de los delitos de corrupción, los cometidos por autoridades y funcionarios en el ejercicio de sus cargos, delitos que represntan la vulneración de los principios de probidad, honradez y objetividad con que deber servirse la función pública. La ausencia de agraviados concretos debe llevar a la ciudadanía a activar su respuesta sobre todo cuando están en condiciones de conocer conductas corruptas que, lamentablemente, la autoridad no investiga o no persigue. La acción popular es una forma cualificada de cultura cívica que debe servir para incorporar la ciudadanía al esfuerzo colectivo contra la corrupción, cultura cívica que expresa confianza en lo público, en el quehacer colectivo, en la solidaridad social, exactamente en los valores que la corrupción destruye.

******************************

Presentación

El 22 de marzo de 2004 la Fundación Nueva Cultura del Agua hacía al futuro Gobierno de España la siguiente propuesta: "investigar las sistemáticas irregularidades existentes en materia de gestión de aguas en nuestro país, de forma que la justicia pueda aplicarse de forma eficaz y rigurosa, acabando con las situaciones de desgobierno existentes en materia de explotación de aguas subterráneas, control del dominio público y gestión de vertidos".

La presente obra es una muestra muy significativa de esa realidad. Constituye un análisis de una parcela tan importante de las Administraciones públicas como es la gestión hidráulica. Las meras irregularidades administrativas o la corrupción delictiva que se denuncian son la consecuencia de diversas causas. Por una parte, de un marco legal que favorece la infiltración de los intereses privados en un sector público tan relevante, propiciado por un tolerante régimen de incompatibilidades. Asimismo, de un proceso de decisiones públicas en las que el servicio al interés general ha encubierto demasiadas veces otros intereses favorables a las grandes empresas de la construcción o hidroeléctricas. Además, el análisis exhaustivo de los supuestos expresivos de corrupción revela que en los procedimientos administrativos en el marco de los cuales se han tomado aquellas decisiones, en los que deberían estar garantizadas la transparencia y la participación de los ciudadanos, hay un exceso de opacidad y desinformación pese a estar en juego intereses, muchas veces vitales, de grandes grupos humanos y sociales.

Este informe habla de "ilegalidad estructural" y la analiza caso por caso hasta encontrar algunos donde se alcanzan límites de profunda quiebra de la legalidad aplicable. La Ley 30/92 (reformada por la Ley 4/99) establece taxativamente que las Administraciones públicas actuarán con sometimiento pleno a la Constitución, a la Ley y al Derecho, deberán respetar los principios de buena fe y confianza legítima y lo harán con criterios de eficiencia y servicio a los ciudadanos. La gestión en materia de aguas se ha separado de forma excesiva de esos principios. Por otra parte, el informe pone de manifiesto el constante incumplimiento del deber de la Administración de garantizar los derechos de los ciudadanos asegurándoles el debido conocimiento de los procedimientos en trámite y el derecho a la formulación de alegaciones, como también se ha dificultado que pueda accederse libre y legítimamente a los archivos y registros que permiten el ejercicio de aquellos derechos.

El análisis recorre los diversos procedimientos penales incoados por conductas de evidente alcance punible, pero también describe ciertas decisiones y actos de la Administración que han incurrido en desviación de poder o en lesión de derechos y libertades, generándose vicios de nulidad. En su momento, deberá plantearse la responsabilidad patrimonial de las Administraciones por el funcionamiento anormal de los servicios públicos.

Este libro aborda la gravedad del problema de la corrupción, sea o no punible, corrupción que en el sector del agua origina gravísimas consecuencias que afectan a las bases de la democracia y al imperio de la Ley así como al desarrollo sostenible. Deber destacarse que este informe representa un gran servicio a la sociedad democrática y, según el preámbulo de la Convención de las Naciones Unidas contra la Corrupción, constituye un excelente instrumento para "fomentar una cultura de rechazo a la corrupción".

La denuncia pública y la persecución sistemática de cualquier forma de corrupción se sustentan en varios presupuestos. En primer lugar, la constatación de su gravedad. A tal fin, son esclarecedores los términos del Convenio del Consejo de Europa contra la Corrupción, finalmente suscrito por el actual Gobierno de España: "La corrupción constituye una amenaza para la preeminencia del derecho, de la democracia y de los derechos humanos, socava los principios de la buena administración, de seguridad, de justicia social, falsea la competencia, impide el desarrollo económico y pone en peligro la estabilidad de las instituciones democráticas y los fundamentos morales de la sociedad". Igualmente, debe saberse que cualquier forma de corrupción, máxime la delictiva, expresa una crisis del Estado democrático por cuanto acredita que sus servidores, en palabras del profesor Calsamiglia, no obran con "lealtad" al interés público, apartándose flagrantemente de sus deberes constitucionales. En tercer lugar, es necesario partir de un claro concepto de corrupción, especialmente en el orden penal, capaz de abarcar todas las conductas punibles que expresan un abuso de poder y, según los casos, un beneficio económico o de cualquier otro signo. El fiscal general del Estado, en 1995, lo resumía claramente: "Acciones u omisiones, dolosas o culposas que (...) se realizan por autoridad o funcionario prevaliéndose de su cargo, ya sea con miras a un injusto enriquecimiento o a la obtención de cualquier otro fin, siempre que, por su trascendencia, incidan directa y gravemente en el buen orden y gobierno de la colectividad".

Pero la lucha contra la corrupción no puede reducirse a las diferentes formas de sanción administrativa o de represión penal. Es fundamental que el Estado, las Administraciones, dispongan de una estrategia de prevención con un cuadro de normas que aseguren un efectivo control preventivo, con el fin de eliminar las zonas oscuras o de impunidad que favorecen toda clase de abusos desde el poder político sobre todo cuando se producen en connivencia con los poderes económicos. Las disposiciones preventivas sobre los conflictos de intereses son todavía insuficientes en materia de incompatibilidades, registro de bienes y actividades y deberes de abstención. Es urgente una profunda reforma de las mismas para imponer un régimen más estricto y exigente que el actual. Pero, por ahora, el Gobierno ha emprendido otras iniciativas que no pueden estimarse satisfactorias. En efecto, el Gobierno ha aprobado, mediante la Orden de 3 de marzo de 2005, un Código de Buen Gobierno para los miembros del Gobierno y altos cargos de la Administración y del sector público. Pretende garantizar "la transparencia, la eficacia y la dedicación plena a las funciones públicas". Pero lo hace a través de la enunciación de lo que se llama "principios éticos" y "principios de conducta" siguiendo las directrices de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico. Principios que, por su naturaleza de "valores de referencia", constituyen, más bien, una apelación retórica, dado que su incumplimiento no genera responsabilidad alguna. No parece el modo adecuado de garantizar eficazmente que las autoridades y funcionarios públicos obren con la "integridad, honestidad y responsabilidad" con que, según la Convención de las Naciones Unidas, deben ejercer sus cargos.

Esta publicación presenta además una novedad esencial: expresa cómo la sociedad civil, a través de asociaciones y organizaciones fundamentalmente ecologistas, se ha constituido desde hace tiempo en un instrumento "activo y vigilante" frente a la desviación de poder y la corrupción. La sociedad civil se anticipó "a la prevención y lucha contra la corrupción" que la Convención de las Naciones Unidas entiende como una de las grandes vías para afrontar tan grave problema. Debe exigirse que con la mayor brevedad, a tenor de la experiencia descrita, se adopten las medidas oportunas en el ordenamiento administrativo para ampliar la legitimación pública de los ciudadanos para la defensa de los intereses generales. La sociedad civil también ha manifestado su vitalidad en el ejercicio de la acción popular en el ámbito penal como forma de participación ciudadana en la Administración de Justicia y supliendo en ciertas ocasiones la inactividad del Ministerio Fiscal. Como queda ampliamente acreditado, los ciudadanos pueden provocar la iniciación de un proceso penal o personarse en el mismo, ya incoado, para actual "en nombre de la ciudadanía" y en defensa de la sociedad. Este informe es un patente reconocimiento de la validez de la acción popular como instrumento para la persecución de ciertos delitos públicos ante los que la Administración de Justicia o la Administración, sin más, no reacciona con la debida diligencia.

La acción popular puede ejercerse por cualquiera de los delitos calificados como públicos. Pero es en un ámbito muy determinado donde los ciudadanos deben asumir esa responsabilidad pública: en los delitos que atentan contra intereses generales de la sociedad y el Estado. Así, en los delitos contra la ordenación del territorio, en los que lesionan el medio ambiente y en todos aquellos que ofenden intereses difusos de los que son titulares colectividades o grupos sociales. Es precisamente ahí donde la acción popular debe estar más presente. Pero también en la persecución de los delitos de corrupción, los cometidos por autoridades y funcionarios en el ejercicio de sus cargos, delitos que represnt5an la vulneración de los principios de probidad, honradez y objetividad con que deber servirse la función pública. La ausencia de agraviados concretos debe llevar a la ciudadanía a activar su respuesta sobre todo cuando están en condiciones de conocer conductas corruptas que, lamentablemente, la autoridad no investiga o no persigue. La acción popular es una forma cualificada de cultura cívica que debe servir para incorporar la ciudadanía al esfuerzo colectivo contra la corrupción, cultura cívica que expresa confianza en lo público, en el quehacer colectivo, en la solidaridad social, exactamente en los valore4s que la corrupción destruye.

Estamos pues ante una obra importante que, con toda seguridad, va a favorecer el proceso institucional para que en la gestión hidráulica se reduzca la arbitrariedad, aumente la transparencia y se profundice la participación pública en la toma de decisiones, objetivos que deberían ser alcanzados por todas las Administraciones implicadas en el más breve plazo.

Carlos Jiménez Villarejo

* * * * *

per difondre

Wednesday, January 24, 2007 12:03:37 PM

21. URGENTE, Apoyo a comision por derechos humanos en Oaxaca

En diciembre 2006 y enero 2007 visitó México una delegación de la Comisión Civil Internacional de Observación de los Derechos Humanos, que estuvo en Oaxaca. Esta Comisión, formada por una red de organizaciones europeas de la sociedad civil, ya ha estado varias veces antes en el país. En el link que sigue está su historia, y los trabajos anteriores (sobre Chiapas, Atenco, y el manifiesto de objetivos para la visita a Oaxaca en español, inglés, francés y otros idiomas):

http://cciodh.pangea.org/index/index.shtml

El 20 de enero publicaron un informe PRELIMINAR sobre la situación en Oaxaca, basado en más de 420 entrevistas personales con afectados, autoridades, vecinos, detenidos, etc en diciembre y enero 2006. Las conclusiones nombran 23 asesinatos, detenciones arbitrarias masivas, desapariciones, paramilitares, torturas, violaciones sexuales y otras muy graves a los derechos humanos.

Se puede leer y FIRMAR en apoyo a las conclusiones preliminares en este link:

http://cciodh.pangea.org/quinta/070120_inf_conclusiones_recomendaciones_cas.shtml
Por favor, FIRMA y difunde esta información lo más ampliamente posible

Per contacta amb nosaltres:

1-Enviant un correu electrònic a: ksanica_baixllob@yahoo.es

2- Al Casal d’entitats Sant Jordi de Gavà (93.638.36.24-tardas), Casa Gran de Gavà o a la Casa de la Solidaritat de Barcelona (934 434 392.) de 19 a 21 hores. (de dilluns a divendres).

* * * * *

L ’ e i n a per trobar la solució adequada a cadascun dels problemes humans

é s l a v e s s a n t h u m a n i s t a d e l d i s s e n y

Per la cultura!

* * *

Actuem en directe...

* * * * *

aturem la corrupció!

_ ___ ___ ___ ___ ___ __

S O C I E T A T * O B E R T A * 1 1 6

Societat Oberta

dijous, de febrer 01, 2007

Sumari

1. Montjuïc y Tibidabo: dos pequeños mundos "verdes" para conservar

3. Apagada universal!

4. Boletín Electrónico - Educación Sin Fronteras

5. AJUDA ALS COMPANYS C.AGUDELLS ENCADENATS AL TIBIDABO

JUTJAT NÚM 13

8. XXV CURS DRETS HUMANS 2007

11. ACCIÓ: 1ª mostra de videoActius i de desobediència

14. Workplace Equality Index 2007 del Regne Unit · Altres

15. Cicle Conferències Infància - CIIMU

17. Compte corrent per a la campanya sí al procés de pau

18. Pronunciamiento de la Asamblea de Movimientos Sociales -FSM2007

Gavà Mar vol que els avions girin al mar a menys alçada per evitar els nuclis habitats

20. La corrupción: la profunda crisis de nuestro Estado de Derecho

21. URGENTE, Apoyo a comision por derechos humanos en Oaxaca

0 comentaris:

Informació

Dades personals

Anterior